REUNIÓ DEL 25 D'ABRIL DE 2026

 

Hola,

Després de la ressaca del Sant Jordi, les autores publicades ens han fet cinc cèntims de les seves experiències en la signatura de llibres. Tot plegat molt curiós i interessant. 

Durant la sessió els assistents hem anat escrivint/improvisant un relat per part dels assistents. Ens ha sortit un relat a dotze mans! El podeu llegir al Facebook i al blog: https://unmuntdemots.blogia.com/2026/050701-relat-a-dotze-mans.php    

Sapigueu que s’està ampliant el grup de col·laboradors per organitzar festes i esdeveniments amb motiu del vintè aniversari d’UMDM. Si voleu ajudar, contacteu amb la Mari Luz o la Montse Villares.

També tingueu en compte que el dimarts 27 de maig a les 18.30 h a L’Ateneu hi haurà una sessió del Club de Lectura de Novel·la Negra i Criminal oberta a tothom amb la presència de l’autora: és la nostra companya Francesca i la seva novel·la La Quintilla. No hi falteu!     

La font d’inspiració per al mes que ve és la frase inicial del relat a dotze mans: "Davant de l’ascensor, sufocada encara pel tràngol que acabava de passar, només desitjava fugir…". Feu-la servir com a inici o al mig de la vostra història, com vulgueu. Recordeu que la proposta d’inspiració només és una excusa per escriure, es pot fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera i al nom de l’arxiu.

Pel que fa als relats:
-Aurèlia - L’altra - Vigileu qui pot sortir a l’altra banda del mirall.

-Joan- Síntesi - De la negra a la romàntica.

-Nati - Felicidad - Una pieza de carne dócil.

-Dolors- L’ombra del dubte - Encara hi som a temps.

-Jordi Baucells - Al súper - Tenim Frigodedos, sípia, croquetes i dits boníssims!

-Montse Villares - En acabat - Tot per no voler baixar una escala.

-Pere - El color del dinero - Ya no podía parar de jugar.

-Joi - Valentina - Records de la Valentina i records de la Joëlle. Dues vides.

Qui vulgui pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com fer-ho, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i a Facebook som a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ . Feu-hi una ullada.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Salutacions,

Pere

Píndola literària: Agafa una paraula i repeteix-la cada dos per tres en algun dels teus llibres. Triem qualsevol paraula a l’atzar: gavina. La gent, quan parli de tu, començarà a dir: «Sí, home, en Goldman, aquell que sempre parla de gavines». I després arribarà un moment en què aquestes mateixes persones, quan vegin una gavina, pensaran en tu. Miraran aquests ocellets cridaners i pensaran: «No sé pas què els troba, en Goldman». I al cap de poc assimilaran gavines i Goldman. Cada cop que vegin una gavina pensaran en el teu llibre i en tota la teva obra. Ja no se’ls miraran igual, aquests ocells. Fins que no arriba aquest moment, no saps que estàs escrivint alguna cosa. Les paraules són de tothom, fins que no demostris que ets capaç de fer-te-les teves. Això és el que defineix un escriptor. Encara que et vulguin fer creure que un llibre és una cosa que té a veure amb les paraules, és mentida: en el fons un llibre té a veure amb les persones. (Joël Dicker, La veritat sobre el cas Harry Quebert)