Blogia
UN MUNT DE MOTS

COMUNICACIONS

REUNIO FEBRER

REUNIO FEBRER

Esto era una jovencita que tomó el camino blanco, una hermosa gota de sangre sobre la nieve... Otro sendero nos conduce a una mamma que pasea por la playa con su nieta mientras ve alejarse un marinero con alas de sal al encuentro de una sirena glauca.

I si abandonem els ulls de rutina, podem veure un carrer pintoresc on van començar a sortir persones, unes amb batins nous i sabatilles velles, d’altres amb batins vells i sabatilles noves.

Però, lo més impactant no és res de lo que hem vist, sinó la presència etèria de les preguntes que han planat sobre nosaltres:

Val la pena alimentar un somni?

Quan marxa un ésser estimat, s’emporta el temps?

No tinc les respostes, al contrari; noves incògnites a partir de les paraules:

RUTINA     RUTINA

BOICOT     BOICOT

 ALISIS      ALISIOS

Empesos per aquests vents canviarem la dinàmica: el proper dia cadascú portarà una imatge suggereridora de mitja plana. Entre totes en triarem una o dues i el proper exercici partirà d’aquesta imatge. A més, a més del conte Encuentro del Toni i Tumbuctú de María que han quedat pendents.

Aquests vents també han bufat pel blog donant-li un nou aire. Espero us agradi.

Presentació al Congrés de Cultura de Terrassa / dissabte, 26-01-2013

Presentació al Congrés de Cultura de Terrassa / dissabte, 26-01-2013

Presentació de l’associació literària UN MUNT DE MOTS

 al Congrés de Cultura de Terrassa / dissabte, 26-01-2013

-Bona tarda. Moltes gràcies per ser aquí.

Som la Montse i el Pep, i hem vingut per presentar-vos la nostra associació.  Un munt de mots” neix el 2006, fruit dels tallers de creació literària impartits per l’escriptora Sílvia Alcàntara a l’Ateneu Terrassenc, centres cívics i biblioteques de la nostra ciutat, impulsora de l’associació, que hauria volgut estar avui en aquesta taula i que no ha pogut assistir-hi per un compromís previ. De ben segur, coneguda per tots vosaltres, per les seves novel·les, "Olor de Colònia” i “La casa cantonera”.

 -Sí, Pep, però, no et sembla que a aquestes persones els agradaria conèixer com va néixer l’associació?

-És clar! Sis plau, Montse, si et sembla, tu mateixa...

La impulsora i l’ànima d’UMDM va ser, en efecte, la Sílvia Alcàntara. Cap al 2003, molt abans de publicar cap novel·la, va voler compartir amb nosaltres els seus coneixements i la seva passió per l’escriptura creativa.

Es va dirigir al Centre Cívic de Can Palet i va organitzar el seu primer taller d’escriptura, on vam tenir l’oportunitat de gaudir del les seves lliçons. La més important potser, que, igual que es pot aprendre a dibuixar, a tocar un instrument o a ballar: ESCRIURE LITERÀRIAMENT TAMBÉ ES POT APRENDRE.

Aquell primer taller se’ns va fer curt i uns quants vam voler continuar-lo. D’aquí en va sorgir la iniciativa. El curs següent, entre un grup d’ex-alumnes vam plantar-ne la llavor i ens vam començar a reunir un cop al mes, a casa de la Eva, de la Maria, de la Montse... i el dia que ens veiem era una festa.

Acompanyàvem els contes de cafè i projectes, de sucs i confidències, de pastissets i complicitats...

 

L’any 2006, va néixer UMDM amb les finalitats de:

Integrar persones amb inquietuds literàries per desenvolupar el potencial creador i optimitzar el procés creatiu.

Afavorir la formació sobre diversos aspectes de l’escriptura.

Promoure la creació literària i potenciar les publicacions pròpies.

Compartir experiències.

 

UMDM constitueix, per molts de nosaltres, la continuació o un segon grau del curs d’escriptura.

Entre les activitats que duem a terme, podem destacar:

Esmorzars literaris / Revisió de projectes / Anàlisi literari / Tres paraules i un conte / Narracions a tres bandes / Participació en Premis literaris / Classes i tallers / etc.

Les activitats més significatives d’UMDM són les trobades mensuals que anomenem “Esmorzars literaris”, amb un objectiu molt clar: aprendre, analitzar i corregir els treballs de cadascun dels membres d’UMDM, i ,alhora, suggerir, motivar i mantenir ben viva la inquietud creativa.

