Blogia

UN MUNT DE MOTS

Resum reunió Abril

Resum reunió Abril

Sempre em sento feliç –glossava Schakespeare- perquè esperar fa mal però el mal no és mai etern. Passats tres anys pensava que mai més no estimaria ningú, li semblava impossible. 

¡Por fin lo he hecho! La veu trencada de Morente irromp amb força i deixa anar un aire nostàlgic per tota l’estança. Tothom anava arribant, saludant. Él se exhibe como un pavo real, se contonea ante ella, sabe que esa increíble mujer le pertenece. La vida és breu però l’expandeix l’amor i l’amor si es fa cant es converteix en dansa.

 

Ja hem organitzat tres xerrades a l’entorn de les figures de Cervantes i Schakespeare per commemorar el seu 4rt centenari . Anoteu a l’agenda:

19 d’abril a les 19h a l’ Ateneu Terrassenc   

CICLE ACTIVITATS  4t Centenari Shakespeare-Cervantes

"Macbeth, de Shakespeare a Verdi"

A càrrec de Pau Monterde, Director d’escena i doctor en arts escèniques

 

17 de Maig a les 19h a l’ Ateneu Terrassenc   

CICLE ACTIVITATS  4t Centenari Shakespeare-Cervantes

"Don Quijote és un boig?"

A càrrec de Angel Claramonte, Professor d’Institut.

 

30 de Maig a les 19h a l’ Ateneu Terrassenc   

CICLE ACTIVITATS  4t Centenari Shakespeare-Cervantes

"W. Schakespeare,  la seva obra i el seu llegat"

A càrrec de Josep M. Oroval, Expert analista de Schakespeare 

 

Estem treballant per a organitzar un altre acte per celebrar el 7è centenari de Ramon Llull, així com el recull col.lectiu de contes. Per a la pròxima trobada continuarem amb els contes inspirats en Cervantes, Schakespeare o Ramón Llull o les seves obres.

Gràcies per la vostra participació.

Presentació a Puig Reig de "Els dies sense glòria"

Presentació a Puig Reig de "Els dies sense glòria"


Tornar! Tornar a ser-hi, a sentir-hi, a compartir l’emoció del gran moment de la presentació del seu nou llibre, Els dies sense glòria.
La Sílvia havia tornat a aconseguir posar paraules a la seva infatigable imaginació, i no unes paraules qualsevol... sinó les que havia escollit amb tota precisió per tal que diguessin el que havien de dir, i – quan el personatge ho permetia – emprant el català del Berguedà, que no es perdés aquest ric patrimoni de la cultura que són les paraules! I allà, concretament a la Biblioteca de Puig-reig Guillem de Berguedà, el passat 5 de Març, es va fer una de les presentacions, especialment significativa per la Sílvia, en ser el poble on va néixer fa ja uns quants anys.
Vam voler ser amb ella tota una colla de muntdemoteros, deixebles seus que havíem tingut el privilegi d’acompanyar-la en diferents etapes del procés creatiu dels dies sense glòria. Un de nosaltres, en Pep, l’acompanyava a la taula i va compartir amb totes les persones participants en l’acte algunes de les grans lliçons que tots els que ens hem assegut davant una pantalla en blanc amb la guia de la Sílvia, no oblidarem mai, faci més o menys temps que no practiquem! També hi era a la taula amb la Sílvia, en Josep Cots, el seu editor, inseparable company de camí. Valent, demostrant de nou, que quan es fan bé les coses, tot és possible.
Es gaudeix moltíssim llegint el que escriu la Sílvia, però tenir l’oportunitat de sentir-ho narrat per ella mateixa, és un veritable plaer pels sentits. La seva entonació, la passió que li posa a tot el que fa, la seva capacitat de conferir vida als personatges que prèviament ha creat,... un luxe! I aquest sí, a l’abast de tothom, doncs a la Sílvia li encanta compartir amb els seus lectors i lectores i és fàcil trobar-la arreu.
Aquell dia, els que la vam poder acompanyar a Puig-reig, vam tenir ocasió de compartir amb ella, després d’un reparador dinar, una passejada per la Colònia Vidal. Mirar les fotografies exposades al museu i escoltar de primera mà els seus records, que contrastaven a la perfecció amb les explicacions de la persona que ens feia de guia, ajuden, sense dubte, a entendre molt millor l’univers de la Sílvia Alcàntara que impregna cadascuna de les seves novel•les, també, com no podia ser d’una altra manera, Els dies sense glòria. Gaudiu-la!

Un besazo!

Eli Herrera

Resum Reunió Febrer

Resum Reunió Febrer

La miserable realitat de la vida em va trucar. Amb una carta s’acomiadava:

l’existència té estacions.

Em vaig dedicar a l’adquisició de llibres antics que era una de les meves grans passions. En la feria una anciana ataviada con ropajes extrafalarios me ofreció un brebaje mágico para el mal de amor. Me’l prenc. Els llibres oberts solquen el cel del sostre uns instants per desprès, volar cap un pont de l’Arno.

