REUNIÓ DEL 26 D'ABRIL DE 2025

 

Hola companys!

La trobada matinera de dissabte ens va anar de meravella! Quins relats! Quina mestria! Els adjectius s’ho van passar d’allò més bé jugant a cuca amagar i nosaltres que habitualment som implacables, aquesta vegada els vam donar una mica de peixet. Són tan monos...

Hem après que hi ha maneres de substituir adjectius: amb formes verbals; amb comparacions; amb metàfores; potenciant els substantius, construint substantius adjectivats... Resumint: ha estat un exercici molt productiu.

No obstant, una mica de foscor va voleiar per la sala de l’Ateneu i no ho dic pels núvols amenaçadors de fora, sinó per l’absència dels que no vau poder assistir. Relats magistrals que es van quedar a la carpeta. 

La Silvia ens va deixar un forat a la taula... ningú va poder ni voler ocupar el seu lloc.

I ens va saber greu especialment per tu, Lluís, per la raó que et va impedit venir i sobretot per no poder parlar de l’escrit que ens vas enviar i que ens va arribar al cor. Paraules bellíssimes, colpidores i sinceres d’aquell moment profundament íntim entre tu i la persona meravellosa que descansava al teu costat. Volem veure’t, volem abraçar-te!

No sé ben bé quina va ser la raó, si els croissants acabats de fer o el xurros cruixents i deliciosos que vam esmorzar, però la decisió va ser unànime: el tema d’inspiració pel proper dia serà "un tema culinari". Podem parlar de receptes secretes de les iaies, de chefs que estan disposats a tot --i quan dic tot és TOT-- per guanyar una estrella Michelin; de menjars enverinats, de plats cuinats amb ingredients afrodisíacs, i de simfonies gustatives que et duen a la quinta essència... Tot això ben amanit amb salsa de la bona i picantona, picantona.

La festa de la poesia em consta que va ser un èxit, però com jo no hi vaig poder anar proposo comentar la jugada quan ens veiem.

Aclarir que l’horari de la trobada torna a ser el de sempre. 11h

Apa! Agafeu les llibretes i a escriure!!

Pel que fa als relats:

DAVID - HASTA EL MAR GRITA - Tot el que el mar engoleix , un dia ho escup. La memòria, la tragèdia, la culpa. I amb cada onada, reclama justícia!

LLUÍS - NIT - Hi ha coses que no es poden amagar, traspuen a través de la pell, es llegeixen a la lluentor del ulls, es propaguen amb l’alè, i aquestes coses són: l’amor en l’estat més pur, la devoció, l’autenticitat... les arrels més profundes.

MASÉ - LA MEDALLA - "Él se acerca, la envuelve con sus alas y le absorbe un ojo con los labios. Ella ya no llora, aunque sabe que es el final."  La poesía de la muerte.

MÓNICA - UN QUADRE A L’ESCALA - Hi ha quadres abstractes, quadres realistes i quadres absorbents. Quan aneu a un velatori, fugiu d’aquests últims!!

JOAN - LA MOLA - Que me quiten lo bailao!

MONTSE - SI NO... - Violència obstètrica? Immaduresa? Tot el que el mar engoleix, un dia ho escup. Tot el que el temps engoleix, també.

DOLORS - COM UNA DUNA EN EL DESERT - Davant l’ambició i l’interès econòmic els drets desapareixen i el drac aboca la seva fúria contra el més dèbil. Qué fem amb el drac? Què no entén que no el volem?

Salut i lletres!

 

PÍNDOLES LITERÀRIES 2024-2025 - 2N TRIMESTRE

23/01/2025-1: Quin nom li poso als personatges de la meva novel·la? Si no la vols, pifiar tingues en compte aquestes recomanacions:

Quan triïs el nom d’un personatge, assegura’t que no n’hi ha un altre amb la mateixa inicial.

Si són molts els personatges, evita que coincideixin amb la inicial, diferenciant-los amb un de masculí i un altre de femení.

Mira de que no tinguin lletres coincidents si no vols que es confonguin. Per exemple: Óscar, César.

Si et resulta inevitable que alguns noms s’assemblin, prova de jugar amb les llargades. Un nom curt i un altre llarg serà més difícil de confondre.

No facis servir dos noms que estiguin en el mateix camp semàntic o remetin a un mateix context. Per exemple: Violeta/Margarida/Rosa o Ángel/Jesús.

 

23/01/2025-2: Una buena novela nos dice la verdad sobre su protagonista, pero una mala nos dice la verdad sobre su autor. (Chesterton)

 

26/01/2025: Escribir no va sobre hacer dinero, hacerse famoso, conseguir citas, conseguir una ocupación o hacer amigos. Va sobre enriquecer las vidas de aquellos que leen tu trabajo y enriquecer tu propia vida al mismo tiempo. Va sobre levantarse, superarlo y vencer. Billy Wilder.

 

11/02/2025: Ayer leí que en italiano hay dos formas distintas para el verbo "olvidar": dimenticare (sacar de la mente) y scordare (sacar del corazón )... no hay nada más bonito que el lenguaje.

                Corazón De Poeta."

 

20/02/2025-1: Consells concrets i pràctics per millorar la teva escriptura:

Estil: La teva veu és el més important.

-No intentis escriure com un altre, (a menys que es tracti d’un exercici). Sigues brutalment sincer"". Charles Bukowski

- No forcis un estil complicat per semblar intel·ligent.

- Si una paraula pot dir el mateix que una frase sencera, fes servir la paraula.

- No tinguis por d’escriure com tu parles i penses."

 

20/02/2025-2: Si un soldado es encarcelado por el enemigo, ¿no consideramos que su deber es escapar? Los prestamistas, los ignorantes, los autoritarios nos tienen a todos presos [en la realidad]. Si valoramos la libertad de la mente y del alma, si somos partisanos de la libertad, entonces es nuestro claro deber [como escritores] escapar y llevar con nosotros a tantos como podamos. (Ursula K. Le Guin)

 

10-03-2025: Per aquells als que us agraden els jocs de taula, aquí teniu una selecció de 10 específics per a escriptors, força interessants. Potser podríem dedicar una trobada a fer unes partidetes...

 

 https://www.cafedelescritor.com/10-juegos-para-escritores-de-todas-las-edades/

 

20-03-2025-1: Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament (Joan Vinyoli). I, si encara no veieu clar com és això de viure poèticament, fixeu-vos novament en el que diu Vinyoli: Cercàvem or i vam baixar a la mina. I la foscor s’il·luminà de sobte perquè érem dos a contradir la nit.

 

20-03-2025-2: Escribir es lo más divertido companion
que se puede hacer sin ayuda. (Terry Pratchett)

 

23-03-2025: Si no tens res a dir, deixa parlar el silenci i escolta dedins teu l’alè, el buit, el poema. Pep Cortés, Tots els guanys del silenci.

REUNIÓ DEL 22 DE MARÇ DE 2025

 

Hola a tothom!

Si hagués de definir la trobada de dissabte amb una sola paraula, diria: MEMORABLE! Perquè vàrem gaudir de quelcom més que la companyia i els comentaris. Vàrem paladejar, xuclar, xarrupejar i assaborir una pila d’excitants caramels Sugus.

I immersos en aquest plaer vàrem tenir una idea fantàstica per la nova inspiració: "El so de la mort". Hi ha molts sons misteriosos i impossibles, com quan en un túnel llarg, algú crida i l’eco li retorna una veu diferent. O quan cada nit sona el timbre de casa a la mateixa hora i mai hi ha ningú a l’altra banda de la porta...

Hi ha sons més explícits com el cruiximent dels ossos que es trenquen, o el cop sord d’un cos estavellant-se a la calçada.

Bé, ja veieu per a on van els trets...

Esmoleu bé el bolígraf i a escriure que falta gent!

Ah! I el David ha tingut una pensada: per què no complicar-ho una mica més? Tractem d’escriure amb el mínim d’adjectius. Va fort, eh? Conscient de l’esforç que demana, ens suggereix una lectura ràpida a Ernest Hemingway que ens pot ajudar molt.

La Masé ens convida novament al seu taller "Poetitza la teva vida" amb els seus reptes d’escriptura. I "Versa-nos" un projecte on es convoquen trobades a micro obert cada tercer dijous de mes. Ja us anirem informant amb temps. Perquè ja sabeu, entre ser poeta o simplement viure hi ha una bella possibilitat: viure poèticament.

Important per al pròxim UMDM:

El dissabte haurem de matinar una mica més, celebrarem la trobada a les 9 del matí, en comptes de les 11 h. Direu: quina murga! De debò haurem de matinar tant? Doncs, sí, però valdrà la pena perquè aquest dia tindrà lloc a la biblioteca Central la 68a Festa de la poesia, que comença a les 12 h amb lectures de poemes pels seus autors. Podrem celebrar la nostra sessió i després fer una passejada fins a la biblioteca tot fent-la petar. Assaborint aquests moments que et regala la vida.

La festa de la poesia la promouen l’associació de poetes terrassencs i l’Ateneu.

