Blogia

UN MUNT DE MOTS

TRUCS DE PROPINA 2020-2021 - 1r TRIMESTRE

TRUCS DE PROPINA 2020-2021 - 1r TRIMESTRE

06/09/2020: En una ocasión le pregunté en quién se inspiraba para crear sus personajes y me respondió que en nadie. Que todos sus personajes eran él mismo. (Carlos Ruiz Zafón, en la novel·la La sombra del viento)


26/09/2020: El trabajo de los buenos lectores cero es, básicamente, destruir tu novela para que luego puedas reconstruirla mejor. Eso suena aterrador (y lo es); pero, si los beta cumplen, es lo mejor que te puede pasar.  [...]  lo único peor que un destrozo es un montón de respuestas del tipo “sí, está bien” y poco más, que básicamente condenan a tu libro al peor infierno de los libros: el del olvido.  (Gabriella Literaria)

 

02/10/2020: Les deu paraules més boniques del català les trobareu a https://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/agenda/10-paraules-mes-boniques-catala/ .

 

18/10/2020: Si yo tuviera una casita a orillas del mar, o bien en la falda de una montaña, ante un paisaje de esta y esta manera, ¡qué bien trabajaría allí! [...] A mí la Naturaleza me produce una sola inspiración: la de dormir, la de no escribir artículo ninguno.[...]  Yo no comprendo que la Naturaleza inspire a los escritores y que no inspire, por ejemplo, a los cerrajeros. Es decir: eso de que frente a la Naturaleza un escritor sienta el deseo irresistible de hacer un artículo, me parece igual que si un cerrajero sintiera en el mismo caso el deseo irresistible de hacer una cerradura.

Porque los artículos y los dramas, los versos y las novelas tienen generalmente con la Naturaleza una relación semejante a la que pueda tener la cerrajería. [...] se escriben más dignamente a la luz de un quinqué, bajo el techo ahumado de un cuartito de seis duros, en el quinto piso de una calle cualquiera.(Julio Camba)

 

24/10/2020: No es la inspiración la que crea las grandes obras a través del hombre. Al revés, es el hombre quien, cuando quiere hacer una obra verdaderamente grande, crea, dentro de sí mismo, la inspiración necesaria para producirla. (Rosamond Harding, Anatomía de la inspiración

 

16/11/2020: Hace unos años mi método de escritura era lo que podríamos llamar «el temporizador». He aquí el método: cuando no quieras escribir, pon la alarma de uno de esos temporizadores de cocina para que suene al cabo de una hora y siéntate a escribir hasta que suene. Si para ese momento sigue sin apetecerte escribir, eres libre. Pero, normalmente, para cuando suene la alarma, estarás tan metido en tu trabajo, disfrutándolo tanto, que querrás continuar. En vez de un temporizador, puedes poner la lavadora o el lavavajillas y usar el tiempo de lavado. (Chuck Palahniuk) 

 

27/11/2020: Hitchcock era un artista, pero era comercial. Sí, hay que ser las dos cosas. Para hacer buenas películas hay que pensar en el público. Si no, solo se hacen películas para uno mismo. Es como una masturbación artística. (Woody Allen, en el guió de la pel·lícula Un final made in Hollywood)

 

27/11/2020-2: Ja fa uns quants trucs us comentava com fer servir el traductor de Google per escoltar el textos escrits, però que el resultat era nefast en català. Doncs aquí teniu una eina online que dona un resultat més o menys acceptable: https://ttsdemo.com/.  Llàstima que la demo només permet 600 caràcters cada vegada. Vigileu, que els personatges fan una mica d'angúnia (quan toques en el dau van canviant).

 

29/11/2020: Los ojos de las vacas son asombrosos, son grandes, tremendos, son protuberantes, casi esféricos, se salen casi de las órbitas. Además, están uno a cada lado de la cabeza, con lo que tienen seguramente un campo visual, un gran angular que los humanos no tenemos. Un campo tremendo. Los ojos de la vaca son sensacionales. Y ¿qué hace la vaca viendo todo aquello? Se lo zampa, lo observa todo. El escritor también. El escritor es un voyeur, confesémoslo de una vez, y lo digo en francés para que no parezca indecente. El escritor lo ve todo, lo oye, lo huele todo —no digo que lo toca porque eso ya sería pasarme—, pero el escritor, verdaderamente, es un cotilla. [...] El escritor actúa también como un rumiante: a todo lo que ha visto, todo lo que ha tocado y oído le da vueltas y más vueltas. (José Luis Sampedro, Escribir es vivir)

 

7/12/2020: ¿Cómo interpretar las indicaciones de un corrector de estilo? Bien es cierto que al tratarse de una labor que, en stricto senso, no es correctora puesto que lo apuntado en la mayor parte de las ocasiones no son errores sino posibles mejoras, las indicaciones de un corrector de estilo —acertadas en su mayor parte— deben ser tomadas como lo que son: sugerencia de cara a mejorar el estilo de un texto. Si nosotros, como autores de un texto, determinamos que por razones de musicalidad, coherencia o expresividad, la frase, el párrafo o la oración debe mantenerse tal y como la redactamos originalmente, en nosotros debe estar siempre la última palabra. ¡Ojo!, que esa circunstancia no ciegue nuestra vanidad tratando de hacer pasar por «peculiaridades estilísticas» flagrantes errores que no queremos admitir. (Prometeo, en el blog Miserias Literarias, http://miseriasliterarias.blogspot.com/2007/03/correctores-de-estilo.html)

 

18/12/2020: Tothom té talent. El que és difícil de tenir és el coratge de seguir-lo fins als llocs foscos a on et porta. (Erica Jong)

 

18/12/2020 - 2: Pero durante esos años empecé a hacer listas de títulos, a escribir largas líneas de sustantivos. Eran provocaciones, en última instancia, que hicieron aflorar mi mejor material. Yo avanzaba a tientas hacia algo sincero escondido bajo el escotillón de mi cráneo. (Ray Bradbury, El zen en el arte de escribir


19/12/2020: En realidad, mientras lee,  todo lector es el lector de su propio yo. La obra del escritor no pasa de ser un mero instrumento óptico que ofrece al lector para darle la posibilidad de discernir aquello que, sin su libro, tal vez nunca habría experimentado en sí mismo.Y que el lector reconozca en su propio yo aquello que dice el libro es la prueba de su veracidad. (Marcel Proust)

REUNIÓ DEL 30 DE GENER DE 2021

REUNIÓ DEL 30 DE GENER DE 2021

Hola,

Hem tingut la primera reunió de l'esperat 2021 (Tant de bo que no sigui pitjor que el 2020. De moment, ja ha començat fort!). Ha estat una reunió molt multitudinària, fins i tot ha calgut anar més enllà del mosaic de 16 imatges! Donem la benvinguda a la Glòria, la nova companya.

Per culpa d'un tema personal, la Mari Luz i jo no hem pogut compartir el matí amb vosaltres. Faig aquesta ressenya (una mica tard) gràcies a l'ajut d'en Joan.