Al Març anirem a Puig -Reig a la presentació de la nova novel.la de la Sílvia Alcàntara. A l’abril encara no tenim data però sí proposta d’exercicis. Per commemorar el VI Centenari de la mort de Cervantes i Schakespeare escriurem a partir d’alguna de les seves obres o personatges. Vam recollir moltes idees per fer activitats per conmemorar el nostre Xè aniversari tot lligant-lo amb aquest Centenari tan il.lustre.

Us adjunto en el resum que, molt eficientment, ens ha fet la Dolors. Van quedar alguns contes al tinter per temps; per això vam acordar que, de cara al futur, enviem els contes com a molt tard el dijous anterior a la reunió per tal que tothom els pugui llegir. Com que ara trigarem a reunir-nos, si voleu, es poden penjar al blog i allà tothom pot comentar-los. Què us sembla?

Aquest és l’enllaç per qui no el conegui: http://unmuntdemots.blogia.com/ 

Una abraçada,

Montse

NOVA NOVEL.LA: ELS DIES SENSE GLORIA

NOVA NOVEL.LA:  ELS DIES SENSE GLORIA

El 2 de març surt la novel·la de la Sílvia Alcàntara

Cinc anys desprès de la seva darrera publicació i set des de la seva exitosa Olor de Colònia arriba la nova obra de la Sílvia Alcàntara. Arrenca just abans de la Guerra Civil i arriba fins a l’actualitat. “A la Sílvia li agrada narrar les històries cap enrere, i en aquest cas ens trobem amb una dona, la Glòria, que està en coma des de fa més d’un any i és vetllada pel seu marit. La novel·la explica el contrast entre el camp, lloc d’on ve la parella de protagonistes, i la ciutat on s’instal·len a la dècada dels 60. La Glòria i el marit han de pujar els dos fills a l’apartament on viuen, que comparteixen amb la mare d’ella, a qui han de cuidar..

Els dies sense glòria és una novel.la potent on la vida no és ni millor ni pitjor que a la realitat és simplement "la que els ha tocat viure", com diu un dels personatges.
Les dates de presentació previstes són aquestes:

3 de març  Presentació a El Corte Inglés de Barcelona Portal de l’Àngel-  tarda
5        "           "               Puig-reig  (dissabte al matí)
10       "          "               El Cau ple de lletres (Casa del libro)     19:00 hores   Terrassa
15       "          "               Ateneu Terrassenc    (Plaça Nova)        19:30                "
17        "         "               Ateneu Barcelonès   C/ Canuda, 6         19:00          Barcelona
31         "        "               Ateneu Candela- Llibreria Synusia          19:30          Terrassa

Us hi esperem!

Conte a partir de: dolçor, niebla, escanyolit

Conte a partir de: dolçor, niebla, escanyolit

La noia del telescopi

En aquella hora de la tarda, al mirador de Sant Domènec corria un ventim tan suau com la seda d’un tapís persa. Mentre el capvespre es tenyia de roig i violeta, jo seia en un banc assaborint les darreres pàgines d’una novel.la.

Una veu  esberlada va desconcentrar-me:

–... si te’n vas, mai més podré obrir els ulls al matí, ni mirar la volta celeste..., s’eclipsaran totes les llunes amb totes les seves nits... –somicava una noia amb tristor.

El xicot que seia al seu costat callava i mirava l’horitzó que es fonia per sobre un paisatge de teulades rogenques.

Les campanes de Sant Feliu van tocar les set, però jo tenia tanta curiositat que no vaig ser capaç de marxar. 

El noi continuava mut, mentre ella seguia el seu soliloqui misteriós.  

–No, no m’ho pots fer això..., si te’n vas allà dalt, per a mi, s’haurà fos Cassiopea, i la Constel·lació de Cepheus..., no podré contemplar mai més la Nebulosa d’Orió, ni el resplendor de Polaris... i què quedarà de la nostra promesa de viure centenars de milers d’anys per viatjar a la seva llum?–continuava somicant.

Al cap d’uns minuts, veient que no en treia l’entrellat, vaig fer l’intent d’alçar-me i marxa però, just en aquell moment, el noi li passà la mà per la cabellera color mandarina, suaument, com si resseguís el perfil d’una lluna en quart minvant. Ella se li abraçà: Sis plau, Pol, renuncia. Encara ets a temps de fer-te enrere. Tu i jo ja tenim les nostres pròpies gestes. Això és una bogeria.

El Pol va besar-la, i eixugant-li una llàgrima que li lliscava galta avall, s’alçà del banc i va marxar en direcció al sol que es colgava per ponent.

La noia no el va seguir. Ni va fer els gest d’aixecar-se. Va treure unes ulleres de sol de la seva bossa i el contemplà llargament fins que els seus cabells van deixar de resplendir, com tènues guspires de foc,  i ell va desaparèixer per l’infinit.

Just després que el sol es colgués  rere el turó que mira cap a Venus, la noia abandonà el mirador. Semblava una nina de plexiglàs. Una figura desdibuixada per la penombra que s’anunciava amb les primeres foscors del capvespre.

