El silenci absent. Lluís Paloma, "Patinet". UMDM desembre 2013.

Aquell matí amb boira baixa, la clínica es preparava per a cert experiment sol·licitat per responsables del partit nazi. Al pati, un petit grup de persones (resumits en un document intern com a "vides que no mereixen ser viscudes") era agrupada. Els metges al càrrec de l’operació tenien la noció, transmesa a ells amb eufemismes, que allà s’anava a implementar per primer cop el programa d’eugenèsia, un concepte del que preferien no saber-ne els detalls, ni que fós per un alt sentit de l’hipocresia quotidiana.

Van fer entrar a aquell grup de persones a dins de l’edifici, i tot seguit les van fer passar a dins d’una sala especial. Amb la porta ja tancada, es va donar instrucció a un membre de les SS, vingut per a l’ocasió, de què procedís, i aquell SS va obrir una determinada vàlvula, avisant als professionals que tenia al costat: "vint minuts a partir d’aquest moment".

Vint minuts després, el soldat i un parell d’infermeres van obrir la porta de la sala.

Inexplicablement, era buida.

Tres xifres es dibuixaven a l’aire, i deien "666". Mentre, un so molt agut començava a sentir-se per tota la clínica, eixordador, dolorós fins i tot. Tot el personal va intentar tapar-se les orelles, endebades: era dins del seu cap.