Per al mes que ve, recordeu que la Sílvia ha obert una línia de correus per triar les paraules que puguin servir d'inspiració. També hem obert la possibilitat de compartir, qui vulgui, una imatge per al març. Recordem que les paraules i les imatges només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Pel que fa als relats:
Ramon Roig - Disbauxa - El malson de fer la mili.
Jordi Baucells - Paraules - Les bondats de ser un Cayetano.
Jordi Baucells - Cultiu de proximitat - Et desitgem una bona collita per a aquest 2021.
Glòria - La Bufetada - Una petita papalloneria sinestèsica.
Valentí - Nu baixant escales II. Ganyota - Una història filosòfica, entròpica, amb rellotges que miren al passat i al futur com Janus.
Montse Hernández - A les deu a casa - Cal complir el toc de queda!
Aurèlia - Mirada innocent - Mirem amb culpabilitat una mirada innocent.
Francesca - Maat - Atmosfera fosca i justícia/venjança de la innocència, passat del temps.
José Luis Vallet- Utopía - Ens hem quedat amb gana.
Mónica Bofill - Putxinel·lis - Qui ens manega?
Pep - Diari d'una pròtesi de menisc - Crònica d'una operació.
Lluis- Camió Pegaso - Obrerisme pur. Yo, para ser feliz, quiero un camión; dijo Loquillo.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a
https://www.facebook.com/unmuntdemots/
. Feu-hi una ullada.

Per a qui l'interessi, hi ha alguns premis locals en marxa:
- concurs de l'Escola El Cim, https://premisnataliasalles.home.blog/bases-2/ , el termini acaba el 12 de març;
- prem literari El Marquet de les Roques, https://drive.google.com/file/d/1T24Lz3W6GBF4bNsTJGwGijuAFqnMt178/view?usp=sharing , el termini acaba el 9 d'abril.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles i no us passeu amb la ratafia! (i no us refieu de la rata)

Salutacions,

Pere

REUNIÓ DEL 19 DE DESEMBRE DE 2020

REUNIÓ DEL 19 DE DESEMBRE DE 2020

Hola,

Segona sessió telemàtica, avui amb l’alegria de tenir a la Maria Jesús novament amb nosaltres. Esperem que l’Eli també pugui reincorporar-se aviat.
El Lluis ens ha tornat a fallar; per això, ja tenim dos relats seus a la recàmera. Si segueix així, aviat haurem de fer una sessió monogràfica per a ell sol.
Avui no hem tingut el clàssic dinar previ a Nadal, ens hem conformat amb veure’ns les cares, el vídeo de felicitació del Ramon Roig (https://drive.google.com/file/d/16vt6naVbE2-ShR2p5Kj0n89kCCdhiCcQ/view) i brindar junts des de la distància.
La Sílvia ens ha anunciat que la Glòria ha autopublicat a Amazon el seu llibre. Ho podeu veure a https://www.amazon.es/MARIANA-GLORIA-HERRERA-GRANADOS/dp/B08PJN729J/ref=sr_1_1?__mk_es_ES=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3%91&dchild=1&keywords=%22gloria+herrera+granados%22&qid=1608209081&s=digital-text&sr=1-1

Per al mes que ve encara no tenim les paraules per servir d’inspiració. La Sílvia ens enviarà un correu al qual podrem contestar (però només a ella, no a tothom) amb una paraula. La Sílvia seleccionarà tres a l’atzar. Podreu fer servir la que vulgueu de les tres proposades. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera i fer servir l’interlineat 1,5.

Pel que fa als relats:

Ramon Roig - El Llibre - Un llibre canviant com la vida, amb castanyeta.

Valentí - PlayStation - No sabem si surt de la bombolla o no.

Rosa - Aïllada - Un final obert per a la història sobre una persona tancada.

Jordi - La primavera fosca - Un flipada de jet-lag.

Mònica - La vida d’abans - Que no ens faci por tornar a sortir.

Aurèlia - Llegint la vida - La vida capítol rere capítol.

Francesca - Entrelazadas - Màgia entre àvies i netes.

Nanorelat – Pere - Una lectura  absorbent - El perill de la lectura.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a
https://www.facebook.com/unmuntdemots/
. Feu-hi una ullada.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Bon Nadal i millor any 2021.

REUNIÓ EN STREAMING DEL 28 DE NOVEMBRE DE 2020

REUNIÓ EN STREAMING DEL 28 DE NOVEMBRE DE 2020

Hola,

Hem tingut la primera reunió en streaming d’Un Munt de Mots. Hem arribat a ser quinze companys. Ha anat força bé: hem trobat a faltar el compartir esmorzar, però queda compensat per l’estalvi de calòries; qui no es conforma és perquè no vol. La gran incògnita de com aniria el torn de paraules finalment ha resultat molt bé, potser millor que en persona.
Per al mes que ve no tenim paraules per servir d’inspiració, sinó imatges. Trieu la que vulgueu de les tres proposades. Les enviem en arxius annexos. Recordem que les imatges només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Pel que fa als texts, hem començat per comentar els dels companys finalistes i segon premi del Concurs Soler i Palet. El Jordi, el guanyador del segon premi, s’ha incorporat a les reunions d’UMDM a partir d’ara. Li donem la benvinguda i l’animem a participar amb els seus textos. I moltes felicitats a tots els guardonats!
Seleccionats al Concurs Soler i Palet:
FINALISTA-Aurèlia-Desconcert - L’Aurèlia ens ha regalat un nou somni amb un final molt real.
FINALISTA-José Luis Vallet-2050 - El futur de la ludopatia.
2n PREMI-Jordi Baucells-La noia que passejava escaroles - La importància de no anar escabellada.
FINALISTA-Mònica B-Ombres - Dues ombres llargues; que, des del parc de Sant Jordi, arriben fins a París.
FINALISTA-Ramon Roig-El meu avi no va anar a Cuba - Ni l’avi, ni el pare. El Ramon, per un error, ens ha donat dues històries al preu d’una.
I els relats d’aquest mes:
María Sender-La huesera - Un mito mejicano llevado a la literatura.
Valentí-Olor de tinta - Retrobament literari amb l’escriptura.
Ramon Roig-Maleïdes tres paraules - Un repte aconseguit amb bona nota.
Francesca-Olvidados - La Francesca ens ha fet saber que el seu projecte La quintilla segueix en marxa. Aquesta història sembla sortida del mateix univers de la novel·la, però mostra una situació tràgica molt actual.
Montse Hernández-De secano - Regreso a tiempos de guerra y de sufrimiento.
Pere-La chica de la curva - Preguntan de dónde salió el coche, pues del concesionario.
Nanorelat-Pere-Juguem? - Una batalla lúdica.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a
https://www.facebook.com/unmuntdemots/
. Feu-hi una ullada.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

TRUCS DE PROPINA – 2019-2020 – 2N TRIMESTRE

TRUCS DE PROPINA – 2019-2020 – 2N TRIMESTRE

13/01/2020: La poesia és també el lloc on busques les preguntes sobre la vida. No busques respostes... si busques respostes no vas bé... El que busques són preguntes que valguin la pena i, aleshores, ja t’ho treballaràs, ja buscaràs la resposta. Sempre trobaràs una mitja resposta o  un camí cap a una possible resposta. El que no trobaràs mai, em sembla, són evidències. Almenys en les qüestions més importants, mai no arribaràs a trobar evidències... Trobaràs, com a molt, vestigis de resposta; però és clar, trobaràs vestigis si tens l’interrogant que tu mateix t’has fet o que t’ha donat un poeta. (Jaume Cabré)

 

23/01/2020: Neil Gaiman, en El océano al final del camino, hace un uso magistral de la anticipaciónPor darle una definición a esta técnica, podríamos decir que la anticipación se basa en dar al lector una información que más adelante será importante para el desarrollo de la historia… y, sobre todo, en hacérselo saber. Una vez el lector obtenga esa información, no podrá más que seguir leyendo para llegar a descubrir por qué era tan importante y confirmar si sus sospechas han sido correctas o no.  