Dos dies més tard, vaig anar al cal Nando a fer el cafè. Vaig obrir el diari i la notícia em va enlluernar més que els raigs de llum que entraven pel finestral que toca l’Onyar:  Ja s’han donat a conèixer els noms dels seleccionats per a la Missió a Mart, l’anomenada Mars One. Entre ells, un jove gironí, el Pol Bacardí. Els escollits, faran un viatge de no retorn a Mart, i partiran... Em vaig estar una bona estona rellegint aquelles ratlles. Per un moment, em vaig imaginar la nau espacial de colors brillants i reflexes metal·litzats. Un noi equipat amb una mena de mono platejat i un casc, ulleres, tubs, guants,... amb tots els enginys necessaris per anar a conquerir un nou espai, allà dalt, als afores de l’univers on hi podria haver de tot, fins i tot vida. Vida, sí, vaig pensar, però, i amor? N’hi podria haver, d’amor?

Quan ja em disposava a tancar el diari, em vaig fixar en la secció d’anuncis: una noia es venia el seu telescopi d’última generació. Em vaig apuntar el seu número de mòbil sense saber ben bé perquè. A mi, mai m’han atret els temes d’astronomia ni res que s’hi assemblés; tot plegat, era una gran tonteria però, per una vegada, no vaig voler fer cas del que em dictava el meu raonament deductiu, i vaig voler aventurar-me a seguir el desig del meu cor.  

Satisfet, vaig deixar el diari a la barra i, abans de marxar, vaig fer una darrera mirada a la llera del riu. Repenjada al pont de pedra, vaig reconèixer la noia de cabells de color mandarina. I no era un miratge. Era tan real com l’aire que respirava i el vent que agitava les branques dels plataners de la rambla. Sola, amb la mirada perduda buscant una resposta al fons de l’aigua tèrbola que corria riu avall.

Abans d’arribar al pont, vaig marcar el número de mòbil. La musiqueta va deixar anar les primeres notes del blues per a un planeta vermell i al cap d’un instant tornava a escoltar la seva veu, dolça i melangiosa que responia amb un sí interrogant.

Dolors Frigola

Gener 2016

Resum reunió Gener

Resum reunió Gener

El capvespre es tenyia de roig. En la cabaña abandonada del bosque, la primera noche fue extraña.  La noche trae el insomnio, la soledad, el miedo. Enyorava els pares, els germans que ja no hi eren. Una veu esberlada la va desconcentrar: On has estat?

Fa una passa davant l’altra, callada, i somriu com qui no tem els estralls de la por.


Ha estat un matí intens on hem celebrat l’aniversari de la Rosa, una joveneta de 80 anyets que mes a mes ens fa perdre la por a fer anys. Ens hem reunit una vintena d’unmuntdemoters. El grup creix amb noves energies e històries. Per tal que puguem comentar tots els contes i que tothom pugui dir la seva, i els altres ho puguem sentir, ens calia un moderador que, per votació unànime ha estat nomenada la Dolors. 


Les paraules recollides són:

PURGATORI

ESTACIÓ

DISCRET

A més a més de: fugir, fang, fiords, glòria, suave, quietud, sil.logisme, encimbellar, àparaula, ganyota, bellesa, plexiglás, fiestas, fantasma, viure, mama, anella, trampa.


La pròxima reunió será el 6 de Febrer però  hi ha una petita variació al calendari. La següent, la del 5 de Març farem una excursió a Puig-Reig on s’estrenarà la nova novel.la de la Sílvia Alcàntara: ELS DIES SENSE GLORIA, que el 2 de Març veurà la llum.


Les dates de les presentacions de la novel.la ELS DIES SENSE GLORIA són:

10 Març al Cau ple de lletres (19h. aprox.)

15 Març a l’Ateneu Terrassenc

17 Març a l’Ateneu Barcelonès

31 Març a l’Ateneu Candela (Carrer Montserrat 136, Terrassa)

 

Una abraçada.

Bon Nadal

Bon Nadal

Potser Nadal és un sentiment,  

una tendresa, que s’empara de tot, 

potser un somriure inesperat 

en una cantonada, (M.M.Pol)  

  

 

 

Però potser tal vegada és estimar, 

estimar tot el que ens envolta cada dia, 

per construir serenament el nou mon, 

que pas a pas hauran d’escriure, 

amb vivències i paraules, 

la nostre joventut demà 

 

Bon Nadal i un Any 2016 

amb ment oberta 

i paraules raonables per compartir. 

Una abraçada 2015 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Resum reunió Desembre

Resum reunió Desembre

El taxi em va deixar davant d’una porta. Em decideixo, atravesaré esa puerta y mi mundo jamás volverá a ser el mismo.Tot rutllava de primera. Era l’últim escollit per al baptisme de foc, y todo gracias a ese papel.

Aleshores sonà un crit: Halífongs.  Y un zumbido.

Luego todo se volvió raro.

 

Les paraules triades van ser:

Dulzura 

Niebla 

Escanyolit  (canijo) 

I, en reserva, per si aquestes no us inspiren vam reunir un munt de mots: ningú, labios, crisis, brizna, gorrejar, amics, xorxa (deixada), ferit, hechizo, custró, diletante, murri, , informació, cor, voltor i cogombre. 

