Bona tarda a tots!
La reunió d’ahir ens ha enriquit profundament. Novament hi ha hagut debat d’opinions, arguments i valors que, encara i sent controvertits, en el mes essencial hi estem tots d’acord. Les correccions fan l’efecte que es pretenia: estimular l’autor a refer l’escrit per millorar-lo. I això és fantàstic!
La proposta d’inspiració pel proper dia han estat: les olors.
Les olor són un recurs en la literatura per evocar sensacions, records i emocions.
Es pot utilitzar per connectar amb una emoció de confort i quotidianitat:
"Aquella olor de pa acabat de fer em feia sentir viva, com si la felicitat fos tan senzilla com respirar."
Per reforçar el paisatge aspre i la duresa de la vida rural:
"La fortor agre de les cabres s’escampava com un crit amarg que omplia el barranc."
Les olors tenen el poder de transportar-nos a moments oblidats, de fer-nos reviure instants amb una intensitat que cap altre sentit aconsegueix.
Ja veieu que les possibilitats son infinites: davant nostre s’obre un ventall inabastable d’aromes. Esmoleu els sentits, afineu els narius i sortiu a caçar!
Arrel del treball aportat pel Jordi que fa referència al llenguatge del Casellas, s’ha decidit fer la ruta pels llocs descrits a la novel·la d’Els sots feréstecs, i fer l’última classe en aquell entorn.
La Mònica ens ha comunicat que per Sant Jordi l’Ateneu muntarà una paradeta de llibres en la que participaran els escriptors Terrassencs que han presentat el seu llibre a l’entitat. També demana voluntaris per omplir els forats que quedin per que la paradeta estigui atesa durant tota la jornada. els voluntaris-es s’hauran de posar d’acord amb ella.
Pel que fa als relats:
David - Microrrelatos - Ets com un dofí que salta i es capbussa joganer, una vegada i una altra, en un mar de paraules. Et deixes arrossegar per les corrents, ara d’un estil, ara d’un altre, fins a mimetitzar-te... i ens fas un regal cada vegada.
Jordi Baucells - El bordegàs del borni - Aquesta transformació del teu llenguatge és esgarrifosa! Sembles haver esdevingut l’hoste d’una ànima viventa i malastruga, un esperit enragirat nascut del mateix infern, arrelat en segles de foscor i condemna, que clama per escampar la seva fúria a través teu.
Lluís - Farmàcia - Mil voltes donaràs i al mateix lloc tornaràs. Això sí, mira de no deixar-te les claus que, si no, no entraràs.
Sàndal - Ja res m’importa - Una cosa sí que tenim clara: Les víctimes sempre són víctimes. I els agressors sempre són agressors. I l’assassinat mai és justificable, encara que de vegades ho sembli.
Dolors - L’oncle que em va portar al mar - Els records, les vivències d’infància... això és el que et fa ser com ets.
Pere - Atracció felina fatal - La necessitat de tenir relacions íntimes ens fa fer animalades. De vegades surt bé, de vegades...
Eulàlia - Dana - Quan el teu món íntim, particular, immens, és arrasat per una onada.
María - La partida - Cuando las puertas no soportan que las abandones por la noche más bella y las paredes quieren darse a la fuga, no te queda más remedio que burlar a la muerte, esquivar a los caballos alocados, hacer oídos sordos a los gritos de los alfiles degenerados y dejar que los peones se carguen a la monarquía para llegar cuanto antes a casa a darte una ducha de agua fría.
Montse - A una madre que acaba de perder a su segundo hijo - Ya no me quedan palabras.
0 comentarios