LLUIS PALOMA ENTREVISTA A PEP CORTÈS (Premi Agustí Bartra de Poesia Ciutat de Terrassa 2014)

Avui entrevistem en Pep Cortés, poeta  i guanyador de la darrera edició del Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de poesia catalana. Tenim la sort de conèixer-lo com a persona i com a escriptor, ara volem aprofondir en  el poeta i la seva l’obra. 

 

Parla’ns del llibre que t’ha conduït al XI Premi Agustí Bartra Ciutat de terrassa 2014, “Itineraris poètics”.

PC : Itineraris poètics és un intent de posar en paraules un trajecte literari. Un exercici sense més pretensió que aprofundir, amb humilitat i a tall personal, en el corpus vehement i extraordinari de la poesia en què, des de la infància, he abeurat, commogut, la veu dels mestres.

Itineraris poètics està format per dues parts o llibres de poemes. La primera part, que  dóna nom al volum, és un text intuïtiu, on cada poema va generant el següent, ordint lligams, visions i sensacions poètiques, i, alhora, estructurat com un poemari temàtic, on el contingut gira entorn d’un tema unitari, la poesia.

La segona part, Vinc d’instants passats, està concebut com un poemari retaule, estructurat prèviament. Parteix d’un poema, dedicat a J.V. Foix –número 20 del poemari–, escrit anys enrere, de llenguatge enrevessat i de complexa i, en certa manera, difícil comprensió, en què a través de dinou petits poemes, es van explicant els conceptes principals que es desenvolupen en cada un dels versos.

 

Què en penses, d’Agustí Bartra? Hi ha alguna clau que en vulguis destacar?

PC : Agustí Bartra ha estat un dels més grans poetes catalans de tots els temps i és, actualment, per mi, un poeta de referència i de capçalera, juntament amb Joan Vinyoli i Walt Whitman, si bé alguns altres grans poetes, com Antoni Clapés, Miquel Martí i Pol ––durant molts anys–,  o, actualment , Francesc Garriga Barata, han anat ocupant aquest espai de preferències en moments determinats. Agustí Bartra és un mestre, un exemple i un mirall on abeurar i inspirar-me, destil·lant un llenguatge culte, sovint superb, capaç de traslladar-nos amb els seus versos més enllà dels espais tangibles, per revelar-nos l’essència del reflex emocional dels seus pensaments.

 

Com et vas iniciar en l’escriptura?

PC : Escric versos des de fa molts anys. Conservo blocs i papers amb versos escrits des de la infància, que no m’atreviria a anomenar poemes. Llegeixo poesia i escric des que vaig trobar entre els llibres de la biblioteca del meu pare llibres de Francesc Casas i Amigó, Mossèn Cinto Verdaguer, el Rector de Vallfogona i molts d’altres. Crec que mai no he deixat d’escriure versos. Va ser molt més tard, el curs 2011-2012, que ens vam apuntar, amb la meva companya, la Marienka, a un Primer Curs d’Escriptura Creativa amb la Sílvia Alcàntara, a l’Ateneu terrassenc, que vaig començar a escriure els meus primers contes, però aquests en cap moment no m’han fet perdre de vista la meva afecció preferent per la poesia.

 

Quin és el teu paper a l’Associació de Poetes Terrassencs? Què hi aportes i què t’aporta a tu?

PC : L’APT és una organització local, egarenca, de gent que estima la poesia i on s’organitzen recitals i trobades poètiques, on resulta molt senzill sentir-se bé amb gent que té les meves mateixes dèries i aficions i on no pretenc res més que aportar el meu granet de sorra per impulsar la poesia a la nostra ciutat.

 

I què t’aportem des d’Un Munt De Mots?

PC :  Un Munt de Mots és una associació literària d’antics alumnes de la Sílvia Alcàntara. Ens trobem un cop al mes per compartir, corregir o revisar els nostres escrits sota la tutoria de la Sílvia i amb el caliu de tots els companys de grup. A UMDM comparteixo els meus escrits i els meus intents d’escriptura en narrativa amb un munt de gent que estimen com jo les lletres, la literatura, i això significa un estímul constant per escriure, per crear i aprendre, i una motivació extraordinària per conservar ben viu el cuquet de les arts narratives.

 

Precisament, què et mou quan optes per escriure contes? Quina importància tenen dins el conjunt de la teva obra?

PC : La poesia és el camp literari on em sento més còmode i el que alhora m’atrapa. Escriure contes resulta per mi un divertiment, com ho és també la pintura, aficions que em són un complement, però que no puc considerar més enllà d’un entreteniment grat i constructiu, però esporàdic.