 

Tenim dates per a les properes trobades: 

GENER, 9 

6 DE FEBRER 

5 DE MARÇ 

 

Prego disculpeu la meva tardança. Aquest resum més aviat servirà de recordatori,  que tampoc és un mal ús.

Ens veiem el dissabte dia  9 a l’Ateneu per començar l’any carregat d’històries.

 

 

VI Concurs de Narracions Curtes Josep Soler i Palet

VI Concurs de Narracions Curtes Josep Soler i Palet

El 2on Premi de Narracions Curtes Soler i Palet  l’ha guanyat la nostra amiga i companya d’un munt de mots: Francesca Caballero. I 3 seleccionats entre els 10 millors relats: La Raquel Besora,  el Ramon Tuà i la Montse Villares

Com cada any, Un Munt de Mots segueix omplint de lletres les pàgines en blanc de la cultura terrassenca.


ENHORABONA per Tots!!!

Reunió Novembre

Reunió Novembre

Sortint de la Boqueria,  després de fer la compra: una lliura de cigrons cuits, una mica de fruita, dos panets i un cos sense vida acabat d’estrenar;  vuelve a casa trabajosamente. Li  fa mal el canell de la mà esquerra. Li  costa avançar però no s’atura. Primero aviva el fuego, y pone una olla con agua. Después se recrea acariciando el borde afilado de la daga.   Recorda les recomanacions del diari dominical: portar carns guisades i bons embotits per celebrar aquestes festes, tan esperades per molts i tan odiades per altres. Va pensar que, si tenia paciència, seria una experiència gratificant.

Com veieu, tenim una nova assassina al grup, sort que al sergent Dalmases no se li escapa res.


Les paraules triades per a la propera reunió son:

PRESO                  CARAMEL                           BAVALLES-BABAS

I per si no són prou inspiradores,  també tenim:  silencio, centaure, pulsión, enrenou, serpiente, desesper, benestant, pus, incongruència i música.

La propera trobada és el 12 de Desembre i com que serà la darrera abans de Nadal ens quedarem a dinar allà a prop, però tranquils, que no us faré escriure ni llegir les recomanacions adients per la celebració de les festes del full dominical, només us demano que em confirmeu l’assistència abans per fer la reserva.


Fins aviat,

Montse Villares

 


Marienka Bellostas rep el Premi Fiter i Rosell

Marienka Bellostas rep el Premi Fiter i Rosell

Marienka Bellostas va rebre ahir el premi Fiter i Rossell de novel·la de la 38a edició de la Nit literària, organitzada pel Cercle de les Arts i de les Lletres, de les mans del cap del Govern d'Andorra, Toni Martí. Es tracta de la primera novel·la que l’autora (Terrassa, 1951) presenta a un concurs animada per la seva parella, en Pep Cortès i també pels cursos d’escriptura que ha seguit a l'Ateneu Terrassenc amb la Silvia Alcàntara i pel taller mensual d'unmuntdemots.

Enguany, el Premi Fiter i Rossell de novel·la, que amb un total de 14 obres ha doblat el nombre de treballs presentats respecte a l’edició anterior i que està dotat amb 15.000 euros i la publicació de l’obra,

Aquesta novel·la pretén fer reflexionar, mitjançant la vida d’un protagonista i un antagonista, sobre un dels problemes socials més greus que existeix en l’actualitat com són els maltractaments.


Conte a partir de: candidata, calçasses i primavera

Conte a partir de: candidata, calçasses i primavera

Ets tu la candidata a ergonomia?

 

-Què hi fem, aquí?

-Què té de tan estrany?

-Vull dir... és normal ser a dins d'un tanc d'oxígen?

-Què faríem a fora?

-No agafar claustrofòbia. Et sembla poc?

-És absurd el que dius.

-Absurd?

-No faríem més que deshidratar-nos!

-Deshidratar-nos? Vols dir...

-...que, efectivament, a fora no hi ha granissats de llimona. No és precisament primavera, eh?

-Au, va! Et parlo de llibertat i em surts amb begudes!

-Igualment no sé què vols que facin un parell de cervells sense crani ni cos a fora d'un tanc d'oxigen.

-És igual! Reivindico la meva llibertat, i ara mateix vaig a cridar per a que ens treguin d'aquí dins!

-Escolta...

-Eh!!! Traieu-nos d'aquí!!!

-Para! No veus que només t'escolto jo, i perquè parlem per telepatia???

-Telepatia?

-Sí!

-Buaaah!!! Snif, snif! Buaaah!!!

-Apa, ara tenim drama.

-Què hi fem, condemnats a estar tancats aquí pels segles dels segles? Nosaltres, de qui tant se n'esperava en el camp de les arts i les ciències!

-Ets un cregut.

-I tu un avorrit.

-Doncs ves-te'n.

-Ara mateix... Ostres, no em puc moure!

-Ni jo tampoc.

