Reunió del 10 de febrer

Hola,

Hem començat debatent sobre la longitud dels textos que presentem, arran d’una consulta per part d’un company el mes passat i les diferents extensions que ens hem trobat en aquesta sessió, a més del gran nombre d’escrits que estem analitzant en les darreres ocasions. La idea és que no acaparem les sessions enviant textos llargs molt sovint. Després de parlar-ho, hem consensuat el següent:

- Considerem que una longitud òptima és una pàgina, pàgina i mitja o, com a màxim, dues.

- Si algú vol enviar un text més llarg, hauria de considerar que cada dues pàgines corresponen a una sessió següent en què no intervindrà enviant nous texts.

- Hem decidit que no fiscalitzarem de forma estricta les anteriors condicions, sinó que apel·lem a l’autocontrol de cadascú i a la companyonia, ja que hem dit que l’objectiu és no acaparar els nostres recursos lectors.

- Finalment hem definit la longitud d’una pàgina com aquella escrita amb cos 12, espaiat 1 i ½ i donem llibertat en el tipus de lletra i els marges (encara que no hauríem d’abusar de marges massa extrets).

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió del 10 de març són: ocellot-pajarraco, tramuntana/tramontana i figaflor/pava, pavisosa - breva. Recordem que les paraules són una excusa per escriure: podeu fer servir les paraules o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera (especialment el més veterans, que, pel que sembla, s’estan relaxant).

 

Pel que fa als escrits:

La Viki ens ha traslladat a la sensació de llibertat que deu sentir en Kílian Jornet quan corre per la muntanya.

El personatge del Pep sap què pensen els altres, vius o morts, però el Pep ens ha demostrat que no pot saber què pensa el Lluis.

La natura de l’Aurèlia ens ha fet reflexionar sobre la cerca d’idees per als nostres relats.

Després hem gaudit d’un bàrbar relat salvatge gràcies a la Dolors.

La Maria Galí ens ha posat a prova amb els guions dels diàlegs. A veure si hem après bé la lliçó!

Hem tingut la sort de llegir Mala sort, de la Teresa. Una crua història amb un punt de vista diferent.

A La comissaria del Lluis no hi cabia ningú més. Si hi ha un conflicte entre dos milions i una persona, potser no és la millor solució incriminar els dos milions.

El Joaquim s’ha estrenat amb No era com nosaltres. Ser diferent pot ser ser millor.

El Ramon ens porta la primera part de Tigres de paper esquinçats. Haurem d’esperar per descobrir els misteris de la tieta Neus.

Un altre projecte de novel·la per part de la Glòria, amb una molt bona ambientació.

No se es raro si encontramos algo raro en lo más raro del bosque cuando estamos en uno de los mundos de María Sender.

Un efecte papallona ens va portar al crack del 2007, segons el relat del Joan.

Finalment la Francesca ens ha donat dues microhistòries de les quals no sabem quina és més inquietant.

  

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!