Reunió del 23 de març de 2019

Hola,

En un dia totalment primaveral, Un Munt de Mots s’ha estrenat en la nova seu de l’Ateneu. Potser en reunions molt multitudinàries se’ns quedi una mica petita, però l’acústica és molt millor (que era el principal problema de l’altra seu). Ja ens anirem adaptant. Si algú no sap on és el local, l’adreça és al carrer de Sant Quirze 2, una porta metàl·lica negra al tombar de la cantonada de la comissaria de la policia nacional del carrer de Baldrich. Molt a prop de l’altra seu.

Per una altra banda, les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió d’abril són: bleda – acelga, pánfilo/a, pavisosa; inocència i carícies. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure.

Pel que fa als contes:

Hem començat amb els microcontes del Pep. Un gran descobriment i dels que segurament en tornarem a gaudir, ja que diu que en té molts més. Encara que volguéssim, que no és el cas, no hauríem sabut dir-li que no.

Després hem comentat la història d’Hipàtia que ens ha fet la Maria Galí. La conversa ha derivat cap a la crueltat humana en diferents èpoques i a la crema de llibres.

La Francesca, amb La puerta verde, ens ha tornat a fer una lliçó de com aconseguir que el lector se n’adoni del que passa sense explicar-ho i amb només uns mínims detalls.

La Gloria ens ha regalat una escena romàntica i primaveral, com el dia, amb un homenatge a Serrat.

En Control de l’andana, de la Teresa, hem estat espectadors de la mort d’un noi a distància, sense poder fer-hi res. Prou angoixant. D’aquí hem derivat als mals sentiments amagats del germans petits vers als grans, que de vegades duren fins l’edat adulta. Teca per a psicoanalistes.

En Trepitjant la catifa vermella, la Mari Luz ens ha mostrat el somni d’un escriptor tant en sentit real com en sentit figurat, i les ganes de començar a escriure de debò. Cal que ens deixem de somnis i anem per feina ja.

Finalment el Pere a Dónde están los tesoros tracta el tema del saqueig dels museus en les guerres, encara que potser li caldria un nou títol al relat.

Els de l’Aurèlia i el Lluís han quedat pendents per l’absència dels autors. Si volen, els podran presentar el més que ve o més endavant.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ . Ahir hem preguntaven si seria possible un recull dels anomenats trucs de propina. Els podeu trobar també al blog agrupats per trimestres. Aviat penjaré els de aquest primer trimestre de 2019.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!