Per molts anys, Sílvia

 

UN DE RODÓ!

 

Un de rodó, de dia, vull dir. Uns, converses infinites dissimulant l’evidència mentre altres intentaven la quadratura del cercle per carregar l’arca. Presentacions i retrobaments, tot posant-nos la vida al dia com si no hagués passat tant de temps! 

Hem de riure fluixet, que està al lavabo, se sentia  mentre Noé feia malabars amb les paraules, un pingüí ens recordava que se’n poden fer moltes coses dels marits, una somera mirava còmplice el seu ase fent ballet, una gallina remenava el cul i l’altra passejava  bitllets de 500, un “perrito piloto” molt sitgetà buscava una avioneta, un lleó feia el que podia, uns micos cercaven puces i una estranya parella de ren i tigre gaudia de jugar plegats.   I havíem de riure fluixet, deien! 

Amb la boca encara plena de somriures vam anar a taula, al primer crit! Un reguitzell de lletres de colors, artesanes i amb accents reversibles, ens van donar la benvinguda. I un menú amb el millorde cada casa va inspirar l’intercanvi de receptes. Quin goig de taula, quantes persones unides perquè algú s’ho val i volien ser-hi en un dia tan especial. Diferents generacions d’unmuntdemoteros,de  nou, (re)units per la Sílvia. Ens va faltar algú... que encara que fos per telèfon, també va voler ser-hi. 

Un pastís–llibre va permetre demanar un desig inspirador en bufar les espelmes. I la Sílvia també volia fer-nos un regal, perquè donar i rebre és la seva especialitat! Una primícia de les bones, de les que ajuden a posar fites,  a revisar la pròpia vida i la manera de passar-hi. Un començament i un final, el darrer capítol escrit! Bocabadats que ens vam quedar, captivats per la seva escriptura, però també per la seva magistral lectura. Un cop més, tant per transmetre! 

Nosaltres la vam voler obsequiar amb un  regal, un de molt especial; un llibre de 70 pàgines escrites entre tots, un trosset cadascú, amb el millor de nosaltres.  I un altre pastís... el dels 10 anys d’ençà que algú – ja intuïu qui - va imaginar-se que Un Munt de Mots era possible. La xocolata, que tot ho fa dolç, va sostenir les deu espelmes, per seguir desitjant en bufar i un braçalet serà testimoni permanent per recordar-ho! 

I una foto per no oblidar-ho... unes quantes, millor. Corre-corre va ser el fotògraf professional per ser-hi tots, tots els que algun dia vam formar part colze amb colze amb els que no fallen cap dia.  I tots junts vam fer el nostre regal a la Sílvia pels seus 70 anys, que va ser un dia rodó i no hagués estat possible sense l’equip d’organització, que van poder respirar tranquils després dels esforços realitzats durant dos mesos llargs per fer possible cada detall d’un dia tan especial! 

Dies d’aquests que fan prendre consciència de com passa el temps i com canvien les vides... però alhora, fan adonar-se, de que quan la literatura és la passió que ens uneix, l’essència continua i cohesiona.   

 

Eli Herrera