ENDREÇAR L'ARMARI - POEMA

ENDREÇAR L’ARMARI 

Ara és estiu, demà viurem la tardor. Després per ordre, sempre per ordre, vindrà l’hivern,  el fred, els dies curts i les nits llargues, molt llargues... 

 

Endreça el teu armari, tens temps. 

Repassa les coses que has fet be... 

Guarda-les, serveixen sempre. 

A l’armari hi manquen paraules, 

paraules dolces, paraules clares... 

 

Pensa, cerca, furga, reviu...  t’ha mancat tendresa i imaginació...  o t’ha sobrat esforç i tenacitat?...  Tot ha d’estar equilibrat, ... 

Com en les balances dels avis, 

un pes aquí un altre pes allà, 

fa que els balanceig sigui suau 

i s’ajusti la renuncia amb l’esforç... 

 

A l’armari hi em de tenir un  lloc per els propòsits i les il·lusions, poques, per poder aconseguir-les, i lluitar fermament per elles... 

Encadenem-ho tot amb un fil de renuncies, 

petites renuncies, 

que posarem a un raconet de l’armari, 

on el seu perfum de farigola i romaní, 

suavitzarà l’esforç que haurem de fer per conquerir-les. 

 

Aleshores tanca l’armari, posat  molt aprop del cor la clau dels teus sentiments i, quan la vida et colpegi de nou,  torna a començar, agafa la clau, obre l’armari, capta el seu missatge, el teu, i comença a endreçar de nou.... busca l’essència de tot el que has viscut, el nus, i mentre  el desnues preparat per la primavera... 

 

I així  un dia i un altre dia, totes les setmanes, tots els anys, tota la vida.... 

 

 

                                                                         Rosa Baig