Conte a partir de collar, agulla i esplendor.

La música del CD modulava l’atmosfera de la cambra on ella teclejava l’ordinador de forma rítmica i compassada. De fons, un bolero que interpretava la preciosa veu de la cantant de Palafrugell. La melodía del saxo i el contrabaix fluia amb tot el seu magnetisme, mentre la inspiració l’anava embolcallant i un munt de mots se li escapaven pels seus dits.

Les lletres poderoses d’aquelles cançons captivaven de forma gairebé sobrenatural les paraules que se li oferien dòcils i es rendien als capricis del seu imaginari...  como la rosa, como el perfume,  así era ella; como lo triste, como una lágrima, así soy yo …. I la bellesa, convertida en verb, es feia presonera entre aquelles quatre parets acompanyada només per la sol·litud d’un piano i el so esmorteït del teclat. 

Ara, la veu sonava com una mena de xiuxiueig tan suau com un ventim d’estiu … Si las olas del mar te contaran las veces que he escrito tu nombre en la arena llorando por ti …i  la cobdiciada imaginació brollava imparable omplint l’espai de consonants que s’abraçaven a les notes musicals i de vocals que es besaven amb l’aire d’un clarinet. 

Ella va suplicar als astres que aquells minuts fossin eterns... Si los rayos de luna contaran las noches que paso fijándome en ella y pensando en ti … era com si una fada resseguís la seva esquena amb el do de la saviesa i escampés diminutes partícules de llum pels seus sentits.

Era un regal fascinant. Com si un follet entremaliat, per art d’encanteri, li hagués posat sobre el seu pit l’esplendor d’una agulla feta d’or blanc i de petites maragdes. 

Llavors, només un desig. Collar per sempre més aquella veu als seus dits. 

Dolors Frigola