L’Ateneu està que peta d’iniciatives i ens convida també a l’Assemblea General a tots els socis, el dissabte 29 de març a les 10 h.

I ara si, passem de ple als relats.

Pere - ESTÁS HECHA DE PLÀSTICO FINO - Casar-te a Las Vegas amb una dona controladora potser no és el pitjor que et pot passar...

Jordi Baucells - PRIMAVERA - L’adolescència és un foc que crema per dins, un desig incontrolable que si no se sap gestionar, pot consumir tot el que toca, Charles Baudelaire. Tan intens com volàtil.

Sàndal - EL PODER DEL DESIG - Després de llegir la teva escena, es fa difícil escriure un comentari... a tu també t’agraden rossos i amb un clotet a la barbeta? Ups!

David - DIARIO DE UN SILENCIO - Si agafes un ésser humà i el sacseges i després te’l mires atentament, llegiràs en el seu pòsit: passió, desig, desesperació, amor, dubte, rebuig, ànsia, incoherència... I si ho llegeixes després que el David hagi passat la ploma, descobriràs la veritable grandesa de l’ésser humà.

María - TOMBUCTÚ - El poder del desig és tan aclaparador que pot fer trontollar fins i tot al mateix dimoni. Podría haber devorado su voluntad y su alma y haberlo convertido en un cascarón vacío... Podría esperarlo y amarlo para siempre. Recorrer un millón de veces la cicatriz blanca de su vientre, rumbo al lugar más escondido. Bellesa en estat pur!

Montse Villares - LA PARED, cap 7 - L’aura de Joan Vinyoli plana per aquesta escena i es queda observant la vida que s’endevina abans i després. I s’asseu expectant a veure què passa, perquè aquesta història, promet!

Montse H. - Clar i català!

Mònica - EL BALL DEL CARAMEL - Hi ha qui frisa per anar a la feina. Digues-li boig, digues-li matat... Però si sabessis el que ell té. Si sabessis el que tu et perds... potser també hi correries.

Masé - Serie 03 - DELEITARME - Con mi lengua lo sostengo, lo curvo en mi paladar... Si los de LINDT conocieran el potencial de su producto y contrataran a la Masé como asesora publicitaria, se harían los amos del sector. Placer y poesía.

Joan - DADÀ NO VOL DIR RES - La vida, divina comèdia!

Mari Luz - POEMAS DE AMOR Y UN EXISTENCIAL - És el teu cos, el meu poema. A les palpentes et llegiré. Fins adormir-me. Amor en estat pur!

Lluís Paloma - QUINA NIT LA D’AQUELL ANY! - Hi ha cançons que et traspassen.

Salut i lletres!

REUNIÓ DEL 22 DE FEBRER DE 2025

Bona tarda!

Aquest dissabte, a UMDM, la màgia ha omplert la sala, convertint carbasses en fades voladores que han voleiat d’un costat a l’altre, escampant alegria, amistat i bon humor. Pastissos d’aniversari amb desitjos secrets que es faran realitat, perquè han estat bufats i ben bufats, i un brindis agermanat per invocar llarga vida a la Reina i a la seva súbdita predilecta.

 Ni cal dir que els comentaris sobre els relats han estat d’allò més satisfactoris.

I, per al més que bé, ja tenim tema. En Valentí ens ha proposat un veritable repte: parlarem de sexe. Un relat amb escenes tòrrides, sensuals, explícites, o no. Un desafiament per als vergonyosos, que hauran de posar-se a prova.

No us diré que això és només una suggerència i que la inspiració és lliure... perquè seria una via de fugida ràpida que potser algú ja estarà valorant.

Tenim varies notícies interessants. Per una banda, la Sílvia ens anuncia la imminent publicació en format obra de teatre, de la seva novel·la Olor de colònia sota el guió del dramaturg Toni Cabré. I amb el pròleg de la Sílvia Alcàntara. Sortirà editat el proper mes de maig per Edicions de 1984, per una altra, la Maria ens informa de que més o menys per les mateixes dates sortirà publicat el seu llibre de contes il·lustrats. el títol? continua sent un misteri...

I com a colofó de publicacions, el Valentí ens ha recomanat efusivament el llibre: Deu dies amb la senyora Dalloway. Escrit per una pupila seva que es diu: Sandra Freijomil.

També recordar-vos que el proper dissabte dia 1 de març el poeta Pep Cortés anirà a la biblioteca Bd6 a parlar-nos dels seus llibres: Dins el roure dorm el tro i Pedra, paraula i ànima. Aviso que hi haurà sorpresa!

I ara sí. Pel que fa als relats:

Jordi Baucells - DANY COL·LATERAL - Trenta anys darrere el taulell m’han esmolat els sentits i sé reconèixer un mal parit quan el veig. No ha apartat ni un moment la mirada del bonànima de l’argentí, amb aquella expressió de psicòpata inconfusible. Ha trigat menys d’un minut a anar-li al darrere tan bon punt l’altre ha marxat.

Trenta anys darrere el taulell m’han ensenyat a no ficar-me allà on no em demanen. 

Júlia - EL ANHELO POR LAS ESTRELLAS - Hay un lugar en la noche donde las aguas te mecen, las estrellas te abrazan y las almas te hablan...

Masé - EXTRATERRESTRES - Te diría cómo soy, te diría lo que pienso, si eso no me condujera directo al infierno.

David - EL DESENCUENTRO - Te adaptas al mundo, pero el mundo nunca se adapta a tí. Disfrazarse es fácil; lo difícil es recordar si alguna vez fuiste sin máscara.

Montse Villares - ESQUERDA A LA TASSA - El dolor més profund només te’l pot provocar la persona que més estimes. I és precisament l’amor per aquesta persona el que t’ajuda a tancar l’esquerda i a continuar endavant.

Valentí - AMORS CÒMPLICES - Aixì, doncs, què hem de cuidar per damunt de tot, l’amor, el desig o la complicitat?

Francesca - PUNTO FINAL - Detrás de una historia siempre hay otra, porque los personajes cobran vida y se revelan. Pero al final quien manda... ¡Manda!

María - AMANECER - Hay hadas que convierten calabazas en majestuosos carruajes. Y otras, que hacen que el aire huela a chocolate y a mar, que los adoquines se vuelvan de plata, y que una bicicleta baile un zapateado sin zapatos. Es simplemente, MAGIA!

Montse H. - HUMMMM! - Flaires delicioses que desperten els sentits... Persones generoses que arreglen, una mica, el Món.

Desprès de tota aquesta parrafada, em sento amb el deure d’alleujar-vos deixant la Píndola Literària per un altre moment, però hi ha una noticia molt important que us haig de comunicar sí o sí. No podrem celebrar el proper UMDM perquè justament el dissabte dia 29 de març té lloc a l’Ateneu l’Assemblea General i no hi poden haver més actes. la bona notícia és que ens podrem reunir el dissabte anterior: el 22 de març. 

Endavant! Tothom a escriure!

Salut i lletres!

REUNIÓ DEL 30 DE NOVEMBRE DE 2024

 

Èxit total d’assistència i participació en aquesta trobada. Abraçadas i felicitacións a la Dolors i al Jordi pels premis guanyats al concurs de relats de Soler i Palet.

El conjunt d’exercicis han estat d’un alt nivell i els comentaris sobre ells, molt enriquidors. Cada dia aprenem una mica més.

La Montse Villares ens ha presentat i recomanat el llibre: Només terra. Només pluja. Només fang, de la Montse Albets. Jo també l’he començat a llegir i m’afegeixo a la recomanació. De seguida que acabi el correu m’enganxo una altra vegada, estic en un moment molt intrigant...

La Mari Luz ens ha anunciat la presentació del nou llibre de poesía: Tots els guanys del silenci, del Pep Cortés. L’acte tindrà lloc el 17 de desembre als Amics de les Arts. No us ho podeu perdre! Si és tan espectacular com els altres, no tindrà desperdici. Felicitats Pep! el nostre poeta de capçalera. I el dia 3 de febrer, al Coro Vell hi haurà una lectura de poemes d’aquest nou llibre. Més endavant ja us farem memòria, que encara falta molt.

Pel que fa a la inspiració de la propera trobada, s’han fet tres propostes: La cançó Mediterràni del Joan Manel Serrat, la fotografia proposada per la Maria i un arma blanca amb clares senyals d’haver estat utilitzada en un assassinat. Al final del correu adjunto les fotos. (La lletra de la cançó la teniu en l’anterior correu). Recordeu que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, cal que als escrits poseu el vostre nom a la capçalera.

   

Pel que fa als relats:

SÀNDAL - Una història impossible... o potser no tant. - El personatge de la novel·la es revela i implora un final de la història al seu gust. La IA també ho demanarà? o simplement decidirà per tu?

JORDI BAUCELLS - Críptics. - De tota aquesta entrevista jo només us diré una cosa apropiant-me de les sàbies paraules de Jürgen Habermas: "Nunca habíamos sabido tanto de nuestra ignorància".

MASÉ - La por. - Un altre triomf de la vida. Encara hi és l’Esperança.

