El capvespre es tenyia de roig. En la cabaña abandonada del bosque, la primera noche fue extraña. La noche trae el insomnio, la soledad, el miedo. Enyorava els pares, els germans que ja no hi eren. Una veu esberlada la va desconcentrar: On has estat?
Fa una passa davant l’altra, callada, i somriu com qui no tem els estralls de la por.
llegir tot l'article.
Etiquetas: dies, sense, Glòria, Sílvia, Alcàntara