[…] Llevaba puesto un traje negro, camisa blanca, corbata negra y zapatos negros […]. Llevaba la ropa adecuada para un día difícil. 

 

Cuando leemos esto, pensamos automáticamente que el protagonista ha vuelto a su pueblo natal para asistir a un entierro. Pero nadie nos lo confirma, ni nos dice quién es el fallecido (si es que existe), ni qué relación guardó nuestro protagonista con él. 

El único modo que tenemos de confirmar si nuestra sospecha es cierta o no, es seguir leyendo…. y eso es lo que haremos inevitablemente. (Abel Amutxategi, en https://www.comoescribirunlibro.com/aprende-a-usar-la-anticipacion-con-neil-gaiman/)

 

23/01/2020-2: Los incisos muy largos dentro del texto también pueden dificultar la lectura, haciendo que se tenga que volver atrás. Convendría recordar que un inciso no debería exceder las quince palabras, que parece que es el promedio de memoria a corto plazo. (Tregolam, http://www.tregolam.com/2016/11/8-consejos-para-escritores-noveles/)

 

31/01/2020: Otro gran error: las descripciones interminables... desde que el personaje va andando por la calle como si tuviera GPS, hasta llegar a una relación exhaustiva del mobiliario de su casa, antes de que diga ni una palabra (Bostezo).

¿La verdad? "Nada de eso nos interesa. Danos una idea general del lugar y de la época y al infierno con todo lo demás. No nos interesa saber las alfombras que tiene en el salón, ni si sus sillas son del estilo de la Reina Ana. No nos interesa lo bien que te has documentado sobre cultura/clima/sociedad/ciudad/país del lugar donde se ambienta la historia, ¡nos interesa la historia! Da una idea general y abandona el resto. Si quisiéramos leer Historia no nos compraríamos una obra de ficción. Si es necesario para el argumento, entonces da datos poco a poco, y deben ser importantes (no los des porque sí; ¡como la basura, eso se huele! (Jacy Burton, https://jaciburton.com/blog/2009/11/a-little-advice/ ; traducció de Blas Malo, https://lenegaron27.blogspot.com/2009/11/los-consejos-de-jacy-burton.html )

 

10/02/2020: Abandona la idea que acabaràs mai. Oblida les 400 pàgines que formaran la teva novel·la i concentra’t en escriure només una pàgina cada dia. Això ajuda. A més, t’emportaràs una grata sorpresa quan hagis acabat amb tota la feina.(Johm Steinbeck)

20/02/2020: ¿Cuánto tiempo dedicas a escribir? Si tienes una respuesta de dos o tres palabras, guay, puedes seguir adelante. Si tienes una respuesta larga y con alguna excusa que contenga un «cuando» por ahí, sigue leyendo este punto.

Yo he escrito a trompicones toda mi vida. Escribía CUANDO tenía tiempo. CUANDO estaba inspirado. CUANDO me dejaba el trabajo. Siempre escribía CUANDO, lo que se traducía en que la mayoría de días no me sentaba a escribir. Tenía cantidad de excusas para evitar sentirme culpable. (Jaume Vicent, Jaus, en Excentrya: https://www.excentrya.es/como-escribir-un-libro-paso-a-paso/ )

 

20/02/2020-2: Llegeix tot el que puguis del que hagin escrit els autors consolidats. No tinguis por perquè creguis que n’imitaràs l’estil. Si llegim prou, no n’has de témer res. En canvi, de manera gairebé imperceptible, a còpia de reaccionar de manera favorable o desfavorable davant les diferents frases o paràgrafs, anirem adquirint un estil propi que s’haurà gravat en els estrats més profunds de la nostra ment. (H.R.F. Keating)  

 

27/02/2020: Elementos clave de una novela:  Sí, estoy convencida de que una novela con estructuraredacciónargumentopersonajes estilo aceptables tiene todas las posibilidades de hacerse un hueco entre los lectores. Luego lo conseguirá o no dependiendo de otros muchos factores y de la suerte.  (Mercedes Pinto Maldonado, https://mercedespinto.wordpress.com/2014/12/07/elementos-de-una-novela/ ) 

 

23/04/2020: El tuétano de los libros está en las esquinas de las palabras. Lo más importante de las buenas novelas se agolpa en las elipsis, en el aire que circula entre los personajes, en las frases pequeñas. Por eso, creo que no puedo decir nada más sobre Pablo: su lugar está en el centro del silencio.

 (La ridícula idea de no volver a verte, Rosa Montero) (de la promoció per al Dia del Llibre de Radio Nacional de España)

RELATS TELEMÀTICS PER AL 24 D'OCTUBRE DE 2020

RELATS TELEMÀTICS PER AL 24 D'OCTUBRE DE 2020

Nova sessió telemàtica. Us presentem els relats del mes d’octubre:

1- Ramon Roig - L’olor de la Ginesta

2- Aurèlia - Encantament

3- Valentí - Plou o plovia

4- Montse Villares - Vienen a por mí

5- Mònica - Bocins de nit

6- Pep - El mort que no és mort

7- José Luis - Lloro

8- Pere - Hunter

I l’acostumat nanorelat: - No puc parar de mirar-lo

 

Si algú necessita les tres paraules per al relat de novembre, continuem amb la llista de les paraules més boniques del català ( https://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/agenda/10-paraules-mes-boniques-catala/ ): atzavara, corprendre i pipiripip.

Falta un dia menys per retrobar-nos.

RELATS TELEMÀTICS PER AL 26 DE SETEMBRE DE 2020

RELATS TELEMÀTICS PER AL 26 DE SETEMBRE DE 2020

Per culpa de la maleïda COVID19, no tenim sessions d’Un Munt de Mots. Per això, darrerament el blog i el Facebook han quedat una mica morts. Per donar-los una mica de vida i perquè constin en acta els relats enviats per a les sessions telemàtiques, us presentem els relats del mes de setembre:

1- Ramon Roig -Tàpies 5

2- Pep - Passa sovint als pobles

3- Aurèlia - Castells

4- Valentí - La darrera frontera

5- Dolors – Cine Avenida

6- José Luis Vallet - Conocerse en tiempos de pandemia

7- Sílvia - Contes dels vuitanta: Un petit conte de la vila de T

8- Lluis - Xocolata per a un llamp clandestí

9- Pere - No puede ser

I l’acostumat nanorelat: - Avi, et trobarem a faltar

 

Falta un dia menys per retrobar-nos.

