COMUNICACIONS

Reunió Desembre

Ahir vaig somiar que escriuria el conte perfecte. Primer he pensat que narraria el crim perfecte. Faria ofrena a l’altar natural d’uns voltors del cos d’una dona que va entabanar un pagès per què la mantingués però tenia una llacuna, al primer que investigarien seria a l’home. No. Millor un crim sense motiu, per tal que no puguin esbrinar l’assassí. He començat a escriure la mort accidental d’una dona que s’enverinava sense saber-ho; em carregaria una veïna vella que només era culpable de xafarderia. Estava en ratxa i he continuat escrivint sobre una amistat imperfecta però no m’ha agradat, vull escriure un conte perfecte i aquest no ho és. He esbossat la història d’un immigrant que cerca el seu camí, que lluita per una vida digna per als seus, però avui, no deu ser el meu dia. No aconsegueixo que acabi bé. Només em surt un futur esmicolat per la falta de papers. El desencís s’apodera de mi.

 

Per això us demano que m’ajudeu, escriviu sobre el desencís a veure si aconseguiu fer el conte perfecte que jo no he estat capaç.

 

Ens trobem el 10 de Gener a l’Ateneu, a les 11h. amb contes que ens encisin amb alguna mena de desencís... o no, ja ho sabeu.

 

Comença el capítol 2015 de les nostres vides amb 365 pàgines en blanc per escriure. Som-hi!  

REUNIO JULIOL

Hola a tots,

abans del resum de la reunió vull saludar i engrescar als alumnes del curs d’escriptura de la Sílvia a que s’animin a continuar aprenent amb el segon taller i a formar part del grup d’unmuntdemots. 

Des de la part més alta del meu món, contemplo, amb el gran binocle que vaig rebre com a herència del meu pare, la vida.

 El duel sense treva va començar el dia que em van anunciar allò que temia. El meu cos feia anys que havia rebut massa batzegades i ara l’única cosa que realment em pertocava era repòs i molta calma. Ell anava quasi despullat i només vestía uns calçotets estampats amb petits cors. Me enterneció la complicidad entre ellos. Des de la penombra jo els contemplava i veia reflectit en la cara del meu home un profund sentiment de satisfacció eròtica. El redoble de un tambor llegó nítido a mis oídos. Finalment el desastre va arribar: la torre va caure i em va aixafar. 

Como el elefante y su amita dieron una vuelta triunfal alrededor de la pista, las nuevas alumnas han triunfado con sus cuentos de presentación.

Les paraules escollides per al mes de setembre són: 

NUVOL ESBERLAT INTRUSISME ESMUNYIR

entre aquestes altres: tantejar, soledad, disjuntiva, casa, misèria, complicitat, shiken (una espècie de catana), greuge, cul, follar, dormir, frío.

No és impossible de fer servir totes (com jugo jo unes línies més a baix), però no cal fer-les servir totes, ni tan sols les paraules escollides. Es tracta de què actuïn com a estímul o excusa per posarnos a escriure.

Un núvol esberlat, acusat d’intrusisme, no volia causar cap greuge, per això es va esmunyir de la casa amb la complicitat d’un cul que, davant la disjuntiva de dormir o follar, va tantejar la shiken: ¿pots tallar la freda soledat?

Bé, abans d’acomiadarme us vull convidar a un acte molt interessant i gratuit. El fan dijous 10 de juliol al a les 22h. del vespre, a la biblioteca de St. Quirze. És una lectura de contes o poemes, musicats, al pati, a la claror de la lluna.

Ens llegim al Setembre.   Una abraçada i

BONES VACANCES!

PS. A causa de les traves burocràtiques, i tal com vam acordar a la reunió, a partir de Setembre, les reunions es faran a l’ATENEU.

Acte de cloenda del curs d'escriptura creativa

Escoltar la veu de la Sílvia Alcàntara desgranant els seus consells sobre algunes de les eines de què s’ha de proveir tota persona que anheli fer de l’escriptura un dels seus motius de vida és, com sempre, un plaer que, com alumna i membre d’Un munt de mots, en puc gaudir força sovint, encara que menys del que m’agradaria.

