REUNIÓ DEL 27 DE NOVEMBRE DE 2021
Hola,
Hola,
Ramon Roig - La poció màgica - Un bosc màgic amb nius d'eriçons, guineus, llops...
Maria Galí - El camarada - Viatge des dels anys foscos a la Ciutat de la Llum.
María José García - Recepta - Recepta de cuina per a parelles que llegeixen plegats. (També teníem fa temps la recepta del cuiner escriptor. La podeu trobar a http://unmuntdemots.blogia.com/2013/110901--como-elegir-al-cocinero-.php)
Rosa Maria Beser i Jordà - EI pare de la criatura - Així va començar Juan Carlos Delgado El Pera.
Dolors Frigola - Més infinit l'amor si hi poso límits - Els límits mostren si l'amor és infinit.
Jordi Baucells - Esborrar els records - Records exagerats a sobre d'una moto.
Joan Casanova - Fogueig - L'ofec de la síndrome del DNI.
Pere Miquel - El vol dels estornells - El darrer sopar.
Nanorelat - Pere Miquel - Clic - Ruleta depressiva.
Maria Galí - Quin caldo - Un Ulisses a l'estil de Proust.
Mònica Bofill - El desig - Desitjar uns records vells i cansats.
Jordi Baucells - Una trobada imprevista - Una cambra fosca improvisada amb un gran finestral. Esperem, en un futur, una història més gamberra i luxuriosa.
Pere Miquel - El Tatuaje - Llevas al padre pegado en la piel.
Jose Luis Vallet - Lucy y Lucas - Encuentro de dos vidas marginales en un banco mojado.
Francesca Caballero – Talión - Ojo por ojo, diente por diente, uña por uña...
Pere Miquel - nanorelat - L'abraçada - Una abraçada digna de Judas.
1- Pep Cortès - Vola, fill meu, vola lluny - L’esperit de la mare, el record, ens impulsa a volar
2- Ramon Roig - Entabanada - Coaching per a una eterna joventut. Menudo barullo ha armado Armando Barullo.
3- Maria Galí Font - Confinament (Ulisses) - Esperàvem que acabés deixant el pis totalment buit
4- Lluís Paloma Sánchez - El pneumàtic -un conte rodó - Si t’atabala la ràdio i la tele, vés a fer unes voltes a la rotonda
5- Rosa Maria Beser Jordà - Les pomes del paradís - En una reunió d’estudiants joves sempre hi ha pits
6- Valentí Puigdellivol - Vull apostatar - La dificultat de deixar la religió catòlica. Igual de difícil que deixar la màfia, l’espionatge i la companyia de telefonia.
7- Maria Sender - Barco de palabras - Un barco viaja hacia la isla de la imaginación. ¡No os quedéis en tierra!
8- José Luis Vallet - Conocerse en tiempos de pandemia, parte 1 y 2 - Si las guapas dais problemas, no os quitéis la mascarilla
9- Francesca Caballero Priego - Umbrío - Decenas de calaveras infantiles nos miran con sus cuencas de los ojos vacías
Nanorelat - Pere - Lleialtat - Fidelitat més enllà de la mort.
Pel que fa als relats:
Pere - La incapacitació - El valor de l’experiència, encara que a algú li inquieta com acabarà tot.
Pere - nanorelat - Pares i mestres responsables - Una mostra d’humor negre.
Mari Luz Gerona - Els Larkin - Empresonats els pares i el fill.
Jordi - El que em queda de tu - Un relat amb musicalitat eròtica.
Rosa Maria Beser - Alea iacta est - Un paio bastant immoral.
Ramon Roig - L’infiltrat - Un relat amb dos títols. Canviem d’un a l’altre com qui canvia de presó.
Maria Galí - Perdonar - Una lliçó filosòfica i de vida.
Pep Cortes - Escriure - A tots ens agradaria escriure una novel·la amb profunditat.
María Jesús - Felicidad - La reflexión de la protagonista reflejada en el cristal.
María Sender - Ha vuelto el frío - Y ha vuelto el Mundo Bosque y su universo particular.
