Conte a partir de: candidata, calçasses i primavera

Ets tu la candidata a ergonomia?

 

-Què hi fem, aquí?

-Què té de tan estrany?

-Vull dir... és normal ser a dins d'un tanc d'oxígen?

-Què faríem a fora?

-No agafar claustrofòbia. Et sembla poc?

-És absurd el que dius.

-Absurd?

-No faríem més que deshidratar-nos!

-Deshidratar-nos? Vols dir...

-...que, efectivament, a fora no hi ha granissats de llimona. No és precisament primavera, eh?

-Au, va! Et parlo de llibertat i em surts amb begudes!

-Igualment no sé què vols que facin un parell de cervells sense crani ni cos a fora d'un tanc d'oxigen.

-És igual! Reivindico la meva llibertat, i ara mateix vaig a cridar per a que ens treguin d'aquí dins!

-Escolta...

-Eh!!! Traieu-nos d'aquí!!!

-Para! No veus que només t'escolto jo, i perquè parlem per telepatia???

-Telepatia?

-Sí!

-Buaaah!!! Snif, snif! Buaaah!!!

-Apa, ara tenim drama.

-Què hi fem, condemnats a estar tancats aquí pels segles dels segles? Nosaltres, de qui tant se n'esperava en el camp de les arts i les ciències!

-Ets un cregut.

-I tu un avorrit.

-Doncs ves-te'n.

-Ara mateix... Ostres, no em puc moure!

-Ni jo tampoc.

-Tens manera d'avisar un taxi?

-Amb el meu telèfon mòbil sí.

-Però no pots parlar!

-Un whatsapp i tot solucionat.... Ostres, ara em demana un nom!

-Tens raó, no tenim noms! Què fem?

-Ai, desgràcia divina!

-Tinc una idea!

-Quina?

Øß½&#åü¥§¶: Aquesta. Tu també tens un nom distintiu.

ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ: Un quèee??? Escolta, això és impronunciable.

Øß½&#åü¥§¶: No hi estic pas d'acord. Tan difícil és dir Øß½&#åü¥§¶ o ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ?

ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ: Per a mi sí, no per res.

Øß½&#åü¥§¶: Doncs què vol el senyor?

ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ: Haurem d'entrar a una església a preguntar-li.

Øß½&#åü¥§¶: Vull dir què vols tu.

ĎɸɟĔâɮĽȢɅŃ: Un nom en escriptura occidental intel·ligible.

Iupiii!!!: Per exemple?

Yeahhh!!!: Aaagh!!! Què has fotut???

Iupiii!!!: Apa, el senyor no està content.

Yeahhh!!!: Anem a una església?

Madama Butterfly: Aquest et convenç?

A Hard Day's Night: No, però vés avisant al taxi.

Madama Butterfly: A veure, em dic Madama Butterfly... Què???

A Hard Day's Night: Què ocorre?

Madama Butterfly: El taxista es pensa que m'estic fotent d'ell. Li diré que és igual i que vingui, que corre pressa.

A Hard Day's Night: Més valdrà que trii jo els nostres noms.

Madama Butterfly: ... Senyor taxista... reculli'ns al tanc d'oxigen... Laboratori de Neurodinàmica... Passeig de la Vall d'Hebron, 171...

Suau Lliri Tendre: Eh, què et sembla?

Dolç Osset de Peluix: Que ets un calçasses! On vas amb aquests noms pel món? Mare de Déu, Senyor!

Suau Lliri Tendre: Anem a una mesquita, per a variar?

Dolç Osset de Peluix: Deixem-ho córrer.

Suau Lliri Tendre: D'acord. 36 Km./h., 43 Km./h., 54 Km./h., ...

Dolç Osset de Peluix: Ufff!!!

Suau Lliri Tendre: Eh, un xerric de pneumàtics!

Dolç Osset de Peluix: Vols dir que ell ja és aquí?

Suau Lliri Tendre: Doncs sí! Hola, senyor taxista... Però per què surt corrent i xisclant? Que només som dos cervells!

Dolç Osset de Peluix: Em sembla que per a sortir d'aquest tanc ho tenim pelut.

Suau Lliri Tendre: Buaaah!!! Snif, snif! Buaaah!!!

 

Lluís Paloma