Conte a partir de collar, agulla i esplendor

El missatge

 

Era una tarda amb molt vent, i des del passeig marítim es veia el mar molt picat. Els dos agents de la policia municipal que feien la patrulla anaven mirant els cotxes aparcats per si podien collar algun pobre conductor amb una bona multa. Aparentment seria una tarda d’aquelles en què no passa res i fins i tot dos uniformes provoquen avorriment.

De sobte, es van sentir uns crits des de l’aigua. Una noia s’estava ofegant. Els agents van mirar a una banda i l’altra: era hivern i no hi havia ningú de salvament. Un d’ells va córrer cap al mar treient-se el que li va donar temps i va entrar a l’aigua en un intent de salvar la noia. L’altre agent, mentrestant, va alertar a comissaria del que estava passant amb la seva ràdio. Els curiosos, no gaires, es van repartir per la barana del passeig. L’agent de la ràdio va córrer cap a la vora de l’aigua mentre el seu company sortia complicadament del mar amb un cos. Una noia jove. Difunta. Difunta en el seu esplendor.

-No hi he estat a temps -va dir l’agent mullat, trist. -Només he encertat a veure una ampolla que se li escapava de la mà. Deu haver volgut enviar un missatge i li ha sortit malament. Pobra.

L’altre agent va mirar al mar. L’ampolla s’estava debatent entre el mar i la platja. Va poder-la recollir. L’etiqueta, tova però encara sencera, era d’un vi d’agulla. Dins hi havia un paper.

-Devia cercar parella. Estrany que no en trobés. Era prou bonica -va dir l’agent de l’ampolla.

-Si de cas, obre l’ampolla i llegeix el missatge, igual ens dóna alguna pista per a localitzar la seva familia. L’estic regirant i no duu cap documentació.

L’ampolla, doncs, va ser oberta, molt abans del que havia pensat la infortunada. El policia va estendre el paper i va llegir:

 

Sinestèsia en l’estiu rosat. Tranquil·litat a Haight-Ashbury. Ningú a l’altra banda del fil. Taxis en situació d’alerta. Compressió transitòria al parlament nocturn Moviments cinètics sobrevolant Berlin. Silenci elèctric.

Lluís LaPoma