Facebook Twitter Google +1     Admin


UN MUNT DE MOTS



PRÒXIMA REUNIÓ:


...

**************************************


Conte a partir de microfonía, difunt i balancí

20121023211551-suau.jpg

UN SUAU, REFRESC PER EXCELÈNCIA 

 

Va saltar del balancí, amb el cor a punt de brollar-li per la boca, regurgitant improperis.

–Collons! Qui els va parir! Mecàgun ronda!

El crit esfereïdor del camioner, a través de la megafonia firaire i rònega podia desvetllar un mort:

–El chatarre...ro! El chatarrero en la puerta de su casa! El Chatarre...ro! Retiramos toda clase de utensilios y trastos viejos! El Chatarre...ro!

No feia ni dos minuts que s’havia preparat un suau, la beguda refrescant per excel·lència, que bevia als estius amb el seu pare, per combatre la calor, cafè, gasosa, sucre, un pessic de canyella en pols i gel triturat. No n’havia pogut fer ni un glop...

–Hòstia puta! Si almenys cridés el ferroveller...., però no, ha de cridar: Chatarrero!, Chatarrero! Quins nassos, és clar, que d’altra manera potser ningú no l’entendria... Jo a aquest l’enviava a romandre a la cruïlla de l’atzucac! –remugava el Florenci, mentre s’anava eixugant, o expulsant, com podia, el líquid llefiscós que s’havia abocat per damunt de la camisa i els pantalons.

No n’hi havia prou amb canviar-se la camisa, els calçotets i els pantalons. Els pels del pit se li havien convertit en una massa apegalosa, ronyosa i impúdica que ratllava l’obscenitat..., fins i tot les mosques trobaven en aquell tòrax borrallut i pilós un festí orgàsmic..., però ell no els reia la festa, i bellugava peus i cames com un titella dansaire amb moviments frenètics i descompassats.

Un matí tranquil. Això és el que ell s’esperava. El balancí a l’ombra, a prop de la piscina, amb un llibre a les mans: “Primavera, estiu...”, de Marta Rojals, una beguda refrescant i una estona de mansuetud i serenor..., però damunt de la primavera i l’estiu del llibre s’hi havia abatut una tempesta ferotge de sutge i llefiscositat. Una calamarsada de cafè, gasosa, sucre, canyella i granissat, havia deixat un grapat de fulls del llibre convertits en material reciclable apte per a fornir una obra informalista d’en Barceló.

Va mirar la Tarja de devolució de la biblioteca. Quedaven dos dies per la data de retorn, temps suficient per assecar les planes malmeses, per assecar sí, és clar, però per treure les rugositats i la brutícia... Va deixar el llibre al sol, obert amb dos pedrots al damunt a manera de premsa. L’endemà arrancaria les fulles més malparades i, de fer falta, planxaria les cobertes, per donar al volum una aparença de normalitat, d’aquelles de aquí no ha passat res i qui dies passa anys empeny. Ben mirat, les fulles malaguanyades ja les havia llegit...

                                                                       Pep Cortès

Comentarios » Ir a formulario

gravatar.comAutor: Txell Ricart

M'agrada mooolt! jo també l'he patit el "xatarrero" M'has fet riure, gràcies.

Fecha: 24/10/2012 09:58.


gravatar.comAutor: Rosa Baig

Unes lletres clares i llapiscoses que al llegir-les ens produeixen unes sensacions diferents i aixutes, dejant-nos preocupats pel com tornaràs el llibre a la Biblioteca. Molt original. M'ha agradat.

Fecha: 03/11/2012 20:38.


Añadir un comentario



No será mostrado.







Temas

Enlaces

Archivos


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris