Conte a partir de microfonía, difunt i balancí
UN SUAU, REFRESC PER EXCELÈNCIA
Va saltar del balancí, amb el cor a punt de brollar-li per la boca, regurgitant improperis.
–Collons! Qui els va parir! Mecàgun ronda!
El crit esfereïdor del camioner, a través de la megafonia firaire i rònega podia desvetllar un mort:
–El chatarre...ro! El chatarrero en la puerta de su casa! El Chatarre...ro! Retiramos toda clase de utensilios y trastos viejos! El Chatarre...ro!
No feia ni dos minuts que s’havia preparat un suau, la beguda refrescant per excel·lència, que bevia als estius amb el seu pare, per combatre la calor, cafè, gasosa, sucre, un pessic de canyella en pols i gel triturat. No n’havia pogut fer ni un glop...
–Hòstia puta! Si almenys cridés el ferroveller...., però no, ha de cridar: Chatarrero!, Chatarrero! Quins nassos, és clar, que d’altra manera potser ningú no l’entendria... Jo a aquest l’enviava a romandre a la cruïlla de l’atzucac! –remugava el Florenci, mentre s’anava eixugant, o expulsant, com podia, el líquid llefiscós que s’havia abocat per damunt de la camisa i els pantalons.
No n’hi havia prou amb canviar-se la camisa, els calçotets i els pantalons. Els pels del pit se li havien convertit en una massa apegalosa, ronyosa i impúdica que ratllava l’obscenitat..., fins i tot les mosques trobaven en aquell tòrax borrallut i pilós un festí orgàsmic..., però ell no els reia la festa, i bellugava peus i cames com un titella dansaire amb moviments frenètics i descompassats.
Un matí tranquil. Això és el que ell s’esperava. El balancí a l’ombra, a prop de la piscina, amb un llibre a les mans: “Primavera, estiu...”, de Marta Rojals, una beguda refrescant i una estona de mansuetud i serenor..., però damunt de la primavera i l’estiu del llibre s’hi havia abatut una tempesta ferotge de sutge i llefiscositat. Una calamarsada de cafè, gasosa, sucre, canyella i granissat, havia deixat un grapat de fulls del llibre convertits en material reciclable apte per a fornir una obra informalista d’en Barceló.
Va mirar la Tarja de devolució de la biblioteca. Quedaven dos dies per la data de retorn, temps suficient per assecar les planes malmeses, per assecar sí, és clar, però per treure les rugositats i la brutícia... Va deixar el llibre al sol, obert amb dos pedrots al damunt a manera de premsa. L’endemà arrancaria les fulles més malparades i, de fer falta, planxaria les cobertes, per donar al volum una aparença de normalitat, d’aquelles de aquí no ha passat res i qui dies passa anys empeny. Ben mirat, les fulles malaguanyades ja les havia llegit...
Pep Cortès
2 comentarios
Rosa Baig -
Txell Ricart -