Blogia

UN MUNT DE MOTS

Cloenda dels cursos d’Iniciació a l’escriptura literària

Cloenda dels cursos d’Iniciació a l’escriptura literària

El 5 de juny van celebrar, a l’Ateneu Terrassenc, l’acte final dels cursos d’Iniciació a l’escriptura literària de la Sílvia Alcàntara. Després de la presentació, els alumnes d’enguany han llegit algunes narracions creades durant el curs, seguits per la lectura d’alguns components d’Un munt de mots. Finalment, la cloenda musical ha estat a càrrec del grup Jubilée ensemble: un conjunt instrumental de vent que fa música clàssica i barroca.

També hem pogut gaudir d’una exposició pictòrica que engalana les parets de la sala gran de l’Ateneu, sobre estacions de tren, de l’autora Caroline Bilson.

La participació dels alumnes ha estat multitudinària i d’una qualitat excepcional. Esperem un enriquiment d’Un Munt de Mots quan aquests nous escriptors s’ens incorporin.

La nena de la casa de la bauma

La nena de la casa de la bauma

Avui dissabte 20 de maig, al club de lectura de la biblioteca BD6, han comentat una novel·la d’una integrant d’Un Munt de Mots. Ha estat La nena de la casa de la bauma. Hem gaudit amb la presència de l’autora, Marienka Bellostas, acompanyada per Sílvia Alcàntara i Pep Cortès. Entre la assistència, més nombrosa que habitualtment, hi havia uns quants unmuntdemoters. Hem tractat els diferents temes de la novel·la, especialment els maltractaments. També detalls de com va crear els personatges, les trames, les localitzacions... Ha estat molt interessant i tot un plaer gaudir els comentaris de l’autora.

Reunió del 6 de maig

Reunió del 6 de maig

Després d’un dia anul·lat i un altre amb canvi de data, finalment ens hem retrobat en una nova sessió d’Un Munt de Mots. Hi havia por de ser-ne pocs, però finalment hem estat una dotzena.

Avui ha estat una sessió especial; perquè, en lloc de presentar nous relats, hem revisat com fer diàlegs literàriament i amb la puntuació correcta. Ens hem basat en la novel·la La casa cantonera. A part dels diàlegs, la Sílvia ens ha fet una lliçó magistral de com va escriure algunes de les principals escenes del llibre. Tot un luxe!

Us recordem que la propera sessió serà el 10 de juny, ja novament amb relats. Les paraules que havíem triat per servir d’inspiració per a la reunió anul·lada del març les aprofitarem per al juny. Eren: estabornir-dejar inconsciente fuera de combate , renglera-hilera i distància. 

També us volem recordar que tenim una nova cita amb La nena de la casa de la bauma per a la sessió del club de lectura de la biblioteca BD6. Serà el dissabte 20 de maig a les 11 h. Hi esteu tots convidats.

Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil!

Trucs de propina - 2016-2017 – 2n trimestre

Trucs de propina - 2016-2017 – 2n trimestre

2/1/2017: No recuerdo quien dijo por primera vez que todas las grandes historias son historias de familia, pero, como verás, es indudablemente cierto en relación con las cinco novelas sobre las que he centrado la atención (El padrino, Lo que el viento se llevó, El pájaro espino, El hombre de San Petersburgo y El jardín de las mentiras), así como de obras tan diversas y excelentes como Guerra y paz, de Tolstoi, La comedia humana, esa increíble serie de novelas interrelacionadas de Balzac, o El ángel que nos mira, de Thomas Wolfe. Normalmente, no pensamos en Hamlet o en Edipo como dramas familiares, pero eso es lo que son en el fondo. (Albert Zuckerman, Cómo escribir un bestseller)

 

4/1/2017: Por qué el oficio de escritor es más difícil que el de Dios:

«¡Pero si esto le pasó de verdad a un amigo mío!»

En la vida real no importa lo inverosímil que sea un hecho —la coincidencia de que William Shakespeare y Miguel de Cervantes murieran en la misma fecha del año 1616, o de que a un hombre le alcance un rayo cinco veces—; si ese hecho ha sucedido, nadie se plantea si podría haber ocurrido o no. Nuestra credulidad no se ve puesta a prueba hasta el punto de que dejemos de vivir en este mundo y vayamos a buscar otro más convincente. Por eso Dios puede trabajar con las coincidencias más enrevesadas, las intrigas más rocambolescas y dramáticas paradojas de lo más perversas, sin pararse nunca a pensar si su público le comprará la idea o no. Un escritor no cuenta con ese lujo.

Cuando un escritor propone un hecho inverosímil, se lo compramos o no dependiendo de si ha logrado crear un mundo en el que ese hecho está interrelacionado con todo lo que le rodea, de forma que al lector se le presenta como algo que muy bien puede suceder. Los golpes de buena fortuna inesperados no surgen de la nada: uno descubre ese maletín lleno de dinero debido a una cadena de hechos que han provocado que ese maletín esté en el armario de la habitación de nuestro hotel. Lo que a los personajes les puede parecer una suerte increíble debe parecerle al lector algo inevitable.  (Howard Mittelmark i Sandra Newman: Cómo NO escribir una novela)

 

12/1/2017: [...] ese gran pecado: la coma detrás de sujeto.

 

[...] Y así tenemos a personas [...] metiendo pausas artificiales entre sujeto y verbo. Como asociamos las pausas con signos de puntuación, ocurre lo siguiente: «Mi hermano, llegó muy tarde ayer».

¿Horrible, verdad?

Es más complicado que eso, me temo. Muchos me dirán: ¡Yo jamás haría eso! ¿Pero qué ocurre cuando el sujeto es largo y, por tanto, no tan evidente?:

La mujer que me recibió en casa ayer por la noche a las once y media pasadas, me dijo que olía a vómito de unicornio.

Habrá quien diga: «¿Qué tiene de malo esa coma? Esa frase es muy larga y hay que meter coma por algún sitio».

«Vale —diré yo—, pero no ahí». Eso que ves ahí, tan largo, es un sujeto. Lo correcto sería esto:

La mujer que me recibió en casa ayer por la noche a las once y media pasadas me dijo que olía a vómito de unicornio.

 

[...] Podemos complicar más el tema de las comas y sujetos. Hay sujetos difíciles de identificar, por lo que habremos de andar con mil ojos:

Que tú volvieras a las tres de la mañana borracho de hidromiel, no es algo que me importe. Para nada.

¡Esa coma está mal!

Sí. «Que tú volvieras a las tres de la mañana borracho de hidromiel» es el sujeto. Es lo que importa (o no) al narrador. Lo correcto sería:

Que tú volvieras a las tres de la mañana borracho de hidromiel no es algo que me importe. Para nada.

O tal vez lo correcto sería dejar de ser tan pasivo/a-agresivo/a con tu pareja, pero a cada cual lo suyo.

 

¿Entiendes ahora por qué toda esa sintaxis que aprendiste en el colegio sí es importante?  (Gabriella Campbell: 70 trucos para sacarle brillo a tu novela)

 

12/1/2017-2: Un verano ayudé al tío Oren a cambiar una mosquitera del fondo de la casa, porque se había roto. Creo que tenía ocho o nueve años. Me acuerdo de haberlo seguido con la de repuesto en la cabeza, como los nativos de las películas de Tarzán. Mi tío llevaba la caja a la altura del muslo, cogida por las dos asas. […] calculo que, llena del todo, la caja de herramientas de Fazza pesaba entre cuarenta y sesenta kilos.

[…] Mi tío me pidió uno [destornillador]

—¿Cuál? —pregunté.

—El que sea —contestó.

[…] estaba perplejo. Le pregunté por qué había llevado la caja de Fazza por toda la casa si sólo necesitaba un destornillador. Podría habérselo metido en el bolsillo trasero de los pantalones.

