COMUNICACIONS

Reunió del 26 de gener de 2019

Hola,

La reunió de gener ha estat de les més multitudinàries que recordo i una de les de millor qualitat pel que fa als textos presentats. Si ets algú dels pocs que no van venir, llegeix-los. Val la pena.

Les paraules triades per servir d’inspiració són: lector, barrabassada – barrabasada i somoure – remover, alterar. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.  

Pel que fa als contes:

El Lluís ens ha portat primer al món de les xarxes i, després, a l’altre món.

La Montse Villares ens ha conduït, amb tres punts de vista, a una metaficció que juga amb la memòria.

El Valentí ha acceptat el repte de fer un relat amb erotisme i, a més, en segona persona. Molt bon resultat.

La Maria Galí narra la història d’un suïcida que va repartint tabac i alcohol, encara que amb moderació. Per cert, hem confirmat que el vi mançanilla es diu així en català, ni pometa ni camamilla.

El relat de la Teresa reflecteix certa justícia poètica amb un metge que sent remordiments.

La Dolors toca un tema d’actualitat amb gran sensibilitat.

El Pep ens ha regalat tres poemes de gener. Tres poemes té el pomer, de tres, una... de tres, una...

El relat del Josep és la imatge d’una despedida que a molts ens ha semblat al·legòrica. Coses que té l’art, que ens toca una tecla a dins.

Finalment una altra història amb regust de Calders, el de la Maria també ho era, per part del Ramon. I un altre viatge per les xarxes.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ 

Si teniu intenció de enviar algun relat al concurs Ràfegues Negres, ja està obert el període de presentació. Trobareu les bases actuals a http://febrernegrealcandela.blogspot.com/

 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 15 de desembre

Hola,

Malgrat que avui l’espai físic per a la reunió era més reduït, hem estat prou còmodes. A més, s’ha incorporat a les nostres reunions la Isabel. Esperem que hagi estat a gust i que aviat coneguem algun dels seus escrits. Per a la reunió del 26 de gener ens hem quedat sense triar paraules per manca de temps. Com ja va passar en una anterior ocasió, proposo tres de la llista de les deu paraules més boniques del català. En aquest cas són: tendresa – ternura, llibertat – libertad i moixaina – carantoña. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera. 

La manca de temps va ser perquè ens esperava la taula parada del nostre ja tradicional dinar de desembre. Vam gaudir d’un ambient molt agradable i es va fer l’intercanvi de llibres  Jolabokaflod, que en traducció lliure vol dir un munt de llibres.

Pel que fa als contes:

La María Sender ens ha portat El velatorio, l’inici d’un projecte que ens trasllada a una twilight zone, una zona fronterera entre la realitat i la fantasia; amb una imaginació desbordant i un llenguatge literari de primera.

Després la Gloria ens ha impactat amb el relat Cuando el cielo se cerró, una narració de la riada que ens ha esgarrifat.

La Francesca ha refet el relat La Luisa, molt més entenedor i inquietant ara.

El Josep ens ha sorprès amb el seu microrrelat Sóc un puto boques. Una ràfega negra amb un final impactant.

La cua del Pere semblava no tenir final i és sobre el final on ha hagut debat de com podria ser.

Per acabar, el Lluis ens ha cantat la lletra de cançó que ens va enviar. Esperem escoltar-la en un futur amb els arreglaments musicals.

Després alguns ha comentat una mica a corre-cuita el relat de la Montse Cardús que els gremlins havien perdut. No sabem si el voldrà presentar a tothom per a una futura sessió.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ 

 Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Bon Nadal i feliç entrada d’any,

Reunió del 24 de novembre

Hola,

Per començar, vam comentar una sèrie de temes:

- Ús de plàstics: arran d’una suggerència de la Viki de portar cadascú la seva tassa, got..., hem decidit que els nostres esmorzars deixin de ser Un Munt de Deixalles.

- Dinar del dia 15 de desembre: tenim previst fer l’habitual dinar de final d’any en acabar la reunió de desembre. Vam decidir reservar al restaurant El Racó, que està molt a prop de l’Ateneu, a les 13.30 h (haurem d’acabar molt puntuals, però està comprovat que més tard d’aquesta hora la rapidesa del servei es ressent bastant). Altres anys agafàvem un menú de Nadal dels que tenen, però era excessiu per a la majoria de la gent. Aquesta vegada demanarem a la carta. Només caldrà confirmar el nombre de comensals. Ja enviarem un correu específic a partir del qual podreu anar confirmant qui es voldrà quedar al dinar.

- Recopilació de premis i textos editats: volem fer un registre dels textos de membres d’Un Munt de Mots que hagin estat premiats, o finalistes, o accèssits o publicats d’alguna manera. Enviarem un altre correu específic perquè hi podeu indicar els detalls i aportar el text, si es possible. Els detalls serien: nom del premi, any, categoria...; i si és un text publicat per tercers, la informació corresponent a l’edició del llibre o el número i data de la revista; i informació similar si és algun altre format.