-Tens manera d'avisar un taxi?

-Amb el meu telèfon mòbil sí.

-Però no pots parlar!

-Un whatsapp i tot solucionat.... Ostres, ara em demana un nom!

-Tens raó, no tenim noms! Què fem?

-Ai, desgràcia divina!

-Tinc una idea!

-Quina?

Øß½&#åü¥§¶: Aquesta. Tu també tens un nom distintiu.

ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ: Un quèee??? Escolta, això és impronunciable.

Øß½&#åü¥§¶: No hi estic pas d'acord. Tan difícil és dir Øß½&#åü¥§¶ o ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ?

ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ: Per a mi sí, no per res.

Øß½&#åü¥§¶: Doncs què vol el senyor?

ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ: Haurem d'entrar a una església a preguntar-li.

Øß½&#åü¥§¶: Vull dir què vols tu.

ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ: Un nom en escriptura occidental intel·ligible.

Iupiii!!!: Per exemple?

Yeahhh!!!: Aaagh!!! Què has fotut???

Iupiii!!!: Apa, el senyor no està content.

Yeahhh!!!: Anem a una església?

Madama Butterfly: Aquest et convenç?

A Hard Day's Night: No, però vés avisant al taxi.

Madama Butterfly: A veure, em dic Madama Butterfly... Què???

A Hard Day's Night: Què ocorre?

Madama Butterfly: El taxista es pensa que m'estic fotent d'ell. Li diré que és igual i que vingui, que corre pressa.

A Hard Day's Night: Més valdrà que trii jo els nostres noms.

Madama Butterfly: ... Senyor taxista... reculli'ns al tanc d'oxigen... Laboratori de Neurodinàmica... Passeig de la Vall d'Hebron, 171...

Suau Lliri Tendre: Eh, què et sembla?

Dolç Osset de Peluix: Que ets un calçasses! On vas amb aquests noms pel món? Mare de Déu, Senyor!

Suau Lliri Tendre: Anem a una mesquita, per a variar?

Dolç Osset de Peluix: Deixem-ho córrer.

Suau Lliri Tendre: D'acord. 36 Km./h., 43 Km./h., 54 Km./h., ...

Dolç Osset de Peluix: Ufff!!!

Suau Lliri Tendre: Eh, un xerric de pneumàtics!

Dolç Osset de Peluix: Vols dir que ell ja és aquí?

Suau Lliri Tendre: Doncs sí! Hola, senyor taxista... Però per què surt corrent i xisclant? Que només som dos cervells!

Dolç Osset de Peluix: Em sembla que per a sortir d'aquest tanc ho tenim pelut.

Suau Lliri Tendre: Buaaah!!! Snif, snif! Buaaah!!!

 

Lluís Paloma

Reunió d'Octubre

Reunió d'Octubre

Els diumenges acostumavem a passejar per la riba del riu Danubi; observavem com flueix la vida.

Suau lliri tendre —m’agradava dir-li a cau d’orella.

La magia se ha diluido. La realidad se suspende en una niebla densa, húmeda y fría.

Ara vaig al cementiri a conversar amb ella. Fa una calor impròpia de finals d’estiu. M’assec en un banc i resto inmóvil, como un árbol en un día sin brisa. Tanco els ulls i somio que el banc es torna sorra de la platja d’aquell últim estiu. La infinidad de evocaciones y memorias anteriores  construyen mi realidad presente. No és normal, però és una manera personal d’abraçar-se a la vida.

Se’m va fer la tarda, negra nit.

Antes de marchar, busco los ojos de mi amada pero solo hallo silencio.

 

Com heu llegit, ha estat un gran dia, molt intens amb dotze contes i setze contistes, a més  a més d’uns convidats d’excepció:  Zweig i Nietsche.  No ens hem acovardit i  hem comentat tots els contes. 

Les paraules triades per a la propera trobada són:

 

SINTONIA           CANELL                                AL-ANDALUS

 

Entre aquetes altres:  temor, embolia, martes, boqueria, brumera, porró, neu, clítorix, blau, despiadado, vaivén i  claror.

 

Ens retrobem el 14 de Novembre a l’Ateneu Terrassenc.

 No oblideu que aquest dijous, 22 d’Octubre a les 20h., hi ha la presentación d’ITINERARIS POÈTICS a l’Ateneu Candela.

Hi esteu tots convidats.



Inici reunions

Inici reunions

Hola unmuntdemoters,

Vinga, aneu escalfant motors que un tren ple d’històries aviat iniciarà el seu viatge, voleu pujar-hi?

El dissabte 17 dOctubre comença el seu recorregut. Tornarà els propers:

14 de Novembre

12 de Desembre

a l’estació de l’Ateneu de Terrassa a les 11h.

Tots sou convidats i benvinguts!

El passatge és gratuït, només calen ganes de compartir i aprendre.

Una setmana abans us enviaré un recordatori per tal que envieu els contes per comentar.

Fins aviat companys de viatge!