—Ya, Stevie —dijo él mientras se agachaba para coger las dos asas—, pero es que no sabía si tendría que hacer algo más. ¿Entiendes? Siempre es mejor llevar todas las herramientas, porque corres el riesgo de encontrarte con algo que no esperabas y dejar a medias la faena.

Es una manera de decir que para sacar el máximo partido a la escritura hay que fabricarse una caja de herramientas, y luego muscularse hasta poder llevarla. Quizá entonces, en lugar de dejar una faena a medias, se pueda coger la herramienta indicada y poner manos a la obra de manera inmediata.

La caja de herramientas de mi abuelo tenía tres niveles. La tuya debería tener al menos cuatro.

[…]

La bandeja superior es para las herramientas normales. La más normal, el pan del escritor, es el vocabulario.

[…]

En la bandeja superior de la caja de herramientas también debe estar la gramática, y no me vengas con quejas de que no entiendes de gramática, que nunca la has entendido, que cateaste lengua en el instituto, que escribir es divertido pero la gramática es un palizón...

[…] Los principios gramaticales de la lengua materna, o se absorben oyendo hablar y leyendo, o no se absorben. La asignatura de lengua hace (o pretende) poca cosa más que poner nombres a las partes. (Stephen King: Mientras escribo)

 

15/1/2017: A menudo nos preguntamos cómo sacar tiempo para escribir.

Últimamente he encontrado un sistema: cuando llego a casa del trabajo y no tengo otro plan, cojo el portátil, pongo música, preparo un refresco, y me siento en el balcón a escribir.

    ¿Que protestan los gatos? Les echo de comer y sigo escribiendo.

    ¿Que me da hambre? Preparo la cena, veo algún capítulo mientras como, y sigo escribiendo.

    ¿Que se acumulan los platos? Limpio la cocina y sigo escribiendo.

Normalmente buscamos tiempo para escribir. A mí me está saliendo bien al revés: escribo, y voy sacando tiempo para lo demás.

¿Por qué no lo pruebas? (Álex Hernández-Puertas: Taller Literario http://alexhernandez.es/2010/08/03/sacar-tiempo/ )

 

30/1/2017: Las ideas no valen nada. La mitad de la gente dirá que a ellos nunca se les ocurriría una película, una novela, un juego. La otra mitad están llenos de ideas… y media humanidad es mucha gente. Si el oro o los diamantes tienen tanto valor por su escasez, por la misma regla de tres las ideas no valen nada porque ideas nunca faltan. Si acaso sobran.

Y si hay tantas ideas (buenas, se entiende), ¿por qué hay tantas malas películas, tanta literatura mediocre, tanto videojuego de argumento manido? Porque lo difícil es llevar una buena idea a buen puerto. ¿Cuántos trailers prometedores esconden películas aburridas? ¿Cuántas solapas interesantes encuadernan mala literatura? Una buena sinopsis no garantiza una buena historia, y es que del dicho al hecho, amigos y amigas, hay un trecho. Quien quiere ser buen escritor debe probar su valía a través de una novela completa (bueno, o colección de cuentos). (Álex Hernández-Puertas: Taller Literario http://alexhernandez.es/2010/09/17/el-valor-de-las-ideas/ )

 

9/2/2017: El Efecto Zeigarnik define la tendencia a recordar tareas inacabadas o interrumpidas con mayor facilidad que las que han sido completadas. 

La psicóloga Bluma Zeigarnik se interesó por este fenómeno al observar cómo un camarero era capaz de recordar fácilmente una larga lista de pedidos pendientes, y sin embargo, difícilmente recordaba los platos que acaba de servir. En 1927, Zeigarnik publicó un estudio acerca de este fenómeno, que posteriormente tomaría su nombre. 

Una conocida aplicación de este efecto es el cliffhanger, el recurso de «Continuará…» presente en muchas obras de entretenimiento. (Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_Zeigarnik )

Se cuenta que Dickens, el gran novelista inglés, aprovechó la ansiedad del público para lanzar capítulos de Oliver Twist en lugar del libro completo. Fue tanta la expectativa que creó, que los lectores estadounidenses esperaban ansiosos en el muelle de Nueva York la llegada del barco que contenía la última entrega de los capítulos. La desesperación por saber lo que sucedería en la historia era “más fuerte” y no podían esperar ni un minuto. (Joanira Campagnuolo, Desde mi caldero http://desdemicaldero.blogspot.com.es/2012/03/una-tecnica-de-escritura.html )

 

9/2/2017-2: Un premio Nobel me dijo que en seis manzanas a la redonda del bar en el que estábamos había cien escritores mejores que nosotros […]. La diferencia entre nosotros […] y ellos […] era, simplemente, que nosotros nos sentábamos y escribíamos una página al día, o diez páginas al día o cualquier otro número de páginas, y que no nos levantábamos de la silla hasta haberlas escrito. Y en cambio ellos no lo hacían. (André Jute)

 

13/2/2017: Tenir una idea és el paradís. Elaborar-la és un infern. (Sílvia Alcántara)

 

27/2/2017:  

Busca y repasa tu texto con Word u otro procesador de texto

  1. Se trata de repasar el texto a base de varias pasadas, por lo que, cada vez que efectúes una, guarda el archivo con otro nombre (versión1, 2, etc.)
  2. Vas a utilizar el buscador de tu procesador de textos y la orden va a ser siempre la misma: “búscame tales palabras (o grupos de letras) en el texto y coloréamelas de tal color”. Después, en cada pasada, empiezas a pasar hojas  y a corregir. Una vez corregida esa pasada, pon de nuevo todo el texto en negro.
  3. Busca todos los gerundios. Por tanto que tu buscador busque las letras “ndo” y las sustituya por las mismas pero de otro color. Quizá te sorprenda la enorme cantidad de gerundios que has utilizado, lo que yo estimo que es una mala señal. Seguidamente, intenta cambiar muchos de esos gerundios por otra u otras palabras. Comprobarás cómo se enriquece el texto.
  4. Analiza el “que”. Quizá encuentres que hay demasiado, y a lo mejor muchos muy cercanos;  entonces, o es una cuestión de voluntad de estilo o es que el texto necesita de una poda.
  5. Repasa el “dijo”. Pudiera ser que se repitiera demasiado.
  6. Indaga sobre el “mente” (recuerda, siempre coloreando). Volverás quizá a sorprendente por la cantidad de adverbios que has escrito “inadvertidamente”. ¿Solución? ¡Cambia muchos de ellos!

Otros puntos a tener en cuenta para dar el último toque a tu novela

  1. Haz cinco búsquedas y colorea con distintos tonos las palabras “al tiempo”, “mientras”, “cuando”, “durante” y “sin dejar de”… y después hojeas tu obra y observas el resultado. Quizá tengas que cambiar alguna palabra, o quitarla, o redactar tal o cual párrafo de forma diferente.
  2. Intenta lo mismo con “segundo”, “instante”, “momento”, rato”, “minuto”… etc., y revisa de nuevo todas las páginas de tu obra. A lo mejor encuentras que has utilizado demasiado estos términos, y además demasiado cercanos algunos de otros.
  3. Igualmente con “como”, “como si”, tal que”, “al igual que”.
  4. Busca “el cual”, la cual” y “quien” y actúa en consecuencia. ¿No sería mejor utilizar en muchas ocasiones “que” en lugar de esas tres expresiones? La reiteración de este grupo de palabras empobrece la expresividad, según mi parecer.

 Si estos ejemplos te han servido para darte cuenta de que puedes crearte tus propias reglas para mejorar fácilmente tu texto, nos damos por satisfechos.