Gloria Martos - Retrato del silencio - Escuchemos el blanco. El llibre a què feia referència la María Sender es Artemisia Gentileschi, de Rauda Jamis.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
Ramon Roig - El Llibre - Un llibre canviant com la vida, amb castanyeta.
Valentí - PlayStation - No sabem si surt de la bombolla o no.
Rosa - Aïllada - Un final obert per a la història sobre una persona tancada.
Jordi - La primavera fosca - Un flipada de jet-lag.
Mònica - La vida d’abans - Que no ens faci por tornar a sortir.
Aurèlia - Llegint la vida - La vida capítol rere capítol.
Francesca - Entrelazadas - Màgia entre àvies i netes.
Nanorelat – Pere - Una lectura absorbent - El perill de la lectura.
Hola,
Nova sessió telemàtica. Us presentem els relats del mes d’octubre:
1- Ramon Roig - L’olor de la Ginesta
2- Aurèlia - Encantament
3- Valentí - Plou o plovia
4- Montse Villares - Vienen a por mí
5- Mònica - Bocins de nit
6- Pep - El mort que no és mort
7- José Luis - Lloro
8- Pere - Hunter
I l’acostumat nanorelat: - No puc parar de mirar-lo
Si algú necessita les tres paraules per al relat de novembre, continuem amb la llista de les paraules més boniques del català ( https://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/agenda/10-paraules-mes-boniques-catala/ ): atzavara, corprendre i pipiripip.
Falta un dia menys per retrobar-nos.
Per culpa de la maleïda COVID19, no tenim sessions d’Un Munt de Mots. Per això, darrerament el blog i el Facebook han quedat una mica morts. Per donar-los una mica de vida i perquè constin en acta els relats enviats per a les sessions telemàtiques, us presentem els relats del mes de setembre:
1- Ramon Roig -Tàpies 5
2- Pep - Passa sovint als pobles
3- Aurèlia - Castells
4- Valentí - La darrera frontera
5- Dolors – Cine Avenida
6- José Luis Vallet - Conocerse en tiempos de pandemia
7- Sílvia - Contes dels vuitanta: Un petit conte de la vila de T
8- Lluis - Xocolata per a un llamp clandestí
9- Pere - No puede ser
I l’acostumat nanorelat: - Avi, et trobarem a faltar
Falta un dia menys per retrobar-nos.
Hola,
Enguany ha coincidit l’aniversari de la Sílvia amb la sessió d’Un Munt de Mots. Ho hem celebrat amb ella i amb la María Sender, ja que també compleix anys a l’endemà. Feliç aniversari per a ambdues!
També hem tingut un record especial per als malalts: una millora esperançadora del Ramon, molts ànims per a la Montse Villares, un record especial per a la Toñi i esperem que el que tingui l’Eulàlia no sigui res.
Per al mes que ve, les paraules triades per servir d’inspiració han estat libèl·lula, atonyinar i fugida. Recordem que les paraules o les imatges (si fos el cas) només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.
Pel que fa als texts:
- José Luis nos muestra una historia de lucha y superación inspirada en un caso real.
- La Rosa, amb el seu conte policial sense títol, ens ha fet ballar el cap i gairebé el perdem.
- La Maria Galí ens presenta un nou Desencert de l’Ulises. Àdhuc de jove ja era una mica sapastre.
- Li deien Pep perquè pintava, feia poesia, escrivia relats...
- Del relat de la Francesca només surt viu el gat (i l’assassí).
- Una breu història de la Dolors, la de La pissarra. Aviat ens farà nanorelats!
- Un piano, un dia de pluja, una amant nua... Tot molt suggeridor, Joan!
- ¿Hay solución? Sí.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ ; i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/.
Finalment, la Marienka ens ha informat que segurament sortirà publicada per Sant Jordi la seva segona novel·la, La fondària de les arrels. I la Francesca ens ha fet saber que el seu projecte La quintilla està en marxa i aviat podrà ser analitzada una part pel grup de Projectes.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
Hola,
Novament arriba Nadal i un nou anys. Esperem que el 2020 sigui tant o més productiu. Vam començar la reunió tenint al cap el posterior dinar, que va estar molt bé amb nadales, converses, bons plats i begudes.