MONTSE HERNÁNDEZ - Rabia, rapinya. - La mort consisteix en la falta de sensació, així que, no ens hem d’espantar perquè no la sentirem mai. I si encara i així sents por, canta la cançó manyaga i tendra que adorm l’angoixa.

JORDI SORIANO - Els fantasmes del Rex. - Quina paranoia! Sort del bar! Refugi de tots aquells que encara fan coses normals. Al·leluia!

JOSE LUÍS - Dejar de fumar. - Ya lo dicen, por activa y por pasiva: el tabaco MATA. La incontinencia verbal, también.

MÒNICA - Més enllà de la boira. - A la vida, com n’és de valuós caminar agafat d’una mà amiga.

DOLORS - Crisalide. - Algú va dir: haurien d’haver racons a on morir tranquil·lament, sense bombones d’oxígen ni sanitaris que et salvessin la vida. I jo dic: haurien d’haver llocs on poder viure tranquilament.

AURÈLIA - Violació. - Llimac llefiscos i negre, pudent de sofre i visceres fermentades que escampa un enganxós quitrà allà per on s’arrossega. Com es pot defensar una criatura innocent d’un monstre fastigós com aquest i els seus sequaços?

JÚLIA - El meu fill. - La inesperada maternitat de la Júlia. Ara per ara, ens diu, només estic segura de tres coses: el meu fill no és el meu fill, se m’ha tornat gelatinós i de color negre i per moltes ganes que tingui d’anar de festa, dificilment aconseguiré un cangur.

MARI LUZ - Por+Prime-time. - No abandonis mai als teus fills. Ni difunt!

PERE - La última moneda - Es el empecinado algoritmo de la mala suerte y de oportunidad, nada. -- Escriptura automàtica. - Visca! Visca! Estem salvats!! La IA no és tan llesta!

LLUÍS - Chaos Tape Edit. - Críptic i superb! Algú de vosaltres li vol rebatre?

Ara us toca llegir molt i escriure més. Les pantalles només per consultar.

Amunt i lletres! 

REUNIÓ DEL 25 DE GENER DE 2025

Bona tarda a tots!

La reunió d’ahir ens ha enriquit profundament. Novament hi ha hagut debat d’opinions, arguments i valors que, encara i sent controvertits, en el mes essencial hi estem tots d’acord. Les correccions fan l’efecte que es pretenia: estimular  l’autor a refer l’escrit per millorar-lo. I això és fantàstic! 

La proposta d’inspiració pel proper dia han estat: les olors.

Les olor són un recurs en la literatura per evocar sensacions, records i emocions.

Es pot utilitzar per connectar amb una emoció de confort i quotidianitat:

"Aquella olor de pa acabat de fer em feia sentir viva, com si la felicitat fos tan senzilla com respirar." 

Per reforçar el paisatge aspre i la duresa de la vida rural:

"La fortor agre de les cabres s’escampava com un crit amarg que omplia el barranc."

Les olors tenen el poder de transportar-nos a moments oblidats, de fer-nos reviure instants amb una intensitat que cap altre sentit aconsegueix.

Ja veieu que les possibilitats son infinites: davant nostre s’obre un ventall inabastable d’aromes. Esmoleu els sentits, afineu els narius i sortiu a caçar!

Arrel del treball aportat pel Jordi que fa referència al llenguatge del Casellas, s’ha decidit fer la ruta pels llocs descrits a la novel·la  d’Els sots feréstecs, i fer l’última classe en aquell entorn. 

La Mònica ens ha comunicat que per Sant Jordi l’Ateneu muntarà una paradeta de llibres en la que participaran els escriptors Terrassencs que han presentat el seu llibre a l’entitat. També demana voluntaris per omplir els forats que quedin per que la paradeta estigui atesa durant tota la jornada. els voluntaris-es s’hauran de posar d’acord amb ella.

Pel que fa als relats:

 David - Microrrelatos - Ets com un dofí que salta i es capbussa joganer, una vegada i una altra, en un mar de paraules. Et deixes arrossegar per les corrents, ara d’un estil, ara d’un altre, fins a mimetitzar-te... i ens fas un regal cada vegada.

 Jordi Baucells - El bordegàs del borni - Aquesta transformació del teu llenguatge és esgarrifosa! Sembles haver esdevingut l’hoste d’una ànima viventa i malastruga, un esperit enragirat nascut del mateix infern, arrelat en segles de foscor i condemna, que clama per escampar la seva fúria a través teu.

Lluís - Farmàcia - Mil voltes donaràs i al mateix lloc tornaràs. Això sí, mira de no deixar-te les claus que, si no, no entraràs.

Sàndal -  Ja res m’importa - Una cosa sí que tenim clara: Les víctimes sempre són víctimes. I els agressors sempre són agressors. I l’assassinat mai és justificable, encara que de vegades ho sembli.

 Dolors - L’oncle que em va portar al mar - Els records, les vivències d’infància... això és el que et fa ser com ets.

 Pere - Atracció felina fatal - La necessitat de tenir relacions íntimes ens fa fer animalades. De vegades surt bé, de vegades...

 Eulàlia - Dana - Quan el teu món íntim, particular, immens, és arrasat per una onada.

 María - La partida - Cuando las puertas no soportan que las abandones por la noche más bella y las paredes quieren darse a la fuga, no te queda más remedio que burlar a la muerte, esquivar a los caballos alocados, hacer oídos sordos a los gritos de los alfiles degenerados y dejar que los peones se carguen a la monarquía para llegar cuanto antes a casa a darte una ducha de agua fría.

 Montse - A una madre que acaba de perder a su segundo hijo - Ya no me quedan palabras.

Salut i lletres!

PÍNDOLES LITERÀRIES 2024-2025 - 1R TRIMESTRE

13/08/2024: Escribir un guion [o una novela] es un 50 % del trabajo de un guionista [o novelista]. Antes hay que realizar el otro 50 %... pensarlo. (David Esteban Cubero)

 

26/09/2024: Si alguien se toma el tiempo de leer tu guion [o borrador de novel·la], sé agradecido. (Christopher Nolan)

 

30/09/2024: Cantor para cantar si nada dicen tus versos; ay, para qué vas a callar el silencio. Si es el silencio un cantor lleno de duendes en la voz. (Pablo Raúl Trullenque, en la lletra de la cançó de Carlos Carbajal Entre a mi pago sin golpear) 

 

"14/10/2024: Misteriosas escrituras desvelan nuestra historia: los surcos de las arrugas y las incisiones del tiempo, como los anillos de los árboles; las cicatrices; la caligrafía de la maternidad; las ilustraciones de los tatuajes; el subrayado de las ojeras; los borrones de las moraduras. En la película The pillow book, de Peter Greenaway, una joven escritora recibe una carta de un editor reprochándole que sus versos no valen ni el papel en el que están escritos. A partir de entonces, ella redacta sus poemas con exquisita habilidad en la piel de sus amantes, creando libros carnales que le granjean un enorme éxito.

Nuestros cuerpos son página, atlas y partitura: narran lo que no está escrito."

 

24/10/2024: Dir o Mostrar. DIEM quan anomenem directament el caràcter o l’emoció del personatge. MOSTREM quan deixem que el personatge actuï perquè el lector pugui deduir com és o què sent. Si pots dir: En Joan es va ruboritzar quan la Marta se li va apropar. No diguis: En Joan estava enamorat. Javier Argüello Mora (escriptor)

 

24/10/2024-2: El primer borrador no está para que lo hagamos bien a la primera. Está para permitirnos cometer todos los errores posibles. Por eso digo: escribe, aunque sea mal. Porque escribir mal es el primer paso para escribir mejor y escribir mejor es el primer paso para escribir bien. (075 – El primer borrador – cómo terminarlo sin ansiedad) La escribeteca

 

27/10/2024: Els deu manaments de La incorrecta:

Primer: Estimaràs Pompeu Fabra.

Segon: No accentuaràs en va.

Tercer: Santificaràs els accents diacrítics.

Quart: Honraràs filòlegs i traductors.

Cinquè: No diràs barbarismes.

Sisè: No corregiràs textos sense l’Optimot.

Setè: No utilitzaràs el corrector automàtic.

Vuitè: No permetràs que ningú digui ""tinc que".

Novè: No consentiràs pronominalitzacions errònies.

Desè: No duràs la contraria a La incorrecta.

@somlaincorrecta  Instagram

 

18/11/2024: 50 MANERES D’EXCLAMAR-SE PARLANT CLAR I CATALÀ! Valga’m déu! Al tanto que va de canto! Redéu! Verge santíssima! No cardis! Renoi! Culló! Carai! Ospa! L’ós pedrer! Qui el va parir! Alça manela! Va fort! Hòstia! Mare meva! Àngela Maria! Vés! Déu ni do! Caram! Oscla vada! Cordons! Mil dimonis! Ostres! Va! No fotis! Coi! Què dius! Casum ronda! Cullera! Ai mareta! Qui el va matricular! Òndia! Recony! Uf! Redimonis! Ostipa! Rellamp! Goita què fan ara! Caratso! Collona! Nyèbits de catracòlics del mal rellamp! Casum Judes! Apa aquí! Macatxis! La mare del tano! Culleres! Carall! Llamp de llamp de rellamp!