El dimecres dia onze de juny, a l’Ateneu Terrassenc, es va fer la cloenda del curs d’escriptura literària que la Sílvia ha impartit enguany a la BCT. La diada va coincidir, a més, amb la commemoració del desè aniversari de l’entitat que ella mateixa fa fundar: Un munt de mots, un mes de juny del 2004, juntament amb un grupet d’alumnes. Aquestes persones, fidels als seus postulats, l’han anat seguint curs rere curs, sumant a les hores d’exercicis i treball les dels esmorzars literaris que cada dos dissabtes tenim la sort de compartir amb l’escriptora. Lletres, dolços i bones menges per fer la boca aigua, amorosir l’ànima i alimentar la inspiració.

A les sàvies paraules de la Sílvia, s’hi van afegir els mots emotius i carregats de tendresa i admiració que, fent camí del cor cap a la veu, algunes d’aquestes persones pioneres d’Un munt de mots van dedicar-li tot permetent-nos a la resta que érem allà, compartir-les i emocionar-nos amb elles.

Jo, des de la meva situació privilegiada: tercera fila, quarta cadira a l’esquerra, davant mateix de l’escenari, amb la tranquil·litat que et dóna saber que només ets allà per escoltar i deixar fluir els sentiments, em vaig endinsar, seduïda per la bellesa i l’encert de les paraules, en els camins i dreceres del laberíntic món de l’escriptura.

Gràcies, a totes aquestes persones que ho heu fet possible. A les que tot just heu acabat el primer curs amb la Sílvia, però que ja ens heu mostrat uns escrits regats amb un munt de gotetes de frescor i de savis coneixements, com a les que vàreu iniciar-vos ara fa deu anys i teniu la sort d’acumular un munt d’ hores, dies i anys al costat de la nostra mestra, ara ja una amiga i companya insubstituïble.

Un regal, sí. Va ser un veritable regal per a totes les persones que, com jo, estimem l’escriptura i ens emocionem amb la lectura sentida i dita des de les mateixes tripes, i on no hi va faltar un altre dels ingredients imprescindibles per amanir la vida: la música; de la mà de dos pianistes joves, molt joves, però que poden presumir de ser grans, molt grans en talent.

 

Dolors Frigola

 Juny de 2014

Resum reunió Maig

Havíem de triar un inici de novel.la i no ens decidiem, vam preguntar a un dimoni català, petit i lleig amb una enorme cua que ens va engegar a una estona de cel, allà vam demanar a un home que cercava la màgia però, quan anava a respondre, ha aparegut un àngel i s’el ha endut. Sort que hem trobat una actriu que es llogava. Per vint euros ha triat el compte enrere i, de propina ens ha deixat les paraules:

SETEMBRE

 CABELL

CURIOSIDAD

N’hi había també: un ventijol que ha dut un fantàsma i misèria a les mans d’un fotògraf amb una tàctica carrinclona .

Ara obrim l’agenda per anotar:

- el dimecres 4 de Juny a les 18,30h, a laBD2 (ca n’Anglada) ve en JOSEP M. ESPINÀS

- el dimecres 11 de Juny a les 19,45 a l’Ateneu, cloenda del curs d’Escriptura literària de la Sílvia amb lectura de contes d’alumnes i l’actuació del grup de cambra Ensemble Egara.

- el dissabte 14 de Juny a les 12h. hi ha una festa de les biblioteques a la BCT (la central) on farà una xerrada la SILVIA ALCÀNTARA i hi haurà un pica pica.

-el dissabte 28 de Juny hi ha la propera sessió del grup de projecte a l’Ateneu.

Per tant les paraules... em sembla que quedaràn per al Setembre... de totes maneres, si tenim ganes de trobar-nos al Juliol, digueu-ho i ho podem fer. Tradicionalment el Juliol és un mes on molta gent marxa i és difícil de reunir-nos tots. També, si voleu, podríem fer el 28 de Juny una trobada junts...