En les trobades de Tres paraules i un conte es trien cada mes tres paraules al atzar entre les proposades per tots els assistents, a fi d’escriure cadascú un conte en el que s’incloguin aquestes tres paraules. Aquests contes són llegits, i analitzats en la trobada o esmorzar literari del mes següent per tots els companys, per tal d’escriure, corregir, millorar el text i, en definitiva, per crear i aprendre.

En la trobada mensual de Projectes s’analitzen els treballs literaris o projectes que tenim en marxa. Novel·les o narracions, que són revisats i comentats entre tots, paràgraf a paràgraf, corregint incoherències, errors, situacions no creïbles, amb propostes i suggeriments de millora, analitzant les frases i les concordances, cacofonies, tics, frases confoses, problemes en diàlegs, puntuacions i tot tipus de correccions en l’escriptura, convertint-se cada trobada en una profitosa sessió d’aprenentatge o taller d’escriptura.

Com diu Jaume Cabré: “Escriure és llegir un text que tu tens dins de l’ànima”. Escriure i reescriure una i mil vegades, per aprendre a crear texts literaris, demana tenacitat i molta constància. És una tasca molt gratificant, però, alhora, solitària i sovint dura. En el nostre cas, comptem amb l’escalfor i l’ajuda inestimable dels companys d’UMDM, i aquest, creiem, és el principal valor de l’associació i del nostre bloc: unmuntdemots.blogia.com, on pengem els nostres contes i textos literaris i que avui hem volgut compartir amb tots vosaltres.

Finalment, des de aquí, voldríem convidar, i per tant engrescar, a tots aquells que sentin l’estímul i la necessitat d’escriure, a apuntar-se als Tallers d’Escriptura Creativa, i a compartir amb nosaltres l’aventura d’escriure. Moltes Gràcies!

REUNIO GENER

REUNIO GENER

Una estranya atracció ens ha reunit al voltant d’un bolígraf dins d’una biblioteca americana que es cremava. Enmig d’un foc taronja, d’una pluja de vidres esmicolats, de fum, de flames i espurnes, un home normal no es decidia a decidir si decidir era normal. Tot d’una un grup de joves han començat a esgaripar les seves guitarres i han despertat, entre els morts del cementeri veí, en Espriu que li deia a en Calders que no enteníem els seus poemes.

D’altra banda un home barbut l’hi demanava relacions a una altra barba i sembla ser que han formalitzat el seu afer, literari, diuen...

Les paraules que l’atzar ens ha possat devant són:

GEL         HIELO

TEMPS     TIEMPO

 RONYA     ROÑA 

Amb el temps la ronya el va deixar glaçat... podría ser un començament de conte però de segur que cadascú troba un altre. 

Fins al proper 2 de Febrer!

CAPDIDATA

CAPDIDATA

Després de diverses reunions secretes, el Casinet de l’Espardenya va decidir que els aspirants a Capgròs  fossin Sílvia Alcàntara, Marc Boada, Joan Boada, Carme Busqueta, Pepe Hidalgo, Noel Duque, Joan Manel Oller, Mercè Paloma, Albert Ubach, Jaume Valls, Maria Vidal, Jordi Moreno i La Trompa de SAR el Rei opten al reconeixement. 

La Sílvia, entre els altres aspirants a Capgròs, va defensar dissabte la seva capdidatura davant de la societat terrassenca. I és que cal un cap ben gròs per encabir tantes històries i personatges com tenen les seves novel.les.

¡BONA SORT!

Presentació del llibre Divuit. Petits grans relats

Presentació del llibre Divuit. Petits grans relats

El dimarts 17 d’abril, a les 19.30 hores, es presentarà al Centre Cultural de Terrassa el llibre “Divuit . Petits Grans Relats” de l’Editorial Círculo Rojo.

L’entitat terrassenca Associació Platypus Creacions Artítiques va organitzar un concurs de relats i es van rebre més de noranta contes, dels quals s’han seleccionat divuit per publicar-los en aquest recull. Segons aquesta entitat, l’objectiu del concurs era fomentar la creativitat personal, l’apropament a la lectura i donar una empenta a aquells aspirants a escriptors o amants de la paraula que tenen una il·lusió perquè aquesta sigui part de la seva vida professional.