LLUIS PALOMA ENTREVISTA A PEP CORTÈS (Premi Agustí Bartra de Poesia Ciutat de Terrassa 2014)

LLUIS PALOMA ENTREVISTA A PEP CORTÈS (Premi Agustí Bartra de Poesia Ciutat de Terrassa 2014)

Avui entrevistem en Pep Cortés, poeta  i guanyador de la darrera edició del Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de poesia catalana. Tenim la sort de conèixer-lo com a persona i com a escriptor, ara volem aprofondir en  el poeta i la seva l’obra. 

 

Parla’ns del llibre que t’ha conduït al XI Premi Agustí Bartra Ciutat de terrassa 2014, “Itineraris poètics”.

PC : Itineraris poètics és un intent de posar en paraules un trajecte literari. Un exercici sense més pretensió que aprofundir, amb humilitat i a tall personal, en el corpus vehement i extraordinari de la poesia en què, des de la infància, he abeurat, commogut, la veu dels mestres.

Itineraris poètics està format per dues parts o llibres de poemes. La primera part, que  dóna nom al volum, és un text intuïtiu, on cada poema va generant el següent, ordint lligams, visions i sensacions poètiques, i, alhora, estructurat com un poemari temàtic, on el contingut gira entorn d’un tema unitari, la poesia.

La segona part, Vinc d’instants passats, està concebut com un poemari retaule, estructurat prèviament. Parteix d’un poema, dedicat a J.V. Foix –número 20 del poemari–, escrit anys enrere, de llenguatge enrevessat i de complexa i, en certa manera, difícil comprensió, en què a través de dinou petits poemes, es van explicant els conceptes principals que es desenvolupen en cada un dels versos.

 

Què en penses, d’Agustí Bartra? Hi ha alguna clau que en vulguis destacar?

PC : Agustí Bartra ha estat un dels més grans poetes catalans de tots els temps i és, actualment, per mi, un poeta de referència i de capçalera, juntament amb Joan Vinyoli i Walt Whitman, si bé alguns altres grans poetes, com Antoni Clapés, Miquel Martí i Pol ––durant molts anys–,  o, actualment , Francesc Garriga Barata, han anat ocupant aquest espai de preferències en moments determinats. Agustí Bartra és un mestre, un exemple i un mirall on abeurar i inspirar-me, destil·lant un llenguatge culte, sovint superb, capaç de traslladar-nos amb els seus versos més enllà dels espais tangibles, per revelar-nos l’essència del reflex emocional dels seus pensaments.

 

Com et vas iniciar en l’escriptura?

PC : Escric versos des de fa molts anys. Conservo blocs i papers amb versos escrits des de la infància, que no m’atreviria a anomenar poemes. Llegeixo poesia i escric des que vaig trobar entre els llibres de la biblioteca del meu pare llibres de Francesc Casas i Amigó, Mossèn Cinto Verdaguer, el Rector de Vallfogona i molts d’altres. Crec que mai no he deixat d’escriure versos. Va ser molt més tard, el curs 2011-2012, que ens vam apuntar, amb la meva companya, la Marienka, a un Primer Curs d’Escriptura Creativa amb la Sílvia Alcàntara, a l’Ateneu terrassenc, que vaig començar a escriure els meus primers contes, però aquests en cap moment no m’han fet perdre de vista la meva afecció preferent per la poesia.

 

Quin és el teu paper a l’Associació de Poetes Terrassencs? Què hi aportes i què t’aporta a tu?

PC : L’APT és una organització local, egarenca, de gent que estima la poesia i on s’organitzen recitals i trobades poètiques, on resulta molt senzill sentir-se bé amb gent que té les meves mateixes dèries i aficions i on no pretenc res més que aportar el meu granet de sorra per impulsar la poesia a la nostra ciutat.

 

I què t’aportem des d’Un Munt De Mots?

PC :  Un Munt de Mots és una associació literària d’antics alumnes de la Sílvia Alcàntara. Ens trobem un cop al mes per compartir, corregir o revisar els nostres escrits sota la tutoria de la Sílvia i amb el caliu de tots els companys de grup. A UMDM comparteixo els meus escrits i els meus intents d’escriptura en narrativa amb un munt de gent que estimen com jo les lletres, la literatura, i això significa un estímul constant per escriure, per crear i aprendre, i una motivació extraordinària per conservar ben viu el cuquet de les arts narratives.

 

Precisament, què et mou quan optes per escriure contes? Quina importància tenen dins el conjunt de la teva obra?

PC : La poesia és el camp literari on em sento més còmode i el que alhora m’atrapa. Escriure contes resulta per mi un divertiment, com ho és també la pintura, aficions que em són un complement, però que no puc considerar més enllà d’un entreteniment grat i constructiu, però esporàdic.

 

Quan escrius, a què li dónes més importància? Tens un "procés establert" per a escriure?

PC : Escriure, especialment poesia, surt d’una necessitat interior, intuïtiva i catàrtica per expressar sentiments, sensacions i pensaments, que em permeten temptejar l’experiència dels anys viscuts, els encerts i les pèrdues, amb aspectes essencials d’interiorització: la tranquil·litat, el silenci, la necessitat d’escriure i d’expressar-se, la bellesa assetjada en les petites coses, la contemplació de la natura i la bondat que ens envolta, com a font d’inspiració per escriure versos i, de mica en mica, treballar-los pacientment, per gaudir-ne i compartir-los.

