UN MUNT DE MOTS



PRÒXIMES REUNIONS:


7 d'OCTUBRE

18 de NOVEMBRE

16 de DESEMBRE

*******************************************


Port - Menta - Verí

20100207151457-abuela-en-el-ordenador.jpg

Viatge a Tenerife

Aquest és el seu moment triomfal! Fa molt de temps que es mor de ganes de fer anar un d’aquests trastos que tothom fa servir, però no ha gosat provar-ho mai per por a que se’n riguessin. “A la teva edat, vols aprendre a utilitzar l’ordinador??” li hauria dit tothom.
Ara, per fi, té davant la pantalla negra. Primer de tot... com s’engega aquesta maquinota...? Provaré tocant aquestes tecles... mmm... no, no fa res... I si apreto aquest botó vermell? No, el vermell sempre es fa servir per coses perilloses, segur que no és això... Mira, saps què? Trucaré el Jordi, que ell és informàtic i segur que em pot ajudar.
-    Nen, Jordi, sóc la iaia. Escolta, que m’han deixat unes fotografies de l’últim viatge de l’IMCERSO perquè les miri i no sé com va, això.
-    Ai, iaia... El què, no saps com va?
-    L’aparatu aquest que tenim al despatx, que no sé com va, i m’han dit que les fotografies les haig de veure per aquí, que és l’únic lloc on funciona el llapis. Han dit que era un llapis, però jo veig que no s’hi assembla gens...
-    Mare meva...
-    Què dius, nen?
-    Res, àvia, res! Que no toquis res, ara vinc!
Mentre espera que arribi el Jordi, l’Amèlia va a la cuina a fer-se una infusió de menta i a agafar unes galetes per quan arribi el nét, que d’alguna manera l’ha de compensar per venir a ajudar-la l’únic dia a la setmana que no ha de treballar.
Uns vint minuts més tard va arribar el Jordi, en part content per veure la seva àvia i en part no gaire content per no poder deixar la informàtica de banda ni un sol dia.
-    Mira, això és el què m’han deixat. Un llapis, diuen...!!
-    No, no és un llapis, és un llapis USB- va dir posant èmfasi en cada una de les lletres- i l’has de posar al port USB de la torre de l’ordinador.- es va mirar la seva àvia, que feia cara d’escoltar algú parlant japonès- Que és aquesta cosa gran que tens aquí al terra.
-    Ah...
En posar el llapis al port USB el Jordi passa l’antivirus per comprovar que la unitat estigui neta, però de seguida surt a la pantalla “Virus trobats: 1” La seva àvia de seguida li pregunta què vol dir que ha trobat un virus, i el Jordi li explica que és com un verí que ha passat del llapis a l’ordinador i l’he infectat. I que, com passa amb qualsevol verí, l’ordinador es pot posar malalt o morir-se. El virus queda eliminat després que el Jordi pitgi el botó de desinfectar, i diu a la seva àvia que ja pot mirar les fotografies.
Aquí comencen els problemes de debò... El Jordi demana a la seva àvia que obri l’explorador, i l’hi assenyala amb el dit, però és impossible que l’Amèlia el pugui obrir, perquè agafa “la rata” tan fort que és impossible fer anar el punter cap a la icona. En veure com la seva àvia no deixa de queixar-se perquè “la ratota aquesta” no es mou de lloc, el pobre Jordi decideix fer-ho ell, que així acabarem abans.
Després de veure les cent vint-i-vuit fotografies dels quatre dies de viatge a Tenerife, el Jordi diu a l’àvia que se n’ha d’anar, que ha quedat amb uns amics i ja fa tard.
-    Molt bé, molt bé, ja ho feu això el jovent de marxar de cop i volta. Però escolta, et trucaré aviat perquè em vinguis a fer classes d’informàtica, que això m’ha agradat! No li cobraràs pas diners a la teva iaia, oi?
I el Jordi, amb uns ulls com dues taronges, marxa de casa la seva àvia pensant que si el destí ha fet que no s’hagin vist durant tants mesos és per alguna cosa...

Comentarios » Ir a formulario



No hay comentarios

Añadir un comentario



No será mostrado.





Temas

Enlaces

Archivos