¡Ah! Una última sugerencia. Busca dobles espacios y ordena a tu buscador que deje un solo espacio. Puede ser que te lleves una nueva sorpresa. ¡Buena escritura! (Tregolam: Sugerencias prácticas para dar el último toque a tu novela - https://www.tregolam.com/2016/10/sugerencias-para-dar-el-ultimo-toque-a-tu-novela/)

 

9/3/2017: L'escriptura és un equilibri entre el perquè (pregunta sense resposta, conflicte del escriptor) i el com (tècnica literària, ofici d'escriptor). És com una bona foto de premsa, que ha de combinar una bona tècnica fotogràfica amb que la notícia sigui important. És tan important la tècnica com el contingut. (Vicenç Villatoro)

 

9/3/2017-2: En literatura, el pecado no es hacer algo transgresor, sino algo aburrido. (Gabriella Literaria: http://www.gabriellaliteraria.com/1095-dias-de-escritura/ )

14/3/2017: Si he escrito esta carta tan larga es porque no he tenido tiempo de hacerla más corta. (Blaise Pascal)

Reunió de l'11 de març

Reunió de l'11 de març

 

Un altre mes amb un munt de relats a Un Munt de Mots. Gairebé no vam tenir temps de revisar-los, tot i que se’ns va quedar a la recambra el del Pep. No va venir per indisposició de la Marienka. Esperem que es trobi molt millor.

Vam concretar les dates del segon trimestre. Les reunions seran el 8 d’abril, el 13 de maig i el 10 de juny.

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la reunió del 8 de març són: estabornir-dejar inconsciente fuera de combate , renglera-hilera i distància. Per al 13 de maig, en lloc de presentar nous relats, farem una sessió intensiva de com fer diàlegs literàriament i amb la puntuació correcta. Ens basarem en la novel·la La casa cantonera. 

Pel que fa als contes, vam començar amb la tercera part, i final, de La Ventada, del Pere. Potser es podria refer en forma de novel·la curta.

La Maria G. ens va divertir amb una nova aventura de l’Ulisses i la seva dona. Aquesta vegada amb la inspiració d’un intent d’assassinat real. No ens hem quedat ni atònics ni apàtics ni astorats.

Ens ha agradat molt el llenguatge fresc de l’Eva R a Y un día cambia tu vida...

També ens a encantat (en la doble vessant: la d’agradar i la de fer màgia) la narració de la María S. Li han suggerit que podria ser el fil conductor d’un recull de contes fantàstics.

La Dolors ens ha donat una lliçó de com mostrar en lloc d’explicar. I amb molta sensibilitat. Intentarem seguir el seu rastre de porpra.

La Fernanda ha jugat amb Fantasmes i vampirs, i el sisè sentit de les dones. No sé què ens fa més por, als homes.

La Teresa ens ha portat d’excursió a unes coves que em recorden les de Collbató. Esperem que no ens posin a prova.

Una nova lliçó d’escriptura, ara la de fer evolucionar al personatge. Així ha estat amb la Judit de Lola, de la Viki.

Si bé són molt populars les novel·les històriques, no es fàcil trobar microrrelats històrics. El Joan ens ha fet aquest petit regal.

La continuació de La Quintilla té una atmosfera i una narrativa molt ben treballades. Esperem la continuació amb interès.

El retorn del Ramon ha fet retornar al parvulari a més d’un. Ha tocat una fibra com la magdalena de Proust.

Finalment un suïcidi entre les boires de l’Hivern. Engresquem la Mari Luz a escriure més contes.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya.

A part dels relats:

-El Ramon va comentar que estàvem convidats a la lectura pública dels relats del Taller d’Escriptura El Conte Literari, que fan als Amics de les Arts. Serà el dimarts 21 de març a les 18.30 hores a Amics de les Arts (entrada pel carrer de Sant Pere)

-Per la seva banda, la Sílvia ens va recomanar la lectura de filosofia com a enriquiment personal i per a la escriptura. En concret, ens recomana les Meditacions de Marc Aureli. L’edició que ella ha trobat en català sembla ser que està esgotada, per la qual cosa l’haureu de buscar en biblioteques o en llibreries de vell.


Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil!

Els dies sense glòria

Els dies sense glòria

Al club de lectura de la biblioteca BD6, el dissabte 18 de febrer, van comentar la novel·la Els dies sense glòria. Vam gaudir amb la presència de l’autora, Sílvia Alcàntara. Ens va delectar explicant d’on li va venir la inspiració de cada trama i subtrama. També de com va anar escrivint-la en diferents fases i, fins i tot, amb un canvi del final. Tot això en un ambient agradable i distès. Una sessió molt recomanable.

Reunió de l'11 de febrer

Reunió de l'11 de febrer

 

Hem tingut una nova incorporació a les reunions d’Un Munt de Mots, l’Eva Ros. Benvinguda. Estem contents amb l’alt nivell de qualitat dels nous companys d’aquest curs. Felicitats a la mestra!

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la reunió de l’11 de març són: malparit-hijo de puta, llamborda-adoquín i trampa.

Pel que fa als contes, vam començar amb el conte-poema del Pep. Amb lectura en veu alta. Fantàstic!

El conte de  L’estació del Masnou, de la Dolors, van plantejar la reflexió de quins són el límits entre realisme, fantàstic, realisme màgic i surrealisme. En tot cas, va agradar a la majoria, que és l’important.

Continuant amb temes d’estil, tant a l’Eva R com a la Mari se’ls va recomanar canviar a primera persona i deixar-ho així o tornar a la tercera persona per aconseguir una tercera persona falsejada. Ambdós contes, ja prou bons, possiblement milloraran.

Amb el de l’Eva R tenim el primer assassinat del dia. I amb Afeixugar, de la Maria G, el segon. Sort que no va entrar el del Pere, n’hi ha dos més. També la Maria G ens ha aclarit l’ús de l’arsènic, per si ens cal mai. (Vull dir per si ens cal per a un relat, malpensats!)

La Teresa ens ha regalat un relat molt potent que, amb alguns canvis, millorarà. Ens ha traslladat als anys setanta. Uns s’han sentit identificats amb el barri del Born, d’altres amb la construcció de Ciutat Badia i barris similars.

La Fugida de la Viki ha reflectit la tragèdia dels que han de marxar per salvar la vida. Ens evoca situacions molt actuals.

El relat del Joan ha agradat molt. A més, ens ha ensenyat una nova manera de mesurar, amb petons. Fent un petit càlcul, la xifra sembla coherent. Segur que ha fet les seves mesures per documentar-se.

El Ramon i la Francesca s’han decantat per la ciència ficció distòpica. A ambdós els ha anat bé amb el canvi de gènere. Dues històries molt suggeridores.

Finalment van veure els canvis ha fet la Montse V a Dos hombres. En busca de millorar allò que ja està molt bé.

Qui vulgui pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos.


A part dels relats, vam comentar:

- El club de lectura de la Biblioteca BD6 comentarà el llibre Dies sense glòria, el dissabte 18 de febrer, a les 11 h. Comptarà amb la presència de la Sílvia Alcántara. La assistència és lliure. Igualment comentaran La nena de la casa de la bauma, el 20 de maig, també a les 11 h, amb la presència de l’autora, la Marienka Bellostas. Reserveu temps per llegir-los o refrescar-los.

-A l’Ateneu tindrem la presentació del llibre de la Tessa Julià No sense tu, amb la presència del company Ramon Tuà, el dimarts 21 de febrer a les 19.30 hores.


Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil!