TERRASSENC DE L'ANY 2013

TERRASSENC DE L'ANY 2013

Repesquem una petita biografia de la Sílvia Alcàntara realitzada per Jaume Olivet. La podeu trobar a http://www.jaumeolivet.cat/pagines_2013/social_terrassenc/terrassenc_2013_01.html

REUNIÓ DEL 22 DE FEBRER DE 2020

REUNIÓ DEL 22 DE FEBRER DE 2020

Hola,

 

Enguany ha coincidit l’aniversari de la Sílvia amb la sessió d’Un Munt de Mots. Ho hem celebrat amb ella i amb la María Sender, ja que també compleix anys a l’endemà. Feliç aniversari per a ambdues!

També hem tingut un record especial per als malalts: una millora esperançadora del Ramon, molts ànims per a la Montse Villares, un record especial per a la Toñi i esperem que el que tingui l’Eulàlia no sigui res.

Per al mes que ve, les paraules triades per servir d’inspiració han estat libèl·lula, atonyinar fugida. Recordem que les paraules o les imatges (si fos el cas) només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

 

Pel que fa als texts:

- José Luis nos muestra una historia de lucha y superación inspirada en un caso real.

- La Rosa, amb el seu conte policial sense títol, ens ha fet ballar el cap i gairebé el perdem.

- La Maria Galí ens presenta un nou Desencert de l’Ulises. Àdhuc de jove ja era una mica sapastre.

- Li deien Pep perquè pintava, feia poesia, escrivia relats...

- Del relat de la Francesca només surt viu el gat (i l’assassí).

- Una breu història de la Dolors, la de La pissarra. Aviat ens farà nanorelats!

- Un piano, un dia de pluja, una amant nua... Tot molt suggeridor, Joan!

¿Hay solución? Sí.


Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/.


Finalment, la Marienka ens ha informat que segurament sortirà publicada per Sant Jordi la seva segona novel·la, La fondària de les arrels. I la Francesca ens ha fet saber que el seu projecte La quintilla està en marxa i aviat podrà ser analitzada una part pel grup de Projectes.


Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

REUNIÓ DEL 25 DE GENER DE 2020

REUNIÓ DEL 25 DE GENER DE 2020

Hola,


Com algú ja va pronosticar, la reunió de gener sol ser, i ha estat, de les menys concorregudes. Però, en canvi, un baix nombre de texts i un relativament reduït nombre de persones presents (11) ens ha permès uns comentaris relaxats, sense presses, arribant a més detall que habitualment... un plaer.

Per al mes que ve, les paraules triades per servir d’inspiració han estat xocolata llamp clandestí. Recordem que les paraules o les imatges (si fos el cas) només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Encara que ha sorgit el tema del premi Ràfegues Negres, de Synusia, per al Febrer Negre, a hores d’ara encara no han sortit les bases d’enguany. Hi estarem atents.

  

Pel que fa als texts:

- En lloc de l’Ulisses, la Maria Galí ens porta la història d’en Daixonses Dallonses i Quídam, un estafador professional.

- La nova revisió de Pinzellades de colors, de la Mònica, ha donat peu a recordar el decàleg d’onze d’en Ramon Barnils.

- La història de la Montse Villares ha guanyat força. Ens maregem de mirar cap avall des del precipici dels genolls del tutor.

- Ens hem recreat considerant les possibilitat dels texts en segona persona arran de La mare, de l’Eulàlia.

- Un punt de vista femení molt ben aconseguit pel Valentí. Un tema delicat tractat molt visualment.

- Finalment, un nou nanorelat del Pere. Quins temps més terrribles, aquells! Malgrat que el José Luis no ha vingut, també hem caigut en el seu parany (trampa). I la Rosa ens diu que, segons Machado, hoy es siempre todavía.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/.


Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

TRUCS DE PROPINA 2019-2020 - 1r TRIMESTRE

TRUCS DE PROPINA 2019-2020 - 1r TRIMESTRE

 

15/10/2019: ¿Qué pasa con la puntuación? Hay escritos que tienes que descifrar. Modas estúpidas. La gente no sabe escribir. Y lo peor es que no les importa. Dicen: Da igual..., qué más da..., no te pongas tonto..., se entiende... (Miguel Rellán)

 

24/10/2019: Si escribes ocho horas cada día, al final algo valdrá la pena. (Camilo José Cela)  

 

24/10/2019-2: El primer esborrany de qualsevol escrit sempre és una merda. (Ernest Hemingway)

 

28/10/2019: No importa qué historia cuentes ni cómo la cuentes. Mientras seas capaz de atrapar al lector ya sea con tu estilo, tu argumento, tus personajes; de expresar una idea o sentimiento y transmitirlos con eficacia; de conseguir que el lector desee leerte de nuevo. Si eres capaz de todo esto, no necesitas ningún manual. Pero todo escritor, consciente o inconscientemente, debe usar recursos para que el lector no abandone su lectura a las primeras de cambio. Estos recursos se llevan utilizando desde que el ser humano se reúne a contar historias alrededor de un fuego. (Alejandro Quintana)

 

11/11/2019: Les situacions idíl·liques tenen poc interès per al lector. Si hi poses una floreta, cal que posis un femer a la vora perquè hi hagi l’amenaça que tot es podrirà. (Sílvia Alcàntara)

 

21/11/2019: Los autores, los novelistas más capacitados para la novela, son las almas perversas, los malévolos, los que tienen mala leche innata, que sean algo paranoicos o que tengan trastorno bipolar (el escritor en su ordenador se desdobla en fiera), en pocas palabras: los que tienen mala leche. Porque las buenas personas tienen poca maldad, poco que contar y nada que decir, poco que ofrecer a la mente criminal del lector, que te está esperando en el sillón con la escopeta cargada. Los lectores de novelas son viejos piratas que lo han leído todo, salen a novela por mes. Hay que atacar, ir a por el lector sin piedad, a su caza, de lo contrario te caza a ti. (Ramón Fernández Palmeral, Cómo escribir novelas y relatos)

 

21/11/2019-2: La revisión es a una novela lo que el cincel es a la escultura. Tu primera versión debe ser el mármol sobre el cual aplicar dicho cincel. Los buenos escritores lo son porque saben mejor qué eliminar, no qué incluir. [...] Considérate ese escultor que se limita a quitar de la escultura el mármol sobrante para poder descubrirla. (Alejandro Quintana, Oficio de escritor

 

25/11/2019: La realitat virtual, que està de moda actualment, ja es va inventar fa 4700 anys. Es diu novel·la. (Pere Miquel)  

 

10/12/2019: Trata de decir las cosas de manera que el lector sienta siempre que en el fondo es tanto o más inteligente que tú. De vez en cuando procura que efectivamente lo sea; pero para lograr eso tendrás que ser más inteligente que él. (Augusto Monterroso) 

 