Per al mes que ve, les paraules triades per servir d’inspiració van ser piular - píar, fortalesa - fortaleza i salvatgisme - salvajismo. També hi ha dues imatges proposades per la Monse Hernández.
Recordem que les paraules o les imatges només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.
Pel que fa als contes:
- El Josep ens ha fet plorar amb llàgrimes que ploren llàgrimes que ploren llàgrimes que ploren llàgrimes...
- No sabem si a l’Aurèlia li ha tocat res a la loteria. Al seu personatge, no. Què hi farem!
- La Montse Hernández ens ha portat un relat que resumeix una vida. Caldria desenvolupar la història.
- La Rosa ens ha regalat un poema de Nadal amb polisíndetons.
- La Maria Galí ens ha aciençat que la Dona excogita que aquella jaia troba el facultatiu molt joliu.
- El relato sin título de Montse Villares ha tocado (no sobado) un tema muy delicado.
- La Mònica ens regala un començament d’història que no tindrà continuïtat. Quina llàstima!
- El Pep també ens porta poemes, amb cesures, anàfores, asíndetons, etc. Ens cal un curs de termes retòrics.
- José Luis hace una odisea espacio-temporal del volver a casa.
- El Lluis ens fa un testament front la por, amb esperança.
- Nos quedamos sin saber quien envenenó el café de Monterroso.
- La Francesca nos hace temer lo peor desde las primeras palabras. Ya dan miedo sus ho ho ho iniciales.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre Facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
FELIÇ ANY 2020!
Hola,
Comencem un nou curs amb un munt d’històries i nous companys: la Mònica, la Montse Hernández, el José Luis y el Ramón. Segurament s’incorporarà en el futur l’Eulàlia i potser algú més. Per a la següent reunió, la del 23 de novembre, les paraules triades per servir d’inspiració són: plenilunio-pleniluni, lector i insuflar. A part de les paraules i veien l’èxit que han donat les imatges aquest mes, hem decidit que en cada sessió qui vulgui porti una imatge i l’afegirem com a una opció més d’inspiració. Recordem que les paraules o les imatges només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el vostre nom a la capçalera.
Pel que fa als contes:
- José Luis, con La borrachera, nos muestra que no tienes porqué dormir en el sofá aunque llegues tarde a casa y haya cuernos en la historia. La vida es bella.
- L’Aurèlia ens transmet que pot surgir la vida d’on sigui, fins i tot de sota el ciment. Cal que neixin flors a cada instant, com deia la cançó.
- En La tejedora, de María Sender, Valentí ha visto tanta riqueza que nos promete un informe exhaustivo sobre el cuento.
- En La mort del Pere (¡Lagarto, lagarto!) trobem un dels dos crims perfectes de la jornada. Llàstima de confessió.
- La protagonista del relat del Valentí s’allunya en tren o metro del seu paradís.
- El Ramon Tuà ens porta una atmosfera cubana inspirada en un relat de família.
- L’altre crim perfecte està al relat del Ramon Roig. Noies de l’operació bikini: aprimeu-vos, però no fins quedar només ossos.
- El Pep ens ha presentat un monòleg telefònic que no ha volgut interpretat. Haurem de trucar a Gila (per telèfon, és clar!).
- La Maria Galí ens convida a mançanilla, camamilla o el que vulguem; a cor què vols i fins estar a pler.
- La Montse Cardús ens presenta els seus poemes dient: No soc poeta, escric el que sento. Vet aquí quina paradoxa: no és poeta qui escriu allò que sent?
- La Medea de la Francesca no soporta ni la seva propia imatge.
- Con Montse Hernández, los asesinos de Hemingway vuelven a la vida.
- La subtil invasió de carnets del Josep ens fa sospitar si el Vicenç o l’Eladi són japonesos.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/.
Finalment, us recordem:
- El Pep ens enviarà informació sobre la setmana de la poesia Rauxa, del 10 al 23 de novembre, i de Constel·lació de contes, del 13 al 19 de novembre.