L’acte principal de la presentació serà una xerrada sobre el relat curt per part de Miquel Berga, professor de literatura anglesa de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

L’acte es clourà amb la lectura d’un relat breu a càrrec de l’actor Artur Trias.

Reunió Desembre

Reunió Desembre

Desembre anunciava amb un munt de fred que l’ hivern ja era a prop. Un munt de paraules van fer-lo fugir tot construint contes, poemes i il·lusions.

Vam somiar mentre fèiem l’amor, vam inventar diferents finals de la mà d’un viatger despistat i amb despit, vam  negar que estimàvem a qui ens deia adéu.

La lectura del Poema de Nadal d’en Segarra ens va acostar a l’esperit del Nadal.

La Encarna va compartir amb nosaltres una bona notícia: és finalista del Concurs de relats breus del Diari de Terrassa.

 

Les paraules escollides per a la propera reunió son:

GEMELO, CEREZAS, MAGDALENA 

BESSÓ, CIRERES, MAGDALENA

No tenim excusa de manca de temps: la propera reunió serà el 4 de Febrer.

 

Una abraçada i una bona entrada d’any!

Reunió Juliol

Reunió Juliol

Amb el juliol han arribat les vacances per a alguns, les sortides familiars o amb amics per a uns altres i la nostra reunió-excursió de final de curs. Aquest any hem anat a la caseta màgica de la muntanya, on han nascut molts contes amb bruixes, corbs i  mariners que cerquen el seu port.
 
Amb els acords intimistes de Sílvia Pérez Cruz de fons van surgir les confidències: un conte recuperat del fons del calaix de l’adolescència, secrets de la bastida d’una novel·la, poemes nascuts un dia de pluja i un moment difícil, aquell en què tallem el cordó umbilical i deixem marxar els fills...
 
Tot està escrit. Només ens queda fer-ho d’una altra manera, amb altres paraules. L’essència del darrer conte ja la van plasmar, al segle passat, en forma de poema, els germans  Quintero a “La rosa del jardinero”.
 
Escribint tots passem per moments d’eufòria i moments de dubtes. Tots dos ens ajuden; del dubte neix la creació i la eufòria ens dona la il·lusió necessària per creure que allò que escribim val la pena.
 
I amb aquestes reflexions, m’acomiado, però no sense abans recordar-vos les paraules triades a la reunió de juny que mantenim per a la reunió d’octubre:
 
LLENÇOL      PORTA           FIL
SÁBANA       PUERTA         HILO
 
Fins llavors, espero rebre els vostres contes, històries o aventures amb les paraules escollides o sense elles.
 
¡BONES VACANCES!

Reunión Junio

Reunión Junio

Esta mañana hemos compartido vivencias difíciles, como difícil es el momento en que un padre o una madre debe desprenderse del hijo, cortar de nuevo ese cordón umbilical que les une durante su infancia y adolescencia,  para que pueda respirar a su aire.  De esos cordones que a veces no se pueden romper y que nos encadenan para siempre. Y de esos que parecían no poderse cortar pero que, lo hacen y nos enseñan a vivir otra vida.

Hay personajes cargados de energía negativa cuyos actos derivan siempre en problemas, los hay que se afeitan sus ideales, otros que disfrutan de su trabajo, sea el que sea, y otros que son víctimas de sus propios temores.

Un consejo de oro: si una frase o expresión te suena bien porque la has oído mucho, quítala.

Las palabras para la próxima reunión:

LLENÇOL                 SABANA

PORTA                    PUERTA

FIL                          HILO

A ver si abrimos la puerta a la imaginación, tiramos del hilo y deshilamos historias entre sábanas.

Hemos propuesto quedar el 16 de Julio para pasar el día en la casita de la montaña donde habita la magia.  

Un abrazo y si no podéis venir, nos leeremos.

Cloenda Tallers d'escriptura a l'Ateneu Terrasenc

Cloenda Tallers d'escriptura a l'Ateneu Terrasenc

Ahir, abans de  l'acte de cloenda dels tallers d'esciptura a l'Ateneu Terrassenc, vam conèixer els components de la nova fornada d'unmuntdemoteros: els participants al Taller d'escriptura de 1r. de la Sílvia. A tots ells, els vam convidar a participar a les nostres reunions mensuals.  Al setembre organitzarem alguna "quedada" tots junts per anar-nos coneixent.