Reunió Abril

Deixar enrere el somni per a poder seguir somiant... Avançar-se al destí... , aviat vindràn les excavadores per tirar a terra els meus records. Poso la clau de ferro al forat del pany de la porta tancada al passat. La porta tampoc s’escapa de les paraules... En un plec de papers hi ha escrita la meva sentència.

Tal vez he muerto, o nunca he nacido. ¿Y si soy una cadena de pensamientos que pertenecían a un ser que ahora no puedo sentir? Miau. ¡No me lo puedo creer! Dos gallos juegan al ajedrez y unos cerdos leen el Financial Times mientras un avestruz con tacones mira un reality show... Este es un mundo de locos.

 

Un parell de consells literaris d’allò més útils:

-davant la dificultat de mostrar una postura, és recomanable representar-la, així comprovarem si la descripció feta amb paraules es correspon a la realitat que volem expressar.

-a l’hora de fer un diàleg, a banda de les normes de puntuació, hem de tenir present la situació en que es desenvolupa l’escena i ficar-nos a la pell dels personatges. Si el protagonista està a la cuina, ens posem un davantal; si està estirat al sofà bevent una copa, l’imitem, així detectarem si és versemblant, per exemple, que tingui un got a una mà, una cigarreta a l’altra, acaricií el llom del gat i llegeixi el diari alhora. També ens ajudarà a escriure unes acotacions que aportin algun detall de l’acció (i evitar els “verba dicendi”).

Una pitonissa menuda amb maquillatge exagerat i turbant ens ha deixat les paraules màgiques:

OFUSCACIÓ

BOCETO - ESBÒS

MÀGIA

i alguna més: bugada, piano, merla, Erínies, catalejo, paraula, vent, lápiz.

Madame Margarite preveu un assassinat i diu que no s’equivoca mai... ho veurem el proper 3 de Maig. Abans, però, el 26 d’Abril ens trobarem els projectaires per comentar el treball de la Rosa Barba.

Xerrada amb Toni Cabré i Sílvia Alcàntara

Un món reduït, autònom i que es pot reconèixer; un mirall de la societat actual on ens identifiquem. Així ha definit en Toni Cabré, Olor de Colònia.

Que el llenguatge visual i el literari no són el mateix és la primera dificultat que hi ha per adaptar la novel·la al guió. A l’autor potser és a qui més l’hi costa d’entendre-ho. La Sílvia ho va copsar de seguida quan el Toni Cabré l’hi va llegir aquest fragment de la novel·la:

A la vora dels marges ja despuntava la grogor de la ginesta, les punxes dels esbarzers encara no esgarrinxaven i les móres rogenques començaven a treure el nas (...)

D’on em ve aquesta angoixa que m’estreny l’estómac?D’on em ve aquest neguit que em deixa entremig del buit i el buit?La meva vida és com aquest marge que hi punteja la ginesta i l’empresonen les bardisses. Hauries d’estar content. I tant content, que hauries d’estar! Ah, sí?, i doncs, per què no n’estic?Des de quan es tractaven de tu amb la consciència? (Pags. 23 i 24)

i en acabat l’hi va dir: Com es pot traduir això al llenguatge visual?!

 

Què s’ha de fer per passar del llibre al guió? 

Primer, hem de decidir quina història expliquem.

A Olor de Colònia, on hi ha moltes petites trames en vam haver de sacrificar alguna, ja que sinó haurien calgut moltes hores d’emissió i un pressupost molt més alt.

Segon, hem de decidir quins personatges farem servir.

Els personatges que són bones persones es maten, ja que, visualment, són avorrits.

Després hem de cuidar el registre, el to per què no sembli un culebrot o una novel·la policíaca.

  

Què hem d’evitar?

La veu en off que es fa servir per explicar allò que no es pot fer o mostrar en el llenguatge visual.

Els flash backs, ja que són poc creïbles en el llenguatge visual quan ha de sortir un personatge gran i el mateix de jove.

 

Un consell d’or: tot allò que es pot veure no s’ha de dir. És millor mostrar que dues persones s’estimen que una persona dient-li a una altra: t’estimo.