 

28/11/2024: "Escribir es una maldición que salva. Es una maldición porque obliga y arrastra, como un vicio penoso del cual es imposible librarse. Y es una salvación porque salva el día que se vive y que nunca se entiende a menos que se escriba." Clarice Lispector.

 

28/11/2024: [...] tengas o no talento [...] descubrirás los trucos y recursos mediante los cuales se construyen las historias. Son como los arbotantes de las catedrales: nadie suele reparar en ellos, a pesar de que si no existieran , toda la estructura se desplomaría. Pero una vez que leas este libro, aprenderás a admirarlos. Ninguna historia tendrá secretos para ti. Eso te ayudará a analizar con nuevos ojos tus películas, series o novelas favoritas. Comprenderás por qué te gustan. Pero también te servirá para construir tus propias historias. (Félix J. Palma, Escribir es de locos Las claves para enfrentarte a la página en blanco)

 

01/12/2024: La buena literatura de terror se basa en el ritmo. Las buenas historias de terror te meten poco a poco en un mundo creíble y seguro, antes de mostrar ninguna dificultad. De esta forma el lector crea lazos de empatía con los personajes y los lugares y se preocupará por ellos cuando comiencen a suceder cosas malas.

Si las cosas malas suceden poco a poco, la historia atrapará más al lector que si todo se precipita, tal y como sucede con la Maldición de Hill House, de Shirley Jackson, comenzando con eventos sin importancia que van escalando hasta que el terror se desata. - VH Leslie.

 

02/12/2024: El gall CANTA

La gallina ESCATAINA

La lloca CLOQUEJA

El pollet PIULA

L’oca CLACA

El colom i la tórtola PARRUPEN

La cadernera i el rossinyol REFILEN

El pinsà PITEJA

El pardal GARRULA

Un ocell de nit ESGARIPA

La perdiu ESCOTXEGA

El corb GRALLA

Un ocell petit XÈRICA

 

12/12/2024: Els que remenen les cireres i tallen el bacallà, ja han begut oli, hauran de bufar i fer ampolles o faran un pet com un aglà, ja me’n fareu cinc cèntims de tot plegat, hauran de fer mans i mànigues o anar a pastar fang, doncs són uns cap de suro!

 

12/12/2024-2: ¿Qué títulos de película [o novelas] te parecen memorables? ¿Sabes de dónde surgen?

Hay algunos que surgen de citas bíblicas, como Al este del Edén, La costilla de Adán, La escalera de Jacob, Carros de fuego, La herencia del viento, Hijos de los hombres, El séptimo sello, Tiempo de silencio, La venganza es mía o Tiempo de morir.

Otros de citas de obras de Shakespeare, como Ser o no ser, El ruido y la furia, El invierno de nuestro descontento, Band of Brothers, Los perros de la guerra o Mañana en la batalla piensa en mí.

Otros de poemas, como Eternal Sunshine of the Spotless Mind, Días de vino y rosas o Lo que el viento se llevó. 

Y otros de frases de película: The Usual Suspects alude a un diálogo de Casablanca, cuando el capitán Renault encubre a Rick por la muerte de un oficial nazi, pidiendo a su subordinado que convoque a los “sospechosos habituales”.

(David Esteban Cubero)

 

 

15-12-2024: Enriquint vocabulari:

A l’expressió: A quien madruga Dios le ayuda, en català en diem: Qui matina fa farina. Donde las dan las toman, és: Tal faràs tal trobaràs. No hay mal que por bien no venga, en català diem: D’un gran mal en surt un gran bé. De estos polvos, estos lodos, és: D’aquelles noces aquests confits. En peores plazas hemos toreado, en diem: De més verdes en maduren.

 

 

REUNIÓ DEL 14 DE DESEMBRE DE 2024

Bon dia!

Aquesta trobada ha estat fantàstica! Els relats aportats han donat per molt. Els comentaris, les visions de tots i cadascun, els aclariments dels autors, ens han enriquit d’allò més.

Hem trobat a faltar a la Sílvia que no ha pogut venir per una causa molt justificada. Ànims, que a la propera et volem forta!

També hem trobat a faltar a la família Miquel. Un forat triple convertit en un esvoranc. Molta força també per vosaltres!

I els que no heu pogut venir, no us amoineu, tindreu una altra oportunitat el mes que ve.

Donat que aquesta vegada els hi hem fet el salt als suggeriments d’inspiració, (exceptuant al Jose Luís, és clar) hem decidit mantenir-los per a la propera trobada. I em anat més enllà proposant, a més a més, fer com exercici un nanorelat cadascú de nosaltres. I encara hem anat molt més enllà proposant fer el nanorelat com a síntesi de la narració que farem.

Ja sabeu que totes aquestes propostes només són un excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Pel que fa als relats:

 

JORDI BALCELLS.-.Cavil·lacions d’un badaire impenitent. - Bada badoc! Que no és el mateix que badaire. El primer només bada, el segon en treu molt de profit, del seu badar.

DAVID LAO.- El viaje astral. - La mare que el va parir a aquest paio!, que llegeix a un Bukowski i s’hi impregna. Ole tu!

DOLORS FRIGOLA. - Confusió entre poetes. - Dos il·lustres poetes es troben al cel i un li diu a l’altre: quin sentit té que tu i jo ens trenquem les banyes per omplir el món de bellesa literària si després ve un ganàpies i s’ho fot tot al sac?

JOSE LUÍS VALLET.- La escena del crimen.- Una feina es pot fer de manera senzilla, o a un nivell superior. Només cal tenir estudis, o imaginació.

MONTSE H. - L’adob de la meva vida. - Hi ha un lloc a la ciutat on, si vas i t’hi asseus, et trobaràs envoltat de caliu. D’amistat en estat pur. De paraules que només pretenen fer-te créixer. I aquest lloc és UMDM.

LLUÍS. - Paràbola parabòlica. - Els edificis, la ciutat, les antenes, son els protagonistes, perquè hi ha un moment a la nit en que els humans desapareixen i aleshores, el món no els hi pertany.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http.//unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Faccebok estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/. Feu-hi una ullada.

Ara toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Salut i lletres!

REFLEXIONS SOBRE LA SENECTUT, per Sàndal Puig

Avui m’he llevat a desgana. Estava tan bé al llit!! Quan aquell artefacte infernal ha sonat per avisar-me que eren les set, l’hagués estampat contra la paret. Tota la motivació d’ahir de llevar-me d’hora, aquest matí ja se m’havia esmunyit com l’aigua de pluja, que s’escola fugissera pels embornals. No em podia llevar; no hi havia un trosset del meu cos que no em fes mal.

Ahir em vaig passar de la ratlla. Ho reconec. Vaig estar tot el dia enfilant-me per cingleres rocoses, baixant per barrancs i vorejant el riu uns quants kilòmetres enllà. Vaig creuar-lo per aturar-me de tant en tant i contemplar, amb pur delit, els reflexes lluents de les roques mullades i sembrades a la riba entre branques i matolls. Més de deu kilòmetres trescant per la muntanya a bon ritme. Sempre m’ha agradat molt anar a córrer malgrat que, l’endemà, no puc aguantar dreta ni la meva ànima. L’esforç físic i la natura conjuguen junts un bonic relat. Un únic mot que penetra dins la ment en blanc de qui ho vol llegir i s’adona de la narració dolça i benèvola del conjunt. Aquest verb, aquest mot, és gaudir.

Quan els anys encara no havien marcat el pas del temps jo tenia més empenta que ara. Abans podia anar a entrenar tot sortint de la feina. Feina uns quants kilòmetres pel parc, amunt i avall arribant tard a casa. I encara em quedaven forces per posar-me a fer el sopar i el dinar de l’endemà. Fer gresca i jugar amb la canalla era d’obligació, la tasca diària que més m’agradava. I també llegir o escriure fins a altes hores de la nit. Amb tot això i més, a les sis del matí ja tornava a estar dempeus més fresca que una rosa i a punt d’iniciar una altra jornada.

Els caps de setmana acostumem a sortir tota la colla a caminar o a fer alguna activitat de risc. Ens agrada. Abans em menjava el món! La recuperació física, després de dies d’activitat intensa, era molt més curta i fàcil. Però ara... per què tot és tan diferent? Diuen que ho fa el temps... Sí, sí; cert. El que fa que vaig néixer!

Quan em sento amb prou valentia per contemplar-me al mirall, veig les escletxes que els disgustos m’han traçat al rostre abans tibat i lluminós. Per això, no acostumo a mirar-m’hi gaire. Em costa d’acceptar que el pas dels anys hagi solcat aquestes marques profundes. La maduresa; cada un dels parts; l’inici dels quaranta...,el procés s’accelera i tot va molt de pressa a “tirar cap avall”. Els teixits cauen agafats de bracet de l’enemic que, inexorable, fa córrer el calendari. I  amb la mateixa celeritat que es van guanyant quilos, tot vigilant amb la dieta.