El vers sorgeix, la majoria de vegades, de forma intuïtiva, a través d’un mot, d’un pensament o d’una lectura, com una guspira, per anar-se desenvolupant de mica en mica, en un joc de paraules, prenent forma, deixant que un mot n’arrossegui un altre. Veus, música i sensacions, de les que sovint, només posteriorment, sense cap procés establert, en sorgirà el sentit que ha colpit al poeta i que més tard el lector intentarà fer seu, interpretant-lo a la seva manera, com si es tractés d’una peça de música o d’una obra d’art abstracte.  

 

Hi ha algun tema general sobre el qual discorrin els teus poemes?

PC : He escrit durant molts anys sobre els grans temes poètics de sempre, pals de paller de l’art poètica, l’amor, la mort, el pas del temps i la contemplació de la natura, però és la poesia, com a tema visceral en si mateixa, el que ocupa el principal motiu dels meus versos en aquests darrers anys i poemes.

 

Com encares un recital en públic? En què penses que difereix de la lectura per a un mateix?

PC : Entenc la poesia com un exercici conreat en la intimitat, on les paraules tenen la mateixa força que els silencis que les acompanyen, i que precisa, per tant, d’una lectura pausada i sovint de diverses lectures per guanyar en profunditat i capacitat comprensiva, i això crec que no s’avé gaire amb els recitals de poesia, no obstant entenc que aquests poden servir de mitjà idoni per difondre l’obra poètica i estimular la lectura de poesia.

 

Quin és el teu poema favorit entre els que has escrit?

PC : Els poemes són com fills propis als que creus estimar a tots per igual, si bé no pots evitar algunes preferències, que van variant amb el pas del temps, poemes que reflecteixen amb més o menys encert la teva commoció interior. Fruit d’una certa maduresa, els darrers poemes sempre creus que reflecteixen amb més efectivitat l’essència del teu propi univers poètic.

 

Quins altres projectes tens entre mans per al futur més immediat?

PC : Actualment estic repassant i revisant un poemari que pràcticament dono ja per acabat, Tots els guanys del silenci, escrit entre juny i desembre de 2014, que vaig repassant una i una altra vegada perquè la feina de revisar i corregir no s’acaba mai. I alhora vaig recopilant els nous poemes en un volum tot just encetat sota un títol encara provisional: Fragments de llum.

 

Què ens recomanaries per fer camí?

PC : Crec que només hi ha una resposta: Fer sempre allò que més estimes, sense menysprear res ni ningú altre.

 

Com definiries la poesia?

No plau generalment als poetes de definir la poesia. Definir és limitar, marcar el límits, i aquests límits, determinats per cadascú a través de la seva visió personal, podrien excloure el que altres poetes entenen per poesia. Per Agustí Bartra: «Poesia: és escriure lletres de neu a l’ala de l’oreneta». Crec que aquesta és la més bella i suggerent definició de poesia que he trobat. En un dels meus darrers poemes, pretenc descriure una aproximació al concepte de la poesia a través de una imatge en què, en la meva versió personal, manifesto que les paraules conformen un poema només quan algú altre en llegir-les els dóna vida i les il·lumina:

La poesia

és un joc de miralls on la paraula

té la vida i la llum que tu hi reflexes

quan en llegir els versos t’il·lumines.

 

Quan podrem llegir «Itineraris poètics» i que representa per tu la publicació d’aquesta obra?

Itineraris poètics està des de fa uns pocs dies a les llibreries i aquests dies estic immers en algunes presentacions del poemari a l’Ateneu de Terrassa i a Amics de les Arts, a les que seguiran, segurament, alguna o algunes altres presentacions, com podria ser a l’Ateneu Barcelonès, però, això, una mica més endavant, potser passat l’estiu.

 

Seny, rauxa i poesia.

 
 

Cloenda curs

Cloenda curs

El passat dilluns 8 de juny del 2015 va tenir lloc, com cada any, la festa Final del Curs d’Escriptura que amb el seu conegut dinamisme i coneixement de les lletres, imparteix la seva professora  Sílvia Alcàntara, a l’Ateneu.

 

Al mateix temps es celebrava l’inici de la Setmana de l’Ateneu. L’acte va començar amb una glosa de boca del conegut dibuixant del Diari Terrassa. Don Edi, explicant els fets que històricament van portar als fundadors de l’Ateneu  a iniciar les activitats culturals fins arribar a on és ara. No va faltar l’humor i l’enginy del pregoner que va fer que la vetllada comencés amb bon humor..

 

Tot seguit la Sílvia va presentar les seves alumnes, comentant el perquè l’escriptura serveix per alliberar aquest cuc que  portem tots amagat i que expresem amb tímids relats primer i ara, ja a final de curs, amb relats amb continguts  tant diversos com l’humor dels pensaments d’un pantaló curt i la crua realitat de la passada Guerra Civil, amb Desaparecido. L’expressiva representació de l’englantina amb un intermitent, donant pas a una esponja per netejar amb humor un Dinar de Nadal; l’entranyable àvia Teresa, que no mirava la Tele, però si ho feia, amb curiositat, la Carmeta. Tot això es va llegir, amb el setembre com a projecte final per Volver a empezar.