 

Montse Villares

Reunió Març

S’ha cansat del seu marit? Porti-me’l i el faré desaparèixer! —deia l’anunci. Només de pensar-hi... sento una turbulenta esgarrifança al mig del meu sexe moll. N’hi ha, però, que no se’n fien... —Pero mujer... ¿no ves que te pueden ver y luego son todo habladurías?

El que se li oferia era un espai lúgubre, fosc, rònec i al mateix temps il·luminat amb petites flames, de guspireig blau, suau i tranquil. En un minut el subconscient va ver xof! I... Llego a casa reconciliada con mi pasado y beso apasionadamente a mi marido. ¡Y qué señor beso!

  

Una reunió en clau femenina on fins i tot l’únic home present s’ha posat a la pell d’una dona jueva. I una dona ens ha sorprès, no només amb la seva traça escrivint en castellà, sinó amb la gran habilitat per reinterpretar els contes llegits. I una altra amb sensibilitat per atrapar sensacions i donar-els-hi forma de conte. I una dona que ens ha sorprès sense matar a ningú. I una dona que s’ha reconciliat amb el seu passat. I una dona que ha aconseguit el que es proposava. I una senyora Fletcher que ha descobert el misteri dels sorolls al voltant de l’església. I una altra dona que encara que no ha escrit cap conte us escriu aquestes paraules. Però, la protagonista, sens dubte, ha estat una gran dona, que ha protagonitzat un vídeo, estrenat ahir en petit comitè.

 Gràcies a les persones que han compartit les seves fotos hem pogut fer aquest video (si algú no pot accedir al Dropbox per veure-ho, pot demanar còpia en DVD). 

Encara una altra novetat. No hem triat les 3 paraules com de costum. Aquest mes escriurem a partir d’un inici proposat per la Sílvia:

“No m’ho podia creure... ” 

La propera trobada és el 5 d’abril ja que no hi ha sessió de projecte aquest mes, serà el 26 d’abril. Però ens trobarem abans:

-Dimarts 11 de Març a l’Ateneu Terrassenc, tertúlia poètica, dedicada al poeta gallec Àlvaro Cunqueiro,a càrrec del grup de poesia Reversos. Ho organitza l’Associació de Poetes Terrassencs.

-Dijous 27 de Març a l’Ateneu Terrassenc a la conferència sobre l’adaptació d’Olor de colònia amb la Sílvia i el Toni Cabré.

-Dissabte 29 de Març projecció ininterrumpida de la mini-sèrie Olor de Colònia.

Per molts anys, Sílvia

 

UN DE RODÓ!

 

Un de rodó, de dia, vull dir. Uns, converses infinites dissimulant l’evidència mentre altres intentaven la quadratura del cercle per carregar l’arca. Presentacions i retrobaments, tot posant-nos la vida al dia com si no hagués passat tant de temps! 

Hem de riure fluixet, que està al lavabo, se sentia  mentre Noé feia malabars amb les paraules, un pingüí ens recordava que se’n poden fer moltes coses dels marits, una somera mirava còmplice el seu ase fent ballet, una gallina remenava el cul i l’altra passejava  bitllets de 500, un “perrito piloto” molt sitgetà buscava una avioneta, un lleó feia el que podia, uns micos cercaven puces i una estranya parella de ren i tigre gaudia de jugar plegats.   I havíem de riure fluixet, deien! 

Amb la boca encara plena de somriures vam anar a taula, al primer crit! Un reguitzell de lletres de colors, artesanes i amb accents reversibles, ens van donar la benvinguda. I un menú amb el millorde cada casa va inspirar l’intercanvi de receptes. Quin goig de taula, quantes persones unides perquè algú s’ho val i volien ser-hi en un dia tan especial. Diferents generacions d’unmuntdemoteros,de  nou, (re)units per la Sílvia. Ens va faltar algú... que encara que fos per telèfon, també va voler ser-hi. 

Un pastís–llibre va permetre demanar un desig inspirador en bufar les espelmes. I la Sílvia també volia fer-nos un regal, perquè donar i rebre és la seva especialitat! Una primícia de les bones, de les que ajuden a posar fites,  a revisar la pròpia vida i la manera de passar-hi. Un començament i un final, el darrer capítol escrit! Bocabadats que ens vam quedar, captivats per la seva escriptura, però també per la seva magistral lectura. Un cop més, tant per transmetre! 