18/12/2019: En este oficio, tan malo es considerarse demasiado bueno como considerarse demasiado malo. El problema estriba en que, al aceptar esa sencilla regla, acabas por considerarte demasiado mediocre. (Alberto Vázquez-Figueroa, en la novela Bajamar)

 

19/12/2019: Si fa deu anys hagués baixat un marcià a la Terra i hagués pujat a un vagó dels catalans, hauria trobat una pila de gent llegint (avui dia ja no, gairebé tothom està mirant el mòbil). El marcià diria: Això que llegiu, què és? Novel·les. I què són les novel·les? Històries inventades, falses, coses que passen a gent que no ha existit mai a llocs que no són i en temps indeterminats. Això és molt estrany, ho llegiu sabent que és mentida. [...] En el trajecte fins a Barcelona ets Madame Bovary, Monsieur Bovary i l’amant de Madame Bovary, et deixen viure tres vides per un cost de 20-30 €, tu que potser estàs tip de viure només una. La novel·la no t’explica una vida, et fa viure una vida(Vicenç Villatoro)

 

02/01/2020: Crec que una de les característiques més rellevants de les teves novel·les és l’altíssim grau d’empatia amb els personatges que crees. En el personatge més repugnant el lector sempre sap per què diu el que diu i per què fa el que fa. No hi ha mai simplismes de bons i dolents, ni en la teva obra apareixen personatges plans. Tots són dibuixats amb una gran complexitat humana. No jutges: presentes la vida al lector i aquest jutjarà si vol. (Cristòfol A. Trepat adreçant-se a Jaume Cabré en el llibre-entrevista Qué pensa Jaume Cabré)


REUNIÓ DEL 21 DE DESEMBRE DE 2019

REUNIÓ DEL 21 DE DESEMBRE DE 2019

Hola,

 

Novament arriba Nadal i un nou anys. Esperem que el 2020 sigui tant o més productiu. Vam començar la reunió tenint al cap el posterior dinar, que va estar molt bé amb nadales, converses, bons plats i begudes. 

Per al mes que ve, les paraules triades per servir d’inspiració van ser piular - píar, fortalesa - fortaleza i salvatgisme - salvajismo. També hi ha dues imatges proposades per la Monse Hernández. 

Recordem que les paraules o les imatges només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

 

Pel que fa als contes:

- El Josep ens ha fet plorar amb llàgrimes que ploren llàgrimes que ploren llàgrimes que ploren llàgrimes...

- No sabem si a l’Aurèlia li ha tocat res a la loteria. Al seu personatge, no. Què hi farem!

- La Montse Hernández ens ha portat un relat que resumeix una vida. Caldria desenvolupar la història.

- La Rosa ens ha regalat un poema de Nadal amb polisíndetons.

- La Maria Galí ens ha aciençat que la Dona excogita que aquella jaia troba el facultatiu molt joliu.

- El relato sin título de Montse Villares ha tocado (no sobado) un tema muy delicado.

- La Mònica ens regala un començament d’història que no tindrà continuïtat. Quina llàstima!

- El Pep també ens porta poemes, amb cesures, anàfores, asíndetons, etc. Ens cal un curs de termes retòrics.

- José Luis hace una odisea espacio-temporal del volver a casa.

- El Lluis ens fa un testament front la por, amb esperança.

- Nos quedamos sin saber quien envenenó el café de Monterroso.

- La Francesca nos hace temer lo peor desde las primeras palabras. Ya dan miedo sus ho ho ho iniciales.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/  i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/.

 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

 

FELIÇ ANY 2020!

REUNIÓ DEL 23 DE NOVEMBRE DE 2019

REUNIÓ DEL 23 DE NOVEMBRE DE 2019

Hola,

 

Segona sessió i més companys nous: l’Eulàlia, la Rosa Maria i la Mercè. Benvingudes. Cada cop creix més l’associació. Aviat no hi cabrem.

Cal destacar que en la darrera edició del concurs de narracions curtes Soler i Palet ha estat guardonada amb el tercer premi la companya Mònica Bofill i finalista el company Ramon Roig. Moltes felicitacions!

També volem recordar que l’Ateneu, que ens acull al seu local en cada reunió, té actualment menys recursos, per la qual cosa interessaria que el màxim de membres d’Un Munt de Mots en fossin socis i així ajudaríem al sosteniment. Són 18 € cada trimestre —6 € al mes— que permeten tenir accés a un gran nombre d’activitats culturals.

Ja de cara a la següent reunió, la del 21 de desembre, volem fer un dinar en acabar amb la gent que ve a les sessions. Haureu rebut un e-mail on es pregunta si hi esteu interessats. Aneu contestant sí o no seguint aquell correu, perquè els encarregats de organitzar-lo tinguin totes les respostes agrupades.

Per al mes que ve les paraules triades per servir d’inspiració són: Nadal, canyella, atzar. No hi ha hagut cap imatge proposada. Recordem que les paraules o les imatges només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

 

Pel que fa als contes:

 - El Ramon Roig ens ha portat, mitjançant un monòleg teatral, a la història del Lobo-hombre en París.

- El Diàleg evacuatiu de la Maria Galí ens ha fet tenir incontinència de rialles. Tot molt escatològic.

- El Valentí fa servir el futur anterior, la tercera persona, la segona, la multiplicitat de lectors implícits, etcétera; per tractar un tema punyent.

- Amb el Pere hem vist el naixement del primer rossinyol.

- Un deixar de caminar perduda per la vida gràcies a una nova llum. Un relat de la Mònica que potser tindrà continuació.

- Si mai perdeu les claus del cotxe, aviseu al Babakar de la Dolors o a BlaBlacar.

- José Luis nos trae la cuadratura del círculo (de lectores).

- La Lluna plena de la Mercè és el començament d’una novel·la? Té un misteri assegurat.

- Ara ens surt el Lluis poeta, derivació de ser lletrista.


Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/  i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/.

  

Finalment, us volem recordar algunes activitats properes associades a Rauxa:

Dimarts 26 de novembre
Presentació del llibre L’incendiari de mots, de Joan Salvat-Papasseit, a càrrec de Mei Vidal i Ferran Aisa, amb lectures a càrrec d’Andreu Aisa.
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals / Carrer de Sant Pere, 46, primera planta
Horari: 19:00 - 20:00 - Entrada lliure

Dimecres 27 de novembre
Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria, presentació del llibre amb un recital de poesia a càrrec de Mohamad Bitari (responsable de la selecció d’autors i poemes), Massinissa Aït-ahmed (músic) i Rosa Cadafalch (rapsoda). Coorganitzen Biblioteca del Districte 2 i Amics de les Arts i Joventuts Musicals, amb la col·laboració de Terrassa Sense Murs.
Lloc: Biblioteca del Districte 2 / Carrer de Sant Cosme, 157
Horari: 18:30 - 19:45 - Entrada lliure

Divendres 29 de novembre
Presentació del llibre Erosions, de Cris López.
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals / Carrer de Sant Pere, 46, primera planta
Horari: 19:00-20:30 - Entrada lliure

Dimarts 3 de desembre
Presentació del llibre El teu somriure, de Jaume Pujol, a càrrec d’Empar Sáez.
Lloc: Llibreria La Temerària / Carrer de la Goleta, 7
Horari: 19:00 - 20:30 - Entrada lliure

 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles! I molts ànims per al Ramon Tuà! Esperem que et recuperis aviat!

TRUCS DE PROPINA 2018-2019 - 3r TRIMESTRE

TRUCS DE PROPINA 2018-2019 - 3r TRIMESTRE

15/4/2019: Avui us recomano un curs d’escriptura gratuït molt bo que trobareu en forma de podcast. És el Taller Literario de Álex Hernández. Trobareu els audios a Ivoox, a https://www.ivoox.com/podcast-podcast-taller-literario_sq_f1579_1.html , mentre que la resta d’informació la trobareu a http://alexhernandez.es/taller-literario/ (aquesta seria la pàgina original, però els enllaços als audios ja no funcionen). Consta de 28 sessions, la majoria són d’una mitja hora de durada, i cada una tracta un tema de l’escriptura literària fins configurar un curs molt complet. D’aquestes sessions han sortit dos o tres trucs de propina previs.

 

25/4/2019: Escribe varios libros con una calidad aceptable/buena en vez de un supuesto gran libro. Un libro solo no funciona bien. Cada libro es la mejor promoción para el siguiente y los anteriores. Es mejor escribir el siguiente libro que perder el tiempo en promocionar en redes un único libro. Además, cuanto más escribes, más entrenamiento. (Colectivo La Alianza de escritores independientes, https://www.ivoox.com/charlas-autopublicacion-1x01-primeros-pasos-la-audios-mp3_rf_18381694_1.html )

 

2/5/2019: Aquesta és la primera novel·la que m’han publicat (Olor de colònia), però és la tercera que he escrit. Vaig escriure la primera novel·la per fer mà, d’aprenentatge. La vaig anar polint, la vaig reescriure moltes vegades, van passar quatre o cinc anys d’aprenentatge. (Sílvia Alcàntara)

 

13/5/2019: No hi ha dues persones que llegeixin el mateix llibre. (Edmund Wilson). Per cortesia de Marienka Bellostas.

 

23/5/2019: Qualsevol gran història o novel·la ha de contenir la força d’una dotzena d’històries prèvies bastant bones que han quedat en el camí. (Willa Cather)

 

23/5/2019-2: Que otros se jacten de las páginas que han escrito. A mí me enorgullecen las que he leído. (Jorge Luis Borges) 

 

27/5/2019: Quan estic treballant en un llibre o una història, escric cada matí tan aviat com sigui possible després de la primera llum. No hi ha ningú que et molesti, fa fresca o fred i vens al teu treball i et calentes mentre escrius. Llegeixes el que has escrit i, com sempre t’atures [el dia abans] quan saps el que passarà a continuació, continues des d’allà. Escriu fins que arribes a un lloc on encara tens el suc i saps què passarà a continuació, i t’atures i intentes viure fins l’endemà quan ho tornis a colpejar. [...]. És difícil esperar fins al dia següent. (Ernest Hemingway)

 

10/6/2019: Huye de los escritores que te hablan del vértigo de la página en blanco. Si te encuentras a uno… recomiéndale que escriba en folios azules: se empieza por esa excusa para no escribir. (Jorge Eduardo Benavides)

 

20/6/2019: El estilo es el resultado de la emoción y la percepción. La capacidad de transferirlas al papel lo convierte a uno en escritor. (Raymond Chandler)

 

20/6/2019-2: Escribir no es copiar la realidad tal cual es en el orden o el modo que suceden los hechos, sino otorgarle un sentido esclarecedor o entretenido para el lector y la lectora. Cada recurso contribuye a una modificación del uso habitual del lenguaje y al propósito de alcanzar una expresión innovadora. (Silvia Adela Kohan, del llibre Recursos de estilo y juegos literarios)

 

27/6/20019: [...] lo que se conoce entre los escritores como El chicle de la repisa, o sea, ese elemento introducido al principio de una novela que parece tan importante que el lector está todo el rato pendiente de él, preguntándose cuándo entrará en juego. Si no lo hace, tu lector se sentirá defraudado. Recuerda: si hay un chicle en la repisa en el primer capítulo debe pasar algo con él antes de que se acabe el libro.

Por similares razones, detalles que se pasarían por alto en la vida real —un vistazo a una habitación, la letra de una canción que está sonando cuando uno entra en un bar— adquieren una gran importancia en una novela.(Howard Mittelmark i Sandra Newman, Cómo NO escribir una novela)

REUNIÓ DEL 26 D'OCTUBRE DE 2019

REUNIÓ DEL 26 D'OCTUBRE DE 2019

Hola,

Comencem un nou curs amb un munt d’històries i nous companys: la Mònica, la Montse Hernández, el José Luis y el Ramón. Segurament s’incorporarà en el futur l’Eulàlia i potser algú més. Per a la següent reunió, la del 23 de novembre, les paraules triades per servir d’inspiració són: plenilunio-pleniluni, lector insuflar. A part de les paraules i veien l’èxit que han donat les imatges aquest mes, hem decidit que en cada sessió qui vulgui porti una imatge i l’afegirem com a una opció més d’inspiració. Recordem que les paraules o les imatges només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Pel que fa als contes:

- José Luis, con La borrachera, nos muestra que no tienes porqué dormir en el sofá aunque llegues tarde a casa y haya cuernos en la historia. La vida es bella.

- L’Aurèlia ens transmet que pot surgir la vida d’on sigui, fins i tot de sota el ciment. Cal que neixin flors a cada instant, com deia la cançó.

- En La tejedora, de María Sender, Valentí ha visto tanta riqueza que nos promete un informe exhaustivo sobre el cuento.

- En La mort del Pere (¡Lagarto, lagarto!) trobem un dels dos crims perfectes de la jornada. Llàstima de confessió.

- La protagonista del relat del Valentí s’allunya en tren o metro del seu paradís.

- El Ramon Tuà ens porta una atmosfera cubana inspirada en un relat de família.

- L’altre crim perfecte està al relat del Ramon Roig. Noies de l’operació bikini: aprimeu-vos, però no fins quedar només ossos.

- El Pep ens ha presentat un monòleg telefònic que no ha volgut interpretat. Haurem de trucar a Gila (per telèfon, és clar!).

- La Maria Galí ens convida a mançanilla, camamilla o el que vulguem; a cor què vols i fins estar a pler.

- La Montse Cardús ens presenta els seus poemes dient: No soc poeta, escric el que sento. Vet aquí quina paradoxa: no és poeta qui escriu allò que sent?

- La Medea de la Francesca no soporta ni la seva propia imatge.

- Con Montse Hernández, los asesinos de Hemingway vuelven a la vida.

- La subtil invasió de carnets del Josep ens fa sospitar si el Vicenç o l’Eladi són japonesos.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/  i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/

  

Finalment, us recordem:

- El Pep ens enviarà informació sobre la setmana de la poesia Rauxa, del 10 al 23 de novembre, i de Constel·lació de contes, del 13 al 19 de novembre.

