Acte de cloenda del curs d'escriptura creativa

Escoltar la veu de la Sílvia Alcàntara desgranant els seus consells sobre algunes de les eines de què s’ha de proveir tota persona que anheli fer de l’escriptura un dels seus motius de vida és, com sempre, un plaer que, com alumna i membre d’Un munt de mots, en puc gaudir força sovint, encara que menys del que m’agradaria.

El dimecres dia onze de juny, a l’Ateneu Terrassenc, es va fer la cloenda del curs d’escriptura literària que la Sílvia ha impartit enguany a la BCT. La diada va coincidir, a més, amb la commemoració del desè aniversari de l’entitat que ella mateixa fa fundar: Un munt de mots, un mes de juny del 2004, juntament amb un grupet d’alumnes. Aquestes persones, fidels als seus postulats, l’han anat seguint curs rere curs, sumant a les hores d’exercicis i treball les dels esmorzars literaris que cada dos dissabtes tenim la sort de compartir amb l’escriptora. Lletres, dolços i bones menges per fer la boca aigua, amorosir l’ànima i alimentar la inspiració.

A les sàvies paraules de la Sílvia, s’hi van afegir els mots emotius i carregats de tendresa i admiració que, fent camí del cor cap a la veu, algunes d’aquestes persones pioneres d’Un munt de mots van dedicar-li tot permetent-nos a la resta que érem allà, compartir-les i emocionar-nos amb elles.

Jo, des de la meva situació privilegiada: tercera fila, quarta cadira a l’esquerra, davant mateix de l’escenari, amb la tranquil·litat que et dóna saber que només ets allà per escoltar i deixar fluir els sentiments, em vaig endinsar, seduïda per la bellesa i l’encert de les paraules, en els camins i dreceres del laberíntic món de l’escriptura.

Gràcies, a totes aquestes persones que ho heu fet possible. A les que tot just heu acabat el primer curs amb la Sílvia, però que ja ens heu mostrat uns escrits regats amb un munt de gotetes de frescor i de savis coneixements, com a les que vàreu iniciar-vos ara fa deu anys i teniu la sort d’acumular un munt d’ hores, dies i anys al costat de la nostra mestra, ara ja una amiga i companya insubstituïble.

Un regal, sí. Va ser un veritable regal per a totes les persones que, com jo, estimem l’escriptura i ens emocionem amb la lectura sentida i dita des de les mateixes tripes, i on no hi va faltar un altre dels ingredients imprescindibles per amanir la vida: la música; de la mà de dos pianistes joves, molt joves, però que poden presumir de ser grans, molt grans en talent.

 

Dolors Frigola

 Juny de 2014