 

Trucs de propina - 2016-2017 - 1r trimestre

Trucs de propina - 2016-2017 - 1r trimestre

10/10/2016: Leer es el centro creativo de la vida de escritor. Yo nunca salgo sin un libro, y encuentro toda clase de oportunidades para enfrascarme en él. El truco es aprender a leer a tragos cortos, no sólo a largos. Es evidente que las salas de espera son puntos de lectura ideales, pero no despreciemos el foyer de un teatro antes de la función, las filas aburridas para pagar en caja ni el clásico de los clásicos: el váter. [...] La gente bien considera de mala educación leer en la mesa, pero si aspiras a tener éxito como escritor deberías poner los modales en el penúltimo escalón de prioridades. El último debería ocuparlo la gente bien y sus expectativas. De todos modos, si adoptas la sinceridad como divisa de lo que escribes, tus días como integrante de tan selecta colectividad están contados. (Stephen King: Mientras escribo)

 

20/10/2016: Tus lectores son más listos de lo que imaginas. No temas experimentar con las formas de la historia ni con los cambios en el tiempo. Mi teoría personal es que los lectores jóvenes se distancian de la mayoría de los libros, no porque sean más tontos que los del pasado, sino precisamente porque el lector de hoy es más listo: las películas nos han hecho muy sofisticados para la narración. De modo que impactar a tus lectores es más difícil de lo que crees. (Chuck Palahniuk)

 

20/10/2016-2: «Hace casi dieciocho años, un luminoso día de primavera en que los árboles del parque exhibían, orgullosos, sus verdes variados, hasta que el sol los rozaba en una caricia de plata, salí a la terraza para despabilarme...» 

¿Podríamos decir que una frase así está mal escrita? Ciertamente no. Pero es retórica vana, y no hay en ella la menor autenticidad. [...] si alguien interrumpe el relato de un día importante en su vida para ponerse a elucubrar sobre una especie de cortejo entre los árboles y el sol, bueno... mi primera impresión entonces es que ni al propio narrador le interesa en definitiva lo que pudo suceder aquel día de primavera.

Apenas leídas esas palabras dejo de confiar en el personaje, porque él mismo no confía en su historia. (Ángel Zapata: La práctica del relato)

 

23/10/2016: Imagina que vas un día caminando por el campo, disfrutando del sol y de la naturaleza, y pasas junto a la vías del tren. Ves acercarse una locomotora antigua, pintada de negro, con las ruedas dando vueltas. Decides esperarla porque piensas que debe ser bonita. Así que, cuando por fin pasa frente a ti, ves pasar los vagones. Cada uno es diferente de los demás. Cada uno tiene su pequeña historia y ha pasado mucho tiempo por ellos. No están, quizá, en sus mejores condiciones, pero guardan cierto encanto. Así que, aprovechando que no van muy deprisa, buscas un asidero, te agarras y te subes. Desde una escalerilla vas viendo pasar el paisaje. El tren continua su camino y, aunque va despacio, vas disfrutando de la tranquilidad, del encanto, de hacer algo diferente; hasta que finalmente el tren se detiene y te ha llevado a un sitio donde no esperabas.

 Al día siguiente vuelves otra vez a salir de paseo y vas por una zona distinta dónde también hay una vía del tren, pero más moderna. Así que te paras a esperar el tren, a ver si tienes una aventura como la de ayer. Ves acercarse un tren blanco, aerodinámico, precioso, ultramoderno, que se acerca corriendo y pasa frente a ti, y todos los vagones son de una perfección matemática. Disfrutas por un instante de esa modernidad. Pero, claro, como no tiene asideros, no puedes subirte. Va demasiado rápido para ti. Lo sigues mirando pasar y pasar. Aunque realmente va muy deprisa, se te hace un poco aburrido porque todos los vagones son idénticos. Así que el tren finalmente pasa y tú te has quedado igual. Bueno, pues de eso vamos a hablar hoy, de cómo hacer que nuestra historia, aunque sea un poco clásica, permita al lector agarrarse y venirse de viaje con nosotros(Álex Hernández: Episodio 3 del podcast Taller Literariohttp://alexhernandez.es/taller-literario/sesion-03-estructura/ )

 

7/11/2016: Tengo libretas llenas de anotaciones. Cada día suelo apuntar una, dos, cinco... Yo las llamo pariditas y chorraditas, porque lo son. Pero no dejo de anotarlas. No hay que fiarse de la memoria. Un escritor siempre lleva los bolsillos llenos de recortes de periódicos con anotaciones en los márgenes, servilletas de papel con frases escritas, etc. Y cuando una funciona... es la gloria. (Jordi Sierra i Fabra, La pàgina escrita)

 

17/11/2016: Hay que aprender a desechar. Un buen escritor no se conoce tanto por lo que publica como por lo que echa al cesto de la basura. Los demás no lo saben, pero uno sí sabe lo que echa a la basura, lo que va desechando y lo que va aprovechando. Si desecha es que va por buen camino. Para escribir uno tiene que estar convencido de que es mejor que Cervantes; si no, uno acaba siendo peor de lo que en realidad es. Hay que apuntar alto y tratar de llegar lejos. (Gabriel García Márquez: Cómo se cuenta un cuento)

 

17/11/2016-2: Mineros de asteroides (no se llamaba así, pero era un título parecido) fue un libro importante en mi vida de lector. La mayoría de la gente se acuerda de cuándo perdió la virginidad, y la mayoría de los escritores se acuerdan del primer libro cuya lectura acabaron pensando: yo esto podría superarlo. ¡Coño, si ya lo he superado! ¿Hay algo que dé más ánimos a un aprendiz de escritor que darse cuenta de que lo que escribe, se mire como se mire, es superior a lo que han escrito otros cobrando?

Leyendo prosa mala es como se aprende de manera más clara a evitar ciertas cosas. Una novela como Mineros de asteroides (o El valle de las muñecasFlores en el ático y Los puentes de Madison, por dar algunos ejemplos) equivale a un semestre en una buena academia de escritura, incluidas las conferencias de los invitados estrella. (Stephen King: Mientras escribo)

 

20/11/2016: «El primer capítulo, Marcus, es esencial. Si a los lectores no les gusta, no leerán el resto del libro. ¿Cómo tiene pensado empezar el suyo?

—No lo sé, Harry. ¿Cree usted que algún día lo conseguiré?

—¿El qué?

—Escribir un libro.

—Estoy convencido de ello.»

 

                             «El capítulo 2 es muy importante, Marcus. Debe ser incisivo, contundente.

—¿Como qué, Harry?

—Como cuando boxea. Es usted diestro, pero en posición de defensa es siempre su puño izquierdo el que está adelantado: el primer directo aturde a su adversario, seguido de un poderoso gancho de derecha que le tumba. Eso es lo que debería ser el capítulo 2: un derechazo en la mandíbula de los lectores.»

