Club de lectura

    Al club de lectura vam compartir moltes sensacions tot comentat el llibre Solitud.

 

    És molt feixuc -deien uns. Tot el contrari, si quan parlava el pastor semblava que cantés en comptes de parlar, amb aquella musicalitat que tenen els castellonins. A mi m’ha costat molt; el vocabulari era difícil. Encara diria més; era rebuscat.  A mi m’ha agradat, deixant de banda el vocabulari, és clar. A mi m’ha captivat com transmet la sensualitat femenina de la Mila. Jo, en canvi l’he trobat avorrit, és que no he passat del tercer capítol amb tantes muntanyes, no hi ha acció i és tan lent... Però que bonics els paisatges, si casi els podies veure; imagina't que em van venir ganes d’anar d’excursió a Sant Llorenç.

Hi havia tantes opinions com colors. Quan hi ha diversitat de parers és quan millor ens ho passem.

 

   I com que l’intel.lecte no només s’alimenta de lletres, unes quantes ens hi vam anar desprès a fer un vermut i unes tapes.

 

 

 

1 comentario

[Merche - 28 de enero de 2010 - 10:05]

Recordo que vaig llegir Solitud per primer cop i vaig pensar:¡Això és Literatura amb majúscules! A més a més, va ser molt valenta, ja que en aquella época va ser molt criticada perquè no entenien que una dona escrivís amb tant realisme sobre una temàtica tan dura.