Nosaltres la vam voler obsequiar amb un  regal, un de molt especial; un llibre de 70 pàgines escrites entre tots, un trosset cadascú, amb el millor de nosaltres.  I un altre pastís... el dels 10 anys d’ençà que algú – ja intuïu qui - va imaginar-se que Un Munt de Mots era possible. La xocolata, que tot ho fa dolç, va sostenir les deu espelmes, per seguir desitjant en bufar i un braçalet serà testimoni permanent per recordar-ho! 

I una foto per no oblidar-ho... unes quantes, millor. Corre-corre va ser el fotògraf professional per ser-hi tots, tots els que algun dia vam formar part colze amb colze amb els que no fallen cap dia.  I tots junts vam fer el nostre regal a la Sílvia pels seus 70 anys, que va ser un dia rodó i no hagués estat possible sense l’equip d’organització, que van poder respirar tranquils després dels esforços realitzats durant dos mesos llargs per fer possible cada detall d’un dia tan especial! 

Dies d’aquests que fan prendre consciència de com passa el temps i com canvien les vides... però alhora, fan adonar-se, de que quan la literatura és la passió que ens uneix, l’essència continua i cohesiona.   

 

Eli Herrera

Resum Febrer

Quan embastis les vores, no facis aquestes puntades tant llargues, fes-ne sempre una curta i l’altre llarga, una curta i l’altre llarga... la resta és secundari... Trascendien les seves paraules, no per anar més enllà, sinó per abraçar-ne el cor. No mirava el preu i pagava en afectiu... Hi havia gent que estava pitjor... ¿Por qué se lo había tenido que decir? Va guardar la carta entre les pàgines del quadern de bitàcola. L’horitzó jugava amb mil tons de vermell. Una ninfa dorada y etérea surgía de unas aguas de nácar. En aquél preciso instante, creo que me enamoré.

Viviré este último día, cada día, mientras los frágiles hilos de seda invisible que nos sujetan a la vida, aguanten.

El darrer día possiblement ens ha dut a un mar de mort, de naufragis i comiats... Per foragitar-los tornem a les tres paraules:

Fábrica Misteri Blau

I tenim un comodí: Beatles; que malgrat ser un nom propi es va colar subliminalment.

Les altres paraules eren: primfilat, rusc, destino, múrria i volver.

Tras abrir un estuche de terciopleo negro, hem gaudit d’una joia tallada amb mans artesanals: la poesía d’en Pep ha tancat la reunió.

Però encara no està tot dit. Obriu les agendes:

-el dimarts 11 de Febrer, a les 19,30h. a l’Ateneu. Hi ha el recital de poemes d’en Pep acompanyat per la música d’en Lluis. No us perdeu!

-el dissabte 22 la sessió de projecte és oberta at tots.

Ens llegim!

 

 

 

 

 

 

REUNIO GENER

La freda boira del matí s’ha anat esfilagarsant i el sol ha gosat irrompre en aquell tros de cel tenyit de grisos i de blancs. Les veus d’un cor semblen el xiuxiueig d’un camp de blat empès per la brisa d’un ventim d’estiu. Ella, es va aixecar riallera i amb ganes de gaudir-lo, però l’únic que va aconseguir és un petó fugisser, quasi sense petó. Sense saber expressar allò que no entenia, es va limitar a fer morros a tothom. Com pot racionalitzar la por que sent i transformarla en paraules que ella entengui? Un matí d’estiu, a través dels porticons entreoberts de la finestra del seu petit recer, veu brotar la flor d’atzavara, a tocar del roquissar proper a la tanca del jardí. Aleshores els seus ulls es van il.luminar i va comprendre tot el que intentaven ocultar-li. Des de que el pare es va morir, els seus cors ploren per dins i se senten soles. Llavors, ella va alçar-se de la cadira adomassada i va alçar la seva copa. Bevem i apurem-la, perquè potser serà l’’última.