 

L'acte va comptar amb la lectura d'un pregó per part dels gegants noucentistes, un intèrpret de cançons acompanyades de la seva guitarra, unes paraules del president i de la Sílvia, la lectura d'alguns dels nostres contes i una nombrosa participació de públic. Finalment va acabar amb un pica-pica.

Reunió 30 d'abril

Reunió 30 d'abril

Feia només tres dies de la diada de Sant Jordi, aquest any amb la novetat de la segona novel·la de la Sílvia Alcàntara La casa cantonera. Un dia en què va signar desenes i desenes de llibres… amb un somriure i una dedicatòria per a tots. Va tenir la oportunitat de compartir taula amb altres escriptors reconeguts i atresorar multitud d’experiències. Algunes les va compartir amb nosaltres, així com les seves recomanacions literàries: l’autor Hans Fallada i les obres I ara què, homenet i Sol a Berlín .

Desprès vam presenciar un duel autèntic amb un protagonista d’excepció: Don Juan Tenorio. Arran d’això, vam debatre les tendències cap un o l’altre sexe del més prolífic amant de la literatura espanyola.  Vam desplegar els braços, ben oberts, ben rectes, per tal  de volar com fan els nens tot fugint d’una realitat que no ens plau. Vam veure com un home, per complaure el seu fill, es va pintar un somriure. I, abans de finalitzar, vam fer un viatge en la nau de la llibertat on, que quedi clar,no hi havia cap aborigen. 

Aquesta podria haver estat una de les paraules escollides, però no va resultar així. Les paraules triades per al proper mes són:

SALIDA                    SORTIDA

SACUDIDA               SACSEJADA

HIEDRA                    HEURA

Per al mes de juliol no tenim cap dia concretat per a reunir-nos, ja que tothom té ganes de sortir fora... Per tant, aquest any tenim un parell de propostes de sortides a la platja  o a la muntanya... Ho decidirem el proper dia, així com definirem el calendari del curs vinent.

Ens veurem el 4 de juny!

LA CASA CANTONERA 3ª edició

LA CASA CANTONERA 3ª edició

Durant la diada de Sant Jordi va compartir protagonisme amb la edició en castellà de la seva primera obra Olor de colonia.  

Una prova de la bona salut que té la literatura catalana actual és l’èxit de la segona novel.la de la Sílvia Alcàntara:  Ja ha superat els 18.000 exemplars i va per la 3ª edició!!!  Felicitats!!!

REUNION ABRIL

REUNION ABRIL

   Una reunión íntima. Así fue la reunión de ayer. Contamos con dos invitadas de excepción: Artemisia, una reconocida pintora italiana y Sor Juana Inés de la Cruz, una gran mujer cultivada en la escritura, las ciencias, la teología y la filosofía.

   Ellas nos enseñaron que, pese a las circunstancias, pese a la época, pese al machismo,  se puede conseguir un sueño. Artemisia, en el año 1612 fue capaz de denunciar una violación. Fue torturada durante el juicio para comprobar la veracidad de su acusación, y tuvo que abandonar la ciudad para seguir ejerciendo su pasión, la pintura. Sor Juana Inés de la Cruz abandonó la vida cortesana y  rechazó los hombres que la pretendían.  Optó por el único camino que  le permitía seguir estudiando, escribiendo… ingresó en un convento.

   Tampoco podemos menoscabar  la  gran aportación a la reunión de la mujer zapato, y su opuesta,   la mujer mujeril  —todavía me río, je,je, je. 

   Parece volver a suceder que, las palabras dulces nos llevan a historias sangrientas. Cómo nos conducen las nubes de almíbar o un añil de poesía a una mujer desnucada o a una violación plasmada en un cuadro, es algo que da que pensar… Probablemente ya estaban  esas historias ahí, vagando en nuestras mentes, buscando el momento de capturarlas en el papel. O no…  Y aún otra pregunta: cómo nos han llevado a desnudar a un hombre en su casa en señal de protesta. ¿Quizás deberíamos adoptar esta forma de reivindicación?

   Lo que sí puedo afirmar es que ha sido una reunión de lo más colorida. No ha faltado ningún  color; desde el negro marfil hasta el rojo sangre pasando por el Tierra de Siena quemada, el azul Prusia o el carmín de garanza. Entre tantos pigmentos un cuento se ha coloreado de poesía azul esperanza.

