LA NIT DE NADAL
La nit de Nadal
Avuy pe’ls homens la nit es dia,
avuy pe’ls ángels la terra es cel;
damunt la palla d’una establia
prop de Maria
caigué un estel.
Caigué a la terra com una perla,
perla divina d’immens valor,
perque nosaltres podent haverla
volguéssim ferla
joyell d’amor.
Estel que daura la nit hermosa,
los ángels cantan al voltant seu;
mentres a ferho l’aucell s’hi posa,
floreix la rosa
damunt la neu.
No es tan puríssim lo de l’aubada
que les tenebres y boyres fon;
sa llum divina del Cel baixada
será escampada
per tot lo món.
Francesc Casas i Amigó (1859-1887)
0 comentarios