Al anochecer ha ido a buscar agua al rio y junto a la orilla ha descubierto unas huellas.

Siguiendo esas huellas hemos encontrado a Chéjov que nos ha dejado un cuento.

 

Any nou propostes noves. Començarem l’any amb un exercici diferent. En comptes de les tradicionals tres paraules, escriurem a partir d’un títol suggeridor. Entre tots els títols possibles ha sortit: 

El darrer dia

que de fet, són també tres paraules, jeje.

Els altres títols, els relaciono a continuació. Així, si ens fallen les musses, podem obrir el rebost i treure’n un.

Pell de sorra

La silenciosa conversa de les acàcies

El futur és ara

Epistolari

Hauré de manllevar els somnis

Azul oscuro casi negro

L’home que va perdre les línies de les mans

El testament d’en Pitus

El gat del veí

La leyenda de la poca fe y la mala uva

Com pells de ceba

En els seus ulls va espurnejar un somriure

 

Tenim de temps fins al 8 de FEBRER en que serà la próxima reunió.

El dia 25 de GENER tenim reunió el grup de Projecte.

 

També us avanço per a què us el reserveu a les vostres agendes, que el 27 de MARÇ la Sílvia i el Toni Cabré faran una xerrada a l’Ateneu de Terrassa sobre el guió de la pel·lícula.

Reunió Desembre

El gran mestre Li-Pu ha dut un sobre que conté l’enigma que, si som capaços de resoldre, ens pot obrir la porta del regne dels savis: la Honorable Hermandad Patafísica. Sense tenir temps de reacció, un membre de les SS ha obert la vàlvula per on ha entrat la senyoreta Eugenèsia que ens ha confinat al racó més ombrívol de l’habitació d’un hospital des d’on se sent el cor desafinat de l’església. Des de la finestra es pot veure un orfenat on les filles dels bàrbars rojos poleixen el terra d’un edifici de parets humides i escrostonades on algú hi ha escrit:

 

La soledat Sobre un bri d’herba

acull els meus afanys la nit amoroseix

i els alleugera. La primavera.

 

Una mano que se desliza por un vientre huérfano, calla.

 

 

Hem obert el sobre i tenim la clau per als propers contes:

 

COR

AIGUAMOLL

DELER

 

i una nova proposta. Per a la propera reunió portarem cadascú un títol suggerent, inventat o no, que dongui peu a escriure algún conte. Com a exemples valen: “La nit dels peixos argentats”, “Un sac reblert de llunes i d’estels”, “Paranoia en el vestíbul del santuari de lletres”, etc.

 

Tenim temps fins al proper 11 de Gener.

 

¡BONES FESTES I BONES LLETRES!

REUNIO NOVEMBRE

Paranoia, una vaca amb gorra de comandant, pilota un avió i alhora intenta tocar una cançó de Pink Floyd vagament reconeixible. Aterra al vestíbul del santuari de lletres cercant una dona que repeteixi paraules com si fos un lloro. Troba una noia amb una maleta groga que porta cocaïna i que tremola com una fulla de te llançada dins de l’aigua bullint. L’hi pregunta per a què la vol. Ella contesta que per dibuixar un interrogant a l’espatlla d’una dona sense rostre. Resolt el cas, Paranoia escriu l’informe a la paret d’ un buc mercant: la vida, a vegades, és una mentida tan gran que no podem perdonar. I s’en va a la caça d’un desconegut que la dugui a una confitería de petons.

 

Això és el que ha passat. Desprès d’un empatx de xocolata, hem triat els mots:

 

ÀNSIA BLEDA/FLEUMA EUGENÈSIA

ANSIA MELÍFLUA EUGENESIA

 

per a la trobada del 14 de Desembre que serà la darrera de l’any. Per això aquest dia farem un dinar en acabada la reunió on podeu convidar als patidors més propers: parella, fills...

 

Una abraçada i fins aviat!

