Sobre la Diada de Sant Jordi s’han escrit quilòmetres de línies, s’han fet servir tones de paper, piscines senceres de tinta i s’han cremat centenars de mil·lions de neurones en un intent de capturar l’impossible.

Descriure aquesta jornada primaveral i poètica sempre va acompanyada de goig i d’esperança, de lluminosos colors i d’optimisme hormonal, de noms d’autors i de títols de llibres, de  ball de xifres i de caceres serpentejants de signatures, d’aparadors atapeïts de tapes en rústica i de tapes dures, de senyeres, de senyors i de senyores.

Rés podrà descriure aquest dia, un dia sobre el que no es pot escriure per explicar com és, sinó que que és quelcom que s’ha de viure.

Sens dubte a la vida ningú pot viure per tu i menys el dia de la rosa i el llibre, el dia en el que l’Amor i la Poesia es passegen entre las maquillades pàgines dels carrers. L’any vinent no deixis que ningú t’ho expliqui viu-lo, viu l’instant i disfruta.

Toni Lázaro