REUNIÓ DEL 27 DE D'ABRIL DE 2024

 

Hola,

Avui hem tingut dos anuncis interessants. Per una banda, la Masé ens anuncia un nou acte relacionat amb el poemari Ofegada la vida inèrcia. Serà el dia 6 de maig a les 18.30 h en la Societat Coral Joventut Terrassenca (Cor Vell). I, per una altra, la Francesca ens ha comentat la imminent publicació, per part de l’Editorial Círculo Rojo, de la novel·la La Quintilla. Ja ens informarà quan sigui.

Per al mes que ve farem servir com a inspiració dues cançons. Són País petit, de Lluís Llach i Hotel Califòrnia, dels Eagles. Feu-les servir com vulgueu. Agafeu algun vers d’elles, el tema, combineu ambdues... Recordem que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.

Aquí teniu les lletres corresponents:

País petit - Lluís Llach:

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí.
I ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Hotel Califòrnia - Eagles

Per una fosca i deserta autopista, vent fresc als meus cabells,

La càlida olor dels brots de colitas, aixecant-se per l’aire.

Més endavant, en la distància, vaig veure una llum brillant,

el meu cap em pesava, i la meva vista es feia fosca,

em vaig aturar per passar-hi la nit.

 

Allà era ella, a l’entrada;

vaig escoltar la campaneta de la recepció,

i vaig pensar per mi,

"Això podria ser el cel o podria ser l’infern."

Llavors va encendre una espelma, i em va mostrar el camí,

se sentien veus al passadís,

que em va semblar que deien:

 

Benvingut a l’Hotel Califòrnia,

quin lloc tan encantador -quin lloc tan encantador-

quina cara tan bonica

Hi ha moltes habitacions a l’Hotel Califòrnia,

durant tot l’any -en qualsevol època de l’any- pots trobar-ne, aquí.

 

Ella té el cap a Tiffany, té un Mercedes Benz,

té un munt de nois bonics, bonics, als quals anomena amics.

Com ballen al pati, dolça suor d’estiu,

alguns ballen per recordar, alguns ballen per oblidar.

 

Llavors vaig cridar al capità:

"Si us plau, porteu-me el meu vi". I ell va dir:

"No hem tingut aquest licor aquí des de 1969".

i les veus continuen cridant-me des de lluny,

em vaig despertar a mitjanit,

només per sentir com deien:

 

Benvingut a l’Hotel Califòrnia,

quin lloc tan encantador -quin lloc tan encantador-

quina cara tan bonica

Viuen la vida a l’Hotel Califòrnia,

quina agradable sorpresa -quina agradable sorpresa-

porta les teves excuses.

 

Miralls al sostre,

xampany rosat en gel,

i ella va dir:

"Aquí som tots presoners dels nostres actes."

I a les cambres del mestre

es reuniren per a la festa.

L’apunyalaren amb els seus ganivets d’acer,

però simplement, no van poder matar la bèstia.

 

La darrera cosa que recordo,

és que corria cap a la porta,

havia de trobar el camí de tornada,

cap al lloc on era abans.

"Relaxa’t", va dir el porter,

"Estem programats per a rebre,

pots mirar de marxar de l’hotel sempre que vulguis,

però mai te’n podràs anar!”

 

Pel que fa als relats:

Rosa-Disfresses- Robot o persona.

Rosa-Cu-e-re-ta blan-ca- Una lliçó de natura.

Lluís-SAR- sinergies ambiciosament racionals ... simulacions amb Rita ... sidra alveolar romboide ... salsa anticipant rumbes ... sabó alternatiu rimbombant ... salari atractiu retribuïble ... «scooter» Alfa Romeo ... sensació antany romàntica ... Sor Aurèlia Romeu ... sístoles amb remei ... SEAT Altea recremat ... spaghetti anticipant rebombori ... sindicats alternatius revolucionaris ... senyora afable rostida

Masé-Serenitat, amor i respecte- Escrit amb la sang de color del cel.

Júlia-Camino al Valhalla- El manco boreal.

David-La alianza- Cortar por lo sano.

Francesca-Sabes quién soy- Tus ojos me reconocen.

Mari Luz-Quan vingui la Parca- La voracitat del record.

Mari Luz-Entre llençols blancs de cotó- Deixar-la anar?

Pere-Más allá de las estrellas- El último descanso.

Nanorelat-Anónimo-Quiero besar- Cuidado con los caminos de la anatomía.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ . Feu-hi una ullada.

 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!