Les xifres són tossudes; a més anys, més pes i més costa de treure. I coincideix amb la menopausa, que treu el cap sense avisar. La pell perd textura, els cabells cauen. I unes pigues fosques i grosses que un dia de sobte, em vaig adonar que les tenia, sense saber d’on havien sortit, a quina més grossa, més fosca... I de tant en tant, unes petites protuberàncies insolents irrompen aquí i allà com bolets a la tardor.

Aquest llenç en blanc de la joventut, a l’arribada de la senectut hi diu tantes coses... com la frustració i el desànim escrits a la pell, se sumen a tot plegat sense compassió ni raons que hi valguin.

 Dia sí i dia també em dic que hauria d’estar contenta d’haver arribat on soc i amb el cos que tinc. Sí; això és un bon argument. Posar al mal temps bona cara, i somriure agraint la vida; ja que no tothom arriba a la senectut. Però... regalant somriures de felicitat a tort i a dret, les “potes de gall” provinents del despit, del “ves, que hi farem!”, surten implacables envoltant la mirada ja prou deslluïda. 

Sincerament, he de confessar que no estic gaire preparada per sentir l’avanç galopant de la senectut d’aquest cos que em costa d’assumir que és el meu. No obstant això, m’omplo de motivacions cada dia. Maldo tant com puc per espolsar-me les engrunes de la mandra que, indolent, m’envaeix sovint burxant el meu estat d’ànim. Una lluita diària procurant que els grinyols dels ossos no m’acovardeixin.

 Però no pas avui... avui no. Estic massa cansada. Ahir vaig fer un gra massa amb la sortida, i ara em convé descansar i aviciar-me una mica. La setmana que ve, sí. Estaria bé fer una altra sortida a Montserrat. Si fa bon temps i els ossos m’aguanten. Ho plantejaré a la colla, a veure si s’animen.

REUNIÓ DEL 26 D'OCTUBRE DE 2024

Hola,

Aquesta darrera trobada ha estat un èxit d’assistència i participació.

S’han afegit al grup tres nous lletraferits: la Sàndal, el Jordi Soriano i el Jordi Baucells que van tenir molt protagonisme i ens van fer treballar de valent amb els seus relats.

El Jordi Baucells no va poder participar amb el seu escrit per un problema de comunicació. Et demanem disculpes i ho esmenarem ràpidament!  Sigueu benvinguts!

La Sílvia Alcàntara no va poder asistir per una lleugera indisposició. La vam trobar a faltar i li desitgem una ràpida recuperació.

Arrel d’un comentari sobre l’utilització de les comes, el Joan va proposar recuperar un llibre de puntuació que temps enrere ja havia recomanat el Pere (Dónde va la coma, de Fernando Ávila)

Té a veure amb la inspiració:

No us oblideu del que hem acordat, a la propera trobada del dissabte 30 de novembre les paraules que farem servir com a inspiració seran:

Al·leluia, Eternitat i Rememoració.

I a més a més, portarem quelcom com: una foto, un objecte, una cançó triada i escrita en un paper o un poema... pensant ja en la següent cita per al desembre.  

Recordem que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure! Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

  

Pel que fa als relats:

SÀNDAL- Reflexions sobre la senectut - La decadència de la senectut, que només em permet fer travesses de muntanya com la Matagalls. 84 km. de no res... És tan injust!

DAVID - Un tratamiento costoso - ¿Qué estarías dispuesto a sacrificar por poseer el don de sanar a la gente?

DAVID - Duerme a mi lado - Durmiendo con su asesino.

DAVID - Amor a flor de piel - Amada mía.

AURÈLIA - Jo, quan era petita - Un llibre tan ple d’Aurèlia que no hi haurà forçut que el tanqui.

EULÀLIA - La cicatriu - No sempre pots triar qui o què t’acompanyarà al llarg de la vida.

MONTSE H. - Spiderwoman - Si no vols pols... no vagis a l’era.

LLUÍS - Chaos Tape Edit - Edició de cinta de caos - El Lluís no va venir, però varem comentar l’impacte que ens va fer el seu escrit. quan ens veiem li demanarem una explicació aclaratoria, de les seves.

Unprecedented thoughts, uplifting reflections, our unequalled Lluís. We love you!

Pensaments inèdits, reflexions estimulants, el nostre inigualable Lluís. T’estimem! 

JORDI - La pell maquillada - Al final... qui li va colpejar la templa a l’indesitjable?  la filla... la mare... tú, jo? tots?

JOAN - Trencadís - La mà dreta ens va aclarir els dubtes sobre el gènere. O...no! perquè com diu la Francesca: les dones també tenim mà dreta. 

PERE - L’ànima és el buit del canó on es posa la bala - El destí decideix per si mateix, el problema està en acceptar-ho.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Aquesta vegada jo no us donaré les adresses, així tindreu, necessàriament, que preguntar-li al Pere, perquè és una llàstima que relats tan magnífics no quedin recollits en aquests mitjans tan nostres!

Ara us toca llegir molt i escriure més. Les pantalles només per consultar! 

REUNIÓ DEL 28 DE SETEMBRE DE 2024

 

Hola a tots,

 

Hem començat el nou curs per la porta gran, amb una sessió especial per analitzar la novel·la "Cèlia Palau" de la Silvia Alcàntara. Amb una gran assistència i participació a on tothom ha dit la seva. Ha estat una estona molt enriquidora, la Silvia ha respost compartint amb nosaltres els secrets i les habilitats de la seva escriptura. 

 

El cineasta Verdaguer; que, com ja sabeu, està fent un documental sobre la Silvia; ha dedicat una estona a gravar totes les intervencions. Ja ens ha advertit que no tot ho podrà incloure, però ens ha promès que farà un altre documental curt, a part, per fer encabir tot el material d’avui, i que ens ho farà arribar. Déu n’hi do! Encara no hem publicat (algunes sí) i ja hem saltat a la pantalla gran! I és que la Silvia és tan generosa que, fins i tot, ens regala un trosset de la seva glòria.

 

També ha participat en aquesta sessió la Rosa Perearnau, que dirigeix el club de lectura de Rellinars, i ens ha convidat a participar en el primer concurs de microrelats de Rellinars. Adjunto les bases del concurs. Animeu-vos, que encara teniu temps fins l’1 d’octubre a les 21h. També ens convida a la visita de l’escriptora Care Santos per parlar del seu llibre El boig dels ocells. Serà el 9 d’octubre a les 18.30h. Aquest mateix dia hi haurà una fira de llibres al poble i una hora abans es farà l’entrega dels premis del concurs de microrelats. 

 

D’altra banda, recordeu que el final de termini d’entrega del Premi Soler i Palet és el dia 10 d’octubre, aquí teniu el link amb tota la informació:  https://www.terrassa.cat/documents/12006/280941/Bases+XV+Premi+SoleriPalet+2024_.pdf/69aa115d-0fb4-4d36-86f4-93579c23bf16

No puc deixar de fer esmena a les delicioses rosquilles que ens va portar la Glòria, per llepar-se’n els dits! 

 

També se’ns ha informat de que hi ha hagut canvis en els càrrecs directius de l’Ateneu. En Joan Casanova ha passat a ocupar el càrrec de tresorer, i la Mònica Bofill serà la Responsable d’activitats. 

Com a primera suggerència, la Mònica ens ha proposat fer-nos socis de l’Ateneu, és econòmic i molt avantatjós. 

 

A UMDM també hi ha novetats: la Silvia Alcàntara continuarà sent la presidenta honorífica, el Pep Cortés cedeix la presidència al Pere Miquel, que deixa de ser secretari i em passa el càrrec a mi, la Montse Hernández. Estavem tant emocionats que ens hem descuidat de proposar un tema d’inspiració per al proper dia, i ho farem ara, a veure què us sembla: 

Podriem prendre el nostre cos com un llibre en blanc, a on la vida ha anat escrivint a sobre de la pell en forma de pigues, cicatrius, taques, arrugues,... cada una d’elles expliquen una història i totes elles una vida. Us animeu? Ni què dir que poden ser inventades, per suposat. 

 

Com ja sabeu, això només és una idea, la inspiració és lliure. 

 

Si voleu veure el blog o el nostre Facebook: el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/, i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/

Salut i lletres!

