També son meravelloses les descripcions. Tant les físiques, on amb dos adjectius, de vegades sinestèsics, acompanyats sovint d’un símil, descriu el personatge:

Tenia els ulls brillants com els mirallets que el sol posava damunt de l’aigua, uns ulls que feien angúnia.

Va travessar el jardí amb aquella manera de caminar banzim

Etiquetas: Mercè, Rodoreda, Aloma, descripcions

Un altre aspecte a tenir en compte és la profusió de simbologia. Tenim ja al primer capítol, aquell que comença amb l’intencionat: L’amor em fa fàstic, un gat negre (símbol de mal averany), que, en realitat, és una gata. Una gata amb cara trista, cada vegada més bruta i resignada, que tenia una gatinada rere una altra i a qui un gat no la deixa en pau, fins que la troben morta. &nbs

Etiquetas: Mercè, Rodoreda, Aloma, simbologia

—Núria, està segura que li agrada aquesta habitació? Totes les de la residència són molt confortables, però l’altra que li he ensenyat abans era més ampla. Possiblement s’hi sentiria…

—Em quedo aquesta. —Ja no escolto gaire el que em continua dient. Segurament s’estranya de veure’m, de sobte, somriure amb la mirada perduda rere les cortines corregudes de la finestra.

* * *

&m