Facebook Twitter Google +1     Admin




PRÒXIMES REUNIONS:


27 octubre
24 novembre
15 desembre
26 gener
23 febrer
23 març
27 abril
25 maig
22 juny



ALOMA de Mercè Rodoreda. Anàlisi literari per Montse Villares. 2ª part: Personatges. 2/4

20180728151407-098-nada-port.jpg

Un cop vist el quadre, aparentment confús com un garbuix d’imatges inconnexes, em pregunto com s’ho ha fet per, alhora, presentar-nos als personatges sense descriure’ls directament?

Els seus germans: És l’olor que agradava més al meu germà. S’havia  matat a divuit anys; es deia Daniel, Un dia, Joan, el seu germà gran, va cremar els llibres i els escrits que Daniel havia deixat.

La seva cunyada: Els cucs de seda eren tous i descolorits, com Anna; no entenia que el seu germà se n’hagués pogut enamorar. No vull gats a casa; porten malalties.

 El nen: Van avisar el nen que el toqués; Me l’estimo, perquè té la cara trista.

En Robert: Duia un vestit clar i semblava que busqués una cara coneguda.

L’Aloma: amb una dent del mig una mica damunt de l’altra i amb aquestes mans tan petites, tan  mal vestida que vaig i amb un taló que se’m torça.

És a traves del que fan, del que no fan, del que diuen, que els coneixem.  L’Aloma diu d’ella mateixa:  No ho duc pas escrit a la cara que sóc una noia; podria ser casada, i, si ho fos, podria llegir els llibres que volgués... Enyorava aquell noi ple de vida que amagava el descoratjament com si fos un mal lleig i que , com ella, passava d’un extrem a l’altre: de l’alegria més esbojarrada ala tristesa més negra... Era massa distreta i no es fixava mai en res...

Precisament per aquest  tret, el de ser distreta, l’autora ha triat un estil, fidel al punt de vista de la protagonista:  dispers, com ella és; ara mirant el cel, ara el terra, ara el senyor que passeja  o la senyora que veu passar, ara els cavallets de la fira, ara a les flors, ara aturant-se per escoltar una música, ara repassant els cartells, ara perdent el paquet amb la roba que havia anat a comprar, sempre pensant en una altra cosa;  i, sobre tot, seguint el fil dels seus pensaments que neixen de qualsevol detall que veu. Aparentment sembla que se surti del guió però més endavant ens adonem que aquell pensament anticipa el que esdevé més tard.

Comentarios » Ir a formulario

No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.







Temas

Enlaces

Archivos


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris