Quadern - merda - aire

Les faves del dinar.

En mitja hora havia anat tres vegades al lavabo a fer de ventre. Però… a qui se li acudeix menjar faves just abans d’anar a una entrevista de feina?! Sort que el lavabo estava just a la porta del costat, sinó no hi hauria pas arribat. Ja s’havia cuidat d’obrir bé les finestres del lavabo; no era qüestió que el primer que hi entrés morís asfixiat... Tot això pensava mentre estava assegut i feia anar la cama amunt i avall amb rapidesa. Aguantava un petit quadern de notes en una mà, tot repassant què havia de dir si li preguntaven per què havia deixat la seva última feina. Evidentment, no podia explicar que s’havia embolicat amb la filla del seu cap, ni podia mencionar els vint-i-cinc blocs Post-It de colors que havia pispat durant les seves tres setmanes a l’empresa...
De tan nerviós com estava esperant que el cridessin del despatx, fins i tot li va semblar que li costava respirar, necessitava aire. Va aixecar-se per obrir la finestra i aspirar a fons... la pudor de merda. Es va mirar la finestra oberta del costat amb ràbia. Va obrir la boca, i anava a deixar anar un reguitzell de paraules malsonants quan es va obrir la porta del despatx, i una veu va cridar darrera seu: “Senyor Prat, ja pot passar.”

Per: Alexandra Tejero Canal