Reunió del 22 d'octubre

Van reprendre el nou curs. Un dia gris a fora i un ambient càlid a dins. Vam conèixer dues noves companyes: la Fernanda i l’Ester (i elles a nosaltres). Esperem la reunió del mes vinent a veure si hi ha noves incorporacions. Us recordem que la següent reunió serà el 19 de novembre. Les paraules triades per servir d’inspiració són: caminada - caminata, lluminària - luminarias i sudista (o del sud - del sur). 

El conte (o no) del Pep va suscitar la qüestió dels límits teòrics d’un escrit per arribar a considerar-lo conte. Potser la definició més minimalista ha acabat essent la d’un relat que fa canviar/evolucionar al personatge, al lector o a tots dos.

El relat de la Montse R. ens va emocionar amb un tema d’actualitat màxima, una crida a abraçar aquells que ja no els queden forces ni per aixecar els braços. Montse, li has tret el suc a unes de les paraules, però modificada: intolerància.

El Ramon ens ha presentat un homenatge al conte d’Horacio Quiroga A la deriva. Una tensió que va creixent i creixent fins inspirar a algú de nosaltres la possibilitat d’un assassinat. Molt d’Alfred Hitchcock tot plegat.

Un altre cas actual d’intolerància, El desig de la Dolors. Un tema molt dolorós narrat amb un llenguatge gens rebuscat, directe al cor. Vigileu la lluna, que ens pot portar mal pensaments.

El Lluis...

La ventada ha semblat ser un bon començament. La continuació complirà les expectatives? Ja es veurà.

(Si trobeu a faltar un comentari sobre el relat del Lluis, crec que ha desaparegut en el Triangle de la Pantoja)

Recordeu els autors que us animem a penjar el relat al blog.

Altres temes van ser l’abús dels adverbis acabats en -ment (novament), la confluència dels signes d’interrogació i exclamació, la importància de ser concís/condensat (la Teoria de la Llet Condensada, del Lluis)  i recomanacions de lectura.

Pel que fa a la confluència dels signes d’interrogació i exclamació, només he trobat aquesta explicació a la Viquipèdia:

També és possible combinar els signes d’interrogació i exclamació alhora:

 Encara no t’ho han dit?!

En alguns casos poc corrents, quan dins de la mateixa pregunta hi ha diferents signes d’exclamació, es pot fer el tancament de la pregunta (!?) en lloc de (?!):

Qui va dir que sí? Qui va dir: ja ho veig!, ja ho veig! Ara ja ho veig!?

I algunes de les recomanacions de lectura són: La noche de la usina, de Eduardo Sacheri; Kafka a la platja i Tòquio blues, de Haruki Murakami; El carrer estret, de Josep Pla; Rebrot, de Jean Giono; L’ajudant, de Robert Walser; la saga en quatre volums d’Elena Ferrante, suposo que és la saga Dos amigas; Lil·la, de Marilynne Robinson; Apropiació indeguda, de Lena Andersson; Stoner, de John Williams.

Apa! Ha llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Tanqueu la tele i el mòbil!