 

(Joël Dicker: La verdad sobre el caso Harry Quebert)

 

5/12/2016: La majoria d’escriptors no entenen de literatura més del que els ocells entenen d’ornitologia. (Marcel Reich-Ranicki)

 

15/12/2016: Corregir es sin duda una tarea ingrata y mal pagada, pero creo que todo escritor que quiera aprender debería hacerlo de vez en cuando para otros. Corregir para los demás es la mejor manera de entender el funcionamiento del lenguaje, estudiar el ritmo de las palabras, aprender sobre nuestras propias limitaciones y defectos, y de cómo subsanarlos.  (Gabriella Campbell: 70 trucos para sacarle brillo a tu novela)

 

16/12/2016: Hay metáforas básicas, digamos de un primer nivel, como la de «el sol es una estufa de butano», de Joaquín Sabina. La relación entre el sol, anaranjado y generador de calor, con una estufa de butano, anaranjada y productora de calor, es obvia. Pero en la metáfora siempre hay algo más: un excedente que se añade o una plusvalía. La estufa de butano, además de dar calor y ser de color naranja, es también un artefacto industrial, urbano, obsoleto, decadente, que cada vez con más frecuencia se reemplaza por otros inventos más modernos (calefacción eléctrica, de gas natural o centralizada) y que tiene un uso individual o familiar. Recurrir a una estufa de butano nos hace pensar en la soledad y en la necesidad de adquirir una fuente de calor que ya no nos llega por otros medios. Ese nuevo sol ya no es el sol gigantesco que a todos nos calienta, sino un epígono minúsculo de la peor calidad. ¿Cómo se llama la canción de Sabina? Pongamos que hablo de Madrid. Y ese es el añadido: esas son las características que tiene Madrid para Sabina (todo Madrid, no solo las estufas). (Enrique Paez: Escribir, Manual de técnicas narrativas)

 

18/12/2016: Las metáforas de segundo nivel son las metáforas de situación. Dos elementos se ponen en relación y se contaminan mutuamente. Suponen una elaboración un poco mayor, porque no conectan dos objetos de modo inmediato, como en el caso de la canción de Sabina, sino de modo un poco más sutil. En las metáforas de situación hablamos de algo que está o sucede junto a los personajes de modo aparentemente casual y desconectado, pero que en realidad está hablando de su esencia. Por ejemplo, si queremos mostrar la crisis por la que está pasando una pareja, podemos sacarlos de paseo al campo, y allí se encontrarán con una ardilla agonizando a la que no sabrán cómo prestar auxilio, no podrán cruzar un antiguo puente porque estará roto por la mitad, el arroz que llevaban en la tartera estará soso y unos nubarrones en el cielo anunciarán tormenta. Todos esos elementos son metáforas de situación que hablan de la crisis de la pareja, y no decorados puestos al azar. No es necesario acumular todas esas metáforas, ni tampoco tienen que ser tan evidentes. No tiene importancia que el lector medio no capte la relación de manera consciente, porque trabajan con el inconsciente. El lector no sabe por qué, pero presiente, por los indicios metafóricos, lo que va a pasar. (Enrique Páez: Escribir, Manual de técnicas narrativas)

Reunió de l'11 de gener

Reunió de l'11 de gener

 

Un nou any i els Reis ens han portat una nova companya, la Teresa. Quin regal! Haurem fet bondat! 
 
Per a la reunió de l’onze de febrer hem triat, com a possible font d’inspiració, tres imatges. En podeu fer servir una, més d’una alhora o cap (com sempre diem, les paraules o, en aquest cas, les imatges són una excusa per escriure. Podeu enviar qualsevol relat encara que no les feu servir). La tria de les imatges va servir també per adjudicar tres exemplars del llibre Diez relatos desde el corazón de la crisis, amb els que ens va voler obsequiar la Dolors. Són una selecció del Primer Concurso de Relatos Cortos para Mayores de l’ADICAE, Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros.

Pel que fa als contes, vam començar amb el de la Maria S. Una visió mortal des de una ment amarada d’alcohol. 

Vam tornar a repassar el relat de la Maria G. En la nostra segona visita, a la Mansió Regia encara no han après que no hi pot faltar el conill.
 
Com a orador, al Pep no va tenir prou temps per llegir el seu. Esperem una futura ocasió.
 
La Viki ens va sorprendre amb la imatge real de la protagonista del seu conte.
 
La safata de la Fernanda ens va donar testimoni de les festes. Molt nadalenc, tot plegat.
 
Esperem la continuació del conte de la Dolors. Amb aquest primer tastet ens va obrir la gana de més galetes de l’Ahmed.
 
La Montse V ens va tornar a sorprendre amb una història borgiana. Fantàstica!

El Ramon va compartir amb nosaltres un flaixbac a l’Antaviana de fa quaranta anys.
 
En la narració del Joan, dues històries en una. La combinació de la ciència psicològica amb l’esoterisme del Tarot.

Ens van quedar pendents els escrits del Lluis, per manca de temps, i el de la Maite, que va arribar fora de termini.
 
Si els autors volen, podran ser per a la següent reunió.

Qui vulgui pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos o ens ho dieu i els penjarem.

Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil!

Poema de Nadal de Pep Cortès

Poema de Nadal de Pep Cortès

Reunió del 17 de desembre

Reunió del 17 de desembre

 

Si en la reunió del mes passat vam eixamplar la taula, aquesta vegada ens esperava una encara més llarga per dinar. Un Munt de Calories per duplicat. Però anem per feina.

Us informem que les dates de les reunions del proper trimestre són: 14 de gener, 11 de febrer i 11 de març. Per a la reunió del 14 de gener les paraules triades per servir d’inspiració són: maragda-esmeralda, iònic-iónico i Antaviana. Una de les possibles definicions d’Antaviana és nom d’un continent llunyà, una mica perdut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Com que he estat jo el culpable de proposar aquesta paraula, em prenc la llibertat de suggerir com a possibles alternatives en castellà Eldorado o la Ínsula Barataria. (l’any Cervantes-Shakespeare-Llull està a punt d’acabar). També vam decidir que, per a la reunió de febrer, en lloc de tres paraules faríem servir una imatge: una pintura, una foto, un dibuix... Així que cal que porteu al gener la vostra proposta impresa en un full A5 --que és la meitat d’un A4.

Pel que fa als contes, vam començar amb el que teníem pendent del Joan. Un viatge des de la Síria del 2014 amb una mirada buida que ens pot salvar. 

El Foc del Joan va cremar l’abandó dels ancians solitaris del món en homenatge a Buda.

En el relat de la Maria G, un altre sacrifici d’una mare pel seu fill.

Pel que fa al del Pep, una simbiosi amb un conte d’en Pere Calders en la recerca de LA PARAULA.

Al conte de la Dolors descobrim els pensaments i el transfons d’un dels jugadors del quadre de Cezanne Els judadors de cartes. Jo crec que el protagonista és el jugador de la dreta. Aquesta inspiració en un quadre és la responsable que vulguem tornar a fer servir una imatge per a la reunió de febrer.

La Viki ens ha mostrat una molt bona combinació entre forma i contingut en un relat molt positiu. Ho té tot.

El Lluis ens va donar la primícia d’una nova cançó. S’estrena en castellà! Oni diris ke ni povis uzi iun ajn lingvon. (=algú va dir que podíem fer servir qualsevol llengua. Però potser només llengües que puguem entendre, no?)

El conte de l’Eva no va arribar bé a tothom, per la qual cosa el va llegir la Sílvia en veu alta. Quin luxe! Em sembla que m’oblidaré d’enviar el meu següent conte. Ha, ha!

Finalment la Francesca ens va regalar la continuació de la narració La feria, amb misteri, màgia i la promesa de continuar.

Qui vulgui pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos.

A part dels relats, vam comentar:

- Al club de lectura de l’Ateneu, que coordina la companya Montse R, el dimarts 20 de desembre a les 18 hores comentaran la lectura de la novel·la Els dies sense glòria, amb la presència de l’autora, la Sílvia Alcàntara.
- I també a l’Ateneu tindrem la conferència sobre Cervantes el dijous 22 de desembre a les 19 hores.

Finalment vam brindar per una llarga vida per al Munt de Mots:

Porque el que bebe...
Se emborracha.
Quien se emborracha...
Duerme.
Quien duerme...
Sueña.
Quien sueña...
No peca.
Y quien no peca...
Va al cielo.
Puesto que al cielo vamos,
bebamos, bebamos, bebamos.
Porque cuando Dios vió a Gabino no le dijo Gabino ven sino...
VENGA VINO.
Y vino Dios al mundo...
y vino para todos.

Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil! I no beveu massa!
Salutacions i BON NADAL!