- Previsió de reunions de Projecte: Com ja sabeu, anomenem Projecte a un petit grup de lectors zero que ha organitzar la Sílvia per ajudar a millorar el text de qui tingui un projecte més important que no els petits relats que fem els dissabtes (novel·la o llibre de relats amb un fil conductor). Tenim intenció de reiniciar les lectures a partir de gener.Qui tingui un projecte que vulgui que li revisem, hauria de contactar amb la Sílvia. En tot cas, caldria que el text estigués repassat per l’autor com si ja fos la versió per enviar a un premi o a una editorial, amb atenció també a l’ortografia i la puntuació. La revisió seria sobre unes quaranta pàgines. Encara que el projecte no estigui acabat, podríem valorar una part si tenim les pertinents indicacions de què ha passat o què passarà en la història, segons el cas. Per detalls més concrets, adreceu-vos a la Sílvia.

- Proposta de fer relats seguint les bases i amb l’anticipació suficient per a certs premis: aprofitant que la Montse Villares ens va donar la informació per participar en el premi literari de l’escola El Cim, hi ha hagut la suggerència que alguns mesos fem servir les bases d’aquest o altres premis locals com a inspiració per a fer els nostres relats, en lloc de les tradicionals tres paraules. Per al mes que ve proposem fer textos que s’adaptin a aquest premi de El Cim, el premi de microrrelats del Diari de Terrassa o el premi Ràfegues Negres, de la llibreria Synusia i del Diari Malarrassa. Com sempre diem, sou lliures de seguir aquesta proposta o no (igual que quan són les tres paraules). Podeu enviar relats que no segueixin cap d’aquestes bases sense problema. En el cas que sí us adapteu a algun premi, indiqueu quin per poder jutjar si teniu alguna incompatibilitat amb les bases, a part de ajudar-vos a millorar-lo. De seguida enviarem resums de les bases i enllaços per poder consultar-les (les que estiguin en vigor o, si no, les de l’any anterior).

 

Pel que fa als relats:

- La Viki ens ha preparat uns farcellets d’amor incondicional en progressió ascendent.

- L’Aurèlia ens ha mostrat el talent de mr. Ripley o (millor dit) mrs. Ripley (era gata). Un cas real.

- Amb el relat del Lluis, qualsevol semblança amb la realitat és només coincidència (o no).

- El tsunami de la Mari Luz ens fa llençar tot el que no ens fa feliços.

- La Dolors ens ha mostrat uns records tràgics en un flaixbac de naftalina.

- La Maria Sender ha fet una adaptació literària del conte que li explicava l’àvia.

- El relat de la Gloria és de vampirs moderns amb hipoteques, desnonaments, carruatges i automòbils

- El  de la Francesca és la segona part, continuació d’una primera part que no coneixem.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ .

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 27 d'octubre

Hola,

Comencem un nou curs amb una nova companya, la Montse Cardús. Ha quedat impressionada amb les possibilitats literàries del manual d’instruccions del microones. Esperem que no s’espanti i continuï venint (segur que sí). Això serà en la següent reunió, la del 24 de novembre. Les paraules triades per servir d’inspiració són: fragilitat – fragilidad, farcell – hatillo i toll – charco. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.

 

Pel que fa als contes:

Hem començat amb el millor conte d’aquest curs fins aquell moment, Amor perenne de la Montse Villares.

Desprès l’Aurèlia ens ha submergit en un món de somni.

La Maria ens ha portat la biografia del sant més catalanista.

El Valentí ens ha presentat un petit mirall per veure una imatge de la nostra ànima.

Hemos escuchado atentamente la historia de la venganza de una madre felina, Ada de Francesca.

El relat Una vida per recordar, de la Viki, ens ha portat a recordar unes quantes anècdotes de gent gran.

La rebotiga de la Teresa ha estat una riuada d’elements que podrien configurar un projecte molt més important, Riuada... o rierada... o potser riada. En tot cas, cal festejar amb la constància per encarar un projecte.

El relat del Lluis, Oxigen, sí que ha fet un munt de goig.

I el del Pere, Ràbia, ha donat peu a unes quantes anècdotes sobre la gran professionalitat de molts treballadors de restaurants. Hi podeu anar a dinar o sopar sense por.

Toñi ha triturado algo más que nuestra tranquilidad de espíritu. El Cerdo os lo diría si no estuviera ya despiezado.

Finalmente una pequeña historia minimalista de Gloria. Le decimos que sí.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ .

 A part, durant el dinar, hem comentat que hi ha l’exposició Més enllà de Mauthausen ( https://www.terrassa.cat/es/exposicio-en-curs ), amb fotos del supervivent del camp Francesc Boix. Tota una història de novel·la o de pel·lícula, i la pel·lícula s’ha fet: El fotógrafo de Mauthausen. Actualment està en exhibició al Cinema Catalunya ( http://cinemacatalunya.cat/2018/10/18/el-fotografo-de-mauthausen/ ) i a Cinesa Parc Vallès ( https://www.cinesa.es/Peliculas/el-fotografo-de-mauthausen/parc-valles ).