 

Per finalitzar aquesta vetllada literària i cultural, el tenor Santi Estrada va interpretar a Apel.les Mestres i altres, acompanyat per un piano lleuger i harmònic.

 

Benvolguts i benvolgudes fins al Setembre. 

 

Bon estiu i bones lletres!!!

 

Rosa Baig

Reunió de Maig

Reunió de Maig

Él vestía solo unos marianos. Tacha un nuevo día del calendario. Mentre espera en la penombra, somnia en tot allò que li reportarà  el demà. Potser  bastir un pont literari per pujar l’escala fosca del desitj que no té baranes.

Esquitxa el paper. La vida no té baranes. No hi ha vida sense mort. La mort i la vida indestriables.

Una vieja película en el proyector. Una mecedora, ahora vacía.

L’atzur, el cel, contempla des de el seu lloc privilegiat aquesta dansa de tota la humanitat. Sabrà el misteri de la vida i la mort?...

 

L’atzur , el pont, la tolerància i el poema de la Mª Mercè Marçal ens han dut per camins de prosa poètica i per un enigmàtic galimaties de records d’infantesa. Les paraules que ens duran per nous camins són:

Primavera     Candidata     Calçaces

I les que potser es perden pel camí: vértigo, soldat, aeroport, zurcir, vagina, silenci, espiritual i voluptuosament. Us convido a recollirl-es i treure-les quan vulgueu agafar una drecera o no sabeu com sortir d’un viarany, tanqueu els ulls i agafeu una a l’atzar. A veure on us porta.


Agafeu l’agenda i anoteu que hem canviat la data de la propera trobada serà el

6 de Juny UMDM   (en comptes del 20 de juny ).


Així podem preparar la lectura dels contes de la Festa de fi de curs el

8 de Juny  a l’Ateneu.


També hi ha la Festa que fan les Biblioteques com  a tancament dels tallers el

13 de Juny .


I en darrer lloc però no menys important, aquest  dimecres vinent

27 de Maig  als Amics de les Arts hi haurà la presentación d’Itineraris poètics a càrrec del Jaume Aulet i amb la participació de la Sílvia Alcàntara.


Doncs ens veurem aviat, el dimecres o bé el dissabte 6 a la reunió.

 

Una abraçada,

Montse Villares


Presentació

Presentació

Ja ha vist la llum el llibre  "Itineraris poètics" del nostre company Pep Cortès.

Es farà la presentació a l’Ateneu Terrasenc el proper dimarts 19 de Maig a les 19,30h.

És el fruit d’una llarg treball poètic que va obtenir el premi Agustí Bartra de poesía l’any passat.

Des de aquí un aplaudiment unànim per encoratjar-ho a continuar amb el camí del procès creatiu que tantes alegríes l’ha de dur. 

Esteu tots convidats!

Reunió d'Abril

Reunió d'Abril

Era un dia clar del mes d’abril. No volia cap comiat. No era una prisionera. Ella està acostumada a ser la que acaba les relacions. Él la besó. Un beso ardiente que no supo deshacer. ¡No llores! Cuéntale a los niños que su padre salió de casa con la cabeza erguida, que no tuvo miedo. Seria bo que, cap al tard de les nostres vides no perdem, altra vegada, les darreres postes de sol que ens van quedant.Y ella se quedó allí, en el banco, muy quieta. El silenci és foc que brosta brins de llum en la incertesa.

 

Un gat negre ens ha portat els ingredients per a  l’esmorçar del proper 23 de Maig:

ATZUR

 PONT

TOLERANCIA

RADIOFREQUÈNCIA

i ha marxat tot deixant un rastre infinit de molletes de mots: porquería, ardiente, letanía, drac, llit, rampoina, ruina,  océano, sexe, perenne, estel.

Anoteu-vos a l’agenda la festa de fi de curs del taller d’escriptura, el dilluns  8 de Juny. Calen alguns voluntaris per llegir un conte curt.

També hem comentat la possibilitat de tenir un armari per dessar els nostres estris. Si algú en té un de vell o en sap d’algú que ho comenti, please.

Ens veiem el 23 a l’Ateneu.

FESTA SANT JORDI 2015

FESTA SANT JORDI 2015

 

 

Tendre és l’amor,

tendra és la rosa, 

i tendra sóc jo

que vull una rosa.

 

La tendresa floreix

al costat d’espines

i l’amistat neix

enmig de la vida.

 

No temis amic

cada any hi ha roses,

i llibres que expliquen

vides i històries.

 

Si tu tens el cor

vermell de sang nova

gota a gota ompliràs

 el vermell de la rosa.

 

Perquè cada matí

l’amor que tu hi posis

et faci patir, sentir

  i explicar una història.

 

                                                                                        Rosa Baig