REUNIÓ DEL 26 D'ABRIL DE 2025

 

Hola companys!

La trobada matinera de dissabte ens va anar de meravella! Quins relats! Quina mestria! Els adjectius s’ho van passar d’allò més bé jugant a cuca amagar i nosaltres que habitualment som implacables, aquesta vegada els vam donar una mica de peixet. Són tan monos...

Hem après que hi ha maneres de substituir adjectius: amb formes verbals; amb comparacions; amb metàfores; potenciant els substantius, construint substantius adjectivats... Resumint: ha estat un exercici molt productiu.

No obstant, una mica de foscor va voleiar per la sala de l’Ateneu i no ho dic pels núvols amenaçadors de fora, sinó per l’absència dels que no vau poder assistir. Relats magistrals que es van quedar a la carpeta. 

La Silvia ens va deixar un forat a la taula... ningú va poder ni voler ocupar el seu lloc.

I ens va saber greu especialment per tu, Lluís, per la raó que et va impedit venir i sobretot per no poder parlar de l’escrit que ens vas enviar i que ens va arribar al cor. Paraules bellíssimes, colpidores i sinceres d’aquell moment profundament íntim entre tu i la persona meravellosa que descansava al teu costat. Volem veure’t, volem abraçar-te!

No sé ben bé quina va ser la raó, si els croissants acabats de fer o el xurros cruixents i deliciosos que vam esmorzar, però la decisió va ser unànime: el tema d’inspiració pel proper dia serà "un tema culinari". Podem parlar de receptes secretes de les iaies, de chefs que estan disposats a tot --i quan dic tot és TOT-- per guanyar una estrella Michelin; de menjars enverinats, de plats cuinats amb ingredients afrodisíacs, i de simfonies gustatives que et duen a la quinta essència... Tot això ben amanit amb salsa de la bona i picantona, picantona.

La festa de la poesia em consta que va ser un èxit, però com jo no hi vaig poder anar proposo comentar la jugada quan ens veiem.

Aclarir que l’horari de la trobada torna a ser el de sempre. 11h

Apa! Agafeu les llibretes i a escriure!!

Pel que fa als relats:

DAVID - HASTA EL MAR GRITA - Tot el que el mar engoleix , un dia ho escup. La memòria, la tragèdia, la culpa. I amb cada onada, reclama justícia!

LLUÍS - NIT - Hi ha coses que no es poden amagar, traspuen a través de la pell, es llegeixen a la lluentor del ulls, es propaguen amb l’alè, i aquestes coses són: l’amor en l’estat més pur, la devoció, l’autenticitat... les arrels més profundes.

MASÉ - LA MEDALLA - "Él se acerca, la envuelve con sus alas y le absorbe un ojo con los labios. Ella ya no llora, aunque sabe que es el final."  La poesía de la muerte.

MÓNICA - UN QUADRE A L’ESCALA - Hi ha quadres abstractes, quadres realistes i quadres absorbents. Quan aneu a un velatori, fugiu d’aquests últims!!

JOAN - LA MOLA - Que me quiten lo bailao!

MONTSE - SI NO... - Violència obstètrica? Immaduresa? Tot el que el mar engoleix, un dia ho escup. Tot el que el temps engoleix, també.

DOLORS - COM UNA DUNA EN EL DESERT - Davant l’ambició i l’interès econòmic els drets desapareixen i el drac aboca la seva fúria contra el més dèbil. Qué fem amb el drac? Què no entén que no el volem?

Salut i lletres!