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 9 de juny

Hola,

La sessió del 9 de juny ha estat una molt agradable cloenda del curs 2017-2018, seguida d’un concorregut dinar de comiat. Una fantàstica jornada.

Estàvem tan relaxats que no vam triar cap motiu d’inspiració per a la primera sessió del curs vinent. Al setembre ja concretarem la data i algun possible motiu d’inspiració (paraules, imatge, frase...).

Pel que fa als escrits:

L’Aurèlia ens ha regalat un conjunt de sensacions emotives que ens van quedar pendents del mes anterior.

El Pep ha fet un escrit basat en una experiència real. Li han recomanat que es dediqui a fer poesia. Per què serà?

La Teresa recrea una vida d’una volada. Amb la morbositat pròpia de la ment dels escriptors, la majoria hem pensat que al final no havia passat res de transcendental, només la mort de la protagonista.

Després ha estat un assassinat amb el perfum de l’estimada de fons. Ens ha agradat molt el gir de la trama que ha fet la Dolors.

La Maria ha escrit una crònica del viatge de l’Exodus, molt documentada tant amb la informació com gràficament.

Un nou gir narratiu del Valentí. Una història en tercera persona en què acabem descobrint que era en realitat una primera persona, el narrador està implicat en la trama.

I ara un gir visual. El Ramon s’ha inspirat en la persona que es reflecteix en els vidres de la porta giratòria per a una historia americana.

La Francesca ens ha girat el personatge com un mitjó, de Joan a Joana.

La Gloria ha relatat el gir de fortuna en la vida de don Alberto. Des de dalt de tot ha acabat pel terra.

Una normalitat anormal, un futur distòpic que ja és present a Fukushima. Vet aquí el relat del Lluis. Sieverts a l’aguait.

Finalment un gir en el caràcter en la protagonista del Joan, la Norma. Barreja del món cinematogràfic i el pictòric, amb una mica de Tai Chi i trenta-set minuts de meditació.

 

Per acabar, us recordem que hi ha una nova sessió de El Pati de Contes, de la biblioteca de Sant Quirze: serà el dimecres 20 de juny a les 22 hores. Lluís Fortuny, un dels components històrics de la Companyia Elèctrica Dharma, presenta el seu espectacle Connexions poètiques. Es tracta d’un recital de petit format en el qual imatges i poemes es fusionen amb instruments en directe i una taula de DJ. Això permet connectar tres formes d’expressió en un sol espectacle. ( http://www.santquirzevalles.cat/DetallAgenda/_76FWUQ7iPH8zhu3DSj4T7dZM6oGKZQfu79a9rLdW7n8 )

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya.

 

 Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles! Aprofiteu l’estiu!

Reunió del 19 de maig

Seguint el nou estil a les nostres reunions, aquesta també es va fer sense moderador. I ara, al gra:

 1. Jo vaig presentar les aventures d'en Gur. Agraeixo que se m'indiquessin certes imperfeccions al meu text, i tan aviat com pugui les intentaré resoldre. Bé, no sense haver-me pres un iogur...

2. En Pep Cortès ens va delectar amb el que podríem definir com a haikús útils. Fer definicions amb tant de virtuosisme tècnic només és a l'abast d'un poeta.

3. L'Aurèlia no va poder venir. Potser havíem d'haver trucat en Lluís... (Llach)

4. Sobre el de la Maria Galí: un tema d'actualitat, el robatori de bicicletes, permet a l'Ulisses assistir a com la Guàrdia Civil se'n deixa prendre unes. Bravo per l'agudesa!

5. En Ramon Tuà ens va entregar la història d'uns pares divorciats a través dels ulls del seu fill. Quasi perfecte, excepte per un punt que ens va ocupar durant estona: aturant-nos en una llàgrima...

6. La Francesca Caballero era ambiciosa: una història de sis pàgines. Imperfecta, però amb una bona idea de base i un munt de possibilitats si s'allarga i se li resolen detalls, el cert és que li vam dedicar més temps que a cap altra de les noves creacions, amb un debat apassionat. I el que és més important: vam aprendre.

7. La Montse Villares continua fascinada per Edward Hopper, i ens va delectar amb la història d'un edifici on tot està aturat però la vida començarà en tot junts uns instants. Els quadres són una línia... (algú s'atrevirà amb Jackson Pollock?)

 

La propera reunió serà la despedida del 39B abans que l'Ateneu Terrassenc vagi a raure a l'edifici de la cantonada Sant Quirze/Baldrich que reposa sobre l'ànima del Centre Mèdic.

 

Finalment, adjunto la foto.

 

Bobby McGee.

 

Truc: Una manera d'inventar paraules és posar-se a escriure lletres una darrera l'altra sense premeditar res i sense que formin, de moment, res intel·ligible. L'endemà, llegiu el resultat, segur que d'entre el garbuix en surt alguna cosa que destaca... (L'Angelo Misterioso)

Reunió del 14 d'abril

 Hola,

 La sessió del 14 d’abril ha estat menys concorreguda i amb menys texts, però igualment molt profitosa; i una mica passada per aigua.

