—Núria, està segura que li agrada aquesta habitació? Totes les de la residència són molt confortables, però l’altra que li he ensenyat abans era més ampla. Possiblement s’hi sentiria…

—Em quedo aquesta. —Ja no escolto gaire el que em continua dient. Segurament s’estranya de veure’m, de sobte, somriure amb la mirada perduda rere les cortines corregudes de la finestra.

* * *

&m

Un altre aspecte a tenir en compte és la profusió de simbologia. Tenim ja al primer capítol, aquell que comença amb l’intencionat: L’amor em fa fàstic, un gat negre (símbol de mal averany), que, en realitat, és una gata. Una gata amb cara trista, cada vegada més bruta i resignada, que tenia una gatinada rere una altra i a qui un gat no la deixa en pau, fins que la troben morta. &nbs

Etiquetas: Mercè, Rodoreda, Aloma, simbologia

També son meravelloses les descripcions. Tant les físiques, on amb dos adjectius, de vegades sinestèsics, acompanyats sovint d’un símil, descriu el personatge:

Tenia els ulls brillants com els mirallets que el sol posava damunt de l’aigua, uns ulls que feien angúnia.

Va travessar el jardí amb aquella manera de caminar banzim

Etiquetas: Mercè, Rodoreda, Aloma, descripcions

Un cop vist el quadre, aparentment confús com un garbuix d’imatges inconnexes, em pregunto com s’ho ha fet per, alhora, presentar-nos als personatges sense descriure’ls directament?

Els seus germans: És l’olor que agradava més al meu germà. S’havia  matat a divuit anys; es deia Daniel, Un dia, Joan, el seu germà gran, va cremar els llibres i els escrits qu

Etiquetas: Mercè, Rodoreda, Aloma

L’amor em fa fàstic.

Amb aquesta frase comença Aloma. Una frase contundent i que és tota una declaració d’intencions.

El primer capítol és una  posada en escena de l’escenari i els personatges, però no a la manera habitual. És com un quadre surrealista on hi ha detalls realistes però inconnexos,  només esbossats, on,

Etiquetas: Mercè, Rodoreda, Aloma

2/4/2018: Una pequeña lección de vida me la enseñó el tocar la guitarra. Tocar la guitarra tiene también sus sinsabores: a veces te encuentras con una canción que se te resiste, con un fragmento que te parece absolutamente imposible. Con la canción de Muse Plug In Baby fue un auténtico calvario. Por alguna razón, mis dedos se negaban a tocar este párrafo. Me tiré un día, do

Hola,

La sessió del 9 de juny ha estat una molt agradable cloenda del curs 2017-2018, seguida d’un concorregut dinar de comiat. Una fantàstica jornada.

Estàvem tan relaxats que no vam triar cap motiu d’inspiració per a la primera sessió del curs vinent. Al setembre ja concretarem la data i algun possible motiu d’inspiració (paraules, imatge, frase...).

1/1/2018: El aspirante a escritor llegará a ser un buen escritor si de veras lo desea, ya que la mayoría de las personas que conozco, entre las que aspiraban a ser escritores a sabiendas de qué significaba ser escritor, de hecho ha conseguido llegar a serlo. [...] Los libros sobre la escritura de ficción tienden a comentar largo y tendido lo difícil que resulta llegar a ser un buen escrito

Seguint el nou estil a les nostres reunions, aquesta també es va fer sense moderador. I ara, al gra:

 1. Jo vaig presentar les aventures d'en Gur. Agraeixo que se m'indiquessin certes imperfeccions al meu text, i tan aviat com pugui les intentaré resoldre. Bé, no sense haver-me pres un iogur...

2. En Pep Cortès ens va delectar amb el que podríem definir com a haik

 Hola,

 La sessió del 14 d’abril ha estat menys concorreguda i amb menys texts, però igualment molt profitosa; i una mica passada per aigua.

 En mig del comentaris, han sorgit algunes recomanacions:

- Berta isla, de Javier Marías.

llegir tot l'article.