REUNIÓ DEL 25 DE MAIG DE 2019
Hola,
En la sessió d’avui han destacat alguns escrits que no són ben bé ficció. La Sílvia ha volgut destacar el fet que els nostres texts d’assaig poden tenir una qualitat molt superior gràcies al bagatge que tenim d’escriptura literària treballada amb la ficció. Això ha portat a una sèrie de comentaris sobre la preparació per escriure que es dona (o més aviat no es dona) en diferents àmbits universitaris.
A part, la següent sessió serà la darrera abans de l’estiu, per això aviat rebreu un e-mail per saber qui voldrà quedar-se al dinar de final de curs. Estigueu a l’aguait.
Recordeu que, a l’Ateneu, Un Munt de Mots disposa d’un nou armari d’ús exclusiu nostre. Si voleu participar en la campanya de menys consum de plàstic, porteu el vostre got i l’hi podreu guardar.
Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió de juny són: pell-piel; ullprendre-aojar, hechizar; i novament carmesí. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Com que darrerament les fem servir poc, volem revitalitzar altres alternatives per servir d’inspiració. En concret, en la següent sessió, qui vulgui, portarà una imatge. De les que hi hagi, triarem una per a la primera sessió del nou curs.
Pel que fa als contes:
El Lluis ens ha portat a un partit amb una veu narrativa bastant radiofònica. El partit no és un partit polític, malgrat estar en cap de setmana electoral i l’aparició del Fairy. No, tampoc no és un fairy tale.
El Valentí fa una mirada al passat; a l’infantesa; als falsos records i als reals; una mirada al silenci.
La Maria ha tractat un tema delicat amb la seva habitual escampada de paraules arcaiques, dialectals i cultismes.
La Dolors ha fet un petit homenatge a Xirinacs aprofitant l’excursió que va fer per trobar el lloc de la seva mort. El relat ens ha portat a parlar novament del llibre Sis nits d’agost, de Jordi Lara.
Montse nos ha sumergido en cuerpo, piel y agua. Digno verso para título de una canción, según Lluis.
L’escrit de la Glòria ha tornat a ser un regal enverinat, ni tan sols ella podia obrir l’arxiu. Potser les pols han traspuat des del seu microrrelat?
Finalment l’hiperbòlic relat del Joan recordava un episodi de la novel·la L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ .
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
0 comentarios