 

 En mig del comentaris, han sorgit algunes recomanacions:

- Berta isla, de Javier Marías.

- Cartes a Malhata, de Màrius Torres i Mercè Figueras. I la corresponent Cançó a Mahalta, de Lluis Llach.

- Contes de John Cheever.

- L’obra pictòrica de Edward Hopper.

- Dijous, 19 abril, a les 20 h: Deixa’m tornar-te a dir, recital musicat de poesies de Montserrat Abelló, a càrrec de Mariona Sagarra (veu i pedal d’efectes) i Raül Costafreda (guitarra). Taquilla inversa. Nova Jazz Cava, Passatge Tete Montoliu, 24.

 

 Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió del 12 de maig són: pèrgola, precarietat i reialme. Recordem que les paraules són una excusa per escriure: podeu fer servir les paraules o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.

 Per a la sessió de juny volem tornar a fer servir una imatge en lloc de tres paraules: una pintura, una foto, un dibuix... Així que cal que porteu al maig una mostra de la vostra proposta. Les numerarem i triarem un número a l’atzar.

 

 Pel que fa als escrits:

 Alguns teníem recança de criticar la Maria Galí, no fos que rebéssim del carpó

 Hem tingut doble dosi de Valentí, amb una escriptura gens malendreçada.

 A la carta a un aspirant a poeta, el Pep reconeix la importància que té un munt de mots a dins nostre.

 En ha semblat que la Teresa ha lligat bé la forma del seu relat Abisme amb el fons del que explica.

 Tant Maite, de la Glòria, com T’espero, de la Fernanda, són històries molt prometedores quan es desenvolupin. Són sinopsis de projectes més importants.

 El llenguatge poètic de la Maria Sender mira cap a dalt mentre la resta de nosaltres mirem cap a terra.

 El relat de la Montse Villares és una bona confluència d’un quadre de Hopper amb l’ambient dels contes de Cheever.

 

 Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya.

 

 Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 10 de març

Hola,

 Per començar, ha sorgit el tema de les darreres reivindicacions socials, no només les del dia de la dona, sinó també les que reclamen jubilacions dignes.

 També hi ha hagut companys que ens han recomanat llibres:

 - Mentira, de Enrique de Hériz (narrat amb diferents veus)

- La noche de los feos, de Mario Benedetti

- Les petites virtuts, de Natalia Ginburz (petits contes carregats de filosofia)

 Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió del 14 d’abril són: admiració-admiración, mentida-mentira i avenc-sima. Recordem que les paraules són una excusa per escriure: podeu fer servir les paraules o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.

 Pel que fa als escrits:

 Hem xalat amb la continuació dels tigres de paper del Ramon.

 La María Galí ens ha portat a un món d’esperits i misteris sobrenaturals. Són temes que hem tocat poc a uMdM.

 L’Aurèlia ens ha fet pujar a un tren que ens porta a una sensibilitat especial.

 Després ens hem patit amb la parella protagonista del relat de la Marta. Un tema molt dur.

 La Teresa ens ha impactat amb un nou relat sobre els fets d’Espinosa de los Monteros.

 Més històries de morts, amb Romance primaveral, i de la guerra, amb La huida, per part de la Glòria.

 No oblidem el relat de la Dolors, que ens ha fet comentar la possibilitat de fer servir la tercera persona falsejada.

 Finalment hem tingut la primera part del relat La vieja mina, de la Francesca. Estem desitjant conèixer el final. Promet molta intriga.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya.

A part, la Montse Rusiñol ens ha convidat a la següent sessió del club de lectura de l’Ateneu, que porta amb la Carme Amat. Serà el dimarts 13 de març i comenten la novel·la La nena de la casa de la bauma, de la companya Marienka Bellostas. Hi serà l’autora.

 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 10 de febrer

Hola,

Hem començat debatent sobre la longitud dels textos que presentem, arran d’una consulta per part d’un company el mes passat i les diferents extensions que ens hem trobat en aquesta sessió, a més del gran nombre d’escrits que estem analitzant en les darreres ocasions. La idea és que no acaparem les sessions enviant textos llargs molt sovint. Després de parlar-ho, hem consensuat el següent:

- Considerem que una longitud òptima és una pàgina, pàgina i mitja o, com a màxim, dues.

- Si algú vol enviar un text més llarg, hauria de considerar que cada dues pàgines corresponen a una sessió següent en què no intervindrà enviant nous texts.

- Hem decidit que no fiscalitzarem de forma estricta les anteriors condicions, sinó que apel·lem a l’autocontrol de cadascú i a la companyonia, ja que hem dit que l’objectiu és no acaparar els nostres recursos lectors.

- Finalment hem definit la longitud d’una pàgina com aquella escrita amb cos 12, espaiat 1 i ½ i donem llibertat en el tipus de lletra i els marges (encara que no hauríem d’abusar de marges massa extrets).

