Es va sentir un crit escruixidor que va trencar la foscor de la nit on les paraules feien pudor de sang, pudor de mort i, un piano, orfe de carícies, destil.laba delicades notes a la lluna vestida de roja malenconia.
Els poemes de la Rosa ens van dur a un cementiri amb llàgrimes de pluja i els del Bertol Brecht i en Ricard Creus a uns anys de penes i penúries.
Les paraules triades per a la propera trobada són... llegir tot l'article.
Etiquetas: tarambana, memoria, alegria