VII Concurs Josep Soler i Palet de Narracions Curtes 2016

VII Concurs Josep Soler i Palet de Narracions Curtes 2016

Novament una companya d'Un Munt de Mots ha guanyat el PRIMER PREMI del VII Concurs Josep Soler i Palet de Narracions Curtes 2016. Ha estat la Montse Villares amb la seva narració L'esquerda.

MOLTES FELICITACIONS! 

A més, com a finalista, també trobem un altre company, el Pere Miquel amb la narració El gat.

Desitgem que la nostra associació continuï amb més éxits.

Reunió del 19 de novembre

Reunió del 19 de novembre

 

En la reunió d’ahir vam eixamplar, si no els horitzons, almenys la taula. La comoditat abans de tot. Vam conèixer dos nous companys més: la Viki i el Joan. Esperem a la reunió del mes que ve noves incorporacions. Si més no, tenim la promesa de la Teresa Sala. Us recordem que la següent reunió serà el 17 de desembre. Les paraules triades per servir d’inspiració són: estel fugaç - estrella fugazteatre - teatro esgarip - alarido/chillido.

Ahir hi va haver onze contes (i un altre més a la cua per desembre). Crec que no és rècord, però deu anar a la vora. Algú té constància del dia que n’hi hagut més que mai?

Vam començar amb el conte del Lluis, un somni sudista en què no dormirà ningú. Oxímoron?

A l’abducció extraterrestre de la Montse R no sabíem quin dit senyala cap amunt, un d’allargat i gruixut al final? (E.T. phone home, E.T. teléfono mi casa)

En el relat de l’Eva S vam descobrir un triomf front la mort, i una nova poetessa.

Pel que fa al de la Maria G, vam abraonar una antiga llegenda gitana.

Al conte del Pep els petons ressonen per dins quan deixem anar sols, caminant cap a la lluminària final, als que estimem. També ens recomanen, ell i la Sílvia, el llibre de Élisabeth Barillé Anaïs Nin, la màscara i la nuesa. Però és un llibre ja descatalogat. L’heu de buscar a biblioteques públiques i llibreries de vell.

L’assassí de la Toñi anava de sobrat, el caçador caçat. No es pot improvisar a l’hora d’assassinar.

Un retorn als records de la infantesa amb el relat de la Fernanda. Una història que ens deixa el regust de voler-ne més.

La Viki ens ha angoixat, sort que era un somni. O potser no.

Més angoixa ens provoca l’Ester: la por de dir en veu alta allò que pensem dels altres. Quin perill!

Pel que fa al relat del Pere, ja estem més aprop del final ... o a prop ... no era aprop? ... que no, que és a prop ... vols dir? ... que sí. Fes-to mirar. 

Finalment la Montse V ens ha portat a un realisme màgic borgià. Un llibre que fa evolucionar l’escriptor... o potser li dirigeix la vida. En tot cas, un relat molt recomanable.

Qui vulgui pot penjar el seu relat al blog.

 

A part dels relats, vam comentar:

- Tenim previst confirmar les dates del segon trimestre en la sessió de desembre.

- La Sílvia vol començar les sessions de Projecte al gener, segurament.

- La Montse R farà la presentació del llibre Descalça, de Jordi Romeu Carol, el dijous 1 de desembre a l’Ateneu Terrassenc, a les 19.30 hores.

- El dimarts 22 de novembre es farà l’entrega de premis del VII Concurs Josep Soler i Palet de Narracions Curtes 2016. Hi ha uns quants companys seleccionats. Sort!

- El Ramon té pràcticament confirmada la conferència de Cervantes per al 22 de desembre a les 19 hores, a l’Ateneu. La comissió del desè aniversari ja ens informarà.

- Al club de lectura de l’Ateneu, que coordina la companya Montse R, el dimarts 20 de desembre comentaran la lectura de la novel·la Els dies sense glòria. Amb la presència de l’autora, la Sílvia Alcàntara, només faltaria!

- Com ja sabeu, habitualment hi ha gent que es queda a dinar després de les sessions d’Un Munt de Mots. I aquest dinar sol ser una mica més especial i multitudinari el dia de la sessió de desembre, de cara a Nadal. Ahir vam reservar taula al restaurant El Racó, molt a la vora de l’Ateneu. Us enviaré escanejats els menús que tenen i així podreu apuntar-vos (cal saber quanta gent serem) i triar el menú (demanarem el més sol·licitat)

 

Apa! Ha llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil!

 

Reunió del 22 d'octubre

Reunió del 22 d'octubre

Van reprendre el nou curs. Un dia gris a fora i un ambient càlid a dins. Vam conèixer dues noves companyes: la Fernanda i l’Ester (i elles a nosaltres). Esperem la reunió del mes vinent a veure si hi ha noves incorporacions. Us recordem que la següent reunió serà el 19 de novembre. Les paraules triades per servir d’inspiració són: caminada - caminatalluminària - luminarias sudista (o del sud - del sur). 

El conte (o no) del Pep va suscitar la qüestió dels límits teòrics d’un escrit per arribar a considerar-lo conte. Potser la definició més minimalista ha acabat essent la d’un relat que fa canviar/evolucionar al personatge, al lector o a tots dos.

El relat de la Montse R. ens va emocionar amb un tema d’actualitat màxima, una crida a abraçar aquells que ja no els queden forces ni per aixecar els braços. Montse, li has tret el suc a unes de les paraules, però modificada: intolerància.

El Ramon ens ha presentat un homenatge al conte d’Horacio Quiroga A la deriva. Una tensió que va creixent i creixent fins inspirar a algú de nosaltres la possibilitat d’un assassinat. Molt d’Alfred Hitchcock tot plegat.

Un altre cas actual d’intolerància, El desig de la Dolors. Un tema molt dolorós narrat amb un llenguatge gens rebuscat, directe al cor. Vigileu la lluna, que ens pot portar mal pensaments.

El Lluis...

La ventada ha semblat ser un bon començament. La continuació complirà les expectatives? Ja es veurà.

(Si trobeu a faltar un comentari sobre el relat del Lluis, crec que ha desaparegut en el Triangle de la Pantoja)

Recordeu els autors que us animem a penjar el relat al blog.

Altres temes van ser l’abús dels adverbis acabats en -ment (novament), la confluència dels signes d’interrogació i exclamació, la importància de ser concís/condensat (la Teoria de la Llet Condensada, del Lluis)  i recomanacions de lectura.

Pel que fa a la confluència dels signes d’interrogació i exclamació, només he trobat aquesta explicació a la Viquipèdia:
També és possible combinar els signes d’interrogació i exclamació alhora:

 Encara no t’ho han dit?!

En alguns casos poc corrents, quan dins de la mateixa pregunta hi ha diferents signes d’exclamació, es pot fer el tancament de la pregunta (!?) en lloc de (?!):

Qui va dir que sí? Qui va dir: ja ho veig!, ja ho veig! Ara ja ho veig!?

I algunes de les recomanacions de lectura són: La noche de la usina, de Eduardo Sacheri; Kafka a la platja i Tòquio blues, de Haruki Murakami; El carrer estret, de Josep Pla; Rebrot, de Jean Giono; L’ajudant, de Robert Walser; la saga en quatre volums d’Elena Ferrante, suposo que és la saga Dos amigasLil·la, de Marilynne Robinson; Apropiació indeguda, de Lena Andersson; Stoner, de John Williams.

Apa! Ha llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Tanqueu la tele i el mòbil!

Entrevistant a la Marienka

Entrevistant a la Marienka

Avui entrevistem a la companya Marienka Bellostas, autora de la novel·la "La nena de la casa de la bauma", guanyadora del Premi Fiter i Rossell de novel·la 2015 i publicada per Pagès Editors aquest 2016. Una gran novel·la per a un any excepcional per al nostre col·lectiu. Llegim les seves pròpies paraules...