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió del 10 de març són: ocellot-pajarraco, tramuntana/tramontana i figaflor/pava, pavisosa - breva. Recordem que les paraules són una excusa per escriure: podeu fer servir les paraules o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera (especialment el més veterans, que, pel que sembla, s’estan relaxant).

 

Pel que fa als escrits:

La Viki ens ha traslladat a la sensació de llibertat que deu sentir en Kílian Jornet quan corre per la muntanya.

El personatge del Pep sap què pensen els altres, vius o morts, però el Pep ens ha demostrat que no pot saber què pensa el Lluis.

La natura de l’Aurèlia ens ha fet reflexionar sobre la cerca d’idees per als nostres relats.

Després hem gaudit d’un bàrbar relat salvatge gràcies a la Dolors.

La Maria Galí ens ha posat a prova amb els guions dels diàlegs. A veure si hem après bé la lliçó!

Hem tingut la sort de llegir Mala sort, de la Teresa. Una crua història amb un punt de vista diferent.

A La comissaria del Lluis no hi cabia ningú més. Si hi ha un conflicte entre dos milions i una persona, potser no és la millor solució incriminar els dos milions.

El Joaquim s’ha estrenat amb No era com nosaltres. Ser diferent pot ser ser millor.

El Ramon ens porta la primera part de Tigres de paper esquinçats. Haurem d’esperar per descobrir els misteris de la tieta Neus.

Un altre projecte de novel·la per part de la Glòria, amb una molt bona ambientació.

No se es raro si encontramos algo raro en lo más raro del bosque cuando estamos en uno de los mundos de María Sender.

Un efecte papallona ens va portar al crack del 2007, segons el relat del Joan.

Finalment la Francesca ens ha donat dues microhistòries de les quals no sabem quina és més inquietant.

  

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya.

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 13 de gener

Hola,

Aquesta entrada d’any ha estat més relaxada que altres mesos, ja que el nombre (i no número) de contes ha estat menor que en els darrers. Malgrat que en els dies de Nadal hi ha uns quants festius, són dies de molt tràfec i poc temps lliure. Però, com dèiem, el poder comentar els texts sense presses i amb més deteniment resulta agradable. Entre altres absències, aquesta vegada ens ha faltat la Sílvia per un problema de salut. Esperem que es recuperi al més aviat possible.

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió de febrer són: felicitat-felicidad, pollós/piojoso i escletxa/rendija - hendidura. Recordem que les paraules són una excusa per escriure: podeu fer servir les paraules o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.

 

Pel que fa als escrits:

Hem començat amb un fragment de la novel·la Calidoscopi, de la Montse Rusiñol. Ens ha transportat a una nit infernal en mig d’una batalla.

La Teresa Sala s’ha deixat transportar per les olors, com Proust, a temps passats en el seu relat Tornada al poble. Un relat llarg o una novel·la en potència.

El Valentí, que no és un frau, ens ha arrossegat amb una riuada de records.

El Lluis ha reflectit fins on pot arribar la contundència policial i que es pot organitzar la tercera guerra mundial en una cuina.

Hem continuat amb la Maria Galí: gairebé un homenatge al Vuelva usted mañana de Larra, però amb el toc desenfadat de les aventures de l’Ulisses.

Una altra novel·la en potència és La vuelta a la vida, de la Gloria. Hem fet la prova de la granota i potser sí que tenim la novel·la en gestació.

Finalment la Montse Villares ens ha col·locat darrere dels ulls d’una escriptora que busca la seva història.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya.

 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Club de lectura de l’Ateneu Terrassenc - 16 de gener de 2018

El proper 16 de gener a les 18 hores, al club de lectura de l’Ateneu Terrassenc, coordinat per la companya Montserrat Rusiñol i la Carme Amat, treballaran els contes de Txèkhov. Comptaran amb la participació de la primera traductora del rus al català de gran part de l’obra de Txèkhov. Es tracta de la Nina Avrova, en l’actualitat mestra de rus a l’Escola Oficial d’Idiomes Barcelona-Drassanes, amb un currículum extensíssim com a filòloga i traductora.

Reunió del 16 de desembre

Aquest dissabte hem confirmat les futures dates de les reunions d’Un Munt de Mots. La següent reunió serà el 13 de gener a les 11.00 hores. La resta de dates són: 10 de febrer, 10 de març, 14 d’abril, 12 de maig i 9 de juny. Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió de gener són: sospita-sospecha, alenar-echar el aliento/alentar i garrotazo-garrotada. Recordem que les paraules són una excusa per escriure: podeu fer servir les paraules o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.

Pel que fa als contes:

Un altre vegada el primer relat del mes ha estat el del Lluis, una narració de realisme màgic digna de Calders o Cortazar.

Xino-xano hem continuat amb una altra aventura de l’Ulisses, de la Maria Galí, molt nadalenca.

El Valentí ens ha convidat a conèixer la Valentina amb pèls i senyals.

La història de la Carol, de la Mari Luz, és un misteri que ens deixa amb ganes de saber què li va passar. Continuarà?

