UN MUNT DE MOTS



PRÒXIMES REUNIONS:


7 d'OCTUBRE

18 de NOVEMBRE

16 de DESEMBRE

*******************************************


PUNTUACIÓ PER ALS DIÀLEGS – L’ÚS DEL GUIÓ LLARG EN NARRATIVA

20121204193213-imagescacd7ryp.jpg

El guió llarg és un signe de puntuació representat per una línia horitzontal (—) més llarga que el guió (-). És especialment important aquesta diferència en català per evitar confondre’l amb el guió dels pronoms febles darrere del verb.


Es pot escriure en Windows amb la combinació Alt+0151. A més, en Microsoft Word és pot fer amb les combinacions Ctrl+Alt+- o Alt Gr+- (essent el guió en qüestió el del teclat numèric o signe negatiu). Sovint es fa que la funció d’autocorrecció de Microsoft Word transformi automàticament dos guions (--) en el guió llarg (—): Botón de Office > Opciones de Word > Revisión > Opciones de autocorrección.

En la reproducció escrita d’un diàleg en narrativa, el guió llarg va davant de la intervenció de cada interlocutor sense donar el seu nom, a diferència de com es fa en teatre. La intervenció comença amb el guió llarg enganxat a la primera paraula i acaba amb punt i apart (o interrogació o exclamació o punts suspensius, si fos el cas). La següent intervenció passa a la línea següent.


Exemple:
—A finals de febrer.
—Ui!, falta molt encara.
—Gairebé quatre mesos. (pàg. 201)



El guió llarg s’utilitza també per introduir els comentaris i precisions del narrador a les intervencions dels personatges. S’escriuen dos guions llargs, un d’obertura i un altre de tancament, quan les paraules del narrador interrompen la intervenció del personatge, que continua immediatament després. El guió d’obertura va enganxat a la primera paraula de l’incís i el de tancament a l’ultima. Els guions estan separats de les paraules del personatge per un espai davant i darrere, excepte si hi ha d’un signe de puntuació just darrere de l’incís.


Exemples:
—És que... —es va canviar la gorra de mà— la senyora Claret pregunta per vostè... (pàg. 16)


—No tinc gana —es posà dret—. Me’n vaig, que si no , encara faré tard el primer dia... (pàg. 20)



No cal el guió de tancament si el personatge no continua parlant després del narrador.


Exemple:
—Tu diràs, Adela —les mans tremoloses damunt dels genolls, amb resignació. (pàg. 280)



Si hi hagués un signe de puntuació (punt, coma...) on va l’incís, es manté i s’escriu darrere del guió de tancament sense cap espai, com hem dit abans. Són excepció el punt d’interrogació i d’exclamació, que s’escriuen davant de l’incís —amb un espai de separació— i punt normal darrere de l’incís, sense cap espai de separació.


Exemples:
—Entesos! —i empenyia el Gos—. Au, fes una festa al padrí! (pàg. 66)


—Ara...? —la Cèlia es va asseure al marge de l’hort amb el cap baix i es cargolava una trena—. Ara no puc. Tinc feina... (pàg. 66)



Com hem vist als exemples anteriors, l’incís del narrador comença amb minúscula. Això és així sempre quan el comentari o aclariment del narrador va introduït per un verb que fa referència a parlar o pensar (verba dicendi), encara que hi hagi davant un signe de puntuació que tingui valor de punt, com el punt d’interrogació o d’exclamació.


Exemple:
—Què fa la Cioneta, Remei? —s’afanyà a dir el vigilant-escombriaire. (pàg. 116)



En castellà, quan el comentari o aclariment del narrador NO va introduït per un verb que fa referència a parlar o pensar (verba dicendi) i les paraules del personatge abans del guió d’obertura acabarien amb punt i seguit:

el punt va abans del guió, l’incís del narrador ha de començar amb majúscula i, si acabat l’incís contínua parlant el personatge, el punt que marca el final de l’incís narratiu s’escriu darrere del guió de tancament.


Exemple:
—No. —Frunció los labios en una mueca despectiva—. Lo mejor es lo que nos está pasando ahora. (pàg. 298 de La velocidad de la luz, de Javier Cercas, Tusquets editores)



En català majoritàriament s’escriu en minúscula, com hem indicat abans per als verba dicendi, tant si ho és com si no. Però també he trobat obres en què es fa la diferència, com hem dit que és normatiu per al castellà. No he trobat una norma per al català, per la qual cosa sembla que un ús o l’altre seria opcional.


Exemples:
—¿Enfadar? Ramonet és un tros de pa. —Va quedar una mica pensatiu, com si haguera trobat una solució—. ¿I si li ho proposàrem a ella? Les dones volen companyia i a lo millor Ramonet no li ho ha proposat per por a la nostra reacció. (pàg. 129 de Gràcies per la propina, de Ferran Torrent – Columna Jove)


—Bona nit. ¿Vuitè segona? —L’home assenteix—. Hem de fer un informe de justificació de desplaçament. (pàg. 110 de Guadalajara, de Quim Monzó – Quaderns Crema)


—Apa, no cal que fingiu més. Ja sou aquí i us dono la benvinguda. —I alçant la veu afegí—: Clara, filla meva, vine a veure qui ha vingut. (pàg. 105 de Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders –MOLC, Edicions 62)



Fonts:
- Diccionario panhispánico de dudas 2005, Real Academia Española
- Puntuación para escritores y no escritores, Silvia Kohan – Alba Editorial
- Wikilingua.net: entrada Ratlla o Guió llarg
- Tots els exemples, si no s’especifica el contrari, són de la novel·la Olor de colònia de Sílvia Alcàntara (indiquem la pàgina entre parèntesis)

Comentarios » Ir a formulario



gravatar.comAutor: Joan Vicenç

En una intervenció molt llarga en un diàleg, que cal separar en paràgrafs, amb quin signe s'introdueixen els paràgrafs a partir del 2n? És amb "»"?

Exemple:

─El primer any vam fer jjj, ooo i sss.
»El segon any vam fer qqq i hhh.

És el cas de quan un personatge explica una història llarga, que cal separar en paràgrafs, sense que ningú l'interrompi.

En castellà he trobat que s'utilitza "»", però no sé què cal posar en català.

Fecha: 28/03/2016 16:23.


gravatar.comAutor: Mª Carme Montserrat Gomis

Treballo amb Linux Ubunto i no sé com escriure el guió llarg al inici del diàleg.

Segons Idiomes de UPC Control+Alt-signe de sostracció, però a mi no em funciona. Gràcies

Fecha: 13/03/2017 13:40.


Añadir un comentario



No será mostrado.





Temas

Enlaces

Archivos