Reunió Novembre

Avui ens hem retrobat amb moltes ganes i amb treballs endarrerits que empenyien als nous  per fer-se sentir i amb contes nous que volien ser escoltats. Tots han tingut veu.

El nyic-nyic d’un vell balancí ha omplert l’estança per fer companyia a la solitud d’un home que emprenia el seu darrer viatge. Ha trencat el silenci el miol d’un gat obrint una porta.  Tot d’una s’ha sentit una  enquesta discutida. Quin Déu perdonaria a l’assassí del joier?  L’agulla de pit, la flor tornassolada, l’iridescència blavosa que va atreure una falsa pintora va proveir-nos d’una sinestèsia en l’estiu rosat plena dels matisos musicals d’una cantant de Palafrugell... I una noia, per primera vegada, es va deixar bressolar pel vent com les aus i una diva vestida d’afalacs i amb l’ajut d’una ampolla feia avançar les agulles d’un rellotge mentre despatxava un venedor d’assegurances una mica pesat.  La melodia del saxo i el contrabaix fluïa amb tot el seu magnetisme, mentre la inspiració l’anava embolcallant i un munt de mots s’escapaven.

Atrapeu els darrers mots:

Tardor             Otoño

Llindar             Umbral

Biblioteca         Biblioteca

i escriviu el missatge que llençarem dins d’una ampolla al mar de l’incomunicació.  Potser el recollirà algun extraterrestre o un viatger del futur. Que no diguin que no hi havia ningú a l’altra banda del fil.

 

Una abraçada i fins el proper 1 de Desembre!