També hem gaudit de la prosa poètica de la Maria Sender depurada, en estat pur, sense paràsits radiofònics.

El relat de l’Aurèlia ha estat, malgrat la sensació d’ofec, un glop d’aire fresc de literatura distòpica.

Després la Dolors ens ha portat de viatge a la nit sense dia de Vestvågøya.

La Marta ens ha presentat una fugida a un bosc congelat i un retorn a casa per sobreviure sigui com sigui.

El Ramon ha denunciat la infiltració de les màfies amb el conte El senyor Francesco, la Khadija i els veïns de sota casa.

Finalment la Montse Villares també ens ha portat a una situació distòpica i, alhora, kafkiana.

El Lluis ens ha recomanat el llibre Como no escribir una novela, de Howard Mittelmark i Sandra Newman. 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU

Reunió del 18 de novembre

En la sessió d’avui  em tingut un parell d’alegries: l’accèssit del premi Grandalla de poesia per al Pep amb el Poema per a la Jana i que la Montse Rusiñol ha aconseguit editor per a la seva novel·la Calidoscopi. Moltes felicitats a tots dos!

També hem comentat que, per culpa de la nova llei de voluntariat, els clubs de lectura de les biblioteques de Terrassa corren perill de desaparèixer. Hi ha la possibilitat que sigui acceptable que un voluntari porti el club si aquest està emparat per una entitat sense ànim de lucre. Hem acceptat que puguem col·laborar com la esmentada entitat sense ànim de lucre en els clubs en què participem membres de Un Munt de Mots.

Volem recordar que la següent reunió serà el 16 de desembre, a les 11.00 hores (si la Aurèlia no ens avisa del contrari). Les paraules triades per servir d’inspiració són: paper, bombolla i aigua. Recordem que les paraules són una excusa per escriure: podeu fer servir les paraules o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.

Pel que fa als contes:

El de la Montse V, que va quedar pendent del mes passat, ha estat molt celebrat. A la Sussi li ha recordat, i ens ha recomanat, una novel·la de Marc Lévy que suposem que és El petit lladre d’ombres.

Un altre vegada el primer relat del mes ha estat el del diví Lluis, que ens ha colat una publicitat subliminal del sabó Lagarto.

El Pep pot, amb Puc?, posar les cacofonies que pugui, peti qui peti, sempre que vinguin amb la seva poesia.

L’altre del Valentí no sabem si es va suicidar o el va assassinar el protagonista, no sabem si ha passat un any o no, si és un fantasma o un remordiment... Tot molt polièdric.

L’Aurèlia s’ha estrenat amb un relat molt tendre i que ens ha afectat.

La Francesca ens ha presentat dues històries: la primera, Demonios, una inquietant història sobre el mal i la segona, Orígenes, un relat des de les tripes.

La Sussi també s’ha estrenat amb Fi de curs. En el seu cas ha estat un bon començament de curs. Promet molt bones històries.

I també la Marta. Encara que el fet que el protagonista estigui Buscant l’oblit amb Rioja ha esgarrifat als enòlegs del grup.

El Josep ha creat un trio de la movida madrileña de forma que la majoria hem cregut que era un grup real. Fins i tot n’hem buscat referències a internet.

El Ramon ha continuat el seu techno-thiller de la ciberpapellona. Esperem nous esdeveniments a partir del 21 de desembre.

Finalment la Teresa ens ha delectat amb una Escena de vacances. La gent li demanava si seria quelcom més llarg. Ens ha deixat amb les ganes.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ .

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 7 d'octubre

Comencem un nou curs amb nous companys. En aquest cas la Joana, la Glòria, la Sussi, el Valentí i el Josep. Esperem la reunió del mes vinent a veure si hi ha noves incorporacions. Han mostrat interès d’assistir-hi la Marta i el Joaquim. Us recordem que la següent reunió serà el 18 de novembre. Les paraules triades per servir d’inspiració són: alzar – alçar / aixecar, sabó – jabón i esperit de vi – alcohol. També es va suggerir fer relats amb una frase inicial, que seria: Ser una sola persona em sembla poca cosa. Recordem que tot això és una excusa per escriure: podeu fer servir la frase, les paraules, ambdues coses o bé cap d’elles. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.

 

Pel que fa als contes:

Per manca de temps ha quedat pendent per al mes que ve el de la Montse V.

 El primer relat va ser el del Lluis. Una relació romàntica que va guanyant intensitat amb el temps. Aquest parell no sembla no tenir límit.

La germana gran de la Toñi ens va assegurar que no era la germana gran del relat La germana gran (Hermana mayor). Esperem que no neguin l’existència d’una germana més gran que la germana gran que coneixem.

Per Sitges va passejar el Valentí, o no, fent servir un narrador omniscient, o no, adreçant-se a nosaltres morts, o encara no.

Amb la Maria G vam optar entre botar, votar o menjar-nos la papereta.

