Blogia
UN MUNT DE MOTS

QÜESTIONS GRAMATICALS I D'ESTIL

¿Cómo elegir al cocinero?

¿Cómo elegir al cocinero?

¿Cómo elegir al cocinero?

Lo primero que nos debemos plantear es si queremos una barbacoa en el jardín o si nos quedamos en la cocina.

Si optamos por salir al exterior podemos elegir un cocinero omnisciente y sabelotodo que conoza todos los ingredientes al dedillo, desde la procedencia hasta las propiedades. Si preferimos algo más natural, podemos decantarnos por un cocinero cámara. Nos mostrará los pasos a seguir pero nada de salsas o aliños. Ahora bien, si lo que queremos es ir de modernos, entonces elegiremos uno focalizado. Tendrá un estilo propio que variará en función del sombrero que se ponga ese día.

Si nos quedamos en la cocina, podemos pedirle a una segunda persona que nos haga la cena pero probablemente marchará alegando atmósfera opresiva. También podemos buscar a alguien más lejano, a un simple testigo. Este, aunque no lo sepa todo, tiene una mano para el merengue...

Y, si no nos decidimos por ninguno, siempre podemos recurrir a cocinar nosotros mismos. Es lo más fácil. Serás el protagonista. Con un buen toque personal conquistarás a los comensales. Solo un consejo: no se te ocurra hacer cocina de autor.

Montse Villares

A partir del Taller de Literatura de Mercedes Abad (Trivium-El Corte Inglés), sobre el punto de vista.

Receta para un cuento

Receta para un cuento
RECETA PARA UN CUENTO

 Ingredientes: 

  • un buen conflicto es imprescindible

  • una estructura, mínimamente necesaria

  • una sorpresa se agradece

  • algunos detalles para salpimentar

Mientras se cocina, a buen ritmo, espumar tópicos y moralinas. Degustar para comprobar la verosimilitud. Una vez fuera del fuego, repasar y recortar. Presentar en la mesa frío, dejar que lo caten y escuchar las críticas.

Estaremos ante un buen cuento si consigue segar certezas, remover las conciencias.

 

Montse Villares

A partir del Taller de Literatura Mercedes Abad (Trivium-El Corte Inglés)

MAJÚSCULES O MINÚSCULES DESPRÉS DE DOS PUNTS

MAJÚSCULES O MINÚSCULES DESPRÉS DE DOS PUNTS
(Extret de la pàgina OPTIMOT http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html , de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) 
 
 
Els dos punts representen una pausa mitjana en el discurs i són un signe gràfic que serveix per introduir informació. En principi, després de dos punts s’escriu minúscula. Per exemple: 
 
 
Ella va fer dues sessions: l’una sobre l’alimentació energètica i l’altra sobre les propietats de les algues.
Cal que duguis el material següent: bolígrafs blaus, retoladors i un parell de llibretes. 
 
 
Ara bé, si els dos punts introdueixen citacions textuals o reproduccions en estil directe, el text que segueix ha de començar amb majúscula. Per exemple: 
 
 
El refrany diu: Qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
La Mireia va dir: "Sí que vull venir".
La placa deia: "Amb tot l’agraïment dels teus alumnes per tots aquests anys de mestratge".

Per què? Perquè sí. & Por qué? Por que no.

Per què? Perquè sí. &   Por qué? Por que no.

Utilitzarem per què en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d’un fet, d’una situació, etc.

Per què estaves amoïnada?
La mare em preguntà per què estaves amoïnada.

En canvi, usarem per a què en les frases interrogatives en què es pregunta sobre la finalitat o la destinació d’un objecte, una acció, etc.

Per a què servirà això?

Emprarem perquè en les oracions subordinades que indiquen el motiu o la finalitat de l’oració principal:

Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal)
Et deixo el llibre perquè el llegeixis. (final)

Perquè és també un substantiu, el sinònim del qual és raó. Observa que en aquest cas utilitzem un article.

No et sabria dir el perquè.

Font: EDU365.CAT

           *************************************************

El uso de porqué, porque, por qué y por que

Porqué es un sustantivo (el porqué, es decir, la causael motivo); siempre va precedido del artículo (el) o de otro determinante (su, este, otro...). Admite plural : los porqués
Ejemplo: No explica nunca el porqué de sus decisiones.

Porque es una conjunción causal: introduce una oración subordinada que explica la causa de otra principal. 
Ejemplo: Lo he entendido porque me lo has explicado muy bien.

Por qué sólo se usa en oraciones interrogativas, directas e indirectas. Por es preposición y qué es un pronombre interrogativo. 
Ejemplos: ¿Por qué no has venido a la fiesta? (Interrogativa directa)
                No sé por qué se ha portado tan mal.(Interrogativa indirecta)

Por que se compone de la preposición por y del pronombre relativo que; se puede sustituir por "el cual, la cual", etc.
Ejemplo: Fueron varios los delitos por que fue juzgado.

 

Fuente: EDU365.CAT

PUNTUACIÓ PER ALS DIÀLEGS – L’ÚS DEL GUIÓ LLARG EN NARRATIVA

PUNTUACIÓ PER ALS DIÀLEGS – L’ÚS DEL GUIÓ LLARG EN NARRATIVA

El guió llarg és un signe de puntuació representat per una línia horitzontal (—) més llarga que el guió (-). És especialment important aquesta diferència en català per evitar confondre’l amb el guió dels pronoms febles darrere del verb.