- El 30 d’octubre a les 20 h hi haurà una representació de contes a la biblioteca BD4 per part del grup Narradors de la nit. Aquesta vegada seran Las travesuras de Eros. A càrrec de Sandra Rossi i dirigida per Jordi Girabal basada en relats de Quim Monzó, Daniel Samper, Pedro Zarraluki i Sandra Rossi. No cal inscripció prèvia. 


Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

REUNIÓ DEL 22 DE JUNY DE 2019

REUNIÓ DEL 22 DE JUNY DE 2019

Hola,

En un calorós matí de juny hem tingut la darrera sessió d’aquest curs. Malgrat ser el dia abans de la revetlla, curiosament no ha hagut cap coca en l’escampada de viandes habituals. En canvi, després hem anat al dinar de final de curs. Una confraternització molt agradable i que no faltin les calories!

Ja tenim el calendari de les sessions per al curs vinent:

26 d’octubre
23 de novembre
21 de desembre 
25 de gener
22 de febrer
28 de març
25 d’abril
23 de maig
20 de juny

En lloc de paraules, per a octubre farem servir d’inspiració imatges. Les suggerides són les següents:

-Q Train, de Nigel Van Wieck

 -Antonia, de Ruby Rumie 

-Imatge del judici, del Tarot de Thot d’Etteilla

Recordem que la inspiració és lliure. No es obligatori fer-ne servir cap.

 Pel que fa als contes:

El Pep ha barrejat dues de les seves passions, l’escriptura i la pintura, en el relat Dona amb flor i maternitat. Sembla ser que aquesta història demana convertir-se en novel·la i, com ja sabeu, l’autor no mana a l’hora de decidir fer una novel·la.

Després la Francesca ens ha presentat un exercici de reelaborar històries. En aquest cas és a partir de la llegenda de la noia del revolt. Una versió bastant terrorífica.

Per part de la Maria Galí hem tingut una nova història de l’Ulisses. Aquestes històries ens recorden les de Don Camilo o Les pàgines viscudes de Folch i Torres.

El Valentí ha volgut transmetre la veu d’un nen a Cara de gat. Diu que hauria d’escoltar com parlen els nens al parc mentre juguen, però que haurà d’anar amb compte de no generar cap mena d’equívoc.

Per acabar, el Lluís ens ha mostrat la història d’una escriptora que realment no té temps per escriure, no és cap excusa.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/  i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ .  

Finalment, us recordem:

-La V Nit de Contes serà el divendres 5 de juliol, a les 21.30 h, al pati de l’Ateneu Candela de Terrassa, carrer de Montserrat 136. Comptarem amb la lectura de contes per part d’Alba Dalmau, Blanca Llum Vidal, Màrius Serra i amb l’actuació musical de Nico Roig. Hi haurà taquilla inversa.

-Una nova sessió del Pati de Contes a la Biblioteca de Sant Quirze: Rumbesia, recital de poesia fusionat amb rumba, format per deu poemes d’autors catalans a ritme de rumba, rumba catalana i el que defineixen com a rumba de bressol. A càrrec de La última y nos vamos. Dimecres 10 de juliol a les 22.00 h al pati de la biblioteca. Gratuït.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles! Aprofiteu l’estiu!

 Bones vacances!

REUNIÓ DEL 25 DE MAIG DE 2019

REUNIÓ DEL 25 DE MAIG DE 2019

Hola,

En la sessió d’avui han destacat alguns escrits que no són ben bé ficció. La Sílvia ha volgut destacar el fet que els nostres texts d’assaig poden tenir una qualitat molt superior gràcies al bagatge que tenim d’escriptura literària treballada amb la ficció. Això ha portat a una sèrie de comentaris sobre la preparació per escriure que es dona (o més aviat no es dona) en diferents àmbits universitaris.

A part, la següent sessió serà la darrera abans de l’estiu, per això aviat rebreu un e-mail per saber qui voldrà quedar-se al dinar de final de curs. Estigueu a l’aguait.

Recordeu que, a l’Ateneu, Un Munt de Mots disposa d’un nou armari d’ús exclusiu nostre. Si voleu participar en la campanya de menys consum de plàstic, porteu el vostre got i l’hi podreu guardar.

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió de juny són: pell-piel; ullprendre-aojar, hechizar; i novament carmesí. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Com que darrerament les fem servir poc, volem revitalitzar altres alternatives per servir d’inspiració. En concret, en la següent sessió, qui vulgui, portarà una imatge. De les que hi hagi, triarem una per a la primera sessió del nou curs.

 

Pel que fa als contes:

El Lluis ens ha portat a un partit amb una veu narrativa bastant radiofònica. El partit no és un partit polític, malgrat estar en cap de setmana electoral i l’aparició del Fairy. No, tampoc no és un fairy tale.

El Valentí fa una mirada al passat; a l’infantesa; als falsos records i als reals; una mirada al silenci.

La Maria ha tractat un tema delicat amb la seva habitual escampada de paraules arcaiques, dialectals i cultismes.

La Dolors ha fet un petit homenatge a Xirinacs aprofitant l’excursió que va fer per trobar el lloc de la seva mort. El relat ens ha portat a parlar novament del llibre Sis nits d’agost, de Jordi Lara.

Montse nos ha sumergido en cuerpo, piel y agua. Digno verso para título de una canción, según Lluis.

L’escrit de la Glòria ha tornat a ser un regal enverinat, ni tan sols ella podia obrir l’arxiu. Potser les pols han traspuat des del seu microrrelat?

Finalment l’hiperbòlic relat del Joan recordava un episodi de la novel·la L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/  i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ .  

Finalment, us recordem que la Francesca i el Ramon ens van fer arribar la invitació per assistir a la presentació del llibre Dones i no, que han fet amb altres companys del curs de Raquel Picolo: serà el divendres dia 31 de maig, a les 19 h  als  Amics de les arts i Joventuts musicals de Terrassa (a la sala J.Cardellac).

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 27 d'abril de 2019

Reunió del 27 d'abril de 2019

Hola,

A la nova seu de l’Ateneu Un Munt de Mots disposa d’un nou armari d’ús exclusiu nostre. Així, qui vulgui podrà deixar la seva tassa o got, a part de poder deixar la cafetera i altres andròmines que, fins ara, havíem d’arrossegar amunt i avall.

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió de maig són: carmesí, imbecil·litat i sangria. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure.

 

Pel que fa als contes:

La Montse Villares ens ha atrapat amb un relat amb diferents capes i ple de referències literàries. Van sorgir les recomanacions dels llibres Moo Pak, de Gabriel Josipovici; Dublinesca, d’Enrique Vila-Matas, i Mac y su contratiempo, també de Vila-Matas.

Havíem començat amb la Montse perquè havia de marxar d’hora i, desprès, també hem continuat pel mateix motiu amb el Ramon. Sant Jordi i el drac amagat és un conte infantil que reflecteix el llenguatge oral i que expressa una història igualitària.

I per raó d’horari, també, hem continuat amb l’Ulisses de la Maria. Una historia molt ben portada que ens ha traslladat a l’època de l’Escola Activa.