TRUCS DE PROPINA 2023-2024 - 3R TRIMESTRE

09/04/2024: [...] escuchar y reelaborar algunas de las historias que le cuentan los clientes recordándole cuando escribía las suyas propias, cuando quería ser escritor. Los pasajeros, la mayoría al menos, no dejan de explicar cosas. Impunemente. Sin motivo. Entre ellos, a través de los móviles o hablando con su nuca. [...] Por casa debe estar una libreta donde anotaba cosas así que le iban explicando. Unas cuantas frases cortas que al releerlas le traían a la mente toda la anécdota o le permitían recordarla a medias. También apuntaba idioteces. (Carlos Zanón, Taxi)

 

15/04/2024: Cuando escribo, mi mujer me mira muy raro porque hago las muecas, las caras y las expresiones de lo que están diciendo los personajes. Me meto mucho. Y, a veces, me río. Yo me lo paso muy bien. (Joan Boluda)

 

25/04/2024: La ambigüedad es ruido. La redundancia es ruido. La vaguedad es ruido. La pomposidad es ruido. Todos esos adverbios innecesarios, todas esas frases innecesarias son ruido. Y el ruido es polución. (William Zinsser, Writing to Learn)

 

25/04/2024-2: No se empieza ningún proyecto importante sin una preparación previa. El artista plástico no se arroja sobre el lienzo a pintar sin tener un boceto de lo que quiere transmitir. El director de cine no comienza a rodar una película sin un plan de acción. De esa misma forma, un buen novelista no comienza a escribir su siguiente obra sin un trabajo preliminar. Antes de iniciar, el escritor debe llevar a cabo una labor preparativa que incluye aspectos como la esquematización, argumentación, investigación, etc. (Roberto Augusto, Escribir una novela de éxito)

 

27/04/2024: Siempre intento que una descripción no sea sólo una descripción, sino que enlace con la historia. Si describo que a un personaje le encanta tener los cuchillos de la cocina afilados, es porque luego se van a utilizar. Y aprovecho para describir otros elementos de la cocina. Dentro de la descripción ya he metido esa chispa envenenada. También intento que la descripción no sea muy larga. Y que sea a través de la impresión de uno de los personajes. Es mucho más interesante y dice más, así das más información y un punto subjetivo que te muestra la reacción del personaje a ese entorno. Y no sacamos al lector de la historia para hacer una mera descripción. (Concepción Perea)

 

13-05-2024: Avui és la recomanació d'un recurs, el llibre Del MacGuffin al cliffhanger. La caja de herramientas del guionista: Recursos narrativos, de David Esteban Cubero. Mostra diferents estratègies que fan servir els guionistes (i, la majoria, també els novel·listes) per millorar la narració.

Si el voleu, està a la venda en Amazon, https://www.amazon.es/Del-MacGuffin-Cliffhanger-narrativos-herramientas/dp/B0CXPP5WB8/ref=tmm_pap_swatch_0?_encoding=UTF8&qid=&sr=

 

23-05-2024: En las presentaciones me siento desnuda porque escribir es desnudarse. Hay tanto de mí en eso que estoy presentando... Cuando mis hermanas leen lo que escribo, pueden ver cosas que otras personas no ven si yo no las cuento. Me da mucho pudor que pueda haber gente que pueda leer entre líneas. (Cristina Jurado)

 

23-05-2024-2: Escribir un guion [o una novela] es como ir a una cena y decir: “Yo seré el único que hable y les contaré una historia, y al final de las dos horas y 12 minutos, te alegrarás de que yo fuera el único hablando. Y es posible que incluso quieras volver a pasar por eso”. ¡Se necesita mucho ego para pensar que puedes hacer eso! Pero no harás eso si llegas a la cena infeliz o triste o si algo está sucediendo en tu vida personal. Querrás estar callado y dejar que alguien más hable. Resumiendo, antes de sentarte a escribir, pregúntate sobre tu estado de ánimo. Y si no es bueno… mejóralo. (David Esteban Cubero)

 

27-05-2024: Cada cinco o diez páginas, quiero que un gran puño salga del guion y golpee al lector en el estómago. (Alan Durand)

 

03-06-2024: Escric perquè m'agrada escriure. Si no semblés exagerat, diria que escric per agradar-me a mi. Si, de retop, el que escric agrada als altres, millor. (Mercè Rodoreda)

 

13-06-2024: El suspense es una amenaza de violencia y peligro, que a veces se hace realidad. (Patricia Highsmith)

 

13-06-2024-2: Els contes no s'han fet per dormir el nens, sinó per despertar els adults. (Núria Cavestany Sagnier)

 

17/06/2024: Una de las cosas maravillosas que me gusta de escribir es que no dependes de otras personas. Sólo dependes de ti. O sea, no importa lo que piense la otra gente, no importa si tienes contactos, no importa quién es tu familia, no importa quiénes son tus padres, dónde has nacido... Para escribir un buen libro, sólo te necesitas a ti mismo. Y eso es maravilloso. [...] yo te digo que si tú escribes un libro realmente bueno, realmente bueno, muy bueno, ese libro se acabará haciendo conocido porque la calidad flota en medio del mar de mediocridad en el que vivimos. (Roberto Augusto)

REUNIÓ DEL 15 DE JUNY DE 2024

 

Hola,

En aquest comiat de curs hem tingut moltes novetats. Us informem tot seguit:

- Hi ha hagut un relleu en la conducció del curs d’iniciació de la BCT. La Sílvia ha delegat en el company Pere perquè se’n faci càrrec, encara que amb la mateixa programació i amb cameos en algunes de les sessions per part de la Sílvia. La idea és donar continuïtat, ja que aquest curs és el viver d’UMDM i dels tallers de La Lletra Menuda.

- I, ja que parlem de La Lletra Menuda, heu de saber que molta de la gent que ha acabat el curs d’iniciació d’enguany es volen integrar en La Lletra Menuda. Molts tenen un projecte en marxa, per la qual cosa és probable que s’incorporin en UMDM i demanin el servei que tenim de Projecte. Si vosaltres també en teniu la intenció, demaneu tanda; ja que aquest servei de lectors beta necessita un temps per a la lectura analítica de cada cas.

- Una altra alegria vam tenir divendres, amb la presentació de la novel·la La Quintilla, de Francesca Priego. A part de la presentació per part de la Raquel Picolo, vam tenir actuació musical, lectura de fragments i un petit còctel. Vam marxar encantats i amb la novel·la sota el braç.

- Per al mes d’octubre, en lloc de relats, volem fer una sessió especial per analitzar la novel·la Cèlia Palau, de Sílvia Alcàntara. Teniu tot l’estiu per rellegir-la. Interessa la màxima participació possible, així que hi hauríeu d’intervenir tots els assistents. Us recomanem que, com a mínim, porteu preparades les següents preguntes: Què m’ha agradat, què no m’ha agradat tant, què m’ha sorprès i què m’ha fet recordar (d’altres obres, de la vida...). Naturalment, també aniran bé altres preguntes que tingueu (tot allò que hauríeu preguntat a la presentació si ja haguéssiu llegit la novel·la, tot allò que un interessi com a escriptors). Aprofiteu que tindrem l’autora present!

- Han recomanat els llibres de Hans Fallada: I ara què, homenet?; Sol a Berlín; Aquest cor que et pertany; El malson; L’home que volia arribar lluny; Llop entre llops.

Pel que fa als relats:

Eulàlia - Sense música - Amb molta música

Masé - ¿Seré el sueño de alguien que sueña? - El juguetito juguetón.
David - El último latido - Relat molt concentrat.
Dolors - Cendres - Records llençats al vàter.
José Luis - La octavilla - Octavillas que vuelan como una paloma.
Mari Luz - La padrina - Cartes d’amants i una costellada.
Júlia - La cova errant - T’engoleix com la serp de El Petit Príncep.
Montse Hernández - Me sabe a gloria - Pasar de todo a nada.
Pere - No cal repetir aquest instant - Una substància indeterminada.

Nanorelat - Pere - No la trobo a faltar - Res millor que l’autoengany.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ . Feu-hi una ullada.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

REUNIÓ DEL 25 DE MAIG DE 2024

 

Hola,

Ha estat una sessió amb pocs relats, però molt rica en comentaris referents al mateixos, així com també sobre altres temes literaris. Arran de tot, hi ha hagut les següents recomanacions de llibres:

- Sobre mi hija, de Kim Hye-jin

- Bolder, d’Eva baltasar 

També la Francesca ha parlat de la presentació de la novel·la La quintilla (14 de juny, 19.00 h, Els Amics de les Arts), mentre ho celebravem amb un pastis de formatge (ummm!, que bo) que ha preparat de la Montse Hernández. La Francesca promet sorpreses, que no es poden avançar, per a la presentació.

Per al mes que ve farem servir com a inspiració tres paraules: inspiració, xiuxiuejar i batec. Recordem que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Pel que fa als relats:

David - Hotel California - Un relato onírico, un refugio para descansar y recordar. Un lugar encantador.

Mari luz - poema - Deixar de ser nosaltres - Naufragi de records.

Mari luz - L’autobús - Ningú coneix ningú de camí a l’infern.

Rosa M. - Era un dissabte plujós - El fermall encara conserva l’olor de l’àvia. Qui se l’ha emportat? 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ . Feu-hi una ullada.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

TRUCS DE PROPINA 2023-2024 - 2n TRIMESTRE

15/01/2024: Les sis regles per a l'escriptura de George Orwell:
1) Mai utilitzis una metàfora, símil o qualsevol altra figura d’estil que ja hagis llegit moltes vegades.
2) Mai utilitzis una paraula llarga quan puguis reemplaçar-la per una de curta.
3) Si pots escurçar una frase, escurça-la.
4) Mai utilitzis el mode passiu quan puguis utilitzar l’estil actiu i directe.
5) Mai utilitzis una expressió estrangera o científica si existeix un equivalent en la teva llengua.
6) Trenca qualsevol d'aquestes regles si t’obliguen a escriure alguna cosa que soni fatal. 

