Conte a partir de tardor, llindar i biblioteca

Es trobava al llindar de l’adolescència, on les mirades encuriosides envers el sexe contrari es transformaven en descarades, els somriures perdien la seva innocència i les paraules tan aviat semblaven esquives com s’esdevenien desafiants.

Havien quedat a la porta de la biblioteca, un bon lloc on quedar però sense gaire interès per a entrar. Pensaven anar a fer un tomb en aquell dia apagat de les darreries de la tardor, on el fred encara no acabava de mostrar el seu vessant més rigorós.

Passejaven carrer avall quan es va creuar amb el seu destí. Anava damunt d’una bicicleta, amb una gorra de llana al cap i una bufanda de colors que onejava alegrement, segons li semblà al seu cor voluble.

Acabava de sentir per primer cop la mossegada de l’amor que tot ho trasbalsa, i que acaba posant lligams consentits però mai reconeguts  en les ànimes més pures i lliures...

 

                                         MONTSERRAT  CALONGE