   Antes de acabar un broche de oro con un breve e improvisado recital de Hombres necios, Segismundo y Dame candela, con el que nos ha obsequiado la Silvia.

   Antes de marchar y como éramos pocas, hemos elegido una palabra cada una:

 

TEMPLADA           TEMPERADA

TENUE                  TÈNUE

AMOR                   AMOR

ANCLADO             ANCORAT

SILENCIO              SILENCI

 

   Y, debido a un problema de fechas, hemos ADELANTADO la reunión del 7 de mayo al 30 de ABRIL.

 

   ¿Dónde nos conducirán estas palabras? Es todo un misterio… 

REUNIÓN MARZO

REUNIÓN MARZO

El carnaval disgregó a algunos de nuestros compañeros, camufló las palabras del mes bajo disfraces de cuentos invisibles y nos regaló un reloj de horas dilatadas. Así pues, tuvimos más tiempo para charlar mientras  degustamos un cuento con sabor a prueba superada, otro  a dictador dictado y como postre un pastel de pueblo orgulloso aliñado con aroma de justicia. Para acompañarlo ¡cómo no! un recital de bizcocho de coco y zanahoria  con varias versiones de café.  No acabó aquí la cosa, luego le siguió una borrachera de poder maquillada de religión y buenos propósitos.

 

Difícil de superar, pero no imposible. A ver qué dan de sí las palabras escogidas para el mes que viene:

POESÍA         POESIA

NUBES          NÚVOLS

ALMÍBAR       ALMÍVAR

AÑIL (comodín)

 

¡Nos vemos el 2 de Abril!

OLOR DE COLONIA en castellà

OLOR DE COLONIA en castellà

Olor de colònia creix per arribar a més lectors. Ara, tenim la seva primera versió traduïda al castellà. L’hi augurem el mateix èxit que l’original. De ben segur que perfumarà de bona literatura arreu per on passi.

 

I no s’acaben aquí les bones noves: La casa cantonera en només 2 setmanes ja va per la seva segona edició: Dotze mil llibres venuts! La casa cantonera segueix el camí de l'èxit de la seva germana gran. 

 

¡L’ENHORABONA, SÍLVIA! 

Presentació a Terrassa de La casa cantonera

Presentació a Terrassa de La casa cantonera

Hem acompanyat a la Sílvia en les  presentacions que ha fet a Terrassa de La casa cantonera. Ens ha encomanat la seva inesgotable energia i il·lusió amb cada detall, amb cada secret, amb cada imatge regalada amb que broda un personatge o un escenari.

    La sentim, embadalits, parlar apassionadament d’un univers que dura tres hores, en que ella es va recloure durant cinc anys. I es despulla davant nostre, ens desvetlla  l’impacte que l’hi va produir  l’espurna als ulls de la vella dels gossos i com la van sacsejar  el to i l’educació que traspuaven  les seves paraules fins al punt de recordar-ho quaranta anys més tard.  I ens fa viure l’angoixa de l’estada en aquella casa tancada, amb la xafogor d’un estiu que no es volia acabar. I patim els sentiments somorts desvetllats per l’encontre d’ànimes ferides que no el  poden defugir. I ens confessa que necessitava  que plogués i  va pintar el cel de núvols que taparen el sol i després un llampec va esberlar el cel i regà el poble de gotes espesses.

    Per acabar endolcí el comiat amb la darrera frase en boca d’un dels personatges:

Ja havia après a mesurar la felicitat amb el temps que dura una abraçada.

 

 

Reunión Febrero

Reunión Febrero

    ¡Qué rápido pasa el tiempo! Ya estamos en febrero y nos ha traído una buena noticia:  se ha publicado LA CASA CANTONERA, la segunda novela de Silvia Alcàntara con quien hemos compartido su alegría e ilusión.

   Hemos comentado la importancia de saber todo sobre el escenario de nuestras historias.  Una pequeña duda puede hacernos patinar.  No es lo mismo un pueblo que una ciudad pequeña; en el primero se conoce todo el mundo, puede haber gallinas por la calle, los niños corretean solos y se bebe de la fuente. Todo eso en una ciudad no ocurre.  Lo mismo sucede con el protagonista:  verá el mundo desde diferente perspectiva un adulto que un joven o un anciano que un niño, no utilizarán el mismo lenguaje en un diálogo, ni se moverán de la misma manera.