 

25/01/2024: Para ser escritor es muy importante la persistencia. No abandones en los momentos difíciles. Las personas no fracasan, simplemente se rinden. Una persona fracasada es una persona que se ha rendido. Rendirse o no rendirse depende de ti. (Roberto Augusto)

 

25/01/2024 – 2: ¿Qué es la creatividad? La relación entre un ser humano y los misterios de la inspiración. (Elisabeth Gilbert)

 

04/02/2024: Yo creía que la literatura no era útil, que era apenas un juego sofisticado [...]; ahora sé que [...] aunque la literatura sea un juego, es un juego en el que uno se lo juega todo; también sé que es extremadamente útil, siempre y cuando no se proponga serlo. (Javier Cercas, Relatos reales)

 

13/02/2024: Tenemos que tratar la escritura como si fuera nuestro amante. Quien tiene un/a amante siempre saca tiempo para esa persona por muy ocupados que esté. (Elisabeth Gilbert)

 

22/02/2024:  ... descubriendo cadencias y giros en la prosa que fluían como motivos musicales, acertijos de timbre y pausa en los que no había reparado en mi primera lectura. Nuevos detalles, briznas de imágenes y espejismos despuntaron entre líneas, como el tramado de un edificio que se contempla desde diferentes ángulos. (Carlos Ruiz Zafón, en la novel·la La sombra del viento)

 

22/02/2024 – 2: Es un trabajo angustioso, pero sensacional. Vencer el problema de la escritura es tan emocionante y alegra tanto que vale la pena todo el trabajo. Es como un parto. (Gabriel García Márquez)

 

26/02/2024: Quien escribe un libro nunca sabe lo que ha escrito. Cervantes pensaba al final de sus días que su mejor novela era el Persiles, que a nosotros nos parece casi ilegible, y Jules Renard persiguió con vehemencia el fantasma esquivo de la gran novela, pero ya sólo lo recordamos por la inteligencia y el sarcasmo de sus diarios. (Javier Cercas. Relatos reales)

 

11/03/2024: Su alma está en sus historias. En una ocasión le pregunté en quién se inspiraba para crear sus personajes y me respondió que en nadie. Que todos sus personajes eran él mismo. (Carlos Ruiz Zafón, La sombra del viento)

 

21/03/2024: Cómo ser escritor en cinco minutos al día. La gente desprecia mucho cinco minutos; pero, si estás dos sin respirar, te mueres; y aún te sobran tres para escribir. Es verdad que en cinco minutos no vas a escribir muchas palabras, no vas avanzar muchísimo; pero, si no escribes durante ningún minuto, no vas a avanzar nada. (Laura Pérez Gil, La Escribeteca)

 

21/03/2024-2: La memoria es la fuente de la creación, no puedes crear algo a partir de la nada. Tanto si es de lecturas o de tus propias experiencias, no podrás a menos que tengas algo en tu interior. En este sentido, es importante hacer lecturas variadas. Si se estableciera una escuela de cine, sería importante hacer hincapié en las lecturas. (Akira Kurosawa)

 

REUNIÓ DEL 27 DE D'ABRIL DE 2024

 

Hola,

Avui hem tingut dos anuncis interessants. Per una banda, la Masé ens anuncia un nou acte relacionat amb el poemari Ofegada la vida inèrcia. Serà el dia 6 de maig a les 18.30 h en la Societat Coral Joventut Terrassenca (Cor Vell). I, per una altra, la Francesca ens ha comentat la imminent publicació, per part de l’Editorial Círculo Rojo, de la novel·la La Quintilla. Ja ens informarà quan sigui.

Per al mes que ve farem servir com a inspiració dues cançons. Són País petit, de Lluís Llach i Hotel Califòrnia, dels Eagles. Feu-les servir com vulgueu. Agafeu algun vers d’elles, el tema, combineu ambdues... Recordem que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Aquí teniu les lletres corresponents:

País petit - Lluís Llach:

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí.
I ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Hotel Califòrnia - Eagles

Per una fosca i deserta autopista, vent fresc als meus cabells,

La càlida olor dels brots de colitas, aixecant-se per l’aire.

Més endavant, en la distància, vaig veure una llum brillant,

el meu cap em pesava, i la meva vista es feia fosca,

em vaig aturar per passar-hi la nit.

 

Allà era ella, a l’entrada;

vaig escoltar la campaneta de la recepció,

i vaig pensar per mi,

"Això podria ser el cel o podria ser l’infern."

Llavors va encendre una espelma, i em va mostrar el camí,

se sentien veus al passadís,

que em va semblar que deien:

 

Benvingut a l’Hotel Califòrnia,

quin lloc tan encantador -quin lloc tan encantador-

quina cara tan bonica

Hi ha moltes habitacions a l’Hotel Califòrnia,

durant tot l’any -en qualsevol època de l’any- pots trobar-ne, aquí.

 

Ella té el cap a Tiffany, té un Mercedes Benz,

té un munt de nois bonics, bonics, als quals anomena amics.

Com ballen al pati, dolça suor d’estiu,

alguns ballen per recordar, alguns ballen per oblidar.

 

Llavors vaig cridar al capità:

"Si us plau, porteu-me el meu vi". I ell va dir:

"No hem tingut aquest licor aquí des de 1969".

i les veus continuen cridant-me des de lluny,

em vaig despertar a mitjanit,

només per sentir com deien:

 

Benvingut a l’Hotel Califòrnia,

quin lloc tan encantador -quin lloc tan encantador-

quina cara tan bonica

Viuen la vida a l’Hotel Califòrnia,

quina agradable sorpresa -quina agradable sorpresa-

porta les teves excuses.

 

Miralls al sostre,

xampany rosat en gel,

i ella va dir:

"Aquí som tots presoners dels nostres actes."

I a les cambres del mestre

es reuniren per a la festa.

L’apunyalaren amb els seus ganivets d’acer,

però simplement, no van poder matar la bèstia.

 

La darrera cosa que recordo,

és que corria cap a la porta,

havia de trobar el camí de tornada,

cap al lloc on era abans.

"Relaxa’t", va dir el porter,

"Estem programats per a rebre,

pots mirar de marxar de l’hotel sempre que vulguis,

però mai te’n podràs anar!”

 

Pel que fa als relats:

Rosa-Disfresses- Robot o persona.

Rosa-Cu-e-re-ta blan-ca- Una lliçó de natura.

Lluís-SAR- sinergies ambiciosament racionals ... simulacions amb Rita ... sidra alveolar romboide ... salsa anticipant rumbes ... sabó alternatiu rimbombant ... salari atractiu retribuïble ... «scooter» Alfa Romeo ... sensació antany romàntica ... Sor Aurèlia Romeu ... sístoles amb remei ... SEAT Altea recremat ... spaghetti anticipant rebombori ... sindicats alternatius revolucionaris ... senyora afable rostida

Masé-Serenitat, amor i respecte- Escrit amb la sang de color del cel.

Júlia-Camino al Valhalla- El manco boreal.

David-La alianza- Cortar por lo sano.

Francesca-Sabes quién soy- Tus ojos me reconocen.

Mari Luz-Quan vingui la Parca- La voracitat del record.

Mari Luz-Entre llençols blancs de cotó- Deixar-la anar?

Pere-Más allá de las estrellas- El último descanso.

Nanorelat-Anónimo-Quiero besar- Cuidado con los caminos de la anatomía.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ . Feu-hi una ullada.

 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

REUNIÓ DEL 23 DE MARÇ DE 2024

 

Hola,

Darrerament hem tingut diferents actes relacionats amb la gent d’UMDM:

-Presentació del poemari Ofegada la vida inèrcia, de Masé Balaguer, el 18 de març a la BCT.

-Presentació del la novel·la Cèlia Palau, de Sílvia Alcàntara, el 21 de març a l’Ateneu Terrassenc, amb Andreu Ayats.

I, el que és més important, els actes futurs:

-Avui 9 d’abril als Amics de les Arts a les 19.00 h, presentació amb Pep Cortès de la novel·la Cèlia Palau, de Sílvia Alcàntara.

-10 d’abril a l’Ateneu Barcelonès a les 19.00 h, presentació amb Jaume Aulet de la novel·la Cèlia Palau, de Sílvia Alcàntara.

-13 d’abril a la Biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig a les 11.00 h, presentació amb Marta Freixa de la novel·la Cèlia Palau, de Sílvia Alcàntara.

-20 d’abril als Amics de les Arts a les 12.00 h, Masé Balaguer és la poeta convidada a Al palmell al cor, amb el poemari Ofegada la vida inèrcia. -6 de maig al Cor Vell de Terrassa a les 18.30 h, Masé Balaguer és la poeta convidada a Cafè i poesia, amb el poemari Ofegada la vida inèrcia.

-23 de maig a la Biblioteca Central de Terrassa a les 18.00 h, presentació amb Pep Cortès de la novel·la Cèlia Palau, de Sílvia Alcàntara.

