Reunió del 17 de desembre

 

Si en la reunió del mes passat vam eixamplar la taula, aquesta vegada ens esperava una encara més llarga per dinar. Un Munt de Calories per duplicat. Però anem per feina.

Us informem que les dates de les reunions del proper trimestre són: 14 de gener, 11 de febrer i 11 de març. Per a la reunió del 14 de gener les paraules triades per servir d’inspiració són: maragda-esmeralda, iònic-iónico i Antaviana. Una de les possibles definicions d’Antaviana és nom d’un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Com que he estat jo el culpable de proposar aquesta paraula, em prenc la llibertat de suggerir com a possibles alternatives en castellà Eldorado o la Ínsula Barataria. (l’any Cervantes-Shakespeare-Llull està a punt d’acabar). També vam decidir que, per a la reunió de febrer, en lloc de tres paraules faríem servir una imatge: una pintura, una foto, un dibuix... Així que cal que porteu al gener la vostra proposta impresa en un full A5 --que és la meitat d’un A4.

Pel que fa als contes, vam començar amb el que teníem pendent del Joan. Un viatge des de la Síria del 2014 amb una mirada buida que ens pot salvar. 

El Foc del Joan va cremar l’abandó dels ancians solitaris del món en homenatge a Buda.

En el relat de la Maria G, un altre sacrifici d’una mare pel seu fill.

Pel que fa al del Pep, una simbiosi amb un conte d’en Pere Calders en la recerca de LA PARAULA.

Al conte de la Dolors descobrim els pensaments i el transfons d’un dels jugadors del quadre de Cezanne Els judadors de cartes. Jo crec que el protagonista és el jugador de la dreta. Aquesta inspiració en un quadre és la responsable que vulguem tornar a fer servir una imatge per a la reunió de febrer.

La Viki ens ha mostrat una molt bona combinació entre forma i contingut en un relat molt positiu. Ho té tot.

El Lluis ens va donar la primícia d’una nova cançó. S’estrena en castellà! Oni diris ke ni povis uzi iun ajn lingvon. (=algú va dir que podíem fer servir qualsevol llengua. Però potser només llengües que puguem entendre, no?)

El conte de l’Eva no va arribar bé a tothom, per la qual cosa el va llegir la Sílvia en veu alta. Quin luxe! Em sembla que m’oblidaré d’enviar el meu següent conte. Ha, ha!

Finalment la Francesca ens va regalar la continuació de la narració La feria, amb misteri, màgia i la promesa de continuar.

Qui vulgui pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos.

A part dels relats, vam comentar:

- Al club de lectura de l’Ateneu, que coordina la companya Montse R, el dimarts 20 de desembre a les 18 hores comentaran la lectura de la novel·la Els dies sense glòria, amb la presència de l’autora, la Sílvia Alcàntara.

- I també a l’Ateneu tindrem la conferència sobre Cervantes el dijous 22 de desembre a les 19 hores.

Finalment vam brindar per una llarga vida per al Munt de Mots:

Porque el que bebe...

Se emborracha.

Quien se emborracha...
Duerme.

Quien duerme...
Sueña.

Quien sueña...
No peca.

Y quien no peca...
Va al cielo.

Puesto que al cielo vamos,
bebamos, bebamos, bebamos.
Porque cuando Dios vió a Gabino no le dijo Gabino ven sino...
VENGA VINO.
Y vino Dios al mundo...
y vino para todos.

Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil! I no beveu massa!

Salutacions i BON NADAL!