Després d’aqueta primera novel·la, et prens un descans o tens alguna nova idea que ja va fent xup-xup?

--Sí, estic reescrivint una novel·la, de fet, la primera que vaig escriure i que havia guardat en un calaix.  Hi ha molta feina a fer, però em fa il·lusió.

Com afecta a la teva vida diària el fet d’estar creant una altre novel·la?

--La veritat és que ara ja fa cinc anys que escric de manera continuada, que tampoc vol dir cada dia, però sí que cada dia m’apunto idees, reflexions, paraules i expressions que m’agraden, repasso i rumio les escenes que tinc escrites, etc. Però ho faig sense ni adonar-me’n, puc estar fent el dinar i pensant en com enfocar un personatge, això em comporta tenir el cap a tres quarts de quinze, però ja no se viure d’una altre manera. Una altre cosa és quan escric, que  requereix una concentració total.

Hi ha alguna correlació de la teva novel·la amb la teva vida o prefereixes imaginar-ho tot de zero?

--Tant La nena de la casa de la bauma, com la que estic escrivint ara, m’agafo a uns personatges imaginats i els col·loco en llocs reals i coneguts per mi, com és La riereta, Terrassa i en el cas de la que ara estic treballant, Seròs i també Terrassa. M’agrada, em fa sentir més segura, tot i que jo explico la meva Terrassa, la que he viscut jo, hi poden haver altres punts de vista, però jo explico el meu.

Com crees els personatges? És més com un puzle o et deixes emportar pel moment?

--Jo m’imagino els personatges que em poden anar bé per la història que intento explicar, ara bé, la majoria tenen algun tret de persones reals. M’agrada agafar això d’una i allò d’una altra i fer el personatge. D’altres són completament imaginats, depèn de la inspiració del moment.

En el teu procés creatiu, hi ha espai per a les sorpreses?

--I tant! La primera en sorprendre’m sóc jo. Quan començo a escriure una escena que més o menys ja m’he imaginat prèviament, em trobo que escric, escric, escric i quan me n’adono la història ha anat per on ha volgut i passen coses que ni les havia pensat, és la màgia de l’escriptura. Els personatges sovint et porten a llocs impensats, no sempre, és clar, però gairebé tenen vida pròpia.

Quin espai hi ha pels fets històrics o per l’ambient d’una època?

--Els fets històrics, per mi, tenen importància si van amb la història dels meus personatges, si és important pel relat, però per mi no és un tema principal. L’ambient de l’època també és important perquè és el que embolcalla la quotidianitat del personatges.

Tens alguna descripció favorita pel teu estil literari? O definitivament t’agrada trencar motlles a cada ocasió?

--Bé, jo això de l’estil literari encara no ho tinc gaire clar, al meu entendre l’estil és la manera en com cadascú explica les seves històries i jo, tot i que encara sóc novella en aquest ofici, no sabria fer-ho diferent de com ho he fet, no sé si tinc un estil o un altre, només escric com em surt i no podria forçar-me a fer-ho d’una altra manera.

En quin moment creus que està la narrativa en català? Te’n sents apocalíptica o integrada?

--Crec que en cap moment de la història s’havia publicat tant en català, una altre cosa és que tot el que es publiqui sigui bo, però per això hi ha la llibertat de triar del lector. No sóc mai catastrofista, ni amb això ni amb res.

Per acabar, alguna lectura recent o no que ens vulguis recomanar?

--Aquest estiu he tingut molt temps i he llegit els quatre llibres de l’Elena Ferrante, no dic les quatre novel·les perquè jo ho veig com una de sola, escrita en quatre parts. Llargues. He gaudit dels seus personatges, comencen sent nenes i acaben sent àvies. Són personatges que fan coses bones i coses dolentes, que triomfen, fracassen, lluiten i tornen a triomfar. Que fan coses bé i d’altres malament, que s’estimen i que s’odien, que les subtrames són coherents fins al final, s’hi barregen fatxes i comunistes, catedràtics, savis i gent ignorant, però sobretot, es valora l’amistat. També ens ensenya com eren i com vivien la gent dels suburbis de Nàpols i com el pas del temps ens canvia a tots, per bé i per mal. És una novel·la de gairebé dues mil set-centes pàgines repartides en quatre llibres, s’ha de tenir temps per llegir-la! Ara, recomanar, jo recomanaria a Anton Txèkhov,  pel seu coneixement de l’anima humana i la seva sensibilitat, també Sándor Márai, i a Stefan Zweig per la manera que tenen de narrar, l’un per descriure’ns  el que amaga el cor de les persones i l’altre per fer apassionant qualsevol història humana o universal. També la Virginia Woolf, per com és capaç de fer-nos fixar en coses que ens passen desapercebudes i que veiem a través dels seus ulls i, per descomptat, a la Sílvia Alcàntara, per la seva manera d’explicar els personatges a través de la vida quotidiana i dels sentiments i per com sap intrigar-nos amb secrets que no es descobreixen fins al final de la novel·la. Les seves novel·les són apassionants.

CONVOCATÒRIA PER A LA REUNIÓ D'OCTUBRE

CONVOCATÒRIA PER A LA REUNIÓ D'OCTUBRE

Després del descans de l’estiu i de la reunió tècnica d’ahir, ja tenim data d’inici de curs. Serà el dissabte 22 d’octubre, a les 11 h, a l’Ateneu. Estem desitjant conèixer els nous membres del grup. 
Volem recordar que la dinàmica habitual de les reunions consisteix que les persones que vulguin ens presenten un relat a la resta perquè puguem destacar-ne els punts positius i suggerir millores en els negatius, tot compartint un esmorzar pantagruèlic que, en més d’una ocasió, ens ha fet plantejar el canviar el nom d’Un Munt de Mots pel de Un Munt de Calories.
Com a estímul per a la escriptura cada reunió té una font d’inspiració. La majoria de vegades triem tres paraules a l’atzar i juguem a fer-les sortir en el relat. En altres ocasions hem fet servir una imatge, una frase, un tema... Per a la reunió d’octubre les paraules són: transatlàntic, tolerància i calor. Però recordeu que les paraules només són una excusa per iniciar l’escriptura, podeu presentar un relat sense les paraules si voleu. També n’hi ha que porten el joc més enllà i fan encabir el màxim de paraules de les que es van triar inicialment (cada assistent en tria una i del total en traiem tres a l’atzar).
Ens enviem els relats per e-mail per poder-los llegir abans de la reunió i així poder portar anotacions dels comentaris que volem fer. Per evitar enviaments d’última hora, en la reunió d’ahir es va decidir marcar un límit. Aquest límit serà la mitjanit del dimecres previ a la reunió. Si feu tard, sempre podeu aprofitar el relat per a una futura reunió.
Per poder rebre els e-mails d’una forma ordenada, dotze dies abans de la reunió enviarem un correu amb l’assumpte Contes per a la reunió del dia X. Aquest correu marcarà el tret de sortida i enviarem el relat com a un correu de Respon a tothom per aprofitar la llista de destinataris en què estaran tots els membres d’Un Munt de Mots.
Habitualment fem els comentaris segons l’ordre d’enviament. Com que acabem cap a dos quarts de dues o les dues, si no dona temps de comentar algun relat, aquest podrà quedar per a la següent reunió. Igualment no farem el comentari del relat de qui no estigui present a la reunió.
Per una altra banda, volem informar als que no van poder assistir a la reunió d’ahir i als nous que van ser elegits uns nous membres de la junta de l’Associació:

Renovació dels càrrecs de la Junta d’UMDM:

Presidenta d’Honor: Sílvia Alcàntara

President: Pep Cortès  (Presidenta sortint: Sílvia Alcàntara)

Secretari: Pere Miquel Puyol  (Secretària sortint: Montserrat Villares)

Tresorera: Antonia Gómez    (Tresorera sortint: Eva Maria Sánchez)

Segona secretària: Dolors Frigola

Vocal: Lluís Paloma

També es va parlar sobre la continuïtat dels actes del desè aniversari i sobre restablir les reunions de projectes. Ja ho anirem comentant en les properes reunions. El calendari de reunions d’aquest trimestre queda així:

  • Trobada d’octubre: 22/10
  • Trobada de novembre: 19/11
  • Trobada de desembre: 17/12
Doncs ja podeu afilar el llapis, la ploma, tirar l’alè a la punta del bolígraf o atacar el teclat... Ànim!

