Conte a partir de alisis, rutina i boicot

Boicot a les subrutines, amb vents alisis. UMDM, Lluís Paloma, març de 2013.

 

A la plaça de Sant Pere, una gernació inusitada esperava i esperava. La tarda estava encapotada, el qual deixava clar a tothom que no hi ha res com una tarda descapotable. La façana de la basílica romania impassible, i més d’un hagués volgut tenir una mirada de raigs X per a poder escrutar el que aquells cardenals estaven fent i pensant dins la Capella Sixtina. Més d’un havia provat inútilment de ser-hi admès a base de rebre un cop de puny i així poder exhibir un cardenal com una casa. De fet, tant la guàrdia suissa com, a l’exterior del territori vaticà, la policia italiana, tenien problemes per a controlar aquella llauna de sardines. Milers de parells d’ulls s’orientaven en una mateixa direcció: una decepcionant xemeneia. Decepcionant perquè fins aquell moment només havia emès quatre fumates negres. "Ja podrien actualitzar-se", pensaven tots.

Va ser una monja italiana la primera en adonar-se que per l’oest una forma fosca i circular estava entrant en l’espai aeri de la plaça, i per tant del Vaticà. La gent es va anar girant, intrigada, i fins i tot les càmeres de les televisions de mig món van abandonar a la seva sort la xemeneia. Sí, sens dubte allò era un OVNI. Un platet volador, força gran i d’alta tecnologia. Avançà lentament sobre la plaça, girant a un ritme encara més lent sobre si mateix, i en arribar a prop de l’obelisc es va aturar, descendint una mica, però sense arribar a aterrar ni a fregar la gent que tenia a sota. El moment era important: ni més ni menys que el tan postergat encontre entre dues civilitzacions pertanyents a dos punts llunyans de l’univers de quatre dimensions, tres espacials i una temporal, en el qual vivim. La reacció de la gent va ser la de les grans ocasions: els periodistes donant cops de colze a tothom per a arribar els primers a l’OVNI i entrevistar els alienígenes o fotografiar-los de més a prop, els religiosos esperant que d’allà dins sortís Jesucrist per a redimir de nou el món, uns centenars de turistes tractant de fugir espaordits de la plaça... Finalment, una porta de l’OVNI es va obrir i en va sortir una plataforma. Un ésser elegant i de mirada intel·ligent va sortir de dins la nau. Sí, tothom anava a saber què havia causat que aquell ésser i els seus probables companys recorreguessin una sèrie d’anys llum de distància per a venir-nos a trobar. Seria una catàstrofe nuclear al seu planeta? Venien a buscar un nou planeta per a viure, davant l’extinció del seu? Venien, simplement, a intercanviar coneixements amb els humans? L’ésser va aturar-se al final de la plataforma, va abaixar el cap vers la gentada i, en italià perfecte i amb veu amable, va preguntar:

-Algú de vosaltres coneix els Beatles?