La llegenda de Sant Jordi i el drac
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l’edicte de l’emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l’Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de ’Llegenda àuria’ i va ser recollida per l’arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l’any 1264, en el llibre ’Legenda sanctorum’.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s’escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l’aparició d’un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d’Anglaterra, Portugal o Grècia.
És molt difícil posar una data concreta que marqui l’inici de la tradició popular de regalar roses el dia de Sant Jordi. Ha de ser molt antiga, ja que és té constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Aquesta mateixa antiguitat tempta a buscar una relació entre una tradició popular i el simbolisme de l’amor cortès que representa la rosa, tot i que el costum de regalar flors existeix d’abans del Cristianisme i els romans celebraven pels volts del mes d’abril una festa floral dedicada a la deesa Flora.
El Dia del Llibre és bastant més recent. Segons algunes fonts, es va celebrar per primera vegada el 7 d’octubre de 1926. La idea original va ser de l’escriptor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Poc després, l’any 1930, es va canviar la data pel 23 d’abril, per commemorar que aquest mateix dia però de l’any 1626, encara que segons diferents calendaris, van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El 23 d’abril també van néixer o morir escriptors universals com Josep Pla (1981), Maurice Druon (1918), K. Laxness (1902), Vladimir Nabokov (1899) o Manuel Mejía Vallejo (1923).
2 comentarios
Toni -
Felicitats a tots els matadracs i defensors de la veritat... Jordis i Georgines inclosos.
merche -