La Carmeta del Ramon continua, i continuarà, denunciant l’increment de la violència i la inseguretat als barris marginats allà on la sol·licitin. Sort que tenim d’ella.

La Dolors té un diamant en brut en el seu relat El riu. Potser és el germen una història més desenvolupada molt potent.

La Glòria ens va portar per un recorregut vital des d’un ball fins a unes crosses.

Una imatge molt poètica ens ha regalat la María S amb el seu Amanecer.

 

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ .

 

Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!

Reunió del 10 de juny

Novament un munt de relats a Un Munt de Mots. Malgrat això, hem anat bé de temps perquè la no compareixença de la Francesca i de l’Eva R ha reduït el nombre de relats d’onze a vuit. En canvi, hem gaudit de la presència de quatre nous companys: l’Aurèlia, la Marta, el Valentí i el Josep. La nostra associació va a més.

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la reunió de l’octubre,malgrat que encara no tenim una data concreta, són: xocolata-chocolate , vent-viento i caramel-caramelo. Esperem que no siguin contes massa empalagosos. Teniu tot l’estiu per escriure, ja podeu afilar el llapis. 

Pel que fa als contes, hem començat amb la lectura en veu alta de La partida, de la Maria Sender. La lectura d’aquest relat, que ja ens havia agradat molt, ha servit de petita celebració de final de temporada, juntament amb la lectura del poema popular de Sabater i Aribau 
El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, que ha acabat d’enquadrar la sessió al final. (Aquí en teniu una versió musicada del grup Mesclat: https://youtu.be/d5xIhJYp5tk )

La història de El Bruc ens ha cridat l’atenció. Un cas real. Tenim una setmana de gossos i gats que oloren les malalties.

Amb el Pep hem après a cordar-nos la camisa en funció de la cara que posa la gent. I tots hem comprovat si la camisa del relat tenia els botons a la dreta o a l’esquerra. Com som!

Un altre cas real amb el llangardaix, o lluert, del Ramon. Però no ens hem acabat de creure que li parlés de debò.

La Maria G ens ha portat a la Costa Brava amb una nova aventura de l’Ulisses. Això acabarà sent una saga d’històries còmiques molt divertides.

La Montse V ens ha tornat a tocar la fibra amb un relat d’alta sensibilitat i molt adient al moment de l’any en què estem. On treballo jo ja hem trobat, en dies diferents, un poll de gafarró i un de garsa, caiguts del niu.

Recordeu que la casa de la Teresa, la del seu relat, encara que totes les cases ho fan, guarda la memòria de cada generació que hi ha viscut, com capes de pintura impregnades dels plors i rialles.

Finalment, amb La Súplica del Lluis, vam descobrir companys que només necessiten una biblioteca, mitja hora de passeig al pati i tres àpats al dia per ser feliços. Com sou els lectors/escriptors!

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ . Li hem fet una petita modificació per intentar evitar els anuncis porno. No sabem si amb això hi haurà prou, per la qual cosa digueu si us tornen a sortir.

A part dels relats:

-El Ramon ha comentat que estàvem convidats a la lectura pública dels relats del Taller d’Escriptura El Conte Literari, que fan als Amics de les Arts. Serà el dimarts 13 de juny a les 19 hores a Amics de les Arts (entrada pel carrer de Sant Pere). 

-La Sílvia està preparant un nou curs d’escriptura centrat en llenguatge literari, diàleg i personatge. Ja ens informarà.

-El Pep s’està rumiant la possibilitat de continuar una nova temporada del seu taller de lectura de poesia de La Temerària.

-La Roser ens ha convidat a l’exposició de cloenda de curs de l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa. El dimecres 14, a les 19 hores, serà l’acte i l’exposició durarà fins divendres 16 de juny.


Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil!

Cloenda dels cursos d’Iniciació a l’escriptura literària

El 5 de juny van celebrar, a l’Ateneu Terrassenc, l’acte final dels cursos d’Iniciació a l’escriptura literària de la Sílvia Alcàntara. Després de la presentació, els alumnes d’enguany han llegit algunes narracions creades durant el curs, seguits per la lectura d’alguns components d’Un munt de mots. Finalment, la cloenda musical ha estat a càrrec del grup Jubilée ensemble: un conjunt instrumental de vent que fa música clàssica i barroca.

També hem pogut gaudir d’una exposició pictòrica que engalana les parets de la sala gran de l’Ateneu, sobre estacions de tren, de l’autora Caroline Bilson.

La participació dels alumnes ha estat multitudinària i d’una qualitat excepcional. Esperem un enriquiment d’Un Munt de Mots quan aquests nous escriptors s’ens incorporin.

La nena de la casa de la bauma

Avui dissabte 20 de maig, al club de lectura de la biblioteca BD6, han comentat una novel·la d’una integrant d’Un Munt de Mots. Ha estat La nena de la casa de la bauma. Hem gaudit amb la presència de l’autora, Marienka Bellostas, acompanyada per Sílvia Alcàntara i Pep Cortès. Entre la assistència, més nombrosa que habitualtment, hi havia uns quants unmuntdemoters. Hem tractat els diferents temes de la novel·la, especialment els maltractaments. També detalls de com va crear els personatges, les trames, les localitzacions... Ha estat molt interessant i tot un plaer gaudir els comentaris de l’autora.

