Bon dia!
Aquesta trobada ha estat fantàstica! Els relats aportats han donat per molt. Els comentaris, les visions de tots i cadascun, els aclariments dels autors, ens han enriquit d’allò més.
Hem trobat a faltar a la Sílvia que no ha pogut venir per una causa molt justificada. Ànims, que a la propera et volem forta!
També hem trobat a faltar a la família Miquel. Un forat triple convertit en un esvoranc. Molta força també per vosaltres!
I els que no heu pogut venir, no us amoineu, tindreu una altra oportunitat el mes que ve.
Donat que aquesta vegada els hi hem fet el salt als suggeriments d’inspiració, (exceptuant al Jose Luís, és clar) hem decidit mantenir-los per a la propera trobada. I em anat més enllà proposant, a més a més, fer com exercici un nanorelat cadascú de nosaltres. I encara hem anat molt més enllà proposant fer el nanorelat com a síntesi de la narració que farem.
Ja sabeu que totes aquestes propostes només són un excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.
Pel que fa als relats:
JORDI BALCELLS.-.Cavil·lacions d’un badaire impenitent. - Bada badoc! Que no és el mateix que badaire. El primer només bada, el segon en treu molt de profit, del seu badar.
DAVID LAO.- El viaje astral. - La mare que el va parir a aquest paio!, que llegeix a un Bukowski i s’hi impregna. Ole tu!
DOLORS FRIGOLA. - Confusió entre poetes. - Dos il·lustres poetes es troben al cel i un li diu a l’altre: quin sentit té que tu i jo ens trenquem les banyes per omplir el món de bellesa literària si després ve un ganàpies i s’ho fot tot al sac?
JOSE LUÍS VALLET.- La escena del crimen.- Una feina es pot fer de manera senzilla, o a un nivell superior. Només cal tenir estudis, o imaginació.
MONTSE H. - L’adob de la meva vida. - Hi ha un lloc a la ciutat on, si vas i t’hi asseus, et trobaràs envoltat de caliu. D’amistat en estat pur. De paraules que només pretenen fer-te créixer. I aquest lloc és UMDM.
LLUÍS. - Paràbola parabòlica. - Els edificis, la ciutat, les antenes, son els protagonistes, perquè hi ha un moment a la nit en que els humans desapareixen i aleshores, el món no els hi pertany.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http.//unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Faccebok estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/. Feu-hi una ullada.Ara toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
Salut i lletres!
0 comentarios