    Además hemos visitado un hospital donde curaban las heridas de la inocencia, un barrio donde la luz de una linterna ha iluminado el camino para hacer un mundo mejor, el camerino de un director honesto y el alma de un Tuareg; hemos sentido ganas de morder y hemos asistido al encuentro fortuito de dos almas opuestas seducidas por una sonrisa diáfana y una mirada transparente, a un alumbramiento que nos tiene en ascuas y al preámbulo de un intenso drama femenino con aires cordobeses.  De todos ellos, me quedo con la imagen del amanecer en el desierto del Sahara con el cielo rosa, azul, rojo, amarillo y verde.

    Y antes de marchar, hemos escogido las palabras que nos inspirarán las historias del mes que viene:

       BLANCO                      BLANC

       BORRACHERA           BORRATXERA

       TRILERO                    TRILER

      Hay una novedad.  Hemos añadido una palabra comodín a fin de evitar que la forzosa aparición de alguna de las palabras obligatorias, haga chirriar el relato:

       GAFAS                         ULLERES

       Pues, eso ha sido todo. 

       Nos vemos el próximo 5 de Marzo a las 10,30h (más o menos ; ) ).

LA CASA CANTONERA

LA CASA CANTONERA

   EL 3 de Febrer, just dos anys després d’Olor de Colònia, ja tenim La casa cantonera, el nou llibre de la Sílvia Alcàntara.

 

   És una novel·la concentrada, amb adjectius precisos que ens empeny a viure un torrent de sentiments humans inconfessables.  Comença  amb  la mort de la vella Xicoia, la boja dels gossos. Aquest és el desencadenant de la retrobada de dues germanes que tornen a la casa que esguerra la plaça i que ha de ser enderrocada. L’empremta de la mare ressorgeix i il·lumina dolorosament  els racons foscos de les seves vides.

 

   La gelosia és a La casa cantonera el que eren les pudors a Olor de Colònia; omple les  escletxes de les resclosides estances de la mà d’antigues preguntes adormides. Ambdues comparteixen atmosferes tancades que arriben,  per moments, a transmetre angoixes asfixiants.

 

Presentacions del llibre:

10 de Febrer al  Cau ple de lletres a les  20,30h.

15 de Febrer a l’Ateneu de Terrassa a les  19,30h.

25 de Febrer a l’Abacus de Terrassa a les  19,30h.

10 de Març a l’Ateneu de Barcelona a les   19,30h.

Reunión Enero

Reunión Enero

Despertando del letargo en que las navidades parecían habernos sumido, aparecieron un par de relatos.  Luego un mail y una llamada. Faltaban cuatro días para la reunión que además debía continuar con una comida. Despertamos de golpe. Una lluvia incesante de mails recordatorios, confirmaciones y  selección de platos del menú, nos abrieron el apetito y un aguacero de cuentos nos inundó justo el día anterior.

 

Ni siquiera el nitrógeno, que dificultó nuestra respiración, pudo impedir que se crearan una docena de historias, ya fuera como símbolo químico en una clase de química, en estado gaseoso o líquido, inundando un escenario, conservando muestras en un laboratorio, impulsando un cohete o como ingrediente de un postre de lujo; como componente de una estrella muy especial, o dando nombre a una obra maestra. Todo valía y nos ha llevado por escenarios variopintos: bajo el mar como arma homicida, en un restaurante junto a la pareja deseada, entre músicos importantes o bajo el balanceo de la luna donde danzan las hadas.

 

La angustia se ha intentado colar por todos ellos pero la hemos apartado con conciertos de artistas internacionales e incluso de grillos, todos distintos, algunos reales y otros soñados.

 

Para el próximo día viajaremos por otras sendas guiadas por las palabras:

 

INTENSO      —        LUZ    —        CARAMELO

INTENS         —        LLUM —       CARAMEL

 

que auguran dulces historias que viviremos con intensidad bajo la luz de una luna de caramelo.

 

Y hasta el  próximo 5 de Febrero.

 

¡Felices sueños! ¡ Felices cuentos!