Es pot escriure en Windows amb la combinació Alt+0151. A més, en Microsoft Word és pot fer amb les combinacions Ctrl+Alt+- o Alt Gr+- (essent el guió en qüestió el del teclat numèric o signe negatiu). Sovint es fa que la funció d’autocorrecció de Microsoft Word transformi automàticament dos guions (--) en el guió llarg (—): Botón de Office > Opciones de Word > Revisión > Opciones de autocorrección.

En la reproducció escrita d’un diàleg en narrativa, el guió llarg va davant de la intervenció de cada interlocutor sense donar el seu nom, a diferència de com es fa en teatre. La intervenció comença amb el guió llarg enganxat a la primera paraula i acaba amb punt i a part (o interrogació o exclamació o punts suspensius, si fos el cas). La següent intervenció passa a la línia següent.


Exemple:
—A finals de febrer.
—Ui!, falta molt encara.
—Gairebé quatre mesos. (pàg. 201)



El guió llarg s’utilitza també per introduir els comentaris i precisions del narrador a les intervencions dels personatges. S’escriuen dos guions llargs, un d’obertura i un altre de tancament, quan les paraules del narrador interrompen la intervenció del personatge, que continua immediatament després. El guió d’obertura va enganxat a la primera paraula de l’incís i el de tancament a l’ultima. Els guions estan separats de les paraules del personatge per un espai davant i darrere, excepte si hi ha d’un signe de puntuació just darrere de l’incís.


Exemples:
—És que... —es va canviar la gorra de mà— la senyora Claret pregunta per vostè... (pàg. 16)


—No tinc gana —es posà dret—. Me’n vaig, que si no , encara faré tard el primer dia... (pàg. 20)



No cal el guió de tancament si el personatge no continua parlant després del narrador.


Exemple:
—Tu diràs, Adela —les mans tremoloses damunt dels genolls, amb resignació. (pàg. 280)



Si hi hagués un signe de puntuació (punt, coma...) on va l’incís, es manté i s’escriu darrere del guió de tancament sense cap espai, com hem dit abans. Són excepció el punt d’interrogació i d’exclamació, que s’escriuen davant de l’incís —amb un espai de separació— i punt normal darrere de l’incís, sense cap espai de separació.


Exemples:
—Entesos! —i empenyia el Gos—. Au, fes una festa al padrí! (pàg. 66)


—Ara...? —la Cèlia es va asseure al marge de l’hort amb el cap baix i es cargolava una trena—. Ara no puc. Tinc feina... (pàg. 66)



Com hem vist als exemples anteriors, l’incís del narrador comença amb minúscula. Això és així sempre quan el comentari o aclariment del narrador va introduït per un verb que fa referència a parlar o pensar (verba dicendi), encara que hi hagi davant un signe de puntuació que tingui valor de punt, com el punt d’interrogació o d’exclamació.


Exemple:
—Què fa la Cioneta, Remei? —s’afanyà a dir el vigilant-escombriaire. (pàg. 116)



En castellà, quan el comentari o aclariment del narrador NO va introduït per un verb que fa referència a parlar o pensar (verba dicendi) i les paraules del personatge abans del guió d’obertura acabarien amb punt i seguit:

el punt va abans del guió, l’incís del narrador ha de començar amb majúscula i, si acabat l’incís contínua parlant el personatge, el punt que marca el final de l’incís narratiu s’escriu darrere del guió de tancament.


Exemple:
—No. —Frunció los labios en una mueca despectiva—. Lo mejor es lo que nos está pasando ahora. (pàg. 298 de La velocidad de la luz, de Javier Cercas, Tusquets editores)



En català majoritàriament s’escriu en minúscula, com hem indicat abans per als verba dicendi, tant si ho és com si no. Però també he trobat obres en què es fa la diferència, com hem dit que és normatiu per al castellà. No he trobat una norma per al català, per la qual cosa sembla que un ús o l’altre seria opcional.


Exemples:
—¿Enfadar? Ramonet és un tros de pa. —Va quedar una mica pensatiu, com si haguera trobat una solució—. ¿I si li ho proposàrem a ella? Les dones volen companyia i a lo millor Ramonet no li ho ha proposat per por a la nostra reacció. (pàg. 129 de Gràcies per la propina, de Ferran Torrent – Columna Jove)


—Bona nit. ¿Vuitè segona? —L’home assenteix—. Hem de fer un informe de justificació de desplaçament. (pàg. 110 de Guadalajara, de Quim Monzó – Quaderns Crema)


—Apa, no cal que fingiu més. Ja sou aquí i us dono la benvinguda. —I alçant la veu afegí—: Clara, filla meva, vine a veure qui ha vingut. (pàg. 105 de Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders –MOLC, Edicions 62)



Fonts:
- Diccionario panhispánico de dudas 2005, Real Academia Española
- Puntuación para escritores y no escritores, Silvia Kohan – Alba Editorial
- Wikilingua.net: entrada Ratlla o Guió llarg
- Tots els exemples, si no s’especifica el contrari, són de la novel·la Olor de colònia de Sílvia Alcàntara (indiquem la pàgina entre parèntesis)