- El 30 d’octubre a les 20 h hi haurà una representació de contes a la biblioteca BD4 per part del grup Narradors de la nit. Aquesta vegada seran Las travesuras de Eros. A càrrec de Sandra Rossi i dirigida per Jordi Girabal basada en relats de Quim Monzó, Daniel Samper, Pedro Zarraluki i Sandra Rossi. No cal inscripció prèvia.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
Hola,
En un calorós matí de juny hem tingut la darrera sessió d’aquest curs. Malgrat ser el dia abans de la revetlla, curiosament no ha hagut cap coca en l’escampada de viandes habituals. En canvi, després hem anat al dinar de final de curs. Una confraternització molt agradable i que no faltin les calories!
Ja tenim el calendari de les sessions per al curs vinent:
26 d’octubre
23 de novembre
21 de desembre
25 de gener
22 de febrer
28 de març
25 d’abril
23 de maig
20 de juny
En lloc de paraules, per a octubre farem servir d’inspiració imatges. Les suggerides són les següents:
-Q Train, de Nigel Van Wieck
-Antonia, de Ruby Rumie
-Imatge del judici, del Tarot de Thot d’Etteilla
Recordem que la inspiració és lliure. No es obligatori fer-ne servir cap.
Pel que fa als contes:
El Pep ha barrejat dues de les seves passions, l’escriptura i la pintura, en el relat Dona amb flor i maternitat. Sembla ser que aquesta història demana convertir-se en novel·la i, com ja sabeu, l’autor no mana a l’hora de decidir fer una novel·la.
Després la Francesca ens ha presentat un exercici de reelaborar històries. En aquest cas és a partir de la llegenda de la noia del revolt. Una versió bastant terrorífica.
Per part de la Maria Galí hem tingut una nova història de l’Ulisses. Aquestes històries ens recorden les de Don Camilo o Les pàgines viscudes de Folch i Torres.
El Valentí ha volgut transmetre la veu d’un nen a Cara de gat. Diu que hauria d’escoltar com parlen els nens al parc mentre juguen, però que haurà d’anar amb compte de no generar cap mena d’equívoc.
Per acabar, el Lluís ens ha mostrat la història d’una escriptora que realment no té temps per escriure, no és cap excusa.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ .
Finalment, us recordem:
-La V Nit de Contes serà el divendres 5 de juliol, a les 21.30 h, al pati de l’Ateneu Candela de Terrassa, carrer de Montserrat 136. Comptarem amb la lectura de contes per part d’Alba Dalmau, Blanca Llum Vidal, Màrius Serra i amb l’actuació musical de Nico Roig. Hi haurà taquilla inversa.
-Una nova sessió del Pati de Contes a la Biblioteca de Sant Quirze: Rumbesia, recital de poesia fusionat amb rumba, format per deu poemes d’autors catalans a ritme de rumba, rumba catalana i el que defineixen com a rumba de bressol. A càrrec de La última y nos vamos. Dimecres 10 de juliol a les 22.00 h al pati de la biblioteca. Gratuït.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles! Aprofiteu l’estiu!
Bones vacances!
Hola,
En la sessió d’avui han destacat alguns escrits que no són ben bé ficció. La Sílvia ha volgut destacar el fet que els nostres texts d’assaig poden tenir una qualitat molt superior gràcies al bagatge que tenim d’escriptura literària treballada amb la ficció. Això ha portat a una sèrie de comentaris sobre la preparació per escriure que es dona (o més aviat no es dona) en diferents àmbits universitaris.
A part, la següent sessió serà la darrera abans de l’estiu, per això aviat rebreu un e-mail per saber qui voldrà quedar-se al dinar de final de curs. Estigueu a l’aguait.
Recordeu que, a l’Ateneu, Un Munt de Mots disposa d’un nou armari d’ús exclusiu nostre. Si voleu participar en la campanya de menys consum de plàstic, porteu el vostre got i l’hi podreu guardar.
Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió de juny són: pell-piel; ullprendre-aojar, hechizar; i novament carmesí. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Com que darrerament les fem servir poc, volem revitalitzar altres alternatives per servir d’inspiració. En concret, en la següent sessió, qui vulgui, portarà una imatge. De les que hi hagi, triarem una per a la primera sessió del nou curs.
Pel que fa als contes:
El Lluis ens ha portat a un partit amb una veu narrativa bastant radiofònica. El partit no és un partit polític, malgrat estar en cap de setmana electoral i l’aparició del Fairy. No, tampoc no és un fairy tale.
El Valentí fa una mirada al passat; a l’infantesa; als falsos records i als reals; una mirada al silenci.
La Maria ha tractat un tema delicat amb la seva habitual escampada de paraules arcaiques, dialectals i cultismes.
La Dolors ha fet un petit homenatge a Xirinacs aprofitant l’excursió que va fer per trobar el lloc de la seva mort. El relat ens ha portat a parlar novament del llibre Sis nits d’agost, de Jordi Lara.
Montse nos ha sumergido en cuerpo, piel y agua. Digno verso para título de una canción, según Lluis.
L’escrit de la Glòria ha tornat a ser un regal enverinat, ni tan sols ella podia obrir l’arxiu. Potser les pols han traspuat des del seu microrrelat?
Finalment l’hiperbòlic relat del Joan recordava un episodi de la novel·la L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog i al nostre facebook. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. El blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ i en Facebook estem a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ .
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
Hola,
A la nova seu de l’Ateneu Un Munt de Mots disposa d’un nou armari d’ús exclusiu nostre. Així, qui vulgui podrà deixar la seva tassa o got, a part de poder deixar la cafetera i altres andròmines que, fins ara, havíem d’arrossegar amunt i avall.
Les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió de maig són: carmesí, imbecil·litat i sangria. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure.
Pel que fa als contes:
La Montse Villares ens ha atrapat amb un relat amb diferents capes i ple de referències literàries. Van sorgir les recomanacions dels llibres Moo Pak, de Gabriel Josipovici; Dublinesca, d’Enrique Vila-Matas, i Mac y su contratiempo, també de Vila-Matas.
Havíem començat amb la Montse perquè havia de marxar d’hora i, desprès, també hem continuat pel mateix motiu amb el Ramon. Sant Jordi i el drac amagat és un conte infantil que reflecteix el llenguatge oral i que expressa una història igualitària.
I per raó d’horari, també, hem continuat amb l’Ulisses de la Maria. Una historia molt ben portada que ens ha traslladat a l’època de l’Escola Activa.
El Pep ens ha regalat una trista història sobre uns tristos personatges que no superen el seu trist destí a l’opulenta vila mediterrània de Calabrava.
Del conte de la Dolors ens hem quedat sense saber el nom de dona del poble. Un treball sobre els diferents punts de vista. Algú ha recomanat El nen perdut, de Thomas Wolfe, que també juga amb quatre punts de vista.
Finalment, els taxis no són prou grocs a la Barcelona del relat del Valentí. I una nova recomanació: Bogeries de Brooklyn, de Paul Auster.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ . En una petita pausa de la reunió vam comentar que estem revitalitzant el Facebook d’Un Munt de Mots. Les noves entrades del blog les hi trobareu i, de mica en mica, anirem penjant les antigues. El podeu veure a https://www.facebook.com/unmuntdemots/ .
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
Hola,
En un dia totalment primaveral, Un Munt de Mots s’ha estrenat en la nova seu de l’Ateneu. Potser en reunions molt multitudinàries se’ns quedi una mica petita, però l’acústica és molt millor (que era el principal problema de l’altra seu). Ja ens anirem adaptant. Si algú no sap on és el local, l’adreça és al carrer de Sant Quirze 2, una porta metàl·lica negra al tombar de la cantonada de la comissaria de la policia nacional del carrer de Baldrich. Molt a prop de l’altra seu.
Per una altra banda, les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió d’abril són: bleda – acelga, pánfilo/a, pavisosa; inocència i carícies. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure.