Per al mes que ve farem servir com a inspiració tres paraules extretes de la novel·la Cèlia Palau: serenitat, amor i respecte. Però, aquesta vegada, l’objectiu no és només que hi surtin, sinó que seria més interessant que les tres paraules estiguessin directament relacionades (per exemple, en el mateix paràgraf). Recordem que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Pel que fa als relats:

David - Treinta metros - 2,47 segundos.

Júlia - Tinta, mar i foc - Un mapa que ens guia cap a noves aventures.

Francesca - Recuerdos olvidados - Recuerdos encerrados bajo siete llaves.

Dolors - Ella, la dona de la bassa - Amagada sota l’aigua.

Mari Luz - Cap a al tard - Recordo - Uns vespres per recordar.

Pere - Mala llet - Pescar un lladre.

Nanorelat - Pere - La triple - Es pot viure sense vida?

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ . Feu-hi una ullada.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Salutacions.

Pere

TRUC DE PROPINA:  [...] escuchar y reelaborar algunas de las historias que le cuentan los clientes recordándole cuando escribía las suyas propias, cuando quería ser escritor. Los pasajeros, la mayoría al menos, no dejan de explicar cosas. Impunemente. Sin motivo. Entre ellos, a través de los móviles o hablando con su nuca. [...] Por casa debe estar una libreta donde anotaba cosas así que le iban explicando. Unas cuantas frases cortas que al releerlas le traían a la mente toda la anécdota o le permitían recordarla a medias. También apuntaba idioteces. (Carlos Zanón, Taxi)

REUNIÓ DEL 24 DE FEBRER DE 2024

 

Hola,

Aquest dissabte hem tingut una doble celebració. Per una banda hem fet un dinar amb motiu del vuitantè aniversari de la Sílvia. Hi ha hagut fotos, vídeos, discursos, regals, esquetx, bona teca... Ens hem fet un tip de menjar, un tip de riure i hem quedat molt satisfets en tots els sentits.

L’altra celebració és l’imminent llançament de la nova novel·la de Sílvia Alcàntara: Cèlia Palau, d’Edicions de 1984. Serà el 19 de març. I ja hi ha diferents presentacions programades:

- 21 de març, 19.30 h, a l’Ateneu Terrassenc, amb Andreu Ayats i Josep Cots, l’editor.

- 9 d’abril, a Els Amics de les Arts, amb Pep Cortès.

- 13 d’abril, a Puig-Reig.

- Al maig a la Biblioteca Central de Terrassa.

- També hem recordat la presentació del llibre de Masé Balaguer, Ofegada la vida inèrcia, de l’editorial OmniaBooks, a la Biblioteca Central de Terrassa el 18 de març a les 18 h.

Pel que fa a la sessió d’UMDM, aquesta vegada hem fet una lectura, per part dels autors, dels nombrosos escrits enviats. Aquí teniu la llista:

- Montse Hernández - Olorant la colònia
- Rosa Maria Beser Jordà - Formiguer
- Julia Miquel - L’estàtua de la plaça
- Aurèlia - A la Sílvia Alcàntara
- Masé - Endreçar records
- José Luis Vallet - El seguimiento
- Francesca - Con nombre de mujer
- Montse Villares - La primera cita
- Eulàlia - Sílvia
- Dolors - El poder de l’escriptora
- Pere - Recuperar la gloria perdida

Amb tot l’enrenou, no hem pactat cap idea que serveixi d’inspiració per al mes que ve. Per això, us faig aquesta suggerència d’inspiració arran de la reflexió que hem fet sobre la importància que poden tenir els personatges: trieu un personatge del llibre que esteu llegint o d’un dels vostres favorits, o d’una pel·lícula que heu vist recentment o d’una de les vostres favorites, i feu un relat amb ell com a protagonista. El dia de la sessió ja ens direu en quin us heu inspirat. Però, si voleu aprofitar el relat per a algun premi o publicació, vigileu d’introduir suficients diferències perquè no es consideri cap mena de plagi. Recordeu que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ . Feu-hi una ullada.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

REUNIÓ DEL 27 DE GENER DE 2024

 

Hola,

Aquesta sessió hem començat amb diverses notícies:

- La Sílvia ens ha fet saber que el cineasta Verdaguer vindrà a la següent sessió d’UMDM per començar el documental amb motiu del vuitantè aniversari. Agafeu hora a la perruqueria.

- L’editorial OmniaBooks ha publicat un poemari de la Masé, Ofegada la vida inercia, i faran la presentació a la Biblioteca Central de Terrassa el 18 de març.

- Tenim la intenció de reprendre el projecte de fer la recollida de tots els escrits premiats, finalistes i publicats; que ja vam fer i va quedar aturat en desembre de 2015. Ja us informarem de com farem el recull.

- La Montse Rusiñol torna a ser invitada a una sessió de club de lectura del seu llibre Calidoscopi. Serà divendres 9 de febrer a les 10.30 h a la biblioteca BD6.

Per al mes que ve farem servir com a inspiració tres paraules. Hem triat colònia, cantonera i glòria. Us resulten familiars? Farem relats d’una llargària de mig foli, més o menys. La limitació d’espai és perquè esperem una participació en la sessió més nombrosa del que és habitual i desitgem que la majoria, sinó tots, presenteu quelcom. Recordem que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera i una llargària aproximada de mig foli. Pot ser una narració d’aquesta llargària, un nanorelat o un poema.

Pel que fa als relats:

Masé - Libertat - Un sueño virtual escrito con Bic cristal.

Júlia - L’últim cant de sirena - Fantasia històrica i ciència ficció.

Rosa - Teletreball - Cal mirar els e-mails de la feina més sovint.

José Luis - El gesto - Un pequeño gesto lo puede cambiar todo.

Dolors - I la nit fa olor de mort - Poètica de l’horror.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ . Feu-hi una ullada.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

TRUCS DE PROPINA 2023-2024 - 1R TRIMESTRE

16/10/2023: Aquesta vegada us convido a escoltar aquest capítol del podcast Guiones y guionistas: https://www.ivoox.com/player_ej_21706404_4_1.html?c1=ff6600&fromPopup=true  . Fa l’exercici de sortir al carrer a observar la gent per agafar idees per escriure personatges. És una cosa que ja coneixem tots, però és curiós i divertit d’escoltar.

 

26/10/2023 – 1: La fórmula para hacer una película (una historia) es encontrar un único problema que sea lo suficientemente cautivante como para captar la atención de las personas que miran cómo se desarrolla la historia, sin llegar a ser tan complejo como para exigir una concentración molesta. (Alfred Hitchcock)

 

26/10/2023 – 2: Hay tantos cuadros hermosos, novelas apasionantes, películas emocionantes… ¿Cómo podemos nosotros osar a intentar hacer algo nuevo? Pero te voy a contar un secreto. La clave de la confianza, además de no comparar, es “hacer”, sin más. No pensar, hacer. [...] Hazlo y deja de pensar en los demás. Escribe. Porque hay una profunda satisfacción en crear algo. Da igual que sea un pequeño cuento o una gran novela, crear da placer, alegría, optimismo. El mero hecho de hacer y de crear procura una profunda satisfacción.  (David Esteban Cubero)

 

29/10/2023: El que m’entusiasma de debò és un llibre que, quan l’acabis de llegir, et faci venir ganes de ser amic íntim de l’autor que el va escriure, per poder-li trucar per telèfon sempre que et vingui bé. (J. D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol)

 

14/11/2023: Y pensar que un día me dijeron: Tu libro tiene más de 200 páginas. Ningún niño va a leer un libro de 200 páginas. (J.K. Rowling)

 

23/11/2023-1: Si no tienes una buena historia, no tienes nada. (George Lucas)

 

23/11/2023-2: Ser guionista es lidiar con un ego gigantesco y una inseguridad tan profunda que requieres años de terapia solo para poder decir: ’soy guionista’ en voz alta. (Blake Snyder)

 

26/11/2023: Crea el hábito de llenar dos folios al día y verás, con los meses, qué poco te cuesta arrancar a escribir. Escribirás a chorro. (Raimon Samsó, Tu primera novela)

 

04/12/2023: ... mis consejos inmediatos serían: haz que pase algo en la primera página, no te pierdas en descripciones, no escribas tu vida, perfila unos caracteres inolvidables, esmérate en los diálogos, añade mucha acción, enlaza un segundo argumento con el primero, incluso un tercero, busca un oponente a tu protagonista, mete en apuros a tu personaje, haz que viva una transformación, sácalo de su mundo habitual, cierra cada capítulo con una intriga, documéntate sobre el tema de fondo, imagina que escribes más un guion de película que una novela, mantén la intriga a lo largo del texto, incluye la evocación constante de imágenes, colores, olores, sonidos, música, sensaciones, emociones, sabores... y busca un final no previsible. (Raimon Samsó, Tu primera novela)

 

22/12/2023: ... és intentar fer el millor possible el que faig. Llavors em poso a treballar, seguint aquest proverbi. Vols ser poeta? Llegeix molt, escriu, llença, estripa, estripa, llença, estripa… Mira de fer-ho bé, sigues humil. No hi ha res més efímer que allò que diuen fama. El que val és el treball ben fet, i que tu ho facis el millor que ho sàpigues fer. (Antoni Clapès)