REUNIO DEL 29 D'OCTUBRE DE 2022
Hola,
Hem tingut la primera reunió del nou curs amb la nova incorporació de la Maria Teresa i amb el retrobament amb la Gloria. Estem molt contents de tenir-vos amb nosaltres. I encara falten les incorporacions del Sebastià i de la Júlia, el primer ha faltat per motius de salut (millora ràpid, et volem aquí el mes ve) i la segona per motius d’estudi.
Com ja havíem avisat, hem fet una pluja d’idees de noves propostes per servir d’inspiració a part de les clàssiques tres paraules. A part del que diem sempre, que la inspiració és lliure, posem a la vostra disposició la llista de propostes per si us agrada alguna encara que cada mes donarem una consigna en concret per poder veure i comparar els resultats d’aquells que s’hi avinguin. La llista ha quedat així:
- Les clàssiques tres paraules.
- Les no menys clàssiques fotos.
- Fer servir la frase d’una novel·la o relat com a frase inicial del nostre.
- Elaborar un collage de fotos i basar el relat en aquesta barreja d’imatges.
- Un vers evocador d’una cançó, o bé la cançó en el seu conjunt.
- Un titular de la premsa.
- El binomi fantàstic, combinar dos elements que en la realitat tinguin molt poc a veure.
- Una situació surrealista, un element irreal o fantàstic en una situació realista.
- Un diàleg entre dos autors coneguts, entre dos personatges de la ficció, entre l’autor i un dels seus personatges...
- Admetem noves propostes.
Per al mes que ve hem triat un vers d’una cançó. En concret, el vers La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís. És l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Aquí teniu la lletra sencera, és un petit relat que val molt la pena:
LA TIETAJoan Manuel Serrat
La despertarà el vent d’un cop als finestrons. És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols... Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà sense trobar ningú, com ahir, com demà. La seva soledat és el fidel amant que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam... Escoltarà el miol d’un gat castrat i vell que en els seus genolls dorm els llargs vespres d’hivern. Hi ha un missal adormit damunt la tauleta i un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta. Un mirall esquerdat li dirà: «Ja et fas gran. Com ha passat el temps! Com han volat els anys! Com somnis de jovent pels carrers s’han perdut! Com s’arruga la pell, com s’ensorren els ulls!...». La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís. És l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit. Cada dia el mateix: agafar l’autobús per treballar al despatx d’un advocat gandul, amb qui en altre temps ella es feia l’estreta. D’això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.
La que sempre té un plat quan arriba Nadal. La que no vol ningú si un bon dia pren mal. La que no té més fills que els fills dels seus germans. La que diu: «Tot va bé». La que diu: «Tant se val». I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons i a l’església tots dos faran com fa el mossèn i lloaran Jesús que entra a Jerusalem... Li darà vint durets per obrir una llibreta: cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
I un dia s’ha de morir, més o menys com tothom. Se l’endurà una grip cap al forat profund. Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt, els salms dels capellans, les misses de difunts i les flors que seguiran el seu enterrament; són coses que sovint les oblida la gent, i fan bonic les flors amb negres draps penjant. I al darrere uns amics, descoberts fa un instant i una esquela que diu... «Ha mort la senyoreta... ...descansi en pau. AMÉN»... I oblidarem la tieta.
Per al mes que ve, penseu en portar el titular d’una notícia, ja que en triarem un per fer-lo servir com a inspiració.
Pel que fa als relats:
María Sender - Cómo se dibuja un árbol - Una mirada d’artista al món.
Pep - Parlava amb frases curtes - Escriure poesia - El ritme de la lectura de la poesia marcat per les frases.
Lluís - El narrador omniscient - Els dits, els carrega el diable.
Masé - Els Oblidats - Segona part del retorn al segon origen.
Maria Galí - Peripècia nocturna - Abaixeu la tapa del wc, no sabeu que en pot sortir.
Montse Hernández - Una margarida blanca - Una història original, emotiva i molt màgica.
Nanorelat - Pere - Fidelitat fins al final - El perill del poder.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a
https://www.facebook.com/unmuntdemots/
. Feu-hi una ullada.Altres notícies:
- Recordeu que dissabte que ve, dia 5, a les 11.00 h, hi haurà la sessió del club de lectura de la BD6 (Biblioteca districte 6 - Rambla de Francesc Macià, 191-193 - Telèfon 93 739 74 20 - bd6@terrassa.cat) en què es comentarà el poemari de Pep Cortès Poema per a Jana. La sessió és gratuïta i val molt la pena.
- El divendres 18 hi ha la presentació del retrat de la Sílvia obra de Carmen Valverde, a l’Ateneu a les 19.00 h.
- Vam parlar del Diccionari Català-Valencià-Balear, també conegut com Diccionari Alcover-Moll. El teniu online aquí: https://dcvb.iec.cat/
- Parlant amb la Francesca sobre el programa d’escriptura Scrivener va sorgir el tema del NaNoWriMo, National Novel Wrighting Month. És un repte llançat als escriptors de fer l’esborrany d’una novel·la en 30 dies. No cal acabar-la, s’han de fer un mínim de 50.000 paraules per considerar el repte superat. Es va inventar per ajudar als escriptors a donar una bona empenta als seus projectes. S’han generat grups d’escriptors que comparteixen el repte online i així se senten acompanyats durant l’esforç d’aquest mes. Es fa cada any en el mes de novembre i és a nivell mundial i en qualsevol llengua, no és només per a Estats Units. Teniu més informació aquí: https://www.sinjania.com/que-es-nanowrimo/ ; i aquí la pàgina oficial: https://nanowrimo.org/ . A veure si algú s’anima, ara que està a punt de començar novembre.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