Pel que fa als contes:
Hem començat amb els microcontes del Pep. Un gran descobriment i dels que segurament en tornarem a gaudir, ja que diu que en té molts més. Encara que volguéssim, que no és el cas, no hauríem sabut dir-li que no.
Després hem comentat la història d’Hipàtia que ens ha fet la Maria Galí. La conversa ha derivat cap a la crueltat humana en diferents èpoques i a la crema de llibres.
La Francesca, amb La puerta verde, ens ha tornat a fer una lliçó de com aconseguir que el lector se n’adoni del que passa sense explicar-ho i amb només uns mínims detalls.
La Gloria ens ha regalat una escena romàntica i primaveral, com el dia, amb un homenatge a Serrat.
En Control de l’andana, de la Teresa, hem estat espectadors de la mort d’un noi a distància, sense poder fer-hi res. Prou angoixant. D’aquí hem derivat als mals sentiments amagats del germans petits vers als grans, que de vegades duren fins l’edat adulta. Teca per a psicoanalistes.
En Trepitjant la catifa vermella, la Mari Luz ens ha mostrat el somni d’un escriptor tant en sentit real com en sentit figurat, i les ganes de començar a escriure de debò. Cal que ens deixem de somnis i anem per feina ja.
Finalment el Pere a Dónde están los tesoros tracta el tema del saqueig dels museus en les guerres, encara que potser li caldria un nou títol al relat.
Els de l’Aurèlia i el Lluís han quedat pendents per l’absència dels autors. Si volen, els podran presentar el més que ve o més endavant.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/ . Ahir hem preguntaven si seria possible un recull dels anomenats trucs de propina. Els podeu trobar també al blog agrupats per trimestres. Aviat penjaré els de aquest primer trimestre de 2019.
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
Hola,
Aquesta vegada hem tingut pocs relats; però secretament ja ens anava bé, ja que volíem plegar d’hora perquè ens esperava una celebració molt especial: el 75è aniversari de la Sílvia. Hem gaudit d’un dinar fantàstic, multitudinari, ens hem retrobat amb antics companys que han vingut en persona i altres virtualment a través del corresponent missatge que la majoria hem gravat per formar un vídeo de felicitació. Ha estat inoblidable.
Tornant a la rutina, les paraules triades per servir d’inspiració per a la sessió de març són: ventada, capsa de galetes i nietos – nets. Recordem que les paraules només són una excusa per escriure, es poden fer servir o no. La inspiració és lliure. Això sí, recordeu que als escrits heu de posar el nom a la capçalera.
Pel que fa als contes:
El primer relat ha estat el de la Maria Sender, Teatro. Uns follets ens envolten si els sabem invocar.
Després El Capellà del Lluís no ens ha desvetllat el misteri. Caldrà anar a buscar a Sherlock Holmes.
La Montse Rusiñol ha fet bona la dita que diu que hi ha mirades que maten. Però s’ho mereixia.
La jornada ha estat especialment poètica amb les aportacions de la Montse Cardús i del Pep.
La Maria Galí ha rescatat novament el seu personatge Ulisses. Potser caldria tenir-ne un recull.
Finalment el Joan ens ha mostrat com les noves tecnologies i els passejos del gos poden trasbalsar una vida. Encara que el Marc també s’ho havia buscat.
Qui vulgui, pot penjar el seu relat al blog. Si no sabeu com, consulteu-nos sense vergonya. Si voleu veure el blog, el teniu a http://unmuntdemots.blogia.com/
Ara us toca llegir molt i escriure més. Apagueu les pantalles!
Salutacions,
Pere
TRUC DE PROPINA: Piensa en un montón de arcilla. Esa es tu idea. Ese montón de arcilla NO es un hermoso jarrón. Es solo un montón de potencial. Eso es tu buena idea. Todos tenemos muchos montones en la mesa, pero no se van a convertir en jarrones con solo estar ahí. Vas a tener que trabajar en ellos para darles forma. [...]. Las ideas cuestan diez centavos la docena. (C. S. Larkin, Los 12 pilares clave para construir una novela)