OLOR DE COLÒNIA, MINISÈRIE A TV3

A UN MUNT DE MOTS estem de festa! Festa, alegria i somriures que van molt més enllà dels nostres incipients petits encerts personals i de les nostres gosadies literàries. Aquests dies la nostra joia és el ressò de l’èxit esclatant de l’adaptació de la novel·la

Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara

a la petita pantalla, amb una audiència acumulada global dels dos capítols d’1.650.000 persones, és a dir, un 23,9% de la població total de Catalunya.

Des d’UN MUNT DE MOTS agraïm a Sílvia Alcàntara, no només el seu pacient mestratge al llarg de tants dies i tantes hores d’entrega desinteressada, sinó també l’amistat, la proximitat i la senzillesa amb què comparteix amb tots nosaltres el seu entusiasme per l’escriptura creativa.

Reunió Octubre

Intima. Una reunión íntima donde se ha colado un diablo vestido de hombre. Tan y tan malo, que era imposible matarlo. También nos han llegado efluvios de Terra Baixa en una noche fría en que las ramas de los árboles crujían bajo el peso de un manto blanco en la montaña.

I... sense adonarnos-en, ha arribat Tot Sants amb un tren de ferits que ens ha dut al 1938 i ens ha regalat la promesa d’un diari segellada amb una encaixada de mans. S’han sentit trets i potser el raucar d’un gripau... no podràs, no podràs, menstres nevaven folis orfes de paraules. 

En Shrek ha trucat a la porta per reivindicar que els lletjos també estimen i que volen protagonitzar els contes.

 

Les paraules que l’atzar ha triat són:

AEROPORT BLAU ATENUANT

entre els mots: unilateral, papallona, aerostat, paraula, capità i conquista/conqueridor.

 

La propera reunió és 16 de Novembre, però els projectaires ens trobarem el proper 26 d’Octubre a l’Ateneu.

 

Fins llavors, que les paraules us acompanyin!

Reunió Setembre

Avui han protagonitzat la reunió un avi que brodava aventures de terres llunyanes, un pobre escriptor amb un cadàver de dues-centes pàgines, una vídua que s’allibera d’una càrrega pesada i un crit mut que espera un miracle. A més a més, l’actuació estel.lar d’una poetessa molt prometedora.

Han quedat moltes històries per comentar, però aviat ens retrobarem. Qui no hagi escrit cap conte amb les 3 paraules: PARSIMÒNIA,ANDANA i PLAGI, encara té una altra oportunitat.

Ens trobarem tots el dia 5 d’octubre a les 11h. al Centre Cívic F. Macià, com sempre.  I el grup de projecte el 26 d’Octubre.

Com a propostes culturals hi han:

-A final de setembre, en concret el dia 26, hi haurà una sessió de contes per a adults amb la ironia literària de Pere Calders a càrrec de Carme Pla, de la companyia T de Teatre. Serà al pati de la biblioteca de Sant Quirze del Vallès a les 10 del vespre.El celler de la Vila que oferirà cava a tots els assistents

-La trobada amb Albert Espinosa, dins les activitats del Club del llibre que organitza la Diputació de Barcelona.La cita és el dijous, 3 d’octubre a les 19h. a la Biblioteca Central de Terrassa.

Una abraçada i fins molt aviat,

Montse Villares

Reunió Maig

 

El senyor Gorina, de professió comptable, de vocació comptable, i d’ocupació ex-comptable, que tenia massa ego per humiliar-se i anar a mendicar ha obert la reunió d’avui. Ha cedit la paraula a un pobre home que, assentat a la plaça dels tarongers, engolía un entrepà acompanyat de desengany. A continuació ha entrat un inspector amb nom rus que ens ha enredat. I desprès la confessió de l’hereu de quatre pams de terra amb la companyía d’una llosa de marbre. En acabat, ha entrat la primera dama, una dona que ha començat amb un: m’encanta aquest estat fluix que m’envaeix... i del que s’ha deslilurat per viure una aventura detectivesca, a lo Jéssica Fletcher tot resolent un misteri. Esperem més aventures seves, amb o sense egos.

 

I... em temo que no no hem pogut comentar: un mercader d’ànimes, un viatge intergalàctic, un em temo que no...

 

Per al proper 8 de Maig les paraules escollides són:

 

Núvol

Flor

Esclau

 

Fins llavors!