 

Quan escrius, a què li dónes més importància? Tens un "procés establert" per a escriure?

PC : Escriure, especialment poesia, surt d’una necessitat interior, intuïtiva i catàrtica per expressar sentiments, sensacions i pensaments, que em permeten temptejar l’experiència dels anys viscuts, els encerts i les pèrdues, amb aspectes essencials d’interiorització: la tranquil·litat, el silenci, la necessitat d’escriure i d’expressar-se, la bellesa assetjada en les petites coses, la contemplació de la natura i la bondat que ens envolta, com a font d’inspiració per escriure versos i, de mica en mica, treballar-los pacientment, per gaudir-ne i compartir-los.

El vers sorgeix, la majoria de vegades, de forma intuïtiva, a través d’un mot, d’un pensament o d’una lectura, com una guspira, per anar-se desenvolupant de mica en mica, en un joc de paraules, prenent forma, deixant que un mot n’arrossegui un altre. Veus, música i sensacions, de les que sovint, només posteriorment, sense cap procés establert, en sorgirà el sentit que ha colpit al poeta i que més tard el lector intentarà fer seu, interpretant-lo a la seva manera, com si es tractés d’una peça de música o d’una obra d’art abstracte.  

 

Hi ha algun tema general sobre el qual discorrin els teus poemes?

PC : He escrit durant molts anys sobre els grans temes poètics de sempre, pals de paller de l’art poètica, l’amor, la mort, el pas del temps i la contemplació de la natura, però és la poesia, com a tema visceral en si mateixa, el que ocupa el principal motiu dels meus versos en aquests darrers anys i poemes.

 

Com encares un recital en públic? En què penses que difereix de la lectura per a un mateix?

PC : Entenc la poesia com un exercici conreat en la intimitat, on les paraules tenen la mateixa força que els silencis que les acompanyen, i que precisa, per tant, d’una lectura pausada i sovint de diverses lectures per guanyar en profunditat i capacitat comprensiva, i això crec que no s’avé gaire amb els recitals de poesia, no obstant entenc que aquests poden servir de mitjà idoni per difondre l’obra poètica i estimular la lectura de poesia.

 

Quin és el teu poema favorit entre els que has escrit?

PC : Els poemes són com fills propis als que creus estimar a tots per igual, si bé no pots evitar algunes preferències, que van variant amb el pas del temps, poemes que reflecteixen amb més o menys encert la teva commoció interior. Fruit d’una certa maduresa, els darrers poemes sempre creus que reflecteixen amb més efectivitat l’essència del teu propi univers poètic.

 

Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat?

PC : Actualment estic repassant i revisant un poemari que pràcticament dono ja per acabat, Tots els guanys del silenci, escrit entre juny i desembre de 2014, que vaig repassant una i una altra vegada perquè la feina de revisar i corregir no s’acaba mai. I alhora vaig recopilant els nous poemes en un volum tot just encetat sota un títol encara provisional: Fragments de llum.

 

Què ens recomanaries per fer camí?

PC : Crec que només hi ha una resposta: Fer sempre allò que més estimes, sense menysprear res ni ningú altre.

 

Com definiries la poesia?

No plau generalment als poetes de definir la poesia. Definir és limitar, marcar el límits, i aquests límits, determinats per cadascú a través de la seva visió personal, podrien excloure el que altres poetes entenen per poesia. Per Agustí Bartra: «Poesia: és escriure lletres de neu a l’ala de l’oreneta». Crec que aquesta és la més bella i suggerent definició de poesia que he trobat. En un dels meus darrers poemes, pretenc descriure una aproximació al concepte de la poesia a través de una imatge en què, en la meva versió personal, manifesto que les paraules conformen un poema només quan algú altre en llegir-les els dóna vida i les il·lumina:

La poesia

és un joc de miralls on la paraula

té la vida i la llum que tu hi reflexes

quan en llegir els versos t’il·lumines.

 

Quan podrem llegir «Itineraris poètics» i que representa per tu la publicació d’aquesta obra?

Itineraris poètics està des de fa uns pocs dies a les llibreries i aquests dies estic immers en algunes presentacions del poemari a l’Ateneu de Terrassa i a Amics de les Arts, a les que seguiran, segurament, alguna o algunes altres presentacions, com podria ser a l’Ateneu Barcelonès, però, això, una mica més endavant, potser passat l’estiu.

 

Seny, rauxa i poesia.