Conte a partir de cireres, bessons i magdalena.

AMBIENT 

Besllums d’albada magnètica. Telegrames des de la pantalla del televisor, visió fora de camp. La Magdalena sucava les magdalenes en llet de Bob Dylan. Remenant les cireres. Menjant-se’n una. Sortint de la rulot, vent d’hivern mol·lecular. Mississipi.

Reentrada. Entropia campal, armariet, els draps eren un petó en negatiu. Ministeri de la pols exterior. Sí, adéu pols. Fora, els grills en simfonia de banjos de plantacions de cotó, els transatlàntics morien en el riu de les llàgrimes blaves. Hora de funeral.

Porta conclusa. El camí era llarg, Dauphines rovellats acompanyant-la. Fang de negre multicolor termoscòpic. Costava mirar endavant. El petroli no era bo per a conviure-hi. Somrients limitacions de velocitat fugien de Three Mile Island junt amb un cor grec cibernètic. Pausa.

Cotxe patrulla anant cap a ella, policies bessons, frenada en sec & crits de no hi tenim res a veure. Il·lusos. La Magdalena plorava darrera d’un abric, on som, on som. Els Estats Units no obririen mai més les fronteres, fotògrafs caient en pluja fina & rabent & el·líptica. Flaixos, F2, 1/125.

Comissaria. El joc de les preguntes jurídicament irresponsables. Sola & 2 tracks & calia fugir & porta oberta. Sala dels ordinadors, enormes & bobines de cinta. Vidre, crash, patrulles buscant-la. Oculta en un camió de bidons de gas & gas & més gas.

72%. 58%. 43%. 67%. 92%. 25%.

De nou a la rulot, pluja. Cortines refugi antiatòmic sísmic. No $. Sobtadament sense feina. Enyorança del petroli. Mississipi.

 

Harmòniques en una trompeteria quieta,

l’arc de Sant Martí canta meditacions

sobre l’hora binària dels Chevys suicides.

Torna a ser de nit prop de l’estació de gasolina.

Confrares, confrares, l’amenaça de punxa blanca,

els somnis semblen no haver aconseguit res.

Moviment pels drets civils, però.

Un dia serem tots lliures.

 

 

Lluís Paloma