Reunió del 6 de maig

Després d’un dia anul·lat i un altre amb canvi de data, finalment ens hem retrobat en una nova sessió d’Un Munt de Mots. Hi havia por de ser-ne pocs, però finalment hem estat una dotzena.

Avui ha estat una sessió especial; perquè, en lloc de presentar nous relats, hem revisat com fer diàlegs literàriament i amb la puntuació correcta. Ens hem basat en la novel·la La casa cantonera. A part dels diàlegs, la Sílvia ens ha fet una lliçó magistral de com va escriure algunes de les principals escenes del llibre. Tot un luxe!

Us recordem que la propera sessió serà el 10 de juny, ja novament amb relats. Les paraules que havíem triat per servir d’inspiració per a la reunió anul·lada del març les aprofitarem per al juny. Eren: estabornir-dejar inconsciente o fuera de combate , renglera-hilera i distància. 

També us volem recordar que tenim una nova cita amb La nena de la casa de la bauma per a la sessió del club de lectura de la biblioteca BD6. Serà el dissabte 20 de maig a les 11 h. Hi esteu tots convidats.

Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil!

Reunió de l'11 de març

 

Un altre mes amb un munt de relats a Un Munt de Mots. Gairebé no vam tenir temps de revisar-los, tot i que se’ns va quedar a la recambra el del Pep. No va venir per indisposició de la Marienka. Esperem que es trobi molt millor.

Vam concretar les dates del segon trimestre. Les reunions seran el 8 d’abril, el 13 de maig i el 10 de juny.

Les paraules triades per servir d’inspiració per a la reunió del 8 de març són: estabornir-dejar inconsciente o fuera de combate , renglera-hilera i distància. Per al 13 de maig, en lloc de presentar nous relats, farem una sessió intensiva de com fer diàlegs literàriament i amb la puntuació correcta. Ens basarem en la novel·la La casa cantonera. 

Pel que fa als contes, vam començar amb la tercera part, i final, de La Ventada, del Pere. Potser es podria refer en forma de novel·la curta.

La Maria G. ens va divertir amb una nova aventura de l’Ulisses i la seva dona. Aquesta vegada amb la inspiració d’un intent d’assassinat real. No ens hem quedat ni atònics ni apàtics ni astorats.

Ens ha agradat molt el llenguatge fresc de l’Eva R a Y un día cambia tu vida...

També ens a encantat (en la doble vessant: la d’agradar i la de fer màgia) la narració de la María S. Li han suggerit que podria ser el fil conductor d’un recull de contes fantàstics.

La Dolors ens ha donat una lliçó de com mostrar en lloc d’explicar. I amb molta sensibilitat. Intentarem seguir el seu rastre de porpra.

La Fernanda ha jugat amb Fantasmes i vampirs, i el sisè sentit de les dones. No sé què ens fa més por, als homes.

La Teresa ens ha portat d’excursió a unes coves que em recorden les de Collbató. Esperem que no ens posin a prova.

Una nova lliçó d’escriptura, ara la de fer evolucionar al personatge. Així ha estat amb la Judit de Lola, de la Viki.

Si bé són molt populars les novel·les històriques, no es fàcil trobar microrrelats històrics. El Joan ens ha fet aquest petit regal.

La continuació de La Quintilla té una atmosfera i una narrativa molt ben treballades. Esperem la continuació amb interès.

El retorn del Ramon ha fet retornar al parvulari a més d’un. Ha tocat una fibra com la magdalena de Proust.

Finalment un suïcidi entre les boires de l’Hivern. Engresquem la Mari Luz a escriure més contes.

Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya.

A part dels relats:

-El Ramon va comentar que estàvem convidats a la lectura pública dels relats del Taller d’Escriptura El Conte Literari, que fan als Amics de les Arts. Serà el dimarts 21 de març a les 18.30 hores a Amics de les Arts (entrada pel carrer de Sant Pere). 

-Per la seva banda, la Sílvia ens va recomanar la lectura de filosofia com a enriquiment personal i per a la escriptura. En concret, ens recomana les Meditacions de Marc Aureli. L’edició que ella ha trobat en català sembla ser que està esgotada, per la qual cosa l’haureu de buscar en biblioteques o en llibreries de vell.

Apa! A llegir i a escriure, que no hi ha excuses! Apagueu la tele i el mòbil!

Els dies sense glòria

Al club de lectura de la biblioteca BD6, el dissabte 18 de febrer, van comentar la novel·la Els dies sense glòria. Vam gaudir amb la presència de l’autora, Sílvia Alcàntara. Ens va delectar explicant d’on li va venir la inspiració de cada trama i subtrama. També de com va anar escrivint-la en diferents fases i, fins i tot, amb un canvi del final. Tot això en un ambient agradable i distès. Una sessió molt recomanable.