Conte a partir de : Màgia, esbòs, ofuscació

Ob 21

 Havia caigut la nit sobre Viena. La gent se n'anava cap a casa, a endreçar-se. Els tramvies recorrien la ciutat com un sistema sincrònic d'alta precisió. Fins i tot el panet havia marxat ja de la fleca.

Davant la porta del Muzikverein, els melòmans de la ciutat i alguns turistes amb inquietuds esperaven a poder entrar. El programa: obres de Mozart. Els millors músics clàssics del planeta tornarien a un segle XVIII potser més llunyà d'allò raonable.

Es van obrir les portes. Histèria per ser els primers a deixar l'abric. En mig minut s'havien format cues de centenars de persones davant dels guardarrobes. I el concert començava en deu minuts -maleïts retards! Ofuscació i histèria per part del personal. I, a la fi, tothom a la sala just a temps. Cada vespre el mateix, pensaven els pobres treballadors.

Era un home, el que entrava per la porta.

-Disculpi, senyor, fa tard.

-On és la màgia?

-...

-On és la màgia???

-Em sembla que s'equivoca, senyor.

-Hem quedat aquí! On és la màgia???

-Diria que no es troba bé, senyor. Vol que li avisi un taxi?

-On és la màgia, punyeta???!!!

Llum venint dels graons. So de trons immediats. Vent atramuntanat. Des de dalt l'escala, un àngel daurat va aparèixer, surant a l'aire, brillant i resplendent. El desconegut va obrir els braços i es va postrar als peus de l'aparició, acotant el cap en senyal de deferència. L'àngel, calm i amable, li va dir:

-És l'hora de l'esbós, Franz Joseph. Vine amb mi.

I el va agafar de les mans, enduent-se'l a un lloc recòndit del cel nocturn. El palau de Schönbrun els va saludar amb llums intermitents. Si tan sols haguessin pogut tornar a 1914...

 

Lluís Paloma, "Patinet", UMDM 3 de maig 2014.