Reunión Diciembre

Reunión Diciembre

 

 

   A siete días de la reunión solo teníamos dos cuentos y sus autores  no vendrían y la continuación de un relato. Al día siguiente dos personas informaban que no podrían venir. Dos días más y llegan un par de trabajos. Bien. Al día siguiente una llamada, vendré pero no he escrito nada. Bueno. ¿Cuántos vamos a ser? ¿Qué vamos a comentar? Manos a la obra. Me puse a redactar mi cuento pero no sin antes enviar un mail recordatorio a los que no habían dicho ni mu. Va, venga, id acabando vuestras historias y avisadme si vendréis. Y como las primeras gotas que anuncian una agradable lluvia de primavera, llegaron los mails confirmando: vendré, y yo, y yo también, y un cuento, y otro, y otro más. Y llega el sábado y la mesa está llena de historias y personas que se expresan alrededor de galletas de canela en forma de estrella, cruasanes, ensaimadas, coca, magdalenas, guirlache y café, conversaciones entrelazadas como lazos de hojaldre en que uno aporta y otro aprende, en que todos disfrutamos de palabras y mundos compartidos.

 

 

   Cuentos con trampa y otros en que no hay trampa ni cartón. Cuentos donde hay paredes, caminos,  amistades, cuerpos, existencias y soledades paralelas. Cuentos donde puede eclipsarnos una mirada y cautivarnos, o  donde una amiga nos eclipsa ante los ojos de la persona amada, o donde unos hechos incomprensibles pueden eclipsar el raciocinio, donde el miedo eclipsa  la valentía o donde los recuerdos se eclipsan en una mente adormecida. Incluso hay un eclipse real que sirve de pretexto para reconocer la necesidad de ser amado. Y otro que da nombre a un perfume. Todo vale y las palabras elegidas son un mero pretexto para crear historias.

 

   Las próximas nacerán a partir de las palabras:

 

            CONCIERTO                        CONCERT

            ANGUSTIA                          ANGOIXA

            NITRÓGENO                       NITRÒGEN

 

   El año ha pasado volando. Las fiestas navideñas están a la vuelta de la esquina y no hay días para quedar todos. La próxima reunión será el 15 de Enero. Además del desayuno literario haremos una comida todos juntos. El lugar lo concretaremos por mail. Reservaros ese día en vuestras agendas.

 

   Y sin más, un abrazo con todo mi cariño y

 

   ¡ FELIZ NAVIDAD!

Reunió de Novembre

Reunió de Novembre

    Hola unmuntdemoters,

   Les paraules que vam triar a la darrera reunió ens han dut  a endinsar-nos a mons ben diferents, el d’una prostituta esperançada, el d’un desafortunat guanyador de la loteria, el d’una noia que no pot arribar a explicar la millor notícia de la seva vida, el de dos estafadors idèntics, el d’una mare de família que, de cop, es queda sola, el d’una col.lecionista de tresors urbans, o el d’una dona en el dia en que el seu home l’ha deixa i  la continuació del relat de la dona amb l’embaràs més surrealista de la literatura moderna.

   A més a més, ha vingut el Raul i ens ha convidat a l’espectacle en que col.labora amb el showmanpoeta Ramón Pierrá -tot un personatge-:  "Versos en la nit". Fan una performance amb ball, poesia, música i sentiments. Jo el vaig veure a la biblioteca central i us asseguro que no us deixa indiferents. El repeteixen aviat i per una bona causa: una ONG que treballa a Sri Lanka per construir un col.legi. El faran el dia 19 de Novembre a la seu dels Voluntaris  Terrassa.  També hi era, a l’acte, no a la reunió, com a poeta convidat, el Xavier Caparrós, del qual fa un recital el dia 16 de Novembre  a l’Omnium Cultural, al que esteu tots convidats.  Bé, doncs, hem parlat una mica de poesia. De la importància que té per als aprenents d’escriptors i si a més, a més ens la llegeixen... potser és més fàcil que ens impregnem d’ella, no?

   La veritat és que entre cafè i  xocolata, i pastetes i xurros, hem comentat vuit contes i hem parlat de poesia… No està gens malament.  M’ agradaria estirar el temps per poder llegir-los a més de comentar—los o fer-ho més a poc a poc però no tinc aquesta habilitat. Així que, amb el vostre beneplàcit lo que farem serà començar abans.  Així el proper dia ens trobarem mitja horeta abans, de 10,30 a 13,30 h.

   Les paraules que proposem per a la propera reunió son:

TRAMPA, ECLIPSI i PARAL.LEL.

 

   No sigueu tramposos i en paral.lel o en diagonal, escriviu contes que ens eclipsin!

 

   Ens veiem al dia 11 de Desembre, a les 10,30.