El Pep ens ha regalat una trista història sobre uns tristos personatges que no superen el seu trist destí a l’opulenta vila mediterrània de Calabrava.

Del conte de la Dolors ens hem quedat sense saber el nom de dona del poble. Un treball sobre els diferents punts de vista. Algú ha recomanat El nen perdut, de Thomas Wolfe, que també juga amb quatre punts de vista.

Finalment, els taxis no són prou grocs a la Barcelona del relat del Valentí. I una nova recomanació: Bogeries de Brooklyn, de Paul Auster.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ . En una petita pausa de la reunió vam comentar que estem revitalitzant el Facebook d’Un Munt de Mots. Les noves entrades del blog les hi trobareu i, de mica en mica, anirem penjant les antigues. El podeu veure a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ .

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Entrevista Olor de colònia

Arran d’una conversa posterior a l’última reunió, la Sílvia va comentar com la novel·la Olor de colònia va anar rebent bones crítiques fins arribar al boom de vendes i reconeixement que va assolir. En especial va destacar l’entrevista que Emili Manzano li va fer per al programa L’hora del lector. Aquí la podeu veure.

Trucs de propina - 2018-2019 - 2n trimestre

Trucs de propina - 2018-2019 - 2n trimestre

14/1/2019: Cuando un médico llega a ser famoso sueña con escribir un libro. Y lo mismo ocurre con los abogados, los ingenieros, los políticos e incluso los peritos agrónomos. Sin embargo, cuando un escritor llega a ser famoso, no sueña con ser médico, abogado, ingeniero o perito agrónomo. Eso significa que ser escritor es lo más grande que se puede ser en este mundo. Piensa en ello. (José Pardo, editor)

24/1/2019-1: L’IEC acaba d’inaugurar la Gramàtica essencial de la llengua catalana. És gratuïta, online i molt dinàmica en la seva consulta. La trobareu a https://geiec.iec.cat .

24/1/2019-2: Ese raro milagro de la ficción ha vuelto a ocurrir: un ser humano ha sido creado de la tinta, el papel y la imaginación. (Zoe Kazan, en la pel·lícula Ruby Sparks)

29/1/2019: Tan sólo en nuestro país existían cientos de intelectuales mucho más cultos, preparados y con capacidad para contar una historia de lo que pudiera estarlo yo por mucho que lo intentase. Mi base era nula y mis posibilidades de ampliarla más bien escasas, pero había algo que sin duda tenía la obligación de compensar tan graves carencias, y ese algo no era otra cosa que la firme convicción de que escribir, bien o mal, era lo único que me importaba en este mundo. (Alberto Vázquez-Figueroa)

11/2/2019: Si en verdad quieres ser escritor, no empieces por aprender a escribir, sino por aprender a ver. A escribir aprende cualquiera. A ver sólo aprenden aquellos que se acostumbran [...] a observar sin ningún tipo de prejuicios. Cada objeto, y sobre todo cada idea, se puede mirar desde cien ángulos distintos, y eso es algo que debes empezar a practicar desde ahora mismo. (Manuel Rodríguez Paseiro, Caid Manolo, mentor d’Alberto Vázquez-Figueroa)

21/2/2019-1: Us recomano un gràfic que resumeix de forma excel·lent l’anomenat viatge de l’heroi, de Joseph Campbell. El viatge de l’heroi és la sistematització d’un arquetip que reflecteix l’estructura d’infinitat d’històries mitològiques, èpiques, novel·les, pel·lícules... I pot servir per arrodonir noves històries. Seria un esquema del que les persones esperem inconscientment de les històries, segurament repetit una i una altra vegada des que es va inventar el llenguatge i es van començar a explicar històries, allà pel Paleolític, fa uns 100 000 anys. Una millor explicació i el gràfic el trobareu a http://windumanoth.com/viaje-heroe-no-es-cliche/

21/2/2019-2: Llega un momento en el que el personaje se sale de tus manos y te pide cosas por sí mismo. [...]. El escritor es un médium entre la fantasía y la realidad. (Manuel Pinomontano)

25/2/2019: Piensa en un montón de arcilla. Esa es tu idea. Ese montón de arcilla NO es un hermoso jarrón. Es solo un montón de potencial. Eso es tu buena idea. Todos tenemos muchos montones en la mesa, pero no se van a convertir en jarrones con solo estar ahí. Vas a tener que trabajar en ellos para darles forma. [...]. Las ideas cuestan diez centavos la docena. (C. S. Larkin, Los 12 pilares clave para construir una novela)

11/3/2019:  [...] y pese a que me arrepienta de muchas de las cosas que he publicado, eso no significa que me arrepienta de haberlas escrito. Puede que fuera basura, pero el auténtico vicioso de la literatura sabe muy bien que incluso se disfruta más escribiendo basura que no escribiendo nada. (Alberto Vázquez-Figueroa)

21/3/2019-1: Test de Bechdel: és un conjunt de normes per a avaluar el masclisme principalment en pel·lícules i en altres mitjans com ara còmics, obres de teatre, etc. Les normes serien:

1.       A la pel·lícula hi surten com a mínim dos personatges femenins.

2.       Aquests personatges han de parlar l’una amb l’altra en algun moment.

3.       Llur conversa ha de tractar sobre quelcom que no sigui un home. Aquesta regla no està restringida a les relacions romàntiques, sinó a qualsevol conversa que impliqui un home (p. ex., dues germanes parlen sobre el seu pare). Una variant del test exigeix que, a més a més, ambdues dones siguin personatges amb nom.

Pot sorprendre el gran nombre de films que no passen la prova, especialment quan es recalca que, aplicades a l’inrevés (als homes), es compleixen en gairebé totes les pel·lícules de la història del cinema. (des de la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Test_de_Bechdel )

21/3/2019-2: Utiliza el escribir como una excusa para hacer una fiesta cada semana –incluso aunque llames a esa fiesta un taller–. Cada vez que pasas tiempo entre otra gente que valora y apoya la escritura, eso compensará esas horas que gastas a solas, escribiendo. Incluso si algún día vendes tu trabajo, ninguna cantidad de dinero te compensará del tiempo que pasas a solas. Así coge tu “cheque” por adelantado, haz de la escritura una excusa para estar con gente alrededor. Cuando llegues al final de tu vida, confía en mí, no mirarás atrás y saborearás los momentos que pasaste a solas. (Chuck Palahniuk)

24/3/2019: Un truc personal. Sempre s’ha dit que, quan reviseu un text, és molt recomanable llegir-lo en veu alta o, encara millor, sentir com el llegeix algú altre. Doncs, si no teniu a mà aquest lector voluntariós i escriviu en castellà, podeu fer servir la veu femenina que ens facilita Google en l’aplicació de traducció. Només cal que copieu els paràgrafs en qüestió per enganxar-los en la finestra de traducció del castellà a qualsevol altre idioma i, en la banda de sota, cliqueu al símbol d’altaveu: el programa us ho llegirà amb una dolça veu femenina; una mica robotitzada, això sí.

No ho proveu en català! El sistema no està encara ben adaptat a l’idioma i llegeix una veu d’home totalment robotitzada. El resultat és horrible.