Centenari d'en Espriu

El dissabte, 27 d’abril, dia de la Mare de Deu de Montserrat, varem gaudir a l’Ateneu, d’una emotiva jornada literària dedicada a Salvador Espriu, amb motiu del Centenari del seu naixement. Fora la pluja feia que el dia fos gris i humit. A pesar d’aquest contratemps, els poetes i narradors no es van espantar i totes les persones que van participar, entre elles les de la nostre associació Un Munt de Mots, els Amics de les Arts, el grup de teatre radiofònic de Radio Terrassa, l’Ateneu, el nostre Alcalde i demés de l’entorn literari de la nostre ciutat, varant fer que, amb les seves veus i sentiments, ens arrivesin de manera fluida, bocins de paraules escollides d’ací i d’allà d’entre les que Espriu havia escrit al llarg de la seva vida, tant poesia com prosa, i aconseguiren fer-les voleiar per la Sala de l’Ateneu, embolcallades de tant en tant per una música, escollida amb molta cura i sensibilitat. Els que asseguts còmodament, escoltàvem i escoltàvem amb molta atenció, coneguérem l’obra d’Espriu. Fora la pluja no deixava de caure, i feia que recollir-se amb ell fos tot un plaer.

Reunió Abril

Com hem anat a parar de “El sueño de la razón produce monstruos” a “Els somnis de la raó produeixen son”? Ara ho sabrem.

La passejada va començar un divendres de Quaresma pel Madrid de l’any 1798, entre peixateres, rates, brutícia i fam. I, tot passant per un entreteixit de somnis, amb la Bastilla, Godoy, i una guillotina esmolada a mans del poble com a protagonistes, va arribar a l’actualitat, al llit principal de la Zarzuela.

A continuació vam triar un camí més agradable, però d’un plegat es va enfosquir i allà on hi havia una sanefa de flors, van aparèixer bardisses resseques i arbres morts. En aquest nou escenari una serp bicèfala lluitant contra si mateixa ens fa qüestionar-nos sobre el bé i el mal.

Ja, amb pols de plom hem contemplat els aiguaforts de “Los caprichos” de Goya desde una nova perspectiva i “La raó de la raó” a la realitat d’una dona que repartia raons entre els fills i que, increïblement, el seu home ho endevina.

Així arribem al punt que hem promès i tot sembla començar de nou:

“Quan es va despertar, el conferenciant era allà.”

 

Abans d’acabar us comunico les paraules triades per a la propera trobada són:

TARONJA MERCAT EGO

NARANJA MERCADO EGO

i us recordo la trobada del 27 d’Abril a l’Ateneu a la lectura de poemes d’en Espriu i el dinar.

I pels que no puguin venir, ens reunirem l’ 11 de Maig al Centre Cívic!

Una abraçada,

Montse

Reunión Marzo

Una nave espacial aterriza camino de Tombuctú. Los vientos alisios han creado una mujer de piel de arena que nos ha seducido con un juego erótico sin sombras. El estridente sonido del teléfono nos despierta. A una casa vieja a la que le faltaba vida, alegría, y palabras de amor que se escondieran por las paredes, llegaron las notas de un violín que tocaba la sinfonía de un pobre hombre.

Eso ha ocurrido pero podría haber habido más: una rutina que conduce a un comercial a conquistar el mundo y una historia de infidelidades. Ha detenido el tiempo una inesperada guitarra eléctrica que nos ha regalado Shelby Avenue Bridge.

 Entre las dispares y atractivas fotos que habéis traído ha salido la imagen a partir de la que fluirán nuevos relatos, un grabado de Goya “El sueño de la razón produce monstruos”.

Chicos, que tengáis sueños razonablemente monstruosos, jeje.

Nos vemos el 13 de abril.

Trobada amb la Ma. Jesús.

Malgrat que breu, molt agradable, intensa i càlida la retrobada amb la Mª Jesús; la nostra unmuntdemotera més viatgera, amb el Juanma i la seva filla: la Carlota. Amb un anyet és la més jove del grup. Ja s’albira una nova generació d’unmuntdemoters....