Un Munt de Mots: vint anys escrivint històries, amistats i literatura a Terrassa
No us ho creureu, però ja fa vint anys del primer curs que va ser la llavor d’aquest grup divers de conreadors de mots, guiats per la Sílvia Alcàntara.
Fa vint anys ningú no sabia gaire bé on ens duria aquella primera pàgina en blanc. Érem molt diferents, però compartíem una mateixa inquietud: la necessitat d’escriure.
Durant anys, un dissabte al mes, ens reuníem al voltant d’un cafè: ara a casa de la Maria, ara a casa de l’Eva, de la Montse, de la Maria Jesús, de l’Eli, de la Marta... Aquelles converses gastronòmiques i literàries s’allargaven molt més que el cafè. Sense adonar-nos-en, ja estàvem escrivint una altra història: la nostra.
Va arribar un dia que vam entendre que aquell grup mereixia tenir casa pròpia. I així va néixer Un Munt de Mots. Els primers socis fundadors, amb la Sílvia com a presidenta, vam posar les nostres signatures sobre un paper. Però, en realitat, el que estàvem fent era donar forma a un somni compartit de moltes més persones.
Sempre he pensat que una pàgina en blanc és un dels llocs més extraordinaris que existeixen. No hi ha res… i, alhora, hi cap tot. Hi caben mons sencers. Hi caben persones que encara no han nascut, records que encara no han despertat i la possibilitat meravellosa de fer possible allò que semblava impossible.
En aquelles trobades hi havia tots els colors de la literatura: el verd dels boscos imaginaris, de les fades i dels follets; el color sèpia de la història i les aquarel·les aigualides de la memòria; el negre de la novel·la criminal; i tots els matisos que cadascuna i cadascú hi aportava amb la seva mirada.
També hi havia relats escrits a quatre, sis o moltes més mans, perquè la literatura, quan es comparteix, sempre és més gran.
Vint anys després d’aquella llavor, han germinat llibres, premis, parelles i, sobretot, noves amistats. Crec que el més important és que continua viva la mateixa il·lusió del primer dia: la d’escriure i, especialment, la de reunir-nos.
Quan ens reunim, la pàgina ja no és un simple i solitari full en blanc, sinó una experiència compartida que apropa diferents mons literaris i que ens agermana entrellaçant vida i lletres.
Per molts anys, Un Munt de Mots. I gràcies a tots i totes per recordar-nos que, sempre, sempre, sempre, la millor història vital és la que escrivim junts.
Toni Lázaro
📷 Instagram: @toni_lazaro_