Cloenda fi de curs

Cloenda fi de curs

   El passat 21 de juny, dins l’acte de final de curs de l’Ateneu Terrassenc, nosaltres Un Munt De Mots hi vam tenir una participació especial, tant per la nostra aportació física (lectura en veu alta de contes nostres) com per un toc emocionant i emocional al final de la lectura.

    La lectura en veu alta va dividir-se en dues parts: primer els nous membres d’UMDM, després alguns dels veterans. I va ser fantàstic comprovar el nivell dels nous membres: molts dels seus textos s’endevinava que havien sortit dels exercicis a classe, però eren tan bons i tan significatius literàriament que agafaven per sorpresa. Si el futur d’UMDM és així, serà molt bonic. No és cap demèrit pels veterans, perquè també hi va haver nivell, simplement era més esperable, en un curs que ha vist la publicació de tres llibres de membres del grup, més la terminació d’un quart. Ha estat un any excepcional per a nosaltres com a grup, per aquest mateix motiu.

   Però allò potent es va esdevenir a partir de l’últim conte. Va ser llegit en veu alta, però no per la seva autora. Va ser molt especial, així com el senzill homenatge (en forma de PowerPoint musicat) que li va seguir. Era, tal com l’havíem coneguda, la Mercè Martínez Salvador, la "Merche". A la reunió de maig d’enguany ens vam assabentar, que ella ens havia deixat a principis de març. I vam recordar com de bé escrivia. I del darrer conte que ens va enviar, on ja s’intuïa alguna cosa. Tant de bo tots nosaltres li poguem rendir homenatge fent bé el que ella tant sabia fer: escriure.
Lluís Paloma

Resum reunió Juny

Resum reunió Juny

Cal desaccelerar.

Aturar-nos.

Fer una pausa i mirar enrere.

 

Una absència omple la sala. I el record d’altres temps, temps on la joia i el gaudi suraven en un mar de paraules, ens entristeix.

El camí que hem fet,  ha estat llarg. Val la pena detenir-nos i  gaudir-lo. I també  rumiar.  Mirar el futur i preguntar-nos,   és el camí que volem fer? Com el volem? I si ho féssim d’una altra manera?

Hem fet 10 anys i cal renovar les forces per fer un pas endavant.  Calen voluntaris  amb nova empenta perquè el grup  avanci  amb un aire nou.

Tenim tot l’estiu endavant.  Al Setembre canviarem la junta i a l’Octubre creixerà el grup amb les noves incorporacions. Tots som unmuntdemots i cal que siguem forts i romanem units.

I  que no  deixem d’escriure. Hem triat les paraules per inspirar noves històries:

 

Transatlàntic                     Tolerància                         Calor

 

Podem pujar al transatlàntic de la tolerància per defugir la calor, o podem acalorar-nos davant la tolerància als vertits de petroli durant la neteja dels dipòsits d’algun transatlàntic, o podem ajudar a combatre la intolerància fent pujar a un transatlàntic als que pateixen la calor asfixiant de la misèria.  O podem fer servir alguna altra paraula com : alba, escatològic, moda, catarsi, aiguaneix, àngel, palabra, diners, inquisició, xino-xano, bata, clarividència.

Fem el que fem, llegim i escrivim .

 

Bones lectures i bon estiu!

 

 

 

 

 

Resum reunió Maig

Resum reunió Maig

Vull tenir tanta memòria que em pugui oblidar de tot.

Amb aquestes paraules ha començat la Sílvia.   Amb la seva prosa poètica ens ha captivat com de segur va fer amb els oients de la Cadena Ser que la van sentir el passat 1 de Maig.

Com que nosaltres no en tenim de memòria us anoto les dates dels properes activitats:

14  Maig 11-h.            BD6                Lectura poesia Sílvia Alcàntara i Pep Cortès

17 Maig 19h               Ateneu           “Don Quijote és un boig? 

 30 Maig 19h               Ateneu           “W. Schakesperare, la seva obra I el seu legat.”

6 Juny 19,30h             Ateneu           Inauguració exposició pintures de Caroline Bilson amb  lectures de la Sílvia Alcàntara i Pep Cortès

18 Juny                       Ateneu          Reunió UMDM  (Hem anul.lat la del 4 de Juny)

21 Juny                       Ateneu           Festa Fi de Curs

 

Vull que la poesia galopi per defensar els impossibles , vull  “ser ” i  que “no ser”,  no sigui una opció, vull que l’amor venci arreu, avui i demà. 

També  vull que  gaudiu d’aquestes activitats i que engresqueu més gent.

Vull comunicar-vos una bona nova:  el nostre projecte de recull de contes ha fet un gran pas. Tenim una possibilitat de tirar-ho endavant amb una editorial. En contactarem una altra  per tenir un segon pressupost  i també la Roser s’ha ofert a fer-ho. De moment estem acabant la primera fase de recollida de contes i pressupostos d’edició. A la propera reunió comentarem els contes que cadascú ha seleccionat, començant pels dels nous membres i decidirem el segon pas.

Vull ser portadora només de bones notícies, vull que la literatura es recepti en grans dosis i curi les malalties, vull no haver de dir adéu per sempre, et portaré al meu cor, a cap de vosaltres.  Però ho he de fer. La nostra estimada Merche ens ha deixat.  La recordarem sempre és cert, però especialment el dia 21 de Juny on l’hi farem un petit homenatge de comiat.

Ens retrobarem el dissabte vinent a la BD6  o a qualsevol de les activitats organitzades, però no hi falteu a la reunió del 18 de Juny (hem cancel.lat la del 4 de Juny perquè hi ha Junta general a l’Ateneu on hauríem d’assistir alguns en representació del grup).

I no deixeu d’escriure, inspirats en Cervantes, Shakespeare, Ramón Llull o no, però escriviu, que escriure obre camins i allibera somnis.

Certamen "Terrassa Literària" en el 125è aniversari de l’Ateneu Terrassenc

Certamen "Terrassa Literària" en el 125è aniversari de l’Ateneu Terrassenc

El passat  dia 21 d’abril, en el marc incomparable de la Nova Jazz Cava, L’Ateneu Terrassenc  va fer entrega dels premis commemoratius del seu 125è aniversari. L’escriptora Marta Pessarrodona, presidenta del jurat del certamen, “Terrassa Literària” ens va dirigir unes sàvies paraules amanides amb el seu toc d’humor característic. També formaven part del jurat l’escriptor Enric Larreula i Lídia Anoll  també professora de la  UB i actuant de secretari Josep Maria Sans.

Van ser premiats amb la Flor natural, al millor poema: Pep Cortès i Vila, per “Poesia”

*Premi del Rotary Club, a obra narrativa i juvenil sobre “El petit Princep “ d’Antoine de Saint-Exupéry a Montserrat Villares Muñoz,  per “Amigos de aventuras”

* Premi de la Fundació Mina a obra en prosa per Montserrat Rusiñol i Mariano, per “La nit que l’aigua va embogir". Accèsit: “La nostra aigua de cada dia” , de Rosa Barba i Capsir.

Enhorabona!