Presentació a Puig Reig de "Els dies sense glòria"

Tornar! Tornar a ser-hi, a sentir-hi, a compartir l’emoció del gran moment de la presentació del seu nou llibre, Els dies sense glòria.
La Sílvia havia tornat a aconseguir posar paraules a la seva infatigable imaginació, i no unes paraules qualsevol... sinó les que havia escollit amb tota precisió per tal que diguessin el que havien de dir, i – quan el personatge ho permetia – emprant el català del Berguedà, que no es perdés aquest ric patrimoni de la cultura que són les paraules! I allà, concretament a la Biblioteca de Puig-reig Guillem de Berguedà, el passat 5 de Març, es va fer una de les presentacions, especialment significativa per la Sílvia, en ser el poble on va néixer fa ja uns quants anys.
Vam voler ser amb ella tota una colla de muntdemoteros, deixebles seus que havíem tingut el privilegi d’acompanyar-la en diferents etapes del procés creatiu dels dies sense glòria. Un de nosaltres, en Pep, l’acompanyava a la taula i va compartir amb totes les persones participants en l’acte algunes de les grans lliçons que tots els que ens hem assegut davant una pantalla en blanc amb la guia de la Sílvia, no oblidarem mai, faci més o menys temps que no practiquem! També hi era a la taula amb la Sílvia, en Josep Cots, el seu editor, inseparable company de camí. Valent, demostrant de nou, que quan es fan bé les coses, tot és possible.
Es gaudeix moltíssim llegint el que escriu la Sílvia, però tenir l’oportunitat de sentir-ho narrat per ella mateixa, és un veritable plaer pels sentits. La seva entonació, la passió que li posa a tot el que fa, la seva capacitat de conferir vida als personatges que prèviament ha creat,... un luxe! I aquest sí, a l’abast de tothom, doncs a la Sílvia li encanta compartir amb els seus lectors i lectores i és fàcil trobar-la arreu.
Aquell dia, els que la vam poder acompanyar a Puig-reig, vam tenir ocasió de compartir amb ella, després d’un reparador dinar, una passejada per la Colònia Vidal. Mirar les fotografies exposades al museu i escoltar de primera mà els seus records, que contrastaven a la perfecció amb les explicacions de la persona que ens feia de guia, ajuden, sense dubte, a entendre molt millor l’univers de la Sílvia Alcàntara que impregna cadascuna de les seves novel•les, també, com no podia ser d’una altra manera, Els dies sense glòria. Gaudiu-la!

Un besazo!

Eli Herrera