Presentació a Terrassa de La casa cantonera
Hem acompanyat a la Sílvia en les presentacions que ha fet a Terrassa de La casa cantonera. Ens ha encomanat la seva inesgotable energia i il·lusió amb cada detall, amb cada secret, amb cada imatge regalada amb que broda un personatge o un escenari.
La sentim, embadalits, parlar apassionadament d’un univers que dura tres hores, en que ella es va recloure durant cinc anys. I es despulla davant nostre, ens desvetlla l’impacte que l’hi va produir l’espurna als ulls de la vella dels gossos i com la van sacsejar el to i l’educació que traspuaven les seves paraules fins al punt de recordar-ho quaranta anys més tard. I ens fa viure l’angoixa de l’estada en aquella casa tancada, amb la xafogor d’un estiu que no es volia acabar. I patim els sentiments somorts desvetllats per l’encontre d’ànimes ferides que no el poden defugir. I ens confessa que necessitava que plogués i va pintar el cel de núvols que taparen el sol i després un llampec va esberlar el cel i regà el poble de gotes espesses.
Per acabar endolcí el comiat amb la darrera frase en boca d’un dels personatges:
Ja havia après a mesurar la felicitat amb el